Me'n vaig a Belgrad!

Me'n vaig de Belgrad

2008-09-02T09:07:00.001+02:00

Demà me'n vaig de Belgrad, me'n torno a casa, me'n torno al transiberià..

Però en aquest bloq es queden tots els posts, totes les fotos, tots els vídeos i tota la música, o sigui que podeu visitar Belgrad a través del bloq sempre que us vingui de gust

Espero que aquests dos mesos i mig us hagin servit per conèixer o per recordar Belgrad al mateix temps que ho he fet jo

Moltes gràcies per la companyia :)

Kraj

Possiblement penúltim post

2008-08-31T12:55:00.012+02:00

M'he passat tot el dissabte sense fer res, he fet tan poc que les del pis m'han dit que, ja que havien preparat el dinar (mandonguilles amb patates aixafades) que rentés els plats, i he rentat els plats. Després m'ha trucat en Marko que hi havia el carnaval dels barcos, li he dit que hi volia anar i hem quedat a Trg i ha fet tard quinze minuts. Mentre l'esperava m'ha trucat l'Aleksandar que on era i que l'esperés que seria allà en deu minuts. Llavors ha arribat en Marko i m'ha dit que potser anava a Novi Sad. Quan? li he preguntat, i m'ha respós Ara. Eren les onze de la nit. Però al final no ha marxat a Novi Sad i hem anat els tres cap al Sava a veure les barques decorades. Ja no n'hi havia ni una i hem vist, com a mínim, els focs artificials. La gent no feia ooooooooooooooo a cada petard, i els hi he hagut d'explicar que a Catalunya a cada foc artificial que explotava a l'aire feiem ooooooooooooooo, i llavors ens hem posat a fer oooooooooooooo i tenia força gràcia..

Quan s'han acabat hem anat a comprar cervesa

i després pujant pel pont de Brankov fins a una plaça on em vaig creure perduda el segon dia de ser aquí, amb l'estatua de Vojvoda Vuk al mig. Em pregunten si sé qui és, els hi pregunto si saben qui és, però cap en té la més mínima idea. Ara ho busco per internet i només trobo alguna cosa a la viquipèdia en serbi, diu que va crèixer a Kragujevac (al sud de Belgrad) i que va ser comandant dels chetniks durant la primera guerra mundial i alguna guerra balcànica anterior

En Marko juga al 50x15 al mòbil, i una pregunta va sobre en Pantagruel i les respostes són Ulisses, Gargantua, i algun altre que no recordo. Jo dic Gargantua!, no se'n refien però els hi dic que em creguin, i llavors penso amb el meu papa i amb la meva mama i amb la meva germaneta durant una estona. Després agafem un autobus i anem cap a Vuk spomenik, un altre Vuk (que vol dir llop i és un dels meus noms de noi preferits, Vuk!), però aquest Vuk no es diu Spomenik de cognom, perquè spomenik vol dir estàtua, aquest Vuk, ja ho vaig explicar, és en Vuk Karadzic (sí, com el dolent), l'heroi lingüístic nacional i seiem per allà la vora, davant la facultat tècnica, i beuen cervesa. A aquesta facultat hi ha un club al soterrani on en teoria necessites el carnet d'estudiant per entrar, però els hi expliquen als de l'entrada que sóc estrangera i em deixen passar sense massa problemes (tot i que em diuen que acostuma a ser més complicat)
Faig cua als lavabos, que són d'aquells de pixar ajupits, n'hi ha dos i un està inundat, i tenien raó quan m'han dit que era millor que pixés a fora, però no vull pixar a fora o sigui que faig cua. Mentre pixo sento que l'Aleksandar es troba amb en Marijan i més tard amb l'altre Aleksandar, i en Marko avui va tan borratxo que ves a saber on para
Passem per un passadís fosc i amb gent recolzada a la paret, o directament asseguda al terra, fins arribar a un pati interior on hi ha un Dj i tot de gent ballant i una barra de bar. La música canvia segons la nit en què hi vagis, com que som dissabte toquen cançons dels 80 i els 90, i qui em conegui potser sabrà que ballar música dels anys 80 i 90 en públic sempre em posa de bon humor
A les quatre s'acaba i seiem una estona a fora. Com que saben que aviat marxo i ja comencem a tenir confiança, no paren de tirar-me piropos, a preguntar-me si totes les catalanes són com jo, perquè sóc la primera que coneixen i no ho saben, i que en porti més la pròxima vegada. Mentre esperem el bus mengem un frankfurt posat dins una mena de pasta de full amb sèsam. Baixo per Pera Cetkovic quan són les cinc de la nit, avui el sol encara no ha sortit però de darrere el meu turonet en comença a sortir una llum vermella

Fa una estona seia a l'ordinador de l'Ana escrivint aquest post i la resta de companyes de pis seien a la mateixa habitació, i de cop la Zlata s'ha posat a plorar per problemes que ara tampoc explicarem, i li ha encomanat a la Jelena per problemes que ara tampoc explicarem, i gairebé ens ho encomanen a mi i a l'Ana, i he parat d'escriure una estona i hem estat plorant i apunt de plorar

Divendres al matí em vaig despedir de la Tamara, plovia una mica i era curiós, perquè el dia que ens vam conèixer també plovia una mica, i he recordat que em va explicar que a Belgrad, el primer dia d'uns quants dies plujosos, els carrers de la ciutat eren un caos perquè els cotxes seguien conduint com si no plogués, i t'havies d'esperar al segon dia de pluja perquè el trafic es calmés. El primer dia de pluja a Belgrad, si agafes el bus, arribaràs tard segur segur segur. Ens vam dir adéu amb la Tamara, doncs, i fins aviat. I aquesta tarda potser vaig a veure un partit dels Red Star, qui ho sap què faré aquesta tarda. I demà diré adéu i fins aviat a en Dobri (que em ve a visitar al novembre), a la Biljana (que ve a viure a Barcelona a finals de setembre), i a en Marko (que no sé pas si algun dia vindrà a Barcelona), que fet i fet, són els tres més millors amics que tinc aquí a Belgrad. I dimarts toca anar a la policia, avisar que dimecres marxo del país, fer la maleta, passejar per tota la ciutat, dir adéu a Kalemegdan, a Trg, a Knez Mihail, a l'Skupstina, a Terazija, a en Vuk i a Taš, a Sv.Sava al final del carrer, a les vistes damunt Novi Beograd i Zemun, al turonet brillant, al meu pis petit de quatre habitacions comptant el bany i la cuina i el menjador i la sala d'estar i l'habitació de l'Ana i la Ješa i la meva i de la Zlata, Karaburma, Pera Cetković, l'estació de busos de Karaburma II, al Sava, al Dunav, als seus ponts, a la Beograđanka, al Novi Groblje, als autobusos 16, 23 i 25, també a l'autobus 27 que em portava a Mirijevo, als tramvaj i els trollebusos, als cables damunt dels carrers, les pekara, pljeskavica, rakija, čevapcici, gibanica, parče pizza, molim, pivo Lav, pivo Jelen, pivo Nikšičko, les trafika, i žibeli, nema veze, kako se zove, ovaj, pa, brate, pičku materinu, jebi ga, prijatno per dir adeu al botiguer i bon profit, važi, zdravo, čao, en fi, no diré adéu, no, diré Fins aviat, fins aviat, perquè tinc una cosa a dins, una cosa que em diu que aquest estiu no he estat senzillament vivint una mica més de dos mesos a Beograd i ja està, tinc una cosa a dins que em diu que hi acabo de començar una part nova de la meva vida, que no s'acaba quan posi els peus a Catalunya, que la meva vida continua i que la continuació de la meva vida passa una vegada i una altra per aquí, per Beograd, entre els edificis i els arbres, per sota els cables i el cel, a tocar dels rius,

o sigui que

Vidimo se uskoro, Beograd..

2008-08-30T20:42:00.005+02:00

Em queda menys d'una setmana aquí a Belgrad i els posts sembla que s'hagin aturat, no em surt res per escriure perquè voldria escriure moltes coses. I al final, no res

Per exemple he fet coses de turistes que encara no havia fet, com anar a menjar a la kafana ? (que es diu així, sí, un interrogant) o a visitar les dues esglesietes que hi ha amagades a Kalemegdan. He anat a escoltar el festival de música electrònica que feien ahir a Kalemegdan, patrocinat per Tuborg, però només des de fora perquè em sembla que s'havia de pagar entrada. O sigui que sèiem fora el parc i ja està i l'Uros i l'Uros menjaven burek i bevien cervesa, i l'Aleksandar fumava i bevia cervesa, i em deien que a Serbia la cervesa no es alcohol, i que aixo de seure a un lloc i no fer res te un nom, però ja no recordo el nom

Mentre sèiem a Tasmajdan (Tash per la gent d'aquí, Tashmàidan pels que ho vulguin dir bé i en versió completa, Tasmajdan pels que ho llegeixin com si estigués escrit en català) també feien un altre concert i l'Aleksandar (un altre Aleksandar) es queixava que la gent es pensés que la música turca és la popular sèrbia, deia que no, que la música turca és turca i la sèrbia és sèrbia. Després tots s'enfotien del cantant perquè feia tremolar molt la veu i cantava cançons sobre ell assegut al bar bevent alcohol tot sol patint per una dona. Perdoneu que no recordi el nom del cantant, tot i que és força conegut i el van repetir cinquanta vegades. Ja l'he trobat. Aquest senyor, en Sinan Sakić, que ja veieu a la foto la passió que hi posa

O sigui, dos concerts gratis en una nit, i ben variats

I no sé si havia posat alguna cançó de Bijelo Dugme (Goran Bregovic havia format part del grup), però en posarem alguna per fer una mica més de cultura musical dels anys 80, pel que sembla l'època daurada del rock iugoslau

Al final, veieu, ja he trobat alguna cosa per fer un post. Avui la Zlata m'ha preguntat en què es diferenciava la vida d'aquí a la de Catalunya i li he dit que bàsicament en els horaris alimenticis. M'ha dit que tenia raó, que aquí no hi posaven gaire atenció, que menjaven quan tenien gana. Ja veus, m'ha dit, avui m'he posat a cuinar a les tres i hem dinat a les cinc, quan totes teníem més gana. No trobava cap mena de sentit en què nosaltres mengessim aproximadament sempre a la mateixa hora

Ruzica si bila jedna u mom srcu
Ruzica si bila moja
Al' nije za tebe divlja kupina
Ni covjek kao ja
Bog mi daje, Bog mi odnosi
Ruzica si bila, sada vise nisi

S vremena na vrijeme
Kao da cujem stope
K'o da ides preko mog praga
S vremena na vrijeme
Al' znam da nemam prava
Ti nisi vise moja draga

Letjele su nocas iznad moga krova
Letjele su ptice selice
A ja sam sanjao tvoja koljena
I tvoje poljupce
Bog mi daje, Bog mi odnosi
Ruzica si bila, sada vise nisi

S vremena na vrijeme
Kao da cujem stope
K'o da ides preko mog praga
S vremena na vrijeme
Al' znam da nemam prava
Ti nisi vise moja draga

2008-08-28T09:43:00.004+02:00

Dino i comenco a enviar missatges per si algu em vol acompanyar a Ada una estona, que tinc ganes de banyar-me al Sava i en Marko em va dir que potser hi podriem anar. Em responen mentre m'estic posant el biquini i la tovallola dins la motxilla i ningu pot venir. Es igual, jo ja sec a dins del bus 23 i me'n vaig cap a Ada, perque em vull tornar a banyar al Sava

Aixi que hi arribo passejo una mica pel mig de la verdor, esquivant les bicicletes, els patins de linia i la gent que camina a poc a poc

Fins que arribo a la platgeta de pedres, busco un lloc que m'agradi (es facil, no hi ha gaire gent i ningu seu a davant meu, o sigui que tinc el Sava a tot just dos metres). Estenc la tovallola, em trec la roba i les ulleres i les bambes i una mica miopa pero no prou com per no distingir on comenca l'aigua, m'hi poso en remull. L'aigua esta bruta, no em veig el peu i per tot arreu floten coses, algues i coses, pero jo em cabusso fins al cabell, o sigui tota, perque l'aigua no es d'un riu qualsevol, es del que neix a Eslovenia, passa per Zagreb i s'acaba a Belgrad. Sense pensar amb tot aixo, pero sabent que es el Sava igualment, nedo una mica cap aqui una mica cap alla tot intuint les meves coses esteses al marge del riu
En surto, m'estiro a la tovallola panxa enlaire i escolto les cancons de rock iugoslau que en Marko em va posar a l'mp3, que son moltes i que ja vaig posant a la llista de musica del costat

amb la tonteria se'm fan quarts de sis i penso que una mica abans de les set li he dit a la Biljana que seria a Trg Republika. Ha de fer unes entrevistes de no se que a la gent i li he dit que va, que me la faci. Em compro un paquet de crispetes (kokice) i me les menjo caminant cap a l'autobus. Agafo el 23, que em deixa a davant de correus i al costat del parlament, a uns 10/15 minuts de la placa

i camino per Terazija fins a la torre d'Albania, i despres cap a la dreta fins a Trg

Alla m'assec al cavall a esperar-la i finalment arriba i em diu Fuj! i jo li dic Figa! i m'explica que la seva amiga Jelena, que vaig coneixer fa un parell de setmanes, necessita fer una enquesta per una conferencia que ha de donar a Barcelona. Les dues son biologues (ecologues) i la Jelena, no se com, ha anat a parar a un.. be, ara no em surt la paraula, pero pugen uns quants biolegs dalt d'un barco, passegen pel mediterrani i van fent conferencies i coses. Es veu que una ha intentat enxufar el novio, a aquesta conferencia-flotant, i la Jelena va dir que, per curiositat mes que res, preguntaria que els hi semblava, que jo tambe hi anes, per tornar a Barcelona i podria traduir les conferencies al catala i a l'espanyol. No se que li han respos. Total, que l'enquesta que vol fer te dues preguntes: que ha fet la natura per tu. Que fas tu per la natura

per sort haig de marxar abans que la Jelena arribi i no em fan l'enquesta. Agafo el 26 que em porta fins a Vuk Spomenik, pero em passo la parada i camino durant una estona per un carrer de Vracar on encara no havia estat, cosa que m'alegra perque sempre m'alegra encara trobar noves coses per fer en aquesta ciutat. Sempre es troba alguna cosa nova. Mireu que vaig trobar l'altre dia a un carrero de darrere Ruzeltov

i al mercadillo que havien muntat a Kralj Aleksandar

i parlant d'Aleksandars, es ell qui m'espera a l'altra banda de vorera, i no em veu mentre l'espero al pas de zebra perque es una mica miop i no es vol posar les ulleres. Vol portar-me a visitar un bar que de fet es una casa, que queda per algun carrero darrere el cementiri nou (Novo Groblje), potser Pavle Pavlovic, no ho podria assegurar. Es tal qual, una casa transformada en bar. Entrem i a darrere el jardi sembla que hi fan una festa, o sigui que nomes hi ha lloc a dins, a un parell d'habitacions amb taules amb estovalles de quadres vermells i blancs i bosses de patates per la festa al damunt. Ens asseiem i ens porten dos gotets congelats de dinja (rakija feta de dinja, de melo) i ens donen una bossa de smokis que ja estava oberta (dels de la festa), els provem i si, son d'avui
Em diu que al bar tambe hi fan menjar. Mongetes i... col, diu. Au va.. , li contesto. Mongetes soles fan, eh? Bullides i prou. Si, respon, fan plats aixi senzills. Humor serbi..
Com que es mig polones li pregunto com es diu Hola en polones. Shetchcha, fa, o alguna cosa aixi. Ai, amb el polones, quant que suarem aquest curs..

perdoneu, de nou, la mala qualitat de les imatges. O aixo o res..

Despres m'acompanya fins a Karaburma (ens aturem a totes les Trafika perque vol comprar tabac) i despres se'n va cap a Mirijevo. Del pis d'algun edifici del voltant se senten veus de nens que canten molt fort i que no paren. Quan arribo a casa son mes de les dotze, o sigui que es hora de posar la rentadora perque l'electricitat es mes barata. Aquest mati, quan m'aixeco, l'estenc a fora. A l'edifici del costat

hi estan posant plaques d'aillant (porexpan o un d'aquests), o sigui que sembla que per fi s'han decidit a acabar els edificis del barri. A vegades penso que potser es que son d'obra vista.. pero no, que han de ser d'obra vista, es que no estan acabats

2008-08-26T19:50:00.004+02:00

L'Aleksandar porta una d'aquestes bosses negres que semblen necessers de pell que tant porten els homes d'aquí (n'he buscat alguna fotografia però sembla impossible trobar-les. A canvi, unes quantes fotos d'autobusos). És horrible perquè o bé el porten agafat de la mà o bé se'l posen sota l'aixella. Me'n foto d'ell per anar amb això i diu que és del seu pare i que no tenia res millor per portar la cartera i el mòbil i les claus i el tabac. Després li dic que els primers dies a la ciutat, quan veia pujar al bus un home amb aquests necessers negres, em pensava que era el konduktor, fins que vaig considerar que era improbable que en pugessin tres a cada parada. Konductor aquí vol dir Revisor, i per dir conductors es diu alguna cosa com voze, però sentireu que li diuen més sovint Majstor! Llavors ell se'n fot de mi pel que li acabo d'explicar i així quedem en paus

canviem de tema i parlem de parcs. Li dic que a Belgrad n'hi ha molts, que a Barcelona no et pots asseure enlloc si no és un bar. Ell, en canvi, em diu que els parcs de Belgrad no valen res, que no són ni parcs, que a Varsòvia sí que són parcs, enormes, jardins d'antics castells, amb llacs i de tot. D'altra banda, diu, Varsòvia de nit és molt avorrida, no hi ha res per fer, al revés de Belgrad, on sempre se't fa de dia.
A mi Belgrad em continua semblant una ciutat molt verda. I a més té Kalemegdan. Potser no són grans parcs, però te'ls trobes tota l'estona

Després parlem del Barça, perquè l'Aleksandar és del Barça. Recorda un partit que jo també recordo (l'únic que recordo, ja em perdonareu) perquè aquell dia al meu pis hi havia molta gent mirant el partit. Em diu també que dijous juguen els Crvena Zvezda. Li pregunto de quin equip és: Crvena Zvezda! respon. Li vaig preguntar un dia a en Marko de qui era. Partizan! va dir. Li vaig preguntar a en Dobri de qui era. Crvena Zvezda! I pobre de tu que et confonguis! Deu ser divertit, anar a veure un partit amb en Marko i l'Aleksandar, més que res perquè els dos són amics des de fa molts anys. Jo li explico que el partit itàlia-frança amb el cop de cap d'en Zidane, doncs que era a Roma aquell dia, al Circo Massimo. Ell em diu que era a l'aeroport d'Istambul i que va demanar als policies que et registren com estava anant el partit. També m'explica el concert de Manu Chao a Belgrad, que es va fer a l'estadi que hi ha a Tasmajdan, que abans havia estat també pista de gel però que ara ja només s'hi fan concerts. Com que no volien pagar entrada, en Markos i l'Uros van provar de saltar unes tanques. Van dir-li a l'Aleksandar que esperés allà i que després l'anirien a buscar. Com que no va tornar l'Aleksandar es va enfadar una mica, va anar a comprar un parell de cerveses i va anar a asseure's a un banc de la plaça Nikola Pasic (força lluny, tot s'ha de dir). Diu que la música estava tan forta que se sentia igualment i que allà assegut va viure el concert de Manu Chao
Jo li dic que a tots els serbis que conec els hi agrada Manu Chao. Ell em diu que no, que només algun. Això és el que em diuen tots, però igualment a tots els serbis que conec els hi agrada Manu Chao

També m'ensenya on mesuren els terratrèmols, però diu que tampoc n'hi ha, aquí, i que són petits, i que millor

Ja ho veieu, són ben normals. Però també ben especials

2008-08-25T22:53:00.012+02:00

Els serbis tenen un sentit de l'humor molt sonat. Avui una de les companyes de pis s'ha anat a arrencar un queixal del seny i el volia guardar, però li ha caigut pel terra i m'ha dit que si el trobo no el llenci, que li doni. Li he dit que quan el trobi el que faré serà cridar. Això li ha fet molta gràcia, això ha estat una broma força a l'estil serbi
Després m'han dit que és costum que quan un estranger viu més de dos mesos a Sèrbia, els seus companys de pis li regalin una de les dents perquè es faci un collaret. Això també és humor serbi

Mai sé si parlen seriosament o fan broma. Bé, ho començo a intuir, però sempre es mouen en aquesta fina línia (encara que la broma de les dents no ha colat)

Abans, per la tarda, l'Aleksandar m'ha acompanyat a la facultat de Geologia perque la veies, un dels edificis mes decrepits als que he entrat, com una caverna amb passadissos llarg, olor a productes quimics, portes baixes, .. i em diu que es costum que, quan visites la facultat de Geologia per primera vegada, et beguis una cervesa davant la porta d'entrada. L'Aleksandar tambe te un sentit de l'humor molt serbi.. A part d'aixo, tambe te una perfecta cara eslava. Nas balcanic, forma de cara polonesa, ulls russos. Apa que no..

i de regal una perfecta conversa en serbi-belgradense, sona tal qual

brate, jebi ga, znash, capirash, razumesh brate, jebi ga, pa da, pa znash brate, ajde, vazi, aajde

i.. un altre youtube (encara que canten en macedoni, fa gracia..
Erdjan, Viski Cocacola

i la versio en serbi, que tambe fa forca gracia l'ambientacio..

2008-08-25T15:40:00.003+02:00

Dues fotos molt boniques que he trobat

(cliqueu al damunt per veure la mes grossa. El parc verd de la dreta es on aquest any s'ha fet el BeerFest)

2008-08-25T10:08:00.004+02:00

Crec que no hi ha hagut dia en que no hagi conegut algu nou. Ahir vaig coneixer.. quatre persones noves. I dissabte.. sis persones noves, no se. Els belgradenses son sociables, o jo nomes em trobo belgradenses sociables, i sempre m'acaben presentant algu o altre
Som a un bar amb la Biljana, per exemple (el bar Plato, a Kneza Mihailova, es veu que tots els turistes venen a parar a aqui) i se'ns afegeix la Tanja, una seva amiga amb qui havien fet promocions de la pepsi
Pero les preguntes sempre son les mateixes. Al cap de dos mesos de contestar-les la llengua se'n comenca a resentir i a vegades sono freda al respondre-les, pero despres els hi dic que nomes es que tothom em fa les mateixes preguntes i jo encara no les se respondre
- Que hi fas aqui?
.. no ho se, hi soc
- Estas de vacances?
.. podriem dir que.. si (pero son les vacances mes entretingudes i on he apres mes coses que he fet mai)
- Per que Belgrad?
..... no ho se, m'agrada
- Pero que fas a Belgrad durant dos mesos?
.. no ho se, sincerament no ho se
- Que has vist de Belgrad?
.. practicament tot, hi he estat dos mesos!
- Has estat a Ada? Has estat a Zemun? Has estat a Novi Sad, a l'Exit? Has estat al BeerFest? Has estat.. no m'ho diguis, tambe has estat a Guca? Has estat al museu nacional?
.. si. Si. Si. Si. Si, tambe. No! Esta tancat!
- Has estat a tot arreu! I encara t'agrada, Belgrad?
.. si..

Que faig aqui Belgrad.. com us ho dire, estimats serbis.. us miro, us contemplo, us parlo, us escolto, aprenc tot el que vulgueu ensenyar-me de vosaltres. Pero com els hi dic aixo sense que em mirin raro? Si estic enamorada perduda de vosaltres, que voleu que hi faci..

Beer Fest 2

2008-08-24T12:41:00.005+02:00

Quedo amb en Dobri per la tarda i em diu alguna cosa en serbi que no entenc. Quan li dic que m'ho repeteixi fem tard, perquè davant nostre apareixen un grup de quatre persones, que és el que m'estava dient en serbi, que havia quedat amb un grup de quatre persones més. Aquestes persones estan fent turisme per Belgrad (un parell de dies) i volen anar a una kafana. Son les set de la tarda i ens asseiem dins d'una Kafana als voltants de Knez Mihajlov. Les taules estan parades com de restaurant normal, amb estovalles, plats i tovallons, però són les set de la tarda i podem demanar el que volguem. Algú menja sopa, algú altre kajmak, algú altre pljescavica. Jo no menjo res perquè, què voleu que us digui, no tinc gana a aquella hora. Després tres volen anar a l'alberg i una vol anar a passejar, però ja són les nou, jo he quedat amb l'Aleksandar i no els puc acompanyar, o sigui que en Dobri i la noia russa se'n van a Kalemegdan a passejar. La noia russa em diu que ella encara no és capaç de pronunciar coses com Trg i em felicita. Jo penso que no n'hi ha per tant. Trg. No és complicat

A Trg (plaça). Hosti, m'acabo d'adonar que al teclat, per art de màgia, ha aparegut la ç. Veus que bé. A Trg (plaça) em trobo amb l'Aleksandar, que té una perfecte cara eslava (quadrada, ulls negres i una mica axinats, barbeta sortida, nas balcànic), i és normal, perquè té arrels sèrbies i arrels poloneses, i durant els bombardejos m'explica que va marxar a Polònia un parell de mesos, i anem a comprar un parell de cerveses, aigua i smoki. Anem fins a Kalemegdan i ens enfilem per la fortalesa per trobar un lloc des d'on veure les llums i sentir la música del festival, que es fa a l'altra banda de riu. Però els arbres no deixen arribar la música i se'ns barregen algunes notes que venen dels concerts, més la música dels splavovi, més la música dels vaixells que passen de tant en tant pel Sava, més la música d'algú que escolta música per Kalemegdan

Em diu que haig de veure aquest video, de quan en Djokovic (medalla de plata de tenis als jocs olimpics i heroi nacional) va rebre una samarreta d'en Maradona, que fa molta gràcia es veu perquè en Djokovic diu aj aj aj!! a l'estil mexicà. Mireu-vos el vídeo sencer i us adonareu d'algunes coses. Que bé que parlen l'anglès, sobretot comparat amb l'entrevistador, que és com parlem nosaltres l'anglès. Que macos i encantadors que són (això és un heroi nacional, i no els burros de l'Alonso i en Nadal!), i que divertits!

Després anem cap al BeerFest creuant el pont damunt del Sava a peu. Passa molt d'aire i el pont es fa llarg. Entrem al festival (és prou tard com perquè no ens regirin els bolsos, o sigui que entro a dins l'aigua i els smokis. Ens trobem amb els amics d'en Marko i seiem amb ells a una taula. El que l'altre dia m'explicava que els veïns havien enverinat al seu gos, es torna a posar a parlar amb mi, aquest cop per dir-me que siusplau, que m'ho suplica, que siusplau, siusplau, que per favor, que vagi a visitar la seva a casa i la seva família. Li dic que no sé, que ja ho veurem, que em queden pocs dies i que tinc molta gent per veure, que bla bla. Torna a suplicar, gairebé s'agenolla, que només em demana mitja hora, t'agrada el cafè? Et prepararem un cafè. Només una horeta, només una hora. Li dic que vinga, que va, que sí, que aniré a prendre un cafè amb la seva família. Crec que, senzillament, l'únic que passa és que li fa molta il·lusió que algú de fora visiti la seva ciutat i a sobre la seva casa. La hospitalitat balcànica a vegades és massa i tot per mi. Però m'ho promets, eh? Sí, home sí.. Quedem ja ara. Ara? Sí, quin dia, dimarts, dimecres, dijous. No sé.. dimecres.. Fet eh? Dimecres? M'ho promets eh? Sísí..

Algú va a comprar peixets petits fregits i se'ls mengen d'una queixalada. La Biljana em troba i em diu Figa! i jo li dic Figa! però aviat se n'ha d'anar

Anem cap al concert, però no hi ha concert (a la manera que jo entenc un concert) si no un Dj horrible. Perdem a la majoria de persones, però al meu voltant s'hi queden l'Aleksandar (que no para de fumar), el noi del gos enverinat i un altre que no em diu res però em mira fixament, com si fos la primera estrangera que hagués vist a la seva vida. Belgrad no és una ciutat buida de visitants, es pot sentir l'anglès de tant en tant, però potser sí que, per aquest noi, era el primer cop que en veia una de tant "a la vora". Aquests dos últims ballaven efusivament, el del gos enverinat ocupava molt d'espai i em deia Feel the beat, Laura, feel the beat, please, dance five minuts for me, please. I a mi, que la música electrònica m'avorreix bastant, no sabia on mirar

A quarts de quatre estic tan cansada que no m'aguanto de peu i anem cap a casa, tornant a creuar el Sava, però ja no fa tant de fred. Esperem el bus 27 asseguts a un banc de Trg Republika i gairebé m'adormo. Se'ns n'ha escapat un i el següent no passa fins d'aquí una hora. L'Aleksandar em veu tan adormida que insisteix que anem a esperar el 16, que com que ja són més de les quatre ja funcionen els busos normals, que em deixa més a la vora de casa, i que després ell ja tornarà a acabar d'esperar el 27. Anem a esperar el 16 (a una altra parada) i mentre esperem ens passa per davant dels nassos el 27. S'ha equivocat d'hora, ni se'ns havia escapat ni passava el següent al cap d'una hora. Quan arriba el 16 va tant ple que li dic que és igual, que per anar esclafada durant mitja hora prefereixo esperar el següent 27. Finalment arriba el 27. Torno a caminar per Pera Cetkovic mentre va sortint el sol. Amb la tonteria arribo a casa a les 6. No m'ho puc creure. Ja ho vaig dir, a Belgrad se t'hi fa de dia encara que no ho vulguis

què hi farem..

Prsti

2008-08-23T15:41:00.005+02:00

M'han ensenyat a dir els noms dels dits de les mans, però em costa recordar-los en serbi

- Mali prst (dit petit)
- Važi (Val en serbi)
- Dit del costat del dit petit (però dit en serbi, que no recordo)
- Ahà
- Dit del mig
- Važi
- Dit de senyalar
- Važi
- i Polze (la paraula no era, evidentment, polze, però s'hi assemblava molt)
- Naravno! (és clar!). Pa.. (així doncs..). Mali prst.. no me'n recordo de més
- Dit del costat del dit petit
- Važi..
- Dit del mig..
- Ok..

etcetc. I segueixo sense saber-me'ls, només en traducció

__

no hi ha res com els diccionaris
- Mali prst
- Važi
- Domali prst
- Ahà
- Srednji prst
- Važi
- Kažiprst
- Važi
- I palac
- Naravno! Pa.. mali prst. I don't remember more
- Domali prst
- Važi
- Srednji prst..
- Ok..

etc etc

Beer Fest

2008-08-22T14:19:00.005+02:00

Les nits a Belgrad son famoses, i no es perque si. A mi sempre se m'hi fa de dia i no me n'adono

Ahir vaig estrenar-me al BeerFest. Vaig dir a les del meu pis que segurament tornaria amb l'ultim bus, el que surt a les 12 de l'ultima estacio, que nomes volia veure una mica que tal era. Res a fer, vaig arribar que feia una estona que sortia el sol

Pero es que es tan bonic quan surt el sol!

El BeerFest es aixo, un festival de la cervesa. Un parc (un descampat, pero envoltat d'arbres, l'any passat no hi havia arbres perque el feien sota a Kalemegdan, ara el fan a l'altra banda de riu, que tambe es bonic), un parell d'escenaris pels concerts, atraccions, alguna parada de menjar i paradetes de diferents cerveses (Jelen Pivo i Lav, que son les mes famoses d'aqui, pero tambe Lasko -d'Eslovenia-, Tuborg -que no se d'on es pero tambe se'n troba forca-, Heineken, marques rares, cervesa irlandesa, ..). I taules grosses per seure

I a mes a mes descobreixes nous grups de rock d'aquestes terres, perque si ve la majoria son de serbia, tambe en venen d'eslovenia, croacia, bosnia, etcetc

El millor grup de la nit, sens dubte, i que us recomano
Generacija 5

(la que se saben tots a coro)

pero aquesta es mes de l'estil que tocaven

i una altra que tambe em sona..

Per cert, deixeu-me que afegeixi nomes una cosa: les llibretes moleskine son un xurro. Totes les que tinc s'han acabat desenganxant. Un xurro

Coses variades

2008-08-21T09:51:00.007+02:00

Maria Glòria d'Orleans-Bragança es va casar amb Aleksandar Karadjordjevic, rei de Iugoslavia, de qui se'n separa el 1985

Mesos despres es va casar amb un aristocrata espanyol, de qui en tingue dues filles i ara, la Maria Glòria d'Orleans-Bragança poseeix el ducat Segrobe i el comtat d'Empuries

Ahir en parlavem amb la Natasha, avui en parlavem amb la Jelena, sempre estic parlant del mateix amb algu o altre: no els hi agrada, marxar del pais. S'estimen Serbia. Aqui hi tenen la familia i els amics. Pero per molts es mes "facil" (si una cosa aixi pot ser facil!) marxar uns anys del pais, fer diners i tornar. Aixo es el que volen fer molts. No es que ho vulguin fer, pero s'ho plantegen. En Djole se'n va un any a Lienchstenstein (marxa d'aqui 9 dies). La Natasha se'n va a viure a Portugal (marxa d'aqui 2 mesos). En Milos es a Estats Units (jo ocupo el seu llit al pis on visc). La Zlata es planteja marxar uns anys a Australia quan en Milos torni. La seva excompanya de pis esta vivint a Australia des de fa uns mesos, de fet

I si no es aixo, del que parlem, parlem dels viatges. Em diuen que viatjar no es cosa de diners, sino cosa de passaport, i es tan veritat que fa esgarrifances..

Un dia es va posar a parlar amb mi un noi serbi i crec que nomes era per practicar el seu angles, perque primer em va explicar, sense venir a cuento de res, que la seva germana estudiava arquitectura, despres em va dir a que es dedicava ell (ja no ho recordo) i sense pausa entre una frase i l'altra va informar-me que algu del seu barri havia enverinat el seu gos
Un altre em va demanar el mail per si mai venia a Barcelona. Tots em demanen el mail per si venen a Barcelona, perquè els hi fan falta invitacions i un lloc on estar-se, i jo no els hi sé dir que no. El que no sabia és que aquest noi en concret era l'Aleksandar, una de les millors persones que he conegut en aquesta ciutat, i massa tard, per cert
Mes tard un altre, a un splav (discoteques-bars flotants), per presentar-se em va donar la ma. Vaig quedar tan desorientada que li vaig donar la ma
De fet aqui es saluden donant-se la ma. Un peto a la galta quan hi ha confianca. Donar la ma es una mica fred. Un peto es molt calid. Tres petons es veu que es molt formal. A dos no hi estan acostumats. Passar del nivell de donar a la ma al d'un peto es sempre un moment molt agradable :)

I ara un parell de fotos de l'esglesia de Sant Marko

Ahir a la nit va comencar el BeerFest pero jo m'estreno avui. I fins diumenge!

2008-08-20T16:24:00.004+02:00

Avui les vistes des de Kalemegdan eren, senzillament, perfectes

aquesta torre, que assenyala Zemun i l'exfrontera amb l'imperi austrohungar, es veia perfecte (no la busqueu a la fotografia de sobre, queda una mica mes cap a la dreta)

Pero aqui si que es veu, al fons, i l'estatua del vencedor, que van moure del centre de Belgrad ara fa una pila d'anys perque les senyores s'escandalitzaven al veure-li el penis, i per aixo esta qui, a Kalemegdan, dalt de tot d'una columna

Ahir feien per la tele Mi nismo Andjeli, tot un classic. Es saben sencera la pel.licula de memoria, frase per frase. Jo la mirava a la tele i la Zlata, d'esquenes i actualitzant el facebook a l'ordinador, recitava els dialegs un segon abans que el diguessin per la tele. Despres han fet la 2 i la 3, pero el classic es la primera. Es una llastima que es una pel.licula tan d'aqui que es practicament intraduible. A mi se m'escapaven quatre cinquenes parts de les bromes

Tito i ja (2)

2008-08-19T23:06:00.007+02:00

primer de tot, un set fotogràfic d'algú altre, ja que jo no hi he fet fotos
footoooos

seguim. Avui amb la Biljana hem anat a veure en Tito. Mi smo išle da videle Tita. Escric això en serbi perquè us adoneu que a vegades la declinació de les paraules t'obliga a dir coses com Tita, puta,.. Res res, tonteries. Hem agafat el trolle 41, hem baixat per Knez Miloš, hem pujat una mica (un pont damunt d'un altre carrer) i es veia bona part de Beograd (o els edificis claus, com Sveta Sava o la Beograđanka), hem girat per Boulevard Mira (tot verd verd verd) i a la segona parada hem baixat, perquè era la casa de les flors (Kuća cveća)

No puc dir que estiguéssim soles, però gairebé. Si aneu a Belgrad i no sabeu què fer perquè us sembla que ja heu vist bé el centre.. aneu fins a Zemun, passegeu pel costat del Danubi, aneu a l'illa d'Ada, no sé.. però a no ser que us interessi molt veure la tomba d'en Tito (tenia la sensació d'estar al balcó de casa els meus avis), no cal que us arribeu fins allà

L'edifici que veureu primer, dalt d'una escalinata i amb un mosaic forca comunista (però gens destacable, segur que n'hi ha de millors, com el de Tirana), té els dos cotxes oficials d'en Tito (negres i brillants) i al pis de dalt una col·lecció d'objectes de plata (regals d'altres nacions al Maršalu Titu). Ni quinze minuts

Sortiu de l'edifici i a la vostra dreta (a l'esquerra si us poseu de cares a ell) hi ha unes escales i una caseta de maó groc. A la guia diu que s'ha de pagar, però a nosaltres ningú ens ha demanat res. Entres a la casa, segueixes unes fletxes blanques despintades del terra (fa uns anys se suposa que eren per guiar les multituds que peregrinaven a la tomba) i a la dreta, al costat d'una font, hi ha la casa amb la tomba i una col·lecció de les torxes que les joventuts iugoslaves passejaven pel país cada 25 de marc (el dia de l'aniversari del Maršala Tita)

No es pot dir que impressioni. Un caminet de pedres (de fet no és de pedres, només és que les deuen haver tret per reparar, perquè representa que ha de ser de marbre, el caminet, però avui que hi he anat hi havia pedretes, no marbre), una tomba llisa on només hi posa Josi Broz Tito i l'any de naixement i de mort, al voltant del caminet hi ha tot de plantes com les del balcó de casa els meus avis, aquestes plantes de fulles grosses i gruixudes, molt verdes i sense flor, que no fan pinta d'haver-se de cuidar gaire, i al voltant de tot plegat un paviment a l'estil d'un pis de l'Eixample

Encara queda una altra casa-museu de maó groc, on hi ha tot de regals d'altres paisos i de iguoslaus motivats al Drugi Tito. Vestits folklòrics, mantes, llencols brodats, espases i sabres, selles de muntar (una d'elles feta a un país sudamericà, en una fabrica especialitzada en selles de muntar i petaques, o això havien escrit a la sella) i una closca de tortuga

Després el guàrdia del final del museu (era com un passadís llarg) s'ha posat a parlar amb nosaltres per acabar ensenyant-nos dos fotomuntatges horribles de propaganda del museu (diria), perquè diguéssim quin ens agradava més

Després hem marxat, hem estat una estona assegudes al banc i hem tornat al centre

Tito i ja

2008-08-18T17:57:00.004+02:00

No ve a cuento de res, pero em fa gracia el comencament d'aquesta pel.licula amb aquesta musiqueta

ah si! dema me'n vaig a veure en Tito!

___

Escandalos. Aquestes coses les trobo escandaloses

___

Un altre tema
Dic per enessima vegada que no soc historiadora. Que la historia dels Balcans m'interessa el minim per saber de que va el tema. Per exemple, per poder seure un dissabte a la nit a un banc de Tasmajdan (un parc), que passin uns cotxes amb sirenes, que algun serbi deixi anar el comentari
- oh! ja han arrestat en Mladic!
i poder riure tant com ells

Pero no m'interessa parlar d'historia amb ningu. Especialment si no es dels Balcans. He llegit molt poc, sobre els Balcans. Ni tan sols m'he acabat de llegir la Trampa Balcanica. No em parleu d'historia, no em parleu de politica. No soc la persona adequada. Prefereixo escoltar-los, no m'interessa parlar d'aixo al bloq o amb vosaltres, m'avorreix i em posa nerviosa normalment. Si n'escric alguna cosa, nomes sera per repetir com un lloro el que m'han dit ells

Aquest no es un bloq politic
Aquest no es un bloq historic

Jo soc estudiant de filologia. Ex-estudiant d'arquitectura. Amb clares tendencies sociologiques i antropologiques, o digueu-n'hi com vulgueu

Parlem de cases, parlem de carrers, parlem de turons brillants, parlem dels rius, parlem dels serbis com a persones que viuen aqui a Belgrad i no com el que us deveu imaginar vosaltres. Persones que viuen a una ciutat i prou

Belgrad es increiblement verda. Els serbis son increiblement macos i normals

I to je to, que diuen ells, i que quan volen traduir a l'angles diuen "i that is that"

Danubi

2008-08-16T20:48:00.004+02:00

Avui el Danubi estava precios. Feia mal i tot de bonic que estava

La majoria de fotos de Belgrad que ensenyen el Danubi ho fan des de Kalemegdan, o des de baix l'encreuament, o des dels splava (els bars flotants) que hi ha a la banda de Novi Beograd i Zemun

Pero a mi el Danubi m'agrada des de dalt de tot del meu barri, de Karaburma, quan baixo per Pera Cetkovic, el sol comenca a ser baix, el turonet brilla i jo nomes veig un trosset de Danubi i les parets de les cases que em fragmenten les vistes

No he vist encara res que m'agradi mes, en aquesta ciutat. I avui estava especialment lluminos..

__

els senyors que sempre passaven les tardes asseguts a una casa mig ensorrada

s'han quedat ara sense casa i s'han desplacat a la vorera del davant. Pero no es el mateix

__

En Djokovic s'ha endut la medalla de bronze. Jo crec que es mereixia, com a minim, la de plata. Coses de l'atzar..

2008-08-16T14:04:00.000+02:00

els balcans son aixi

Al bus

2008-08-15T21:06:00.005+02:00

Finalment ha passat el que tenia que passar i m'han enxampat al bus sense pagar

Sempre viatjo amb un bitllet d'autous a la ma, encara que sense marcar, i si veig el revisor, m'aixeco i el marco, o baixo a la primera parada. O aixo es el que pretenia fer en cas que veies un revisor. Pero no l'he vist, ha entrat per la porta mes propera a mi i he estat la primera a qui li he demanat. Per sort anava amb el bitllet a la ma (encara que sense marcar)

He provat de fer-me la turista que no enten res de serbi i nomes sap dir "ne govorim serbian" (no parlo serbian) i que si va amb el bitllet a la ma (encara que sense marcar) es perque la molt estupida no enten que s'ha de marcar, pero almenys hi ha la bona voluntat
Quan m'ha explicat que s'havia de marcar, he fet el gest d'anar-lo a marcar, pero ha fet que no que no, que no marques
Hem baixat a la seguent parada. M'ha dit que havia de pagar la multa (1800 dinars). He continuat en que no sabia que s'havia de marcar. No funcionava

Doncs res, insolvencia. De fet no portava 1800 dinars al moneder, o sigui que esperava que m'escrivis la multa i l'envies a casa (a Girona, ja em direu si hauria arribat algun dia, si no aqui no arriben ni a l'altra banda de riu..)

Res. M'ha fet caminar fins que hem trobat un caixer automatic, m'ha fet treure els 1800 dinars, i apala, multa pagada

Despres m'ha dit que la multa em donava dret a un viatge amb autobus (nomes faltaria), pero he anat fins al centre caminant. Alla m'he trobat amb l'Oscar, que es de Barcelona, i almenys m'he pogut cagar amb tot en catala

Pičku materinu..

Ah. Avui estavem a 40 graus a l'ombra

Per cert, en Nadal no ha "derrotat" en Djoković, l'ha guanyat i prou

En Djoković /llegeixis Djokovich/ em cau molt be, es molt mono i fa cara de bon noi. Com que Belgrad es molt petit, la Zlata resulta que treballava al club de tennis on entrenava, i sempre m'explica que era molt simpatic i molt bon noi (very nice) i que li preguntava que tal estava. Ahir li vaig ensenyar a la Nataša aquests dos videos i va riure molt. Ara es a un poble del sud de serbia, fent un reportatge sobre uns nens que viuen amb els seus avis, pero la gent del poble ha denunciat els avis perque no tenen lavabo a la casa i volen que els nens vagin a viure a un altre lloc. Els nens, es clar, volen quedar-se amb els avis i els hi es igual que no hi hagi lavabo, per aixo els del diari de la Nataša van al poblet del sud de serbia i paguen un lavabo a casa dels avis

(abans)

(despres)

Calor

2008-08-14T10:25:00.007+02:00

Fa MOLTA calor

No se que tal esta a Catalunya, pero aqui fa MOLTA calor. Ahir, 37 a l'ombra
31 graus de nit

De totes maneres, amb la Biljana vam quedar a les dues de la tarda. Despres li vaig dir que a Barcelona hauria de canviar de mentalitat, que no podia quedar a les dues de la tarda amb ningu si no era amb la intencio d'anar a dinar. Pero no vam anar a dinar, sino a fer una cervesa a un bar amb vistes al jardi botanic de Belgrad
De cami ens vam trobar amb una pintada on hi deia
Ibiza je Srbija
(pero algu sense sentit de l'humor ho havia tatxat i havia escrit Kosovo je Srbija /Kosovo es Serbia)

(abans)

(despres)

/sorprenent tot el que es troba a internet!/

Despres seiem al bar i vaig exclamar
Ai, Draga Biljana, que nomes em queden tres setmanes a Belgrad!
Tres? Oh! I quins plans tens?
Hmm... Nomes em falta visitar la tomba d'en Tito..
La tomba d'en Tito? Hah, em sembla que no hi he anat mai! No se ni on esta
Jo si.. mes o menys. Vols acompanyar-me un dia a veure'l?
Val! Saps, vaig coneixer un noi que estava a les forces armades i que estava fent de guardia a la tomba d'en Tito!
[...]

Mentre erem al bar bevent una cerveseta a l'ombra va entrar una iaia a demanar diners. Hi ha molts avis i moltes iaies pobres, per Belgrad. No tots demanen diners, la majoria no ho fan, pero son evidentment molt pobres. Coses de les crisis economiques, de ser vellet i de no tenir altre lloc on viure

Despres vam anar cap a la facultat de biologia, perque li volia passar unes quantes cancons en catala. No se per quin motiu tenia les claus de la facultat, pero les tenia. La facultat de biologia esta situada al tercer pis de la facultat de filologia, i com que a aquesta ja hi he estat un parell de vegades, em feia molta gracia, tot plegat. Vam pujar fins al tercer pis i, per coses de la vida, em vaig trobar asseguda davant d'un professor de biologia (d'ecologia) que m'explicava una anecdota sobre la Biljana i un examen oral d'ara fa uns quatre anys. Fins fa un parell d'anys bona part dels examens a la universitat de Belgrad eren orals, ara crec que ja no tant. Despres li vaig passar cancons de Sanjosex, Antonia Font, Inadaptats i la dels Bobobobs, que es tota la musica en catala que porto al damunt. Vaig fer fotos a la facultat deserta perque, com ja he dit, em feia molta gracia l'experiencia

Despres, a fora al carrer, ens vam trobar amb els policies a cavall dels que parlava ahir. Estaven rodejats de gent mirant-los encuriosits, a la que hagin de comencar a cavalcar rapid per perseguir un lladre de bolsos s'emportaran algu per davant, segur

i aixo es tot per ara

__________

žuurka, luda žurkaaa (festaaa, festa bojaaa) Ai mare..

Noticies del dia

2008-08-13T11:26:00.006+02:00

.. i perdoneu que a vegades em venci la temptacio d'escriure sobre alguna altra cosa que no sigui Belgrad o Serbia, pero es que a vegades em tempten els diaris, amb titulars com aquest

EE.UU. estudia castigar a Rusia con su exclusión de organismos internacionales

Ehm.. ho sento, n'estic molt cansada d'aquest mon que funciona a nivell d'escola de primaria per les "masses". Com que castigar? Som idiotes tots plegats o que?

per variar, un lloc per llegir alguna cosa interessant sobre el tema es aqui

Estats Units porta 28 medalles i va primer, Russia 12 i va tercer (empatat amb Korea del sud) i Georgia 1, empatat amb (aixi que m'interessin) Mongolia, Eslovenia, Bielorussia, Croacia, Kirgistan, Tajikistan i Uzbekistan. Els txecs, en canvi (potser tindre temps de visitar Praga, just abans d'arribar a Barcelona) van en dinovena posicio, amb 2 medalles, empatats amb Eslovaquia, Kazakstan, Armenia i espanya (joj!). La llesta de llocs que molen estan en tretzena posicio, amb 3 medalles, son Romania i Ucraina

Anuncien 37 graus a l'ombra avui, a Belgrad (38 a Nis), i pluges per divendres i/o dissabte

Han col.locat policies amb cavalls al centre de la ciutat, dilluns sortia per les noticies de la tele i una nena acariciava un cavall, li preguntaven si li agrada i ella deia que si, que el cavall era molt bonic

//

Truquen al telefon de casa. Els primers dies no el contestava, pero ara ja si
Halo, dic
Marina je ovde (la marina es aqui), diuen
Vaig a respondre que aqui no hi ha cap Marina, pero es posa a deixar anar un rotllo telefonic que no entenc res, pero pel to monoton de la veu sobreentenc que m'esta intentant vendre alguna cosa
Ne ne, ništa ništa, dic (no no, res res), encara que espero que continui amb la xerrameca fins que hagi de penjar-li a mitja frase, com acostumo a fer
Sorprenentment, la veu calla i diu
Dobro, do viđenja (Be, adeu siau)
Do viđenja, responc. I pengem les dues

Mai havia estat tan facil!

2008-08-12T22:41:00.005+02:00

Avui no tinc gaire res a explicar. Serbia no sembla que estigui guanyant gaire res als jocs olimpics. Seure al sofa mirant els jocs olimpics sempre em fa sensacio d'agost. A Shotting (Men, 50 metres) han quedat vuitens. A natacio (nedant normal, una piscina anada i tornada) s'han classificat, pero no se si ja han fet les finals o que. A lluita lliure (suposo que era lluita lliure) lluitaven un serbi i un rus i no sabia per quin decidir-me. Aviam que fan en tennis..

Despres comptava dies que em falten per tornar a casa. No son molts, pero tampoc son pocs. Aixi important per fer, a mes a mes d'anar a visitar la tomba d'en Tito (aviam si trobo algu que m'hi acompanyi),em queda el Beer Fest. Ara fa un any va sortir a les noticies. Be, hi va sortir de refilo, perque durant el Beer Fest un noi borratxo va caure dins la gabia dels ossos i aquests se'l van menjar. Aquest any l'han traslladat a l'altra banda de riu. Li vaig dir a en Dobri si sabia perque era i em va dir que no. Ah si! va dir despres, per allo dels ossos. Quina bajanada, vaig dir, i em va dir que pensava el mateix, o sigui que deu ser per algun altre motiu

Li vaig preguntar a en Marko i em va dir que no ho sabia, que era per tocar els collons, que no volia creuar el riu per haver d'anar al BeerFest. Despres va obrir la pagina amb els concerts i anava fent Fua! ua!, o sigui que els grups que hi ha deuen estar be, pero a mi no me'n sona ni un

Vaig tornar a Zemun, fa uns dies, a acompanyar a la Biljana a omplir papers per venir a Barcelona. Aixi que vaig seure dins alguna oficina burocratica, molt lluminosa i neta, esperant mentre el noi que estampava segells el document feia un sudoku

Tambe vam tornar a enfilar-nos per contemplar tot Belgrad, vam pendre un cafe a un bar al Danubi (el mateix que vaig anar amb en Nikola fa unes setmanes, crida l'atencio perque es com una caseta de fusta de groc llampant i el teulat verd, segons em va explicar la Biljana aquell es el millor bar del Danubi-Belgradense perque la resta son extremadament fashion i aquest -Sveta Nikola- clarament no)

(aquest)

i vam anar a comprar burek al lloc on deia que el feien mes bo de tot Zemun. Aqui es pot comprar burek i es molt bo. A Ljubljana no hi compreu burek. Diuen que es l'ultima ciutat (caminant cap a occident) on es pot trobar burek, pero alla ja no el fan bo..

jo continuo amb Guča al cap, ai mare..

i la Zlata se'm menja les galetes. Pero no hi fa res, aixi jo en puc comprar mes i mes de diferents. Galetes! Patates! Hm! M'agrada provar marranades d'altres paisos.. Haig d'escriure alguna cosa de les marranades d'aqui, mes enlla dels Smoki (una altra estona)

2008-08-11T09:34:00.008+02:00

Gas gas!

ajde ajde, engegueu el Hit de Guča mentre us en faig la cronica. Jooooj!

Anem de Beograd fins a Guča amb cotxe. Mengem galetes de xocolata i bevem aigua amb gas (Knjaz Miloš), que es desfan i s'escalfa respectivament a mesura que ens acostem a Čačak i a Guča. Ens creuem amb un tanc! Som dos cotxes i cinc persones, i a Čačak ens aturem a recollir-ne tres mes. De fet m'he enxufat als d'AEGEE, una associacio d'estudiants universitaris que hi ha per tot Europa i que organitza coses aixi

De Čačak (a la foto de sobre) a Guča hi ha uns pocs quilometres, t'has d'enfilar a una muntanya i tornar-ne a baixar
Finalment arribem a una caseta en construccio a uns quants minuts a peu del centre de Guča, on ja hi ha una bona colla de persones assegudes a fora. Hi ha italians, grecs, alemanys, serbis, bosnis, russos, eslovens, paisos-baixencs i jo, catalaneta. Deuen ser les quatre o les cinc de la tarda. Ens asseiem a la taula de fusta del porxo i un vei (de la casa de davant) arriba amb una gerra enorme amb col i carn a dins (kupus). Ens posen col i carn a dins dels bols, porten pa, treuen ampolles de cervesa Lav i aigua i ala, a menjar

Despres algu treu la rakija (rakija, connecting people, que diuen..)

Quan es fa fosc, anem tots junts cap al centre. Flipo. En un moment t'adones de que es Guča: trompetes, rakija, cervesa, menjar -carn-, gent, muntanyes, nacionalisme serbi i mercadillo gitano. I es genial.. Es divendres a la nit i no hi ha tanta gent com hi haura l'endema, i ens aturem a cada bar (cada bar prefabricat pel festival) a ballar, perque hi ha grups de musics per tot arreu,

fins que finalment creuem el riu i anem fins a l'estadi, on algu esta tocant. Tota l'estona la gent fa kolos de dos, tres, deu persones i donen voltes per la gespa, cap a la dreta i cap a l'esquerra.. (no es pot dir que els del video enllacat tinguin gaire estil, pero perque us en feu una idea). Oooh, qui pogues fer el mateix amb la sardana..

Finalment, quan comenca el concert de la Boban i Marko Marković Orkestra ens acostem a l'escenari. Van tocar a Girona no fa pas gaire, pero jo ja era a Serbia, i no m'esperava que toquessin a Guča. Durant molts anys van estar guanyant la competicio de Guča, fins que va perdre la gracia que sempre guanyessin els mateixos i van decidir deixar de competir i nomes fer un concert. Aixi doncs, una nit es pel concert (hi ha piques entre ells i en Bregović, o sigui que si un any fan el concert uns, els altres no el fan..) i una altra per la competicio de bandes

Quan tornem a la casa, estiro el sac de dormir directament a terra, m'hi poso a dins i au, a dormir..

L'endema em llevo amb tots els ossos aixafats, per culpa de dormir directament al terra d'una casa en construccio, faig cua pel lavabo (som una vintena de persones i nomes un lavabo, o sigui que seeempre esta ocupat), em dutxo, em rento les dents i em pentino i vaig a seure a la taula de fora

Treuen el pa, els embotits (pernil com fumat i una cosa que es practicament igual al xoric), el kajmak, cafe i suc. El kajmak es una mena de formatge pero mes gras, i a mi, que no m'agrada el formatge, en menjo i tot, perque aqui s'ha de provar de tot..

i de la casa vermella del davant n'apareixen, de cop.. taxan! una banda de musica! Son alemanys i com que tenim dues alemanyes al grup, venen a tocar-nos. I joooj, es posen a tocar cancons. Mesecina, i totes les tipiques. Amb que hagueu mirat Underground ja esta, totes les cancons que surten les sentireu una vegada i una altra a Guča
Mentre tocaven la gent que passava amb cotxe s'aturava i s'afegia, fins i tot el conductor d'un cotxe es va aturar per posar-se a ballar damunt del cotxe..

i aqui teniu, en una sola foto, tot el que es Guča. Un serbi (en Sale) amb un barret tipic d'aquestes terres, una ampolla de rakija a la ma i una banda de trompetes. En Sale era del tipus de serbis que possiblement la gent s'imagina amb mes facilitat: parlen quatre paraules d'angles, beuen rakija i cervesa desproporcionadament, i els hi agraden (molt) les noies i Serbia. Cada noia del grup era, segons ell, princesa del seu pais respectiu i per demostrar-ho ens agafava per les espatlles i ens feia petons a la ma

Despres la Mara (de Banja Luka, al nord de Bosnia) em va dir si volia anar a fer una volta per Guča i tal dit tal fet

Ja ho he dit abans, Guča es un enorme mercadillo on, a mes de menjar mes i mes pljeskavica, tambe pots comprar una piscina, ganivets corte-magico, cds pirates, calcotets en paquets de tres, trompetes i panderetes de joguina, samarretes amb la foto d'en Karadzic i d'en Mladic i d'en Tito i de qui vulguis, banderes de serbia, en fi, de tot, absolutament de tot

i a tot arreu bandes de trompetes, carros de cavalls, gent amunt i gent avall

La Mara es troba el seu cap, que ens convida a una cervesa (Jelen pivo, que es la que patrocina el festival, encara que a la casa tenim ampolles de Lav, la competencia) i ens explica coses variades. Comprem pljeskavica perque ens ve gana i ens la mengem xinoxano. La Mara menja moolt a poc a poc i em diu que es tipic de Bosnia, menjar a poc a poc. Tambe diuen que la gent de Montenegro son molt mandrosos

Al cap d'un parell d'horetes tornem cap a la casa (ja deuen ser les cinc de la tarda..)
i suposo que despres de tanta estona s'ha acabat la canco de Gas Gas. Poseu aquesta doncs, per seguir amb l'ambient

i oh, sorpresa, estan cuinant un porc! Durant tres hores veig com el porc dona voltes i com el van untant d'oli i cervesa per fora. Li treuen la cua i se la mengen (encara que hores mes tard en descobrim una part al terra, al banc de darrere nostre), tallen trossos d'orella mentre continua fent-se i finalment (tres hores despres..) el donen per fet, el tallen a trossos, treuen pa, una amanida de tomata, ceba, pebrot i cogombre i au, a sopar

val a dir que trossejat no fa tanta angunia, es mes, esta molt bo.. Per tot Serbia veureu porcs i xais sencers donant voltes tot coent-se
Com que quan tallaven el porc a trossos ja era fosc, un cop tips altre cop vam anar uns quants cap a Guča a veure la competicio de bandes. El poble (que es molt petit) estava sobrepoblat i gairebe no et podies desplacar
Vam escoltar unes quantes bandes de musica, vam veure uns quants kolos i ens en vam tornar a dormir

L'endema em torno a llevar, passo de dutxar-me, i tornem a esmorzar kajmak, embotits, pa i amanida. Despres estem sense fer res per la casa i quan decideixo anar a estirar-me una estona, algu es posa a cridar que ens n'anem tots cap al poble. Els quatre o cinc que estavem dormint ens despertem de cop i al cap de cinc minuts que ens diguin que ens n'anem al poble, descobrim que tothom ja hi es (tenen rampells, a vegades), o sigui que xinoxano anem cap alla. Al cap d'una estona de donar voltes tranquilament, ens trobem una part del grup i anem cap a un turonet a seure, on hi ha tota la resta

(el turonet al final del carrer)

pero no es tan facil arribar al turonet.. Primer hem de creuar un pont per sobre el riu. Ui si, direu, un pont sobre un riu, quina gran dificultat..
Be, tot hauria estat mes facil si el pont hagues estat acabat..

pero no, esta a mig fer
O sigui que baixem per una escaleta de fusta posada alla per l'ocasio i caminem fins al turonet (i ens hi enfilem). No es perque han decidit instal.lar-se dalt d'un turonet on fa tanta pujada, pero un cop a dalt, miro a baix i entenc perque

oooh, balcans! En aquesta foto es pot veure practicament tot el poble de Guča. A l'esquerra queda l'estadi on es feien els concerts i poca cosa mes

Una estona despres, en Dobri i jo decidim tornar cap a Belgrad. Diem adeu a la gent del turonet, adeu a la gent de la casa, ens carreguem les motxilles a l'esquena i fem autoestop fins a Čačak. Primer s'atura un senyor a recollir-nos, pero va en la direccio equivocada. Despres s'atura un taxi pero ens demana 1200 dinars per anar fins a Čačak (es el doble del que ningu amb dos dits de seny estaria disposat a pagar). Despres s'atura un cotxe uns metres mes enlla, ens pita perque hi anem, ens posem a correr amb les motxilles i quan som a uns tres metres, el desgraciat engega i ens quedem sense cotxe. Finalment s'atura un bon home i tornem a travessar la muntanya fins a Čačak, ens dona cacauets i refrescos i ens explica que el seu amic dona classes de vol amb parapent

Arribem a Čačak, comprem un bitllet de bus per les set i com que son les sis anem a fer un cafe al carrer peatonal de la ciutat, a l'hotel Beograd en concret. Despres anem cap a l'estacio de busos de nou i ens toca anar en autobusos separats. Per entretenir-nos conversem amb sms. Ell diu que el seu autobus es vell i brut, jo li dic que al nostre no funciona l'aire condicionat

A les deu l'autobus entra a l'estacio de busos de Belgrad i camino a buscar el bus cap a casa tot cantant: gas gas gas!

Que si recomano Guča?
Si!

Me'n vaig a Guča!

2008-08-07T19:19:00.005+02:00

tarara tarara tarara (trompetes)

(i quines ganes d'anar a ballar entre muntanyes!)

(la plana de la Vojvodina no esta malament. Pero les muntanyes dels Balcans.. son les muntanyes dels Balcans!)
veieu com es lluminos, el verd balcanic?

Soc professora de la bella llengua espanyola

2008-08-07T12:16:00.004+02:00

¨This is slang, but we use a lot mierda i puto. Puto perro de mierda, for example. Ti znas perro, zar ne?
Da, perro is a dog. Sto je mierda?
Mierda je shit
Sheet?
Ne, shit, shit
Ah, shit!
Da
How do you say There's a shit on the road
Hahah, hay una mierda en la carretera
Hay una mierda en la karedera
More or less.. Ali you can also say Hay una puta mierda en la puta carretera de mierda
Hahah
Ili Hay una puta mierda de perro en la puta carretera
Hahahah
Hay una puta mierda de puto perro de mierda en la puta carretera de mierda
Hahahahah
You are writting it because you don't pay for these classes..

(no se si aprenen gaire res, pero com a minim sembla que s'ho passen be)

2008-08-06T23:24:00.006+02:00

No es más que otra mentira del hombre más malvado en Europa,
It is no more than another lie from the most evil man in Europe,

by Holbrooke

(i que a gust que es deu haver quedat.. ai, holbrooke holbrooke!

El equipo encargado de seguir la pista y detener a Mladic está trabajando intensamente e incluso se han suspendido las vacaciones para todos sus integrantes

by Europapress

(e incluso! ostres! ara si que la cosa va de veritat!

http://www.ati.es/article.php3?id_article=389

Dilluns i dimarts i despres tot torna a la vida

2008-08-06T17:40:00.005+02:00

Diumenge al vespre em quedo sola al pis i passo el dilluns i el dimarts fent una marato espectacular de cinema iugoslavic i nomes surto per treure les escombraries, anar a comprar menjar i.. ja esta (tampoc es necessiten tantes coses, nomes en dos dies)

Ningu es a Belgrad. Tothom es fora. I jo m'empasso pel.licules i pel.licules iugoslaves. Dimarts al vespre he quedat amb la Natasa, pero li dic de passar-ho al dimecres, que es quan tinc pensat de tornar a la vida

Dimecres al mati em desperto, ja no tinc ganes de mirar pel.licules. Em dutxo, esmorzo, surto a fora

Camino fins al Sava1, m'acosto al port2, enfilo les escales del pont de Brankovo3, entro al museu etnografic (gairebe hi soc sola)4, vaig a comprar-me un tros de pizza a Bucko5 (i la noia que les serveix per fi no es antipatica amb mi!), camino per Dzordz Vasinton6 fins a la parada del bus, arribo al pis i dino amb familia7

1

2

3

4

5

6

7

Despres miro Friends i Me llamo Earl al canal croat
Vaig a comprar al super perque s'ha acabat el cafe. Quan torno em truca la Zlata per dir-me que arribara cap a les 9, pero jo no hi sere perque he quedat amb la Natasa
En poca estona, tothom torna a apareixer. Em truca la Milena per si vull quedar aquest vespre (no puc). Em trucara dema. M'envien missatges en Marko i en Dobri, en Marko per si vull quedar avui (no puc), en Dobri per si vull anar a Guca divendres (si vull!). Em truca la Biljana, que ja ha tornat de Croacia i que dema em tornara a trucar. M'envia un missatge la Natasa que no pot quedar avui, que millor dema. Quedo amb en Marko per d'aqui una estona

--

Mentre soc a casa en Marko m'envia un missatge la Smee, que tambe acaba de tornar de Croacia. Aquesta si que no me l'esperava!
Tambe hi volta un frances de Toulose, per casa en Marko, que m'explica que quan viatja intenta dormir sempre a fora, o sigui que se'n va als camps de Mirijevo a estirar-hi el sac i ja deu estar dormint, perque no porta rellotge i s'aixeca amb la llum del sol

To de veu

2008-08-06T15:20:00.003+02:00

Com vaig escriure ahir, els serbis utilitzen un to de veu una mica mes greu que el nostre. Per comprovar-ho, aqui us poso aquests dos videos, un en serbi, l'altre en catala. Curiosament, quan parlen en angles o en espanyol o en el que siguin, pugen una mica el to de veu (el fan una mica mes agut), pero quan tornen a canviar a serbi el tornen a baixar

Mentre espero que es refredi el cafe..

2008-08-06T10:08:00.006+02:00

.. miro els diaris per internet

Ahir ja vaig llegir que es va morir en Soljenitsin ara fa un parell de dies, i avui lllegeixo que volen que Leonardo DiCaprio faci de Lenin en una pel.licula sobre Lenin. Tambe llegeixo aixo, i penso que fa poc, en alguna pelicula (potser No Man's Land, que esta molt be), que passa durant la guerra de bosnia, un soldat li diu a un altre alguna cosa aixi com (tot mirant el diari)
- Uf! Quin merder a Ruanda!
.. i.. es molt gracios que digui aixo just en aquell moment

(aqui esta l'escena, entre d'altres)

Brilla!

2008-08-05T23:30:00.005+02:00

Belgrad, com ja deveu saber tots ara, es un poble mes que una ciutat. Te una mica mes d'un milio i mig d'habitants, escampats pels voltants dels turonets que pugen i baixen. Belgrad puja i baixa tota l'estona, i els barris s'allarguen com si la ciutat es desparrames per tots els turons

Per construir Belgrad van triar el lloc mes bonic de tot Serbia. Van dir: la farem aqui, aqui on s'ajunten el Sava i el Danubi, aqui on comencen i s'acaben els Balcans, just al mig del mar adriatic i el mar negre

Uns anys abans del 878 els eslaus li van posar Beograd de nom. Belgrad pels catalans. La ciutat blanca. Li van anar canviant el nom una vegada darrere l'altra, perque, ja us podeu imaginar, una ciutat tan bonica tothom la volia i tothom volia posar-li un nom per poder-la posseir. Pero no hi va haver res a fer. Beograd es Beo grad, i no perque els edificis siguin de color blanc, sino perque la ciutat brilla. Podria ser, no us engenyare, una ciutat grisa i bruta. Pero no ho es, perque brilla

No brilla nomes quan li toca el sol, tambe brilla per la nit, quan vespreja i quan clareja. Brilla a totes hores

Hi ha gent que em pregunta si no penso visitar res mes, a part de Belgrad. Tothom em diu que vagi a Ohrid. Pero jo no vull anar a Ohrid, o si, pero ara no. Ara vull, mes que cap altra cosa, ser aqui, asseguda en algun raco de la meva brillant i grisa Belgrad, a la meva poc glamurosa i a la meva esplendida Belgrad, aqui on les pedres mal posades de la vorera son mes perilloses que les persones, on, sense que te n'adonis, se't barregen dins del cap el caos dels cables dels trollebusos i la geometria dels edificis comunistes, on no hi ha un tros de ciment sense un arbre al costat, o una mica d'herba creixent entre els maons, on la pintura penja de les parets i tot es ple de pinzellades de colors, i si, ells son uns borratxos amb els bracos sempre oberts, i els botellons son el simple gest d'anar-te a prendre una cervesa a l'aire lliure (ni mes ni menys), i la gent menja crispetes caminant pel carrer i beu cafe als bars o cafe turc al sofa de casa seva, diuen Zibeli i Ajde i Jebi ga, saluden amb tres petons, o amb un, o amb una abracada, tenen la veu un parell de tons mes greu que la nostra i uns nassos (ja em perdonareu) mes bonics, i a vegades s'enfaden amb el seu pais i amb la seva ciutat, a vegades (massa sovint) fins i tot n'han de marxar.. pero llavors, quan senten una d'aquestes paraules cruels i mentideres que a vegades inventem per aqui, llavors abaixen els ulls i els canvia la veu, se'ls hi torna encara mes greu.. pero me n'he anat del tema. Parlavem de Beograd

(encara que, ja ho sabeu, qui fa brillar tant Beograd son aquells que hi viuen)

Ai, no, que hi haig d'anar a fer, jo, a qualsevol altre lloc del mon, podent estar-me aqui..

(es va ampliant)

2008-08-04T13:28:00.010+02:00

els actors es repeteixen..

El que fa de mafios "ric" a Rane apareix despres a Lepa Sela Lepo Gore, i tambe apareix a La Vida es un Milagro, i a Belo Odelo, al principi

(Nikola Kojo)

El mafios "tronat" de Rane es un dels altres protagonistes de Lepa Sela Lepo Gore

(Dragan Bjelogrlić)

I que no dir de l'Ivan d'Underground, que tambe es protagonista de La vida es un milagro, i el jovenissim nuvi de Ko to tamo peva

(Slavko Štimac)

I insistint amb Kusturica, la noia de Gato negro gato blanco, es tambe l'amant del mafios "tronat" de Rane (per cert, acabo de descobrir que la traduccio correcta del titol es Gata negra, gat blanc)

(Branka Katic)

I, ah si, en Marko d'Underground (l'intelectual) es el pare del protagonista de Rane (vaig posar un tros de la peli on surt, dient Picka ti materina), i tambe el pare de Tito i ja. Ah! i tambe fent de capella a Gato Negro Gato Blanco

(Miki Manojlović)

I el fill de La vida es un milagro, ara veig que tambe apareix Apsolutnih 100, guapissim, per cert, una mica a l'estil Hemon

(Vuk Kostić)

I el mestre de Tito i ja es en Crno d'Underground, i tambe el protagonista de Belo Odelo, que per cert dirigeix, i a diferencia de les altres pel.licules anomenades, no esta gaire be

(Lazar Ristovski)

I un altre encara, l'oncle de Tito i ja, tambe es l'entrenador d'Apsolutnih 100, un oficial de No man's land, i apareix a Belo Odelo i Balkanski spijun, entre d'altres

(Bogan Diklić)

I tako je..

2008-08-04T00:17:00.004+02:00

Aixo encara no ho he explicat mai, pero erem a Novi Sad i vaig flipar molt. Els actors de l'escena vam ser jo, en Marko i en Zeljko. De fet jo no n'era actora, nomes era espectadora. Era a un bar-pekara de Novi Sad. Les pekara son una mena de fleques, pero on tambe hi pots comprar trossos de pizza, bureks, i altres menjars calents per alimentar-te pel carrer. Be, erem a una pekara de Novi Sad i jo vaig demanar un sendvic i em vaig asseure a menjar-me'l, que es el mes habitual. Pero em va costar moltissim acabar-me'l, basicament perque no trobava ocasio de tancar la boca. No feia ni un mes que era a Serbia, quan vam anar a Novi Sad, ara potser no fliparia tant. En Marko i en Zeljko no van poder parar quiets durant tota l'estona que jo vaig estar-me menjant el meu entrepa. Ells tambe tenien el seu, pero era com un espectacle veure'ls. Crec que no vaig seure mes de dos segons amb els dos alhora a taula. Imagineu-vos en Zeljko (que semblava dominica) que posa el plat a taula amb una mena de pasta al damunt. Jo ja estic asseguda. Posa el plat a taula i s'aixeca per anar-se a rentar les mans. Un moment despres s'asseu en Marko amb una barra de pa i treu una llauna de tonyina de la motxilla. Mentre obre la taula torna en Zeljko i en Marko s'aixeca i es va a rentar les mans. En Zeljko fa un parell de queixalades i mentre en Marko torna, truquen a en Zeljko i s'aixeca i surt a fora la pekara per parlar. En Marko menja una mica pero mentre torna en Zeljko es torna a aixecar per anar a demanar un got d'aigua. Torna en Marko i a en Zeljko no se que li passa, pero es torna a aixecar, i suposo que tambe va a demanar un got d'aigua. I continuen aixecant-se i asseient-se fins que jo m'acabo l'entrepa i els hi dic que ja podem marxar. Be, de fet li dic a en Marko, perque en Zeljko fa deu minuts que esta assegut a dins del cotxe perque te por que li robin

Fa una setmaneta sortiem de casa en Marko i just abans de sortir diu: un minut! I engega la radio. Per que engeges la radio? Pels lladres, diu. Despres estem tot el dia amb la porta del pis sense tancar amb clau. Nomes la tanquem amb clau quan no hi ha ningu, si no es aixi la porta esta oberta. Per exemple, per estalviar electricitat nomes engeguem l'escalfador de nits i la rentadora la posem a partir de quarts de dotze, perque es mes barata l'electricitat de nit. Pero llavors es deixen els llums oberts
Els balcanics nomes fan que trencar-me topics

Per exemple, a Novi Sad tambe. No he vist mai dos nois preguntant tants cops una direccio. No per desplacar-se per la ciutat, senzillament per anar d'un escenari a un altre durant l'Exit Fest. Ho preguntaven a tothom, era gairebe desesperant (no, la veritat es que em feia forca gracia). Despres es posaven a parlar amb qui sigui. Tenen una sociabilitat exasperant

En Nikola, per dir algu, crec que es la persona mes sociable que mai he conegut. D'aquells que a l'entrar a una habitacio ja son amics de tothom. Quan van venir a passar uns dies a Barcelona, ell i en Nik, ens ho van posar tot de potes enlaire, pero practicament els vam adoptar als cinc minuts de tenir-los alla

O en Marko. La sociabilitat d'en Marko es una mica especial. Crec que la seva manera de veure el mon es una mica especial. El mon es ell i absolutament tot el que hi ha al seu voltant. Cada una de les persones i cada un dels objectes. Imagineu-vos un concert, i que es ve un comentari al cap, i que el dieu mes per dir alguna cosa que per res mes. En general esculls, per dir el comentari, la persona-persones que t'acompanyen al concert. Ell no, ell pot escollir qualsevol de les persones que estan al seu voltant

La gent que ve als Balcans (a l'ex-iugoslavia en especial) i en torna, tot sovint despres diu "Tot el que li va ensenyar aquella gent.. la manera de viure, de sentir, de fer.. vaig aprendre tant d'ells!". Jo, sincerament, crec que si, que aprens, pero sempre que vas a algun lloc aprens coses. Jo crec que els que mes fas, aqui als Balcans, es flipar amb ells

Als Balcans no hi vingueu a aprendre res, no hi vingueu a entendre res, perque tornareu amb les mans buides. Als Balcans hi heu de venir a flipar (i llavors aprendreu molt!)

Un i Dos

2008-08-03T16:00:00.005+02:00

Ahir en Dobri va fer una hora tard. UNA HORA

Un cop havia quedat amb en Marko. Li vaig dir, a quina hora hem quedat, a i 20? Em va dir: no, a i 25. A vegades tenen aquestes coses.. Eren i 20 quan em va enviar un missatge dient-me que arribaria 10 minuts tard. Despres va arribar 15 minuts tard

Me'n vaig anar a fer una volta mentre esperava en Dobri. Cada cop que em poso a fer voltes per Belgrad acabo trobant noves coses, pero tambe me n'adono que Belgrad es un poblet. Ahir vaig fer dos descobriments, i un es aquest: Belgrad es un poblet. No us n'adonareu al primer dia, no us n'adonareu al segon. Pero si passeu una mica mes de temps aqui i volteu i volteu pels carrers aviat us n'adonareu

(i ara unes quantes fotos variades i despres segueix la parrafada)

prous prous, que m'emociono!

Aquest va ser el primer descobriment del dia d'ahir, que Belgrad es un poblet

Despres va arribar en Dobri, vam anar a menjar crepes (palacnice, o alguna cosa aixi), vam comprar un parell de cerveses i ens en vam anar cap a Kalemegdan perque es posava a pondre el sol. M'agrada molt Kalemegdan i seure a un tros de mur i que es pongui el sol i quedar-me alla despres de la posta sense fer res especial, nomes parlant, mirant el riu, mirant les llums dels ponts i els edificis de l'altra banda

Despres va venir la Zlata i ens en vam anar al bar Stepenice. En aquest bar s'hi arriba baixant per aquestes escales (cliqueu). Com m'ha passat altres vegades amb d'altres bars, no es el primer cop que hi anava, pero ara ja se com arribar-hi. No es complicat i us el recomano molt. Heu d'anar baixant per la carretera que rodeja Kalemegdan (Pariska) fins que us trobeu les Velika Stepenice (grans escales). Al fons veureu al Sava. Antigament aquestes escales eren una mena de Duti fri, per aqui hi havia la duana, bla bla. Ara si les baixes nomes et porten a aquest bar o, si les baixes fins a baix de tot, al Sava (que no es poc!). Pots seure a la terrasseta del bar i veus el riu

Com que la Zlata i en Dobri parlaven serbi entre ells i al meu costat uns nois es van posar a tocar la guitarra, em vaig posar a mirar-los i a mirar la gent del meu voltant. Despres tornant amb bus tambe em vaig posar a mirar-los i va ser llavors quan vaig fer el segon descobriment del dia. Els nassos. Tots tenien el mateix nas. No el mateix nas, es clar, pero practicament igual. Es un nas amb el pont recte, la punta arrodonida i una mica ample mirat des de davant. Molt mal explicat.. pero diria que venen a ser una cosa aixi. Uns nassos preciosos, es clar

De fet en Nik ja m'ho havia dit, tots tenim el mateix nas, em va dir. Jo li vaig mirar fixament el seu i em va dir: no, no miris el meu, jo soc l'excepcio. Ah, vaig respondre. Pero, va afegir, la resta tenen el mateix nas, ens reconeixem siguem on siguem del mon, per culpa del nas

Tito

2008-08-02T15:53:00.005+02:00

Avui he somiat amb en Tito. Amb en Tito! No es friki ni res, somiar amb en Tito!

Pero me n'he oblidat completament al llevar-me. Despres amb la Natasa llegiem un text on parlava de la familia Ilic (aquest es en Radovan, el pare, aquesta la Milica, la mare, aquest en Dragan, el fill, aquesta la Vesna, la convidada, i aquest es en Reks! El gos de la familia Ilic). La Natasa ha rigut i ha dit que Reks era el nom del gos d'en Tito. I que a l'escola, quan aprenien l'abecedari, a la T hi havia Tito i a la R hi havia Reks. I que tenien una foto d'en Tito al llibre. Imagina't, deia, que hi posessin ara una foto d'en Tadic al principi d'un llibre de text! Surrealista

Despres m'ha vingut al cap. Aquesta nit he somiat amb en Tito! T'ho pots creure? He somiat que algu, no recordo qui, em cridava perque em volia ensenyar una cosa, i llavors m'ensenyava l'home dret al seu costat que, el reconeixia a l'instant, era en Tito (pero molt mes rejovenit). Pensava que aixo era una noticia bomba, que en Tito era Viu! No em podia creure que haguessin estat amagant el fet durant tants anys (influencies karadzicianes, suposo). I no en recordo gaire res mes

En tito!

Us podeu creure que encara no he anat a veure'n la tomba? Esta a la llista de coses per fer. Tambe haig de creuar el Danubi (un pont del Danubi en concret) i mes coses que no em venen al cap, per aixo les tinc apuntades a una llista

manifestacio karadzic

2008-08-01T22:14:00.004+02:00

Danas je bila mala manifestacio u centru Beograda

Aixo, avui hi havia una manifestacio petita al centre de Belgrad. Me l'he trobat de casualitat. Un parell de policies havien tallat Kralj Milan, tocant a Trg Republika, pero pensava que era perque controlaven el trafic, que algun semafor s'havia espatllat o alguna cosa aixi. Despres he sentit musica i he caminat tot seguint-la, a veure que eren. Semblava que vingues de Knez Mihail (el mapa del centre de Belgrad que he enllacat al costat de la web es horrible! ja en buscare un altre), pero no, venia de Kralj Milan i he girat al cap hi he vist la manifestacio apropant-se

s'acosta s'acosta!

aaaah, s'acosta!! m'absorvira!

ja es aqui!! Karadzic!

amb persona ferida al Vietnam inclosa!

i oh, ja se'n va, perseguida pels autobusos..

vaja, se'n van.. no ha estat tan emocionant com la de l'altre dia, se'ns dubte..

El meu cotxe blau

2008-08-01T16:01:00.005+02:00

No em puc creure que encara no li hagues fet cap foto! Si vaig tot el dia amunt i avall amb ell!

Novi Beograd i Zemun

2008-08-01T12:49:00.004+02:00

Per dinar em fare un plat de sopa, una amanida de tomata i un tros de pa. Ahir vaig dinar un pebrot farcit d'arros, carn i tomata que havia fet la mare de la Jelena i que en quedava un a la nevera

(el pebrot)

Pero aixo de dinar va ser cap a les tres o mes tard. Abans havia anat a passejar per Novi Beograd i Zemun

La Zlata, la Nataša i en Dobri treballen durant tot el mati i part de la tarda. La Jelena i l'Ana son al seu poble. En Nikola es a Montenegro. La Biljana i la Smee son a Croacia. La Tamara a Grecia. En Nik a Milwaukee. En Marko a una mena de campament hippi que aquest any es fa a Serbia. I aquests son, mes o menys, els meus mes millors amics en aquest pais. Com que no podia quedar amb ningu, doncs, me'n vaig anar xinoxano cap a Zemun. Per anar a Zemun des de Belgrad abans de creuar Novi Beograd, i com que tambe ho volia veure vaig anar amb el meu bus (16) fins a la ultima parada (a Novi Beograd) per veure una mica com era, ja que nomes hi havia passat amb cotxe
Vaig pujar al bus, vaig marcar el bitllet (perque nomes pago el bitllet quan jugo a anar de viatge amb transport public) i em sentia com si anes de viatge. Al meu costat seia un vellet amb basto i boina, a l'altra banda de passadis seia un altre vellet que parlava amb el del meu costat, al damunt del conductor hi havia aquesta enganxina

(jugoslavien!)

i em va venir un moment d'aquells trascendentals al damunt, be, trascendentals tampoc, nomes que agafes consciencia d'on ets, i vaig fer uau! que soc a Belgrad! i em van venir tot de nervis a dins l'estomac

Vaig arribar a Novi Beograd i vaig passejar una mica i vaig flipar. Aquests edificis em fan flipar, i aixo nomes es una part petita d'aquest barri, perque es un barri mooooolt gran i espaios

i vaig arribar al Danubi. Seguint el passeig al costat del Danubi, al costat de barquetes-bar-restaurant i barquetes normals, vas a parar a Zemun. Quin goig, passejar pel costat del Danubi.. (encara que a aquest tros de mon esta brut..)

i sense adonar-nos-en, hem arribat a Zemun. M'hi vaig perdre una bona estona.. Tota una sorpresa, Zemun! No m'estranya que els d'aquest poble-ciutat-barriDeBelgrad diguin que no son de Belgrad.. no te res a veure! Per alguna cosa, en epoques de conquestes otomanes i centre europees, Belgrad es va quedar a una banda de riu i Zemun a l'altre

si veniu a Belgrad, val la pena gastar mig dia en aquesta part de la ciutat (el passeig del Danubi i Zemun)

veniu a Belgrad!

2008-08-01T11:15:00.002+02:00

Abans de marxar, comprar
Una samarreta on es demostri fisicament quant m'estimo belgrad
Rakija
Llibre de contes per nens
Postals
Dues ampolles-llaunes de cervesa (Lav i Jelena Pivo, hauran de ser)
Smokis
Un mapa (nou i no el trossejat que tinc ara) de Belgrad

Un cop tornada, fer
Rus
Arreglar habitacio (pintar, mobles, comprar una lampara de lava)
Menjar-me el pernil
Comprar les entrades per Extremoduro
Comprar les entrades per Gogol Bordello

100 posts

2008-07-30T22:37:00.007+02:00

i per celebrar-ho no escriure res de nou, sino que copiare un post que vaig escriure fa gairebe un any i que m'agrada molt

"Els Balcans són molt bonics. Els Balcans tenen plana i tenen muntanya i tenen mar. Tenen una costa molt bonica i unes muntanyes molt verdes i unes muntanyes molt pelades. Hi ha molts poblets i les ciutats no són gaire grosses. Bé, Atenes sí que és grossa i Belgrad també, i Sofia suposo que també, però les altres no són gaire grosses. Però als Balcans hi ha moltíssims poblets
Als Balcans també hi ha moltes persones diferents i n'hi ha que són amigues i n'hi ha que no, però com a tot arreu. Als Balcans hi ha hagut una guerra, però com a tot arreu. Als Balcans hi ha diferents cultures barrejades, però com a tot arreu. Tenen diferents religions, però com a tot arreu. Em direu que no, que els Balcans la guerra va ser fa més poc, que les cultures barrejades estan barrejades diferent i que les religions estan barrejades diferent, que els Balcans no són com a tot arreu. Jo us diré que sou tontos, que és com a tot arreu. Llavors us diré que els Balcans no són com a tot arreu, els Balcans són especial, els Balcans són un tros de terra que flota per damunt de tot i que s'arrela fort a baix, són una península flotant d'arrels profundes, els Balcans estan al cul del món i no hi estan, perquè s'hi va a peu i tothom passa per allà per anar d'una banda a l'altra, i al cul del món no hi pots anar a peu, com a mínim necessites una barca
Els Balcans s'haurien pogut evitar, com a mínim el concepte de Balcans que molta gent té al cap, els Balcans lletjos i de color marró brut, però molta gent no va fer res per evitar els Balcans, i potser els Balcans no s'haurien pogut evitar i haurien acabat a tiros igualment, o també s'haurien pogut separar senzillament com s'acabarà separant tot per aquí, perquè tot acabarà petant, Catalunya acabarà petant, Europa acabarà petant, Occident acabarà petant, i Kosovo se separarà i els serbis no pujaran damunt dels tancs, perquè els serbis ja no pugen damunt dels tancs, els serbis estudien filologia espanyola i miren el sol que es pon a Novi Beograd, perquè sí que aquí només es parla dels Balcans quan algú puja damunt d'un tanc, però això no vol dir que no tinguin bicicletes la resta de l'any
Els Balcans són el racó més bonic del món, i tenen plana, tenen muntanya i tenen mar"

M'estimo tant els Balcans que em salten les llagrimes cada cop que hi penso. Es que son el lloc mes bonic del mon

Balkani su mnogo lepi. Balkani imaju ravnicu i imaju planinu i imaju more. Imaju lepu obalu i planine puno zelene i planine puno pelades. Ima puno sela i gradovi nisu puno veliki. Pa da, Atina je velika i takođe Beograd, i Sofija mislim, ali drugi nisu mnogo veliki. Ali u Balkanu ima mnooogo mnogo sela
U Balkanu takođe ima mnogo druge osobe, i ima neki što su prijatelje ali ima neki što ne, ali kao igde. U Balkanu rat je bio, ali kao igde. U Balkanu je mešanje kulture, ali kao igde. Imaju drugi vere, ali kao igde. Reći mi ćete što ne, što u Balkanu, rat je bio malo vreme ranije, i što mešanje kulture je druge, i što vere su druga mešanja, što Balkani nisu kao igde. I ja ću vam reći što vi ste glupi, što je kao igde. Posle reći ću vam što Balkani nisu kao igde, Balkani su specijalani, Balkani su dela zemlja koja pliva na svi i koja s'arrela jak ispod, su plivana poluostrovo sa dubokim korenom, Balkani su u dupu sveta i nisu, zato što možeš da ideš peške i svi produ tamo za ići tamo-amo, i u dupu sveta ne možeš da ideš peške, barem trebaš barku
Balkani su izbegavali, barem pojam Balkana koja mnogo ljudi ima u glavi, ružni balkani i balkani braone prljave boje, ali mnogo ljudi nisu radili ništa za izbeći Balkane, i možda Balkani nisu mogli da izbegavaju i zabršili takođe sa pucanjom, ili takođe mogli su da razdvoje, kao završće sve ovde, zato što sve završće da eksplodira, Katalunja završće da eksplodira, Evropa završće da eksplodira, Zapad završće da eksplodira, i Kosovo se razdvojiće i Srbini ne se popeću na borni, zato što Srbini već ne se popeću na borni, Srbini studiraju španistika filologija i gledaju sunsec koji es pon u Novom Beogradu, zato što je prava što ovde samo se govori o Balkanu kad neko se pope na borni, ali ovo neće reći što nemaju bicikli ostatak godine
Balkani su mesto najlepi sveta, i imaju ravnicu i imaju planinu i imaju more

2008-07-30T19:30:00.005+02:00

Potser no ha quedat clar QUANT que m'agrada aquesta ciutat. Hi tornarem. Soc com una persona que s'acaba d'enamorar, t'estimo Belgrad, que maco que ets Belgrad, Belgrad del meu cor, Belgrad estimat.. tot el dia igual. Avui treia el cap per la finestra de l'autobus com un gosset, amb el meu serrell tallat de boja voletejant, veia el meu turonet iluminat (a quarts de set de la tarda es la seva millor hora, quan brilla mes), temperatura je bila super, do jaja.. i tako.. i pensava Quin goig que fa tot plegat, que maco que es Belgrad, Quant que m'agrada!

Despres l'autobus m'ha deixat a l'ultima estacio de Karaburma. Mes que deixar-te a la parada, en aquesta ultima estacio l'autobus t'abandona, sol estar plena d'autobusos desordenats i s'atura a algun lloc i baixes alla, apala

Com que feia una temperatura magnifica i volia veure una estona el meu turonet, he fet una volta pel barri abans d'anar a casa. M'he perdut i un gos se m'ha llencat al peu. He comprat l'Alo d'avui. Ahir la Natasa em va dir que em compres l'Alo, li vaig dir Buscare els teus articles, com faig amb la Laia i l'Accent, que nomes em llegeixo els seus articles, i em va dir que no en trobaria cap perque ella no els firma, nomes els corregeix, pero despres em va dir: pagina vuit.. O sigui que em compro l'Alo i ara el tinc aqui al costat, que el llegire aixi que acabi amb el post. A la portada hi ha una foto dels disturbis d'ahir

Aquesta tarda he anat a fer un volt al centre amb en Dobri. Estaven canviant el vidre d'un aparador al costat de Trg Republika, hi havia una paperera del reves i alguns trossets de vidre per terra. Estaven recollint l'escenari, tambe, i a Terazija, just quan creues per sota el passatge i surts a fora, doncs alla hi havia tot d'antidisturbis aturats. Primer nomes n'hem vist un parell, pero un parell de passes mes enlla n'hem vist mes i mes, potser s'esperen alguna altra manifestacio perque aquesta nit s'han endut en Karadzic (perdoneu, acabo de llegir a europapress aquesta frase que m'ha fet esclatar de riure..
Entretanto, Karadzic permanecerá recluido en una celda sencilla con baño propio
CON BAñO PROPIO!
Aixo es luxe, escolta. Senzilla, si, pero amb bany propi

Be, seguim. Hem anat a fer un cafe. Jo he demanat un ice coffee pero m'han portat un frappe, no hi ha manera de prendre cafe amb gel en aquest pais, de fet es que no existeix, pero cada vegada que veig Ice coffee a la carta ho demano, sovint no en tenen, pero un dia em van portar un cafe gegant i congelat, i avui una mena de frappe. Despres explico a qui sigui que m'acompanya que es un cafe amb gel de veritat. Molen aquestes coses. La Jelena em va preguntar fa un parell de dies, tota sorpresa i exaltada
Pero.. pero.. menges pa amb xocolata????
com si menges xocolata amb pate d'olives, no se..

Hem fet el cafe i despres hem caminat per Makedonska Hilandrarska (hi ha un lloc on fan un burek molt bo, es diu Sarajevo Burek... no me'n recordo com es diu), despres hem girat per Takovska i finalment per.. no ho se, no m'hi fixava perque estavem parlant. Per Belgrad, es igual, es un plaer caminar per Belgrad. Hi tornare i hi fare fotos. Dema al mati, potser

Belgrad, Belgrad.. on estava? Aix, es igual.. Belgrad..

Ah si, despres de comprar-me l'Alo m'he comprat un gelat. El gelat costava 100 dinars i el diari 10. Es MOLT poc, 10 dinars. No m'ho creia. Un bitllet d'autobus val tres vegades mes. Pero aqui els diaris son molt primets, semblen suplements culturals del diumenge mes que no pas diaris

Vaig a llegir-me'l

------

segona part del post

Aixo es serbi parlat mooolt rapid. No solen parlar tan rapid (quin detallas! cap al minut 4 la noia que mira per la finestra menja smokis!! i diu aa, jebi ga)(aa, fuck). I al tercer "gag" ja parlen mes a poc a poc i a la velocitat que estic acostumada. Quant que enyorare la seva cantarella..

aquest es un serbi a velocitat mes adequada i habitual. Espero que es noti la diferencia..

serbi que s'enten XD

mes del mateix

2008-07-30T11:12:00.006+02:00

Video del Pais

Fals. Fals. Fals

Primer. Noche de violencia en Belgrado. No. Ja us ho vaig dir ahir, ho vau poder veure per la webcam, cap a les deu ja no hi havia ningu. Diga-li tarda, diga-li vespre, pero nit no.

Penseu un moment. Primer venen busos dels poblets per la manifestacio. Fins aqui vale. Suposo que us podeu imaginar ell contingut d'aquests busos. Els vellets aquells amb les gorres.. n'han posat alguna fotografia

No, no, es que em foto nerviosa. Hi ha una frase. Qui ha redactat la noticia es un putu sensacionalista

"su heroe balcanico que defenso la expansion serbia a golpe de limpia etnica, cercos asesinos y francotiradores. Lo piden asi"
Amb imatges de gent tirant coses als antidisturbis
No, no ho demanaven aixi. Aixo eren els holligans
Torneu a pensar amb els autobusos que venien dels poblets

Ara penseu en com va quedar la placa catalunya despres que el barc,a guanyes la champion. Un conegut te el nino vermell del semafor a casa seva

Resulta que el numero de ferits es 46, segons diuen. A la vanguardia posen Medio centenar. Medio centenar no son 46. 46 son una Cinquantena. Segons que vulguis dir, clar

Referent a uns quants comentaris que rebo periodicament a un post de fa uns dies, admetrem que val, que per ser al rovell de l'ou no t'enteres mes de les coses. De fet, vaig evitar anar al rovell de l'ou perque no volia que em tiressin una pedra al cap o em donessin un cop de porra. Em vaig quedar a la clara. Pero no tinc cap necessitat de ser sensacionalista. Escric a un bloq, no haig de vendre res. Estic a la clara i explico tot el que veig des d'aqui. Tampoc es un bloq d'opinio, aquest, com a minim historica o politica. Soc estudiant de filologia eslava, jo, i la historia i la politica m'interessen normal. El suficient per saber de que van les coses i no cagar-la gaire quan parlo. Si m'interesses molt l'historia o la politica, estudiaria historia i ciencies politiques

Si em vaig creuar amb dos nois que portaven banderes com les que hi havia a la manifestacio, ho dic. Si m'haguessin apallissat, tambe ho hauria dit. Aixo no significa que no hi hagues persones a Trg Republika encenent bangales, o belgradenses a casa seva asseguts tranquilament mirant-t'ho per la televisio

Tot aixo tampoc vol dir que aquest sigui un bloq objectiu. No ho es. Me n'he anat a Belgrad, no a Sarajevo, no a Zagreb, no a.. no se, a Pristina. Me n'he anat a Belgrad perque n'estic enamorada des del primer cop que vaig veure la ciutat. No puc ser objectiva. Estimo als Balcans, estimo Serbia, estimo els serbis, estimo Belgrad

I si alguna cosa que s'escriu o surt per la tele o el que sigui em sembla que els hi pot fer mal, em cago en aquesta cosa. Perque me'ls estimo, i aixo es tot

p.d - per cert, els del video del pais. No es diu /Karàtzi/, es /Kàradjitx/

i un video dels manifestants
Continua sent una manifestacio a favor de Karadzic, cert, pero com canvia la cosa, eh?

...disturbis..

2008-07-29T23:23:00.007+02:00

Fa un parell de dies gairebe em foto de caps amb l'escenari que estaven muntant a Trg Republika. Com estan amb aixo del Belfest (un festival de teatre) pensava que seria per aixo. Ahir em van dir, pero, que estaven preparant la manifestacio per lo d'en Karadzic. Aquest vespre estava a casa la Natasa, hem posat la tele per veure les noticies (ella es periodista) i ja nomes quedaven quatre gats vagarejant per Trg Republika i voltants, i molts de policies. A una bona colla de canals posaven el mateix, pero ja no hi passava res, i nomes es veien trossos de vorera trencats pel terra i els antidisturbis xerrant entre ells tot tallant algun carrer. Despres he sentit que havien ferit a un periodista espanyol i hem dit que seria tot curios, veure com presentaven les noticies a espanya. Quan he arribat n'he llegit unes quantes i, des del meu punt de vista, el millor que hi ha es la que hi ha a reuters, basicament aquest fragment es el que la diferencia de les altres

Cientos de antidisturbios vigilaron la marcha, que transcurrió tranquilamente hasta que unas decenas de jóvenes relacionados con grupos ultras del fútbol comenzaron a lanzar bengalas y papeleras a los agentes. La policía respondió con gases lacrimógenos y estableció un cordón de seguridad en una de las principales calles de la ciudad

Apart d'aixo, tot be. Quan miravem la tele no estavem gaire lluny del centre, pero es que Belgrad en el fons es una ciutat petita i tot queda a la vora. Quan marxava cap a casa la Natasa m'ha dit: no vagis al centre, eh, laura? No no, he dit. Tampoc hi tenia res a fer, al centre. Al bus anterior al meu han pujat un parell de nois amb banderes de color blau

aqui us poso, per cert, una imatge agafada de la web cam d'aqui al costat. Potser algu s'ha entretingut mirant-la.. Aixo es Trg Republika, a la dreta es veu l'escenari, darrere seu hi ha el cavall, es veu el rellotge i anant cap a l'esquerra es va a kneza mihajlova

Tambe m'he tallat el serrell davant del mirall, avui. I he anat fins a Mirijevo. He dit, tota estirada mirant el cel: ahora no descanso, hago el vago. Tambe he dinat pasta amb forma de radiadors. I he fet dos cafes turcs (un ha quedat be i l'altre no). He parlat amb els meus pares i la meva germana per l'skype. I amb la Marina. He rebut un parell de mails. He menjat smokis al bus. Algu ha entrat molts cops al meu bloq des del Valles. Suposo que encuriosit per saber que tal esta tot per aqui. Doncs be..

2008-07-29T00:16:00.006+02:00

Avui ha estat un bon dia. M’he despertat i m’he posat a consultar obsessivament els resultats de l’examen de nivell D de catala. Encara no havien sortit i m’he dutxat, vestit, esmorzat i tornat a consultar. Llavors ja els han posat a la web i he pogut veure si havia passat o no l’examen

Despres he agafat l’autobus cap al centre i amb la Tamara hem anat a un bar del carrer que aqui en diuen Silicon Valley, per la quantitat de silicona que s’hi pot veure. No n’hi havia gaire, pero, de silicona, a aquella hora, i hem pres el cafe tranquilament.

A les dues i poc he tornat cap a casa i al bus m’hi he trobat un bitllet ja marcat, o sigui que he viatjat amb aquest bitllet. Tampoc ha passat el revisor, en gairebe un mes i mig que porto aqui nomes ha passat una vegada. He obert la nevera, he tret els macarrons,

els he deixat a fora tapats amb un plat perque no fos tan fred, he anat al supermercat a comprar paper higienic, una mica de paixteta i un gelat, he tornat, m’he menjat els macarrons i m’he menjat el gelat. He rentat una mica de roba blanca. He mirat "My name is Earl". He parlat una estona amb en Nik, que ja ha tornat a Milwaukee, i m'ha enviat mes fotos de Valjevo i del petit santuari que hi vam construir (en homenatge a mi)

M’ha trucat en Dobri, m’ha trucat en Marko

Quan ha arribat la Zlata m’ha dit que tenia dues entrades per anar al teatre, que si volia anar-hi, que ella no podia i li he dit que vale

He anat al centre a fer un cafe amb l'Iris, m'ha explicat d'on venia el nom de Karaburma, d'on venia el de Palilula, que a Bielorussia tenen un dels llocs on es treballen els diamants mes importants del mon (l'altre es a Israel), i mes coses que ja no recordo. Despres amb en Marko hem anat al teatre. L'obra era de Bulgakov, i com a estudiant de filologia eslava que soc hi havia d'anar. No m'ha agradat gens pero mira, amb la tonteria ja he anat a veure dues obres de teatre, aquest estiu, molt lluny de la meva mitjana habitual

Despres he tornat cap a casa i he caminat una mica, perque fa una nit molt bonica. En set minuts m'he creuat amb vint-i-una persones, i no he comptat els taxistes que aparquen a la vora de casa, ni la gent que seia a un restaurant que hi ha a dalt de tot del carrer. Vint-i-una persones en un barri residencial a les dotze de la nit

I aixo es tot

Ada

2008-07-27T21:58:00.003+02:00

Els hi he fet una truita de patates per dinar. La truita primer era més aviat una pastarada, però caram, ja porto uns quants anys cuinant i al final ha acabat tenint forma de truita de patates i gust de truita de patates. No s'ha vessat al girar-la, no estava ni massa crua ni massa cuita, ni massa gruixuda ni massa prima, era una bona truita de patates. Ho hem combinat amb uns macarrons amb una salsa que era una barreja de maionesa, carn de gall dindi, feta, pèsols, i moltes més coses, coses d'aquí que no sé traduir, i pa, i una amanida de tomata, carbassó i ceba

Després he paït i he pujat al bus. El parc de davant del parlament estava a vessar de policies, rodejant-lo tot, i tothom del bus mirava per la finestra per esbrinar què passava. Em va explicar ahir la Nataša que clar, ara han amenacat en Tadić per això d'en Karadžić, que es com amb en Đinđić i en Milošević, però les dues semblàvem estar forca d'acord que no és com llavors perquè han passat molts anys entre una cosa i l'altra, i en Karadžić no és en Milošević. O sigui que res.. També em va explicar que un editor d'un diari es va posar a trucar els altres despertant-los dient-los que en Karadžić era a l'hospital per culpa d'un atac de cor. Es deuria fer un fart de riure, aquest editor..

Amb el bus he anat a l'Ada (more BeogrAda) i m'he banyat al Sava

M'aturo un moment perquè no voldria que el fet passés desaparcebut

i m'he banyat al Sava

Aquesta frase és una mena de sinònim de
i ara ja em puc morir

perquè ja m'he banyat al Sava, al Danubi i al Drina

Però continuem. Perquè a l'illa (Ada és una illa al mig del Sava) no només m'hi he banyat, sinò que hi he menjat crispetes. Li he dit a en Marko que mengen moltes crispetes i ha dit que sí, que potser sí.. Li he dit que venen crispetes a tot arreu, que és exagerat, que allà només en mengem quan anem al cinema i encara. Crispetes es diu Kokice (kòkitse) i dóna gust, menjar-ne asseguda al costat del Sava

i ja està..
no sé perquè he fet un post tan llarg..

si el més important era dir que
M´HE BANYAT AL SAVA

2008-07-26T22:47:00.002+02:00

A vegades em quedo embobada escoltant-los parlar amb serbi. Pičkati materina

(Rane)

i mentre escric aquest post en Djole exclama "pičku materinu"

2008-07-25T16:01:00.003+02:00

l'altre dia (el dilluns potser) vaig veure un senyor que donava un cop de pal al cap d'un altre senyor. Llavors el senyor que havia rebut el cop de pal va donar un cop de puny al senyor del pal i es van posar a cridar, a esbufegar, a fer gestos de tornar-se a picar, i els van separar. Aixo era anant cap al mercat. La gent dels balcans potser te un toc impulsiu..

ahir li vaig preguntar a en Marko quan dinen aqui a Serbia. Em va preguntar: com que a quina hora? que vols dir? depen. Es clar, quines coses de preguntar, jo tambe.. Es que alguns dies dineu a les dues i d'altres a les cinc, continuo insistint. Clar, depen de la feina que facis, o de l'hora que la mare et prepari el menjar (i es posa a riure). Si, clar, pero un dia vaig menjar dissabte a les dues i diumenge a les cinc, i no treballava ningu ni res, insisteixo, per exemple, a quina hora dinaves quan anaves a l'escola?. Es queda pensatiu. Hmm... no me'n recordo!. I deixo per acabada la conversa

Avui he dinat (a les tres, perque a les dues anaven al super a comprar el que els hi feia falta) amb la Jelena i els seus pares. Han fet una mena de pastarada a base d'arros, pebrots (vermells i verds) i carn picada, tambe han fet carn de.. pavo.. (el vocabulari se'm perd pels racons del cervell) i una amanida de tomata, pebrot, ceba i carbasso -o cogombre, els confonc-, i pa amb sesam, i de postres melo i hi hem tirat sucre al damunt, perque deien que no estava prou dolc (tot i que jo l'he trobat suficientment dolc, pero tambe m'hi he tirat sucre perque no m'havia posat mai sucre al melo). Tenen una manera curiosa de menjar, els serbis. No es que mengin diferent, pero si que ho fan amb un altre mena de ritme. No es pot explicar de cap manera el ritme en que menja una persona, nomes es una sensacio que et queda, pero el ritme es diferent sense cap mena de dubte. El ritme de moure el brac, les diferents direccions que pren el brac (cap a un plat, cap a un altre), tambe el de mastegar i el d'empassar. Potser aqui a vegades devorem mes, engolim, i aqui sembla mes que es vagin posant menjar a dins mica en mica, ara una mica d'aixo, una mica d'allo, una mica mes d'aixo, una mica d'allo altre.. No ho se explicar. Potser te a veure amb aixo de blablabla i bla bla, que nosaltres diem blablabla amb el mateix temps que ells tarden a dir bla bla, pero el resultat es que tots hem dit el mateix

(ara miro els videos que van filmar ahir al koncert Leni kravitsa.. quin munt de gent! tota la Beogradska Arena a petar! -alla on es va fer eurovision-)

aquest mati anant cap al centre pensava quant que m'agrada aquesta ciutat..

2008-07-24T22:00:00.009+02:00

Aquest mati feia un dia prou bonic (per fi sembla que torna a sortir al sol) i no havia quedat amb ningu, o sigui que he anat cap al centre amb el 25, que em deia aprop dels edificis de la residencia d'estudiants de Karaburma i xinoxano cap a fer un volt.

Com que aviat m'he cansat de caminar, un cop arribada davant el monument d'en Vuk (si poseu Belgrade al google maps, el punt exacte on us marca que es Belgrad es justament aquest monument) he pujat al tramvia 2, que es com fet per turistes perque fa una volta per tota la ciutat i et torna a davant d'en Vuk. Passa per kralj aleksandar, per Beogradska, per Nemajna fins a davant l'estacio, continua per Karadjordjeva (passa per sota el pont de Brankov, va una estona pel costat del Sava (veus les barquetes), despres s'enfila per Kalemegdan, despres per Kara Dusana fins que passa per algun altre carrer per tornar a arribar a Vuk Spomenik. La ruta es meravellosa, doncs, perque veus la rotonda enorme des d'on veus Sv.Sava, alguns edificis bonics, els bombardejats tambe, l'estacio, el Sava i les barquetes, Kalemegdan (des de baix i des de dalt), Skadarska, i en Vuk, clar

Com que a mig cami el tramvia s'ha espatllat i hem hagut de baixar i canviar, no he pogut arribar a casa fins a les dues. He anat un moment al supermercat a comprar un parell de coses per menjar i llavors he quedat a les tres amb en Marko, despres a les tres i mitja, finalment a les quatre, no, a les quatre i mitja. Hem fet una volta per Mirijevo i ara que ho penso! m'ha fet un cd de musica iugoslava i encara no l'he escoltat!

Aixo es tot per avui

P.D - es boig?? hi ha centenars i centenars de cancons! I us juro que no havia vist mai el contingut d'un cd dissenyat d'una manera mes caotica.. En una carpeta hi ha posades juntes una canco d'Iron Maiden, la de I'm a big big girl in a big big world i unes quantes de Dino Merlin, un cantant de Bosnia-Hercegovina
Mare meva.. tinc cancons populars balcaniques en midi! en midi!

2008-07-23T23:26:00.003+02:00

La Tamara espera que la detenció d'en Karadzic signifiqui que aviat podran viatjar lliurement sense visats i promeses de "siiii, tornarem a serbia, només volem viatjar!!". La Ješa també

A la Zlata i a en Djordje els hi feia molta gràcia que s'hagués amagat fent de metge alternatiu, no gaire lluny d'on es troba l'empresa on treballa la Zlata. A les noticies entrevistaven gent que viatjava amb la mateixa línia d'autobus que en Karadžić, i la Zlata no parava d'assenyalar-me autobusos: mira! aquesta publicitat l'he dissenyat jo! Aquesta el meu col.lega! (perquè a la seva empresa dissenyen la publicitat dels exteriors dels autobusos de belgrad)

Ahir a la tarda no vaig poder veure la Nataša perquè estava embolicada amb la noticia de la detencio (es periodista) o sigui que ens hem vist avui a la tarda, pero nomes he pensat en preguntar-li quan ja estavem anant cap a la parada de bus i nomes m'ha dit que era com una pel.licula de hollywood, i es veritat que es com una mica pelicula de hollywood, aquell senyor fent conferencies sobre medicina alternativa, vivint a Beograd, anant amb bus..

i aquestes son algunes reaccions en directe des de Beograd

pero per saber-ne mes, aqui

Disturbios en Belgrado

2008-07-22T20:28:00.004+02:00

Sembla que a Trg Republika s'hi han manifestat unes quantes persones. De totes maneres, per les imatges de les noticies, tambe sembla que hi havia mes policies que persones manifestant-se. Han trencat, aixo si, totes les escultures de fang que aquests dies decoraven Trg Republika i una part de Kneza Mihajlova, cosa que es una llastima

Crec que el titular del Pais esta equivocat
Ira en Sarajevo, júbilo en Belgrado
A, no, ja l'han arreglat
Celebración en Sarajevo, disturbios en Belgrado

Veieu les estatuetes? malaguanyades (cliqueu a la C de Celebracion)

Home, celebracio a Sarajevo si. Disturbis a Belgrad.. tambe, pero no crec que es pugui comparar la celebracio que hi deu estar havent a Sarajevo amb els disturbis que hi ha hagut a Belgrad. Per aixo molts cops m'emprenyen els periodistes

les estatuetes senceres dimarts passat

Trg Republika exactament ara

2008-07-22T14:33:00.006+02:00

Continua plovent i diuen que ploura fins divendres. Aquest mati m'entero que ahir van detenir en Karadžić, aquest senyor amb pentinat de cientific boig, i llavors entenc perque ahir a les noticies sortien tants de politics fent declaracions i tanta gent vestida de militar (i entremig, una noticia que ja he vist repetida un parell o tres de vegades, que es la imatge d'un autobus que ha explotat a l'autopista que va de Belgrad cap a Zagreb)

Em dutxo, preparo alguna cosa per esmorzar (pa amb pašteta), dic bon dia a la Ješa, pero m'equivoco i no li dic el bon dia que dius quan et lleves (dobro jutro) sino el bon dia de tot el dia (dobar dan). Llavors surto de casa i agafo el bus

De cami cap al centre veig un cotxe socarrimat dalt la vorera. Tambe veig un senyor intentant arreglar el motor d'un cotxe aparcat a la vorera. Tambe veig el Danubi. Flipo amb el Danubi cada cop que el veig, malgrat crec que ja he dit que en aquesta ciutat sembla tenir molta mes presencia el Sava. Pero quan des de l'autobus veig tot el Danubi (i els ponts llarguissims que el creuen, i tot aquell be de deu d'aigua, i bla bla) no puc deixar de flipar. M'encanta el Danubi

Penso amb en Dobri i que es va vendre el cotxe (el seu cotxe groc) per poder anar a alemanya uns mesos, i que ara s'esta pensant de comprar-se un yugo. Encara no conec ningu amb un yugo, i mira que n'hi ha!

Arribo al centre i anant cap a la Trg Republika veig algunes portades de diaris amb la foto d'en Karadžić. Em trobo amb la Tamara (estudiant de filologia hispanica) , anem a un bar al costat de Studenski Park i hi ha mes portades amb la foto d'en Karadžić. M'explica que ahir va estar desperta fins les tres de la nit mirant la tele, perque parlaven analistes, i politics i bla bla (fixeu-vos que estic dient "bla bla", no "bla bla bla"){ Em diu tambe que espera que, ara si, puguin viatjar d'una puta vegada sense visats. Que n'estan farts. A veure si l'any que ve.. sospira

Mentre escric sento els back street boys de fons. Sempre sento musica de fons, aqui, encara que sol ser una mica mes d'aqui. M'he acostumat a aquesta musica de fons, i quan torni a Barcelona crec que ho enyorare. Sino es musica el que se sent de fons, son veus de gent, algun gos, un carro dels gitanos, o el cotxe que intenta arrencar durant cinc minuts cada mati i que esta sempre aparcat just sota la finestra de la meva habitacio (recrecrecrec fu.... recrecrecrec fu.... recrecrecrec fu.... aix.. vaaa! arrenca!)

Seguim. Amb la Tamara traduim un text sobre fumadors de la revista Blic žena. Potser ens estem una hora per traduir una columna, en fi, polako~.. Despres ens posem a parlar i li intento definir la paraula "cutre", perque estem a un bar molt guai on hi ha una mena de carregador de mobils per la gent del bar, i li dic que no ho havia vist mai, que a Barcelona hi ha bars molt guais pero que en general son forca cutres i no tenen carregadors gegants de mobils

Continua plovent i torno al pis. Menjo un iogurt, pero de fet son les tres o sigui que potser hauria de dinar. Si, en Karadžić esta detingut per algun lloc a uns metres-quilometres de la meva persona, i jo aqui menjant-me un iogurt (crec que ve d'alemanya) i tornant a sentir musica de trompetes balcaniques de fons. Que us esperaveu?..

{bla bla (es que aqui diuen bla bla, nomes dues vegades, pero ho diuen mes a poc a poc, o sigui que mes o menys, l'estona que ells tarden a dir bla bla es la que nosaltres tardem en dir blablabla)

~ a poc a poc

Perdo'. Llegeixo en aquest bloq (un bloq com tants d'altres, es aquest pero podria ser un altre que repetis les mateixes paraules).. Que em diguin que el nacionalisme serbi es malsa (quants nacionalismes serbis hi ha? nomes un?), que molts ciutadans (quants son molts ciutadans? la majoria? uns milers? de quants ciutadans?) consideren en Karadžić com un heroi.. o tan se val aquest bloq, mireu els comentaris que hi ha a la Vanguardia, al Pais, que cony sabeu de serbia, gilipolles, me n'alegro que hagin detingut en Karadžić, faltaria mes, pero i els altres que, no fotem, n'estic fins als collons de la merda que s'escampa, algu un dia va decidir perque li anava millor que els perdedors serien els serbis, que els dolents serien els serbis, i aquesta inmensa merda encara se l'empassen ara, se l'empassa la Zlata, la Jelena, en Djordje, l'Ana, en Dobri, en Marko, en Nikola, la Natasa, la Smee, la Biljana, en Nik, en Zejko, l'Uros, l'Irena, la Vesna, en Milos, en Dragan, se l'empassen ells, i jo, com que no puc fer res per estalviar-los tota aquesta merda que els hi toca empassar-se, em cago amb tots els que ajuden a que se la continuin empassant

2008-07-21T22:10:00.005+02:00

Som dilluns. Més coses que no voldria oblidar al tornar a casa.. per exemple, hi ha un gelat (na primer, ima sladoled) que anuncien en italià i que s'anomena ,,Macho'' (sento vergonya aliena cada cop que fan l'anunci). Macho.. Tampoc voldria oblidar que al supermercat venen ,,Ideas al plato de Gallina Blanca'' o que avui a una llibreria he vist ,,Bearn''. O que tenen una mena de patè (de textura una mica més melosa) que li'n diuen pašteta /paixteta/. Quan no tinc res millor a fer, dic pašteta o šargarepa (pastanaga), que són dues paraules que m'agraden molt. Paixteta. Del patè ja no en diré més patè, ara n'hi diré paixteta. Que dels ous ferrats n'hi diuen jaje na oko (jaje és ou, oko és ull)(això ho acabo d'aprendre ara, que m'han preguntat si en volia). Que avui que per fi m'he depilat les cames ha comencat a ploure i diuen que plourà fins el diumenge. Que un false friend (fols frijen) és konkurencija, que vol dir competència, i un altre és simpatični, que no vol dir simpatic sinò guapo. Que fins fa una setmana no vaig enterar-me que el canal de televisió HRT vol dir Hrvatska radiotelevizija, i que per tant és un canal croat, i que per tant els subtítols estan en croat (cosa que diu molt poc del meu aprenentatge de serbo-croat, o que diu molt de la poca diferència que hi ha entre el serbi i el croat). Que continuo sense entendre els seus horaris alimentaris. Fa uns dies vaig arribar a la conclusió que l'hora de dinar aquí és a les cinc de la tarda, però m'ho van tornar a destarotar quan dissabte vam dinar a les cinc i diumenge a les dues com les persones normals. O sigui, que no hi ha horaris. Que continuo sense entendre perquè a vegades dormen abrigats amb tovalloles grosses

I to je to..

P.D - ah, si! Sembla ser que han arrestat en Karadžić

2008-07-20T22:00:00.003+02:00

Avui m'he preparat un cafe turc. N'he fet un parell de glops. He dinat pollastre i amanida amb la Zlata, en Djordje i la Ješa. Despres m'he acabat el cafe, que encara estava calent. He mirat Las horas (en angles i subtitulada en serbi). Ja la vaig veure ahir, pero hi he tornat. Aqui repeteixen molt les pel.licules. De fet es normal que les repeteixin, perque en fan moltissimes i a molts canals. Et pots passar un dia sencer sense parar de mirar pelicules, i mirant-ne tres o quatre de cop, si vols. Llavors passa que a vegades es repeteixen. N'hi ha una d'en Jerry L. Lewis que ja he vist tres vegades. De fet no se perque, sempre veig els mateixos fragments, perque em distrec als mateixos fragments. Pero l'he vist tres vegades. Hi ha un munt de coses que penso que vull explicar al bloq, pero despres me n'oblido..

L'aficio que semblen tenir de dormir embolicats amb tovalloles. La Zlata dorm abrigada amb una tovallola. En Nik dormia amb una tovallola i jo vaig dormir amb una tovallola.
O que practic que sembla ser tot aqui. Suposo que aixo es que van d'una economia comunista a una capitalista.. El comunisme sempre te un regust mes de practic que de sofisticat.. Vols un vater? Doncs aqui tens un vater, tal qual, un vater. Aqui catalunya no en sabem ja, em sembla, de comprar nomes un vater.. (es que fa un parell de dies vaig passar per davant d'una botiga de lavabos). Es clar que a la Zlata li encanta anar de compres, tenim televisor amb mando, i webcam, i bluetooth, i tres ordinadors en un pis petit, i una maquina enorme per fer exercici, etcetc. En fi.. hi ha mes coses, pero, que crec que no n'he parlat

Per exemple, no se si he dit mai quant que m'agrada el turonet de davant de casa. Es un turonet que de fet no te res d'especial, pero es verd balcanic, i el verd balcanic te alguna cosa especial. Crec que es mes lluminos que la resta de verds de muntanya. Si.. lluminos es l'adjectiu, com si fos la lluna, la llum s'hi reflecteix i llavors sembla que la llum surti de la mateixa lluna, del mateix turo. Potser s'hi acosta el verd que fan servir els nens petits per pintar les muntanyes, aquell verd intens i lluminos, aquell verd es el del turo de davant de casa meva..

Et pots creure que..

2008-07-19T19:02:00.002+02:00

.. avui he descobert que hi ha un petit supermercat a dos minuts de casa? (i jo anant als que estan a cinc, sis minuts!)
.. avui nomes he sortit de casa per anar a aquest supermercat?
.. que hi venen suc de cirera?
.. que he comprat cafe turc?
.. i que n'estic preparant per mi i la Zlata sense sucre?
.. que he dinat un pollastre molt bo?
.. a les cinc de la tarda?
.. i un pastis fet amb galetes jaffa (les pim d'aqui) i una pastarada groga al damunt?
..

Mozis da verovas sto naucila sam srpski jezik sve dan?

visita a Banovo Brdo

2008-07-18T00:22:00.001+02:00

Dear Miami - Roisin Murphy

de musica, avui toca aixo, que no son serbis ni res, pero porto tot el dia escoltant-la. A mes, no hi ha millor manera de desplacar-se per belgrad que amb musica d'aquesta de fons

Tinc una nova alumna, es diu Natasa i treballa de periodista a l'Alo! Li he dit que no coneixia l'Alo!, pero que el seu pis era molt bonic i amb unes vistes espectaculars del Sava i de bona part de Beograd. Els hi fa molta gracia quan els dic que els espanyols, de Beograd en diuen Belgrado. Tambe els hi fa molta gracia que diguem Nova York. Ells! que escriuen Njujork! I que del computer en diguem ordinador, aixo tambe els hi fa riure, i sobretot quan els hi explico que vol dir "ordenador". Una cosa que ordena. I es posen a riure

La Natasa s'esta aquests dies a un pis de Banovo Brdo, a tocar de l'illa d'Ada. He anat cap alla amb el bus 23 i m'he tornat boja fent fotografies amb el mobil.

(a l'illa d'Ada, que queda al costat d'aquest barri, hi tenen aquest geiser)

(creuant l'autopista cap a Banovo Brdo)

(el barri)

(un parc molt gros que hi ha per alla al mig)

(un mercat a l'aire lliure)

(un fast-foot per cotxes a la serbia)

L'altre dia vaig agafar el bus 23 per tornar cap a casa, pero vaig equivocar-me de direccio i vaig anar a parar a un encreuament de carreteres tan xungo que vaig decidir recular. Aquest cop he seguit perque sabia que havia de seguir per anar al pis provisional de la Natasa, a Banovo Brdo, i un cop alla he tret el mobil i vinga vinga vinga. Sense que estigui veient res d'especial, no puc parar de flipar amb aquesta ciutat, i al mateix temps, no puc evitar sentir-me com a casa. Sentir-se com a casa i flipar amb tot al mateix temps es un luxe!

La Natasa viu provisionalment en un d'aquells tres edificis que surten d'entremig del bosc.

(aquest en concret)

I jo, clar, mirant pel balco (que malgrat era nomes un cinque pis ja veia molt, molt enlla), doncs amb el cos mig abocat a fora, que us haig de dir, jo flipava

(les vistes)

Ara que ja passen de les dotze, puc dir que porto un mes sencer en aquesta ciutat. I nomes se dir que flipo. Que fare, a la tornada?

que ve un promaja!

2008-07-17T10:15:00.003+02:00

De la mateixa manera que els gals de l'Asterix nomes temen que el cel els hi caigui damunt del cap, sembla ser que el que mes temen els serbis son els corrents d'aire (en diuen promaja). L'altre dia vaig anar a casa en Marko i me'l vaig trobar rapant-se el cabell. Despres es va anar a dutxar i llavors es va asseure a la butaca de la seva habitacio a assecar-se el cabell amb l'assecador. Li pregunto que dimonis s'esta assecant, si s'acaba de rapar el cabell. M'assenyala la finestra obera: promaja!

Ahir, amb molta satisfaccio, mirava una pelicula (de frases elementals, tot s'ha de dir) i m'adonava que entenia una bona colla de paraules (les pelis son subtitulades i, per tant, les paraules escrites) en serbi. Em diuen, pero, que estic aprenent l'argot belgradense

ja hem parlat del do jaja unes quantes vegades, i espero introduir-lo al vostre vocabulari un cop torni a Catalunya. Tambe tenim pero, la paraula gaiba, que significa una caixa oberta de plastic amb forats, com aquelles per les cerveses i les cocacoles (quines paraules mes concretes que tenen, a vegades), pero que en argot tambe significa "pis" o "casa"

Riba, que en realitat es peix, ho fan servir per les noies (com dir "tia")
Cale /chale/ es pare (en argot, se sobreenten)(otac es l'oficial)
Keva es mare (en llenguatge normal es majka)
Els matorci son els pares (roditelji)

i alguna altra parauleta-expressio que s'ha de saber
Nema na cemu /nema na chemu/ - de res
Stvarno? - de debo?
Srecno! /srechno/ - bona sort!
Naravno - es clar
Vazi (Vaji) - ok
Nazdravlje - salut! (despres d'un estornut)

i per acabar, una paraula que em fa molta gracia:
Sponzorusa /sponzoruixa/. Serveix per descriure un tipus de dona. Qui ho endevini, te premi (una caixa de munchmallows)

i una mica de ciganska muzika
http://www.guca.co.yu/ita/strana.php?str=muzika

Zibeli, draga Srbija

2008-07-17T01:23:00.006+02:00

La vetllada comenca bevent un culet d'un licor de menta i mes herbes, que es de color marro i te una mica de gust a sopa de menta, pero mes aspre i com si portes barrejat palla. Despres em comenca a ensenyar cancons de velles glories serbies/iugoslaves. La progressio es Sanja Djordjevic, Indira Radic, Bijelo Dugme, Goran Bregovic (breument), Zdravko Colic i Ceca. Amb la Ceca ens aturem perque el seu marit era el lider dels Tigers, un dels grups militars que van lluitar a la guerra, el mes famos potser, o com a minim l'unic que em sona, i m'explica aixo, que el marit de la Ceca (Arkan) era el lider i que va ser assassinat durant la guerra. Em diu
- penso que la guerra es una gran
i espero expectant la resposta
- .. merda
Nomes dic
No puc ni imaginar-me que es viure una guerra
I torna a dir
La guerra es una gran merda

Llavors ja no dic res mes perque ella es posa a parlar. M'explica que van estar durant molt temps menjant nomes ous (perque es preferible menjar ous que la gallina que fa ous), mermelada, patates i blat de moro. Que nois del seu poble que tenien 18 anys estaven fent el servei militar i que van haver d'anar a lluitar i que van morir alla. Que al 99 ella comencava la carrera i que no podia anar a fer les practiques perque la OTAN amenacava amb bombardejar Belgrad i estaven espantats (qui no estaria espantat?). Que era tot una gran merda. I que el que continua sent una gran merda es que la gent consideri els serbis com els dolents. Que tots van ser dolents. Que no hi ha culpables, o que ho son tots. Que de fanatics n'hi ha a tot arreu. Que no te paciencia per estar explicant sempre a la gent de fora que ella no es una mala persona, que els seus amics no son unes males persones, que la majoria de serbis no son males persones, i haver-ho de justificar. Si jo n'estic farta, de repetir aixo, no em puc imaginar com en deuen estar ells

Hi tornare una vegada mes, pero, encara que se que els quatre que llegiu aquest bloq ja n'esteu convencuts, pero mireu, vull acabar-vos de treure totes les manies

Serbia es un pais que es una passada. Enlloc m'havien acollit com aqui. Enlloc com aqui m'hi sento tan com a casa. Enlloc havia conegut gent tan fantastica. Ni a Catalunya. A Catalunya he tardat anys per tenir els bons amics que tinc ara. Aqui no paro de fer-ne

Serbia no sona tan guai com dir que has viscut a NY, California, algun pais sudamerica, London, Paris, Roma, Xina, Japo. Dir que estas a Serbia sona raro i una mica cutre i decadent, com anar aqui perque no tens on caure mort. Pero ho repeteixo les vegades que faci falta, perque la gent nomes enten les coses per repeticio: Serbia es el millor lloc on he estat mai

2008-07-16T21:45:00.002+02:00

Els dies van d'una banda a l'altra, en aquest pais

Ahir al vespre les coses estaven aixi:

A les quatre havia de quedar amb en Nikola i a les sis amb la Smee

M'he despertat, he fet una mica de mestressa de casa, he parlat amb en Marko per si vol quedar divendres, he mirat una peli, m'he fet el dinar i he esperat que en Nikola em truques, perque no les tenia totes que a les quatre ja estigues despert. Mentre esperava la trucada, m'ha enviat un missatge la Smee que al final no podia quedar. Despres he mirat una mica mes la tele i com que eren gairebe les sis, he decidit passar d'en Nikola i anar a fer una volta al centre. Llavors m'he inspirat i li he enviat un missatge al mobil a en Dobri, que dissabte a la nit va arribar d'alemanya i que no he vist des del setembre. Mentre esperava la resposta ha arribat la Zlata i llavors m'ha arribat la resposta d'en Dobri, que era al centre. Li he dit a la Zlata i (visc amb la Zlata perque es amiga d'en Dobri) m'ha dit que l'anava a trucar. L'ha trucat i han quedat que vindria a casa d'aqui una horeta. Li he dit que l'esperaria, que havia quedat amb un amic pero que encara estava dormint. Eren les sis quan he trucat en Nikola, pero m'ha penjat per enviar-me un missatge dient-me que em trucaria d'aqui un moment (o sigui, que li he fet de despertador). Al cap d'un moment m'ha trucat i li he dit que no podia quedar, que venia en Dobri a casa d'aqui una estona i que em feia molta ilusio veure'l. Amb en Nikola hem quedat per dema, pero dema a la tarda he quedat amb la Natasa per comencar les classes d'espanyol, i mes tard en Dobri m'ha dit que hi ha una trobada que hi puc anar, on hi ha algun espanyol (i he pensat.. bah..) i tambe potser algun rus (i he pensat ue!), o sigui que si en Nikola segueix llevant-se a les sis de la tarda i perque el truco, no se pas quan ens veurem. Com podeu suposar, doncs, en Dobri ha arribat a casa i m'he posat molt contenta perque esta maco com sempre. Hem estat parlant parlant, amb ell i la Zlata, i cap a les nou ha arribat el seu germa i la xicota del seu germa. En Dobri m'ha dit que potser anava a Guca, al festival, que potser m'hi podia apuntar. Ahir li explicava a en Marc que no val la pena pensar amb qui aniras als llocs, perque aqui sempre acaba apareixent algu. A la tele han comencat a fer miss univers i ha sortit escollida (a no se quina ronda) miss espanya. Jo he fet bah, i com que saben que quan sento espanya faig bah, en Dobri i la Zlata han explicat al germa d'en Dobri i a la seva germana perque faig bah quan sento espanya, llavors s'han posat a parlar de kosovo perque a la tele acabava de sortir miss kosovo, i he flipat molt que ja hi hagi una miss kosovo que es presenti a miss univers. Despres en Dobri m'ha ensenyat el bracalet groc de plastic descolorit que portava al brac, i ha resultat ser la que li vaig regalar jo el setembre passat, i m'he emocionat molt, perque l'ha dut tot aquest temps i el color vermell de la senyera s'ha descolorit i nomes quedava la polsera de color groc

Aixi doncs, al final no he fet res del que havia planejat, pero igualment m'he posat molt i molt contenta

4 setmanes

2008-07-16T10:24:00.004+02:00

El meu llencol es quadrat. I fa quatre setmanes (ja!) que se que el meu llencol es quadrat. I fa quatre setmanes que, cada dia al fer-me el llit, dono voltes i mes voltes al llencol tot buscant-ne el costat mes llarg

Del que no fa quatre setmanes, pero, es del dia que vaig veure Belgrad per primera vegada i me'n vaig enamorar

i el que em va enamorar va ser aixo

(les vistes des de la porta principal de l'estacio de trens de Belgrad. No em va deixar ni fer un pas. En diuen amor a primera vista)

2008-07-15T22:56:00.003+02:00

Tenia un cuquet a dins molt gros des que vaig arribar a Belgrad. Mes que un cuquet era un cuc, un cuc enorme, una tenia, una serp!
Volia ensenyar la ciutat a algu. Pero no amb fotos o explicant-li pel msn o per l'skype, volia ensenyar-li passet a passet, en directe

I avui he matat la serp i espero que la matanca em duri unes quantes setmanes!

En Marc, un noi molt trempat de Santa Coloma de Farners, em va enviar un mail fa un parell de dies dient que venia a fer un camp de treball a un poblot de la Vojvodina i li vaig dir que s'ho fes d'alguna manera per tenir una tarda per passejar per Belgrad. I tal dit tal fet, avui, sota el primer xafec que visc a Belgrad, l'he portat a fer voltes per la ciutat. Primer hem sortit de l'estacio de trens a deixar la motxilla a l'estacio de busos, despres carrer amunt per passar davant dels edificis bombardejats, despres per el carrer guai que desemboca a st.sava (pero en direccio contraria), hem fet volta per veure el parlament i caminar pel parc del davant, despres cap a la torre d'albania i trg republika, i kneza mihailova, i kalemegdan (sota una pluja infernal on Novi Beograd es veia desdibuixat), despres cap a fer un cafe a un bar al voltant de kneza mihailova, i llavors a buscar un tros de pizza a Bucko, despres pujant per Skaradljija, despres a visitar Sv.Marko (pero ja estava tancat) i xinoxano cap a Sv.Sava, que estava iluminada perque ja era de nit, i hi hem pogut entrar i era enorme com sempre (potser de dia es veu mes enorme), i despres baixant per nemajska, o no se ben be com es diu, el carrer que et deixa directament davant l'estacio de trens, i hem anat a buscar la motxilla i sort que hem arribat a l'estacio de busos abans d'hora, perque l'ultim bus cap a Novi Sad sortia mitja hora abans del que em pensava i hem arribat deu minuts abans que marxes. I m'he quedat ben descansada i ell sembla que la mar de content amb la passejada :)

i m'ha dit que beograd mola molt

Despres he trucat a la Biljana i a en Nikola per parlar una estona amb ells. I he intentat parlar una estona per l'skipe amb la meva familia pero no funcionava. I ah! He pensat, has de dir al bloq, has de dir que has estat convidada a una boda serbia :)

do jaja!

2008-07-14T20:31:00.006+02:00

No puc descriure Beograd.. ho provo i ho torno a provar pero no me'n surto. Es que aixo.. com ho descriviu aixo?

val, potser aixo no es complicat. Pero combinat amb aixo...

i ara, com expliqueu Beograd?

i si a mes, hi afegim aixo

qui s'atreveix? qui diu el primer adjectiu? a mi em surten i em cauen tota l'estona, els canvio, en trobo d'oposats que hi queden be per igual

ara hi caic pero, l'adjectiu me l'han donat els mateixos serbis. Beograd te un adjectiu.. que li va molt be.. que la clava.. i que sempre es cert. Ho dic un cop i ho repetire els que faci falta!

Beograd do jaja

(Belgrad mola)

Exit Festival

2008-07-14T12:19:00.007+02:00

I despres d'aquesta petita introduccio (mes que res perque escolteu una mica com sona el serbi, que fa goig de sentir), fem la cronica o alguna cosa semblant de l'Exit Fest 2008

Sortim de Belgrad cap a les tres de la tarda (som quatre al cotxe) i creuem la plana de la Vojvodina en direccio a Novi Sad. Arribem a Novi Sad, anem a buscar un parell d'entrades, deixem una de les quatre persones a l'estacio de trens perque pugui tornar a Belgrad (no us explicare la de xanxullos que es munten per poder tenir entrades gratis) i anem a buscar un lloc on dormir. En Marko coneix un lloc al costat del Dunav (Danubi), al costat de la zona d'acampada, gratis i on s'hi esta la mar de be, o sigui que aparquem a la vora (passem amb el cotxe per un lloc on no crec que es pugui passar amb cotxe), agafem els trastos i ens anem a estirar a la vora del Dunav per no fer res. Son les cinc de la tarda

Des d'on estem estirats no fent res es veu la fortalesa on es fan els concerts. Porten una tenda, pero se'ls hi fa fosc i no tenen temps de muntar-la. Si, a les cinc de la tarda seiem a la platgeta perque no tenim res millor a fer i SE'LS HI FA FOSC PER MUNTAR LA TENDA. Aixi funciona el ritme balcanic. Cap a les deu o les onze per fi entrem a la fortalesa. Per arribar-hi des de la platgeta hem de passar per un carrer que va pel costat del Dunav ple ple de gent venent coses. No nomes cervesa freda i aigua, tambe ampolles petites d'alcohol variat, mocadors, sabates, entrepans, cevaps i coses d'aquestes que mengen, blat de moro bullit (la "mazorca" sencera, perdoneu que no em surti la paraula en catala ara), llums de colors, entrades pel festival (falses i no falses, pero a saber quines son les bones), cartellets que anuncien mes entrades pel festival, apartaments i habitacions per dormir, taxis per tornar a Belgrad o a l'aeroport de Belgrad, vaja, de tot.. i de fons es veu el pont que creua el Dunav iluminat de tots colors (verd, blau, vermell). Creuem el pont, arribem al casc antic, enfilem unes escales cap a la fortalesa, la laura compra l'entrada (mentre l'esta comprant un senyor li'n vol vendre una) i passem els controls de seguretat (molts, mes que en qualsevol concert-festival on hagi estat mai) i ja som a dins

(els controls)

i ale, de concert en concert fins a quarts de quatre, on estem tan rebentats que decidim tornar. Anem al cotxe, agafem les mantes i les coses, canviem les bambes per xancletes (prefereixo que em robin les xancletes que les bambes) i anem a estirar-nos a la vora del Dunav. A les onze el sol es massa fort com per poder dormir i obro els ulls i dic bon dia..

bon dia... darrere els arbres hi ha el riu

amb calma balcanica, des de les onze fins les sis de la tarda, tot el que fem es desplacar-nos, primer a una platja, despres a una altra (a uns pocs metres l'una de l'altra, tot s'ha de dir)

Platja n`1 amb diferents barcos flotant. I em banyo, em banyooo al Danubiii :) per primera vegada a la vida :) i quedo feta un fastic, perque el terra esta fet de llot, pero es igual, ja m'he banyat al Dunav

Platja n`2, amb vistes a la fortalesa

A les sis decideixen anar a menjar alguna cosa i menjo pljeskavice (una cosa semblant al cevap, pero mes tirant a forma d'hamburguesa) mentre en Marko i l'Uros obren una llauna de sardines. Com que m'ho conec i el concert de Gogol Bordello comenca a tres quarts de nou i ja son gairebe les vuit (i a les sis s'ha decidit anar a menjar, siii, visca els balcanics) els hi dic que vaig tirant i que ja ens trobarem alla. De fet he quedat amb la Vesna, una noia d'Ucize que conec de Belgrad i que a la nit anterior ens vam trobar per casualitat. Aixi doncs, me'n vaig xinoxano cap al concert

(perdoneu que les fotos siguin tan dolentes.. es el que hi ha)

i entro a dins i flipo amb alguns escenaris

i em preparo per escoltar Gogol Bordello

(el dibuix que hi ha sota les lletres "Exit" no es una estelada, pero gairebe!)

(estelada i cervesa, ben be com si fossim a.. a aquell festival que feien a arbucies i ara fan a sant celoni. Joder, no em surt el nom!). Em va sobtar molt que al bar nomes hi hagues vi i cervesa (i aigua i suc i refrescos). Pero res de cubates. Vi i cervesa

i ara vindrien algunes fotos d'uns quants concerts, pero no valen la pena. La Vesna en va fer, o sigui que si me les envia i veig que son millor, les posare. Ara, els concerts, increibles. Ai... per exemple

Gogol Bordello

Pero tambe molts d'altres.. Besh o Drom, Kultur Shock

(uns dibuixos amb musica de Besh o Drom. Vaig tenir la gran sort que tothom era escoltant Juliette&the licks i sobretot, manu chao, i que jo tenia tot l'espai del mon per ballar aquest grup i el que va venir a continuacio)

Despres, amb els pantalons blancs per culpa de la polseguera, vaig retrobar-me amb en Marko i els dos amics mentre la Vesna se n'anava a dormir, i vam continuar passant l'estona a l'escenari de reagge

fent res fins que se'ns va fer de dia..

i vaig poder tornar-me a admirar del lloc on era

i ajde.. bona nit..

poca cosa mes. Em llevo a les dotze, l'amic d'en Marko diu que si em sembla be marxar cap a Belgrad al cap de mitja horeta, dic que d'acord i cap a les tres sortim de Novi Sad (siiiii, ritme balcanic!). Ens equivoquem d'autopista i fem una vintena de quilometres en direccio Zagreb. Despres ens n'adonem, reculem i tornem a Beograd creuant plana i camps de blat i girasol

Llista

2008-07-10T21:00:00.003+02:00

Motxilla taronja grossa
Motxilla verda petita
Cosa platjera de la Zlata per dormir-hi al damunt
Llencols verds per dormir-hi al damunt, a sota i al voltant
Tovallola (funcions variades)
Galetes plasma
Compreses (argh!)
Tovalloletes (si es que existeixen en aquest pais, a l'altre festival ens van salvar literalment la vida!)
Biquini
Roba interior (calces, sostens, mitjons)
Samarretes (3-4)
Pantalons llargs
Faldilla
Samarreta maniga llarga (2)
Raspall de dents
Paper higienic (2. Tambe ens van salvar la vida a l'ultim festival, en la mateixa mesura que les tovalloletes)
Diners
Pasta de dents
Raspall de cabell
Sabo (no se si es fara servir..)
Gomes de cabell (2)
Mobil
Xancletes
Bambes
Tirites
Jersei
Mocadors de paper

.. crec que aixo es tot

idemo odma odma odma, tarara ta, tarara ta, tarara ta
(anem-hi ara ara ara)

2008-07-10T16:25:00.001+02:00

seeeeeee

tinc cotxe per anar cap a Novi Sad dema. No hi haure d'anar dissabte soleta amb tren! No sere l'unica pringada sense entrada!

no es pot decidir mai res, en aquesta terra...

Perque puc tornar a estar sense cotxe d'aqui unes hores. I tornar a ser la pringada. Aixi es molt mes emocionant!

2008-07-09T23:28:00.003+02:00

Ara caminava xinoxano tot resseguint Pera Cetkovica, tornant cap a casa venint de Mirijievo. He anat a veure en Marko per parlar d'aixo de l'Exit (possiblement hi anire amb tren el dissabte i ens trobarem alla) i despres hem estat asseguts a fora, a una mena de parc petit. Estava rodejada de set nois serbis que parlaven serbi, bevien cervesa i aigua, fumaven tabac i maria, reien hohoho, seiem tots plegats en un banc de formigo (alguns drets per tancar la rotllana), al mig hi havia uns arbres i a un costat uns gronxadors metalics. A l'esquerra (darrere els arbres) hi havia uns edificis tots iguals i a la dreta la carretera, i a davant el bosc on vam anar l'altre dia a fer classe. Bastant poc glamoros, tot plegat, pero Belgrad no es que tingui gaire glamour

Despres he corregut una mica per agafar l'autobus que m'ha deixat a la parada astronomska, i xinoxano baixant per Pera Cetkovica cap a casa, a l'altra punta de carrer

El carrer estava increiblement ple, eren mes de les onze de la nit, un putu carrer d'un barri residencial a la punta de la ciutat, un dimecres, i no parava de creuar-me gent i gent. Potser una vintena de persones, anaven a algun lloc o seien als bancs de davant dels edificis bevent o xerrant o les dues coses. Llavors he pensat, aixi com de cop, que potser el que passa, i l'explicacio a totes les sensacions i coses que no puc explicar, doncs que potser el que passa es que els belgradenses (i potser la resta de serbia, i dels balcans, pero no ho se perque no ho he vist), doncs que potser el que passa es que no tenen res a fer millor que viure

Ho pensava venint ara cap a casa, despres d'haver estat asseguda alla a fora a aquell banc, aixo..

i no te perque sonar malament, jo tampoc tinc res millor a fer a la vida que viure, potser per aixo em sento tan a gust aqui. No tinc res millor a fer que ser a Belgrad (malgrat m'encanta ser-hi i no ho canviaria per res del mon). No se si enteneu el que vull dir

per aixo les cases estan sense pintar, els carrers plens a totes hores, els horaris esbojarrats, les decisions d'un dia per l'altra, i els minuts sempre estan plens, encara que seguis sense fer res, perque no seus sense fer res, senzillament t'asseus i vius, i vius perque no tens res millor a fer, pero a algu se li acudeix que hi ha millor a fer que aixo?

a mi no

2008-07-09T14:10:00.002+02:00

No tenim entrades..
No tenim on dormir..
Pel que m'acaben de dir, encara no tenim ni com anar-hi..

.. i dema comenca!

Pero es igual. Me'n vaig a l'Exit Fest de Novi Sad!

(si el VinaRock va ser guarro, no vull ni imaginar-me com sera aquest..)

Dia productiu vs dia no productiu

2008-07-08T19:34:00.007+02:00

Ahir va ser un dia clarament productiu. Avui ha estat un dia clarament no productiu. Despres d'un dia productiu en toca un de no productiu, i a la meva vida sempre ha estat aixi

Ahir va ser un dia de no parar quieta, i avui ha estat un dia d'anar-me arrossegant fins al final d'aquest

Al mati havia quedat amb la Smee, pero arribava tard (com arriben sempre tots tard, aqui i a tot arreu del mon) i vaig aprofitar per anar fins a la cambra de comerc italosrpska a tornar el llibre de serbi que m'havia deixat la Giulia el divendres. Despres vaig anar a Lilly a comprar compreses (aqui son marca Always i les odio, no m'agraden). Despres vaig tornar a l'estatua del cavall i ja hi havia l'Smee. Vam anar a un dels bars que hi ha just darrera Kneza Mihaila i fent feina fins quarts de dues del migdia. Jo bevia cafe i llimonada i ella cafe. Vam estar descrivint que haviem fet durant el mati (jo en serbi, ella en espanyol) en present, passat i futur. Vam fer l'imperatiu i un verb que tenen ells, que es diu potencial i que significa que pot ser que passi pero no es segur que passi, i tambe els condicionals. Li vaig dir que miraria com funciona el condicional i el subjuntiu en espanyol, pero encara no ho he fet :( i crec que amb la Smee ja hem fet tots els temps en serbi (amb espanyol son mes complicats)

A les dues havia quedat amb la Biljana, pero encara era aviat i per fer temps vam anar a un altre bar on hi havia un parell d'amigues de la Smee. Em van aplaudir quan vaig dir tota satisfeta Trebam da idem (haig de marxar). I me'n vaig anar perque feia tard amb la Biljana. Li vaig dir a la Biljana que tenia molta gana i vam anar a comprar un tros pizza a Bucko, al carrer Francuska (carrer paral.lel a Skadarska, un dels carrers mes famosos de Belgrad, el mes adient per convertirse en turistic)(hi ha alguna altra pizzeria d'aquestes a algun altre lloc de Belgrad, crec, pero per ara nomes conec aquesta). Les pizzes de Bucko son les mes guarres i delicioses que he tastat en la meva vida. Des que en Dobri em va portar a tastar-les l'altra vegada que vaig ser a Belgrad que em moria per tornar-ne a menjar un tall. No es mes que un tros de pizza normal amb una pastarada al damunt, menjar rapid, no hi ha ni taules ni res, pero ah.. hmm.. em ve gana

Amb la Biljana vam caminar una mica mentre jo em menjava la pizza i despres vam seure a un bar a fer un altre cafe, al costat de l'Studenski Park, un parc petitonet que hi ha just davant la facultat de filologia, al centre tambe. Vam fer nomes catala, pero a la Biljana tot semblava fer-li gracia perque li acabaven de donar un paper de no se que, o alguna cosa aixi. Vam estar conjugant verbs de la primera conjugacio i despres fent-los servir (menjo pa amb tomata, per exemple). Hola, em dic Biljana i estic a un bar. Menjo pa amb tomata. Coses aixi fem. L'altre dia em va enviar un missatge dient-me Bon mati! i em va posar de molt bon humor

Despres la Biljana va haver de marxar, pero mentre caminavem per anar a buscar el bus (vivim en direccions oposades pero les parades de bus son alla mateix, una a cada banda de carrer) em va dir que un dia d'aquests potser anava amb uns amics que tenen una barca que navega pel Danubi, que despres et pots banyar alla, o no, i jugar una mica a futbol i basquet a una platgeta, o no fer res i prendre el sol, que si volia m'hi podia afegir, i vaig dir que es clar es clar! Ostres! Us ho podeu creure que encara no m'he banyat mai al Danubi? Li vaig dir que era el meu riu preferit, i que el mar negre era el meu mar preferit, i que les meves muntanyes preferides eren.. Els pirineus? va preguntar, no! Els Balcans!

Despres vaig tornar cap a casa. Cinc minuts despres va arribar la Zlata, li vaig fer unes quantes fotos mentre feia veure que estudiava perque les poses al facebook i aixi el seu xicot, que esta a estats units, veies com estudiava. Quan torni, es plantegen anar a Australia, a viure-hi uns quants anys, fer diners, i despres tornar a Serbia, com fa forca gent aqui. Per aixo estan tan enganxats tots al Facebook i si.. son uns fanatics del Facebook. Finalment em va trucar en Nikola i vam quedar per les nou a l'estatua d'en Vuk. L'estatua d'en Vuk es forca famosa i no gaire lluny de casa anant amb autobus (potser quinze-vint minuts), no te res d'especial pero es a l'encreuament d'un parell de carrers grossos i a darrera hi ha un parc petit. Aqui esta ple de parcs petits

Sec aqui esperant el cotxe d'en Nikola, doncs, fins que em truca i vaig cap on esta aparcat. M'abraca, em fa un peto a la galta, heeej Laura, diu, com estas? li dic, primer riu i despres respon bieen bien, i torna a riure. Pugem al cotxe i anem al pis de dos amics d'en Nikola a buscar-los (en Marko i la Saixa) i despres donem voltes i mes voltes amb el cotxe perque volen comprar una sindria (ljubanica). Li pregunto a la Saixa perque volen un comprar una sindria, i em respon que no ho sap mentre en Marko i en Nikola trien la sindria mes bonica de la botiga. Ens aturem tambe a comprar viski, kokakola, tsigarete i smoki, un aperitiu que venen a les trafika (ja vaig explicar que era una trafika), de fora semblen ganxitos, pero de fet son fets de cacauets (kikiriki) i tenen gust de cacauet, fet que els converteix en un aperitiu francament decepcionant

(no em digueu que no son temptadors!)

Al cotxe en Nikola es posa a cantar Xocomoko (a saber perque) i m'expliquen que eren uns gelats molt famosos als anys noranta, perque eren barats, no gaire bons, pero tenien xocolata (no en trobo cap foto, o no n'estic segura que sigui la foto que toca). Nomes perque ho sapigueu, per fer una mica de cultura noventera balcanica. Total, arribem al pis en construccio d'uns seus amics (la Minya i la Ivana), molt aprop de l'ambaixada anglesa i l'ambaixada americana, al barri de Savski Venac, entre Stari Grad (la ciutat vella, pero no es vella perque han bombardejat tants cops Belgrad que no te ciutat vella com l'entenem a no se.. a Girona) i l'estacio de trens

Entrem al pis, posem la sindria dins el jacuzzi (si, aquest gest crec que seria una bona manera de definir la bogeria balcanica), engeguem el jacuzzi i ens asseiem a la terrassa, on obrim les ampolles i els smoki i fem que comencin a passar les hores

Parlen de moltes coses, per exemple de quins son els paisos pels quals no necessiten visats, i no son gaires, no.. m'expliquen que els paisos on es mes complicat obtenir visat es franca i espanya, i que a franca (o potser algun altre pais) els hi demanen tenir uns dos-cents euros al banc. Tambe parlem de l'Exit Fest, els expliquem a tots (perque s'han afegit un parell de nois que no recordo com es diuen) de que dimonis ens coneixem amb en Nikola i vull afegir que "el mon es un mocador!", pero no trobo les paraules per traduir aquesta frase, o sigui que els hi ensenyo a dir altres coses, vinga som-hi!, xiuxiuxiuxiu (cridant a un gat), saliva, babero, i coses aixi. Teniu un nom que s'assembla saliva, oi? em pregunten. Hi penso hi penso hi penso.. Finalment algu diu: silvia o alguna cosa aixi. Em poso a riure que em salten les llagrimes. Quan la sindria esta fresqueta (anem a mirar una estona com dona voltes dins del jacuzzi entre les bombolletes, perque l'espectacle s'ha de veure) ens la mengem

Parlem de mes i mes i mes coses, veiem passar un estol d'ocells molt blancs que no semblen tenir ni rumb ni direccio, cap aqui, cap alla, pero es bonic el contrast que fan amb el cel, que no acaba de ser fosc per culpa de la llum de la ciutat, i malgrat son les dues passades, encara pots distingir el contorn dels nuvols

Despres em porten a casa amb cotxe i em poso a dormir al meu sofa-llit

D'aixo se'n diu un dia productiu

Avui m'aixeco tard (quan en Marko m'envia un missatge per saber quan em va be quedar), vaig a comprar paper de vater, pa bimbo (menjo tonelades de pa bimbo), galetes Jaffa (tenen gust de pim's) i un suc de pressec i poma (breskva i jabuka), netejo un parell de samarretes blanques i uns pantalons tambe blancs a ma (si mama, a ma! tenim rentadora, pero mai tinc prou roba blanca com per omplir-la, es una rentadora amb massa capacitat! i si no esta prou plena no funciona), em faig un plat de sopa per dinar (oh, ja son les dues?), en Marko em diu que arribara d'aqui una altra hora, escric un post, miro la tele una estona, arriba en Marko, fem un parell d'horetes de classe (els numeros, insisteix en dir cinco com si digues finko, li dic que no digui finko, que si li fa pal intentar dir cinco que sigui sinko, pero finko no. Ell diu que finko s'assembla mes a cinco que no pas sinko, pero li dic que igualment no digui finko i que sobretot, no se li acudeixi mai demanar una ferbefa, perque el cambrer i mig bar riura una bona estona). Mentre amb en Marko continuem amb els numeros arriba la Zlata i una horeta despres en Marko se'n va cap a casa seva, perque li dic que moja glava je puna, puna! (el meu cap esta ple ple!). I ja esta. En Marko se'n va, sec a l'ordinador, escric el post, i a mig post m'aixeco un moment a menjar un tros de pa bimbo amb ajvar. No em puc creure que ja siguin gairebe les nou! Aixo es un dia clarament no-productiu

2008-07-08T13:30:00.005+02:00

i la vida va fent per aqui Belgrad... jo vaig aprenent mes i mes.. i flipo i flipo i flipo

La Biljana, per exemple, es serbia i va neixer a Croacia, pero per culpa de la guerra va desplacar-se a Belgrad i fa un munt d'anys que hi viu. La Biljana aquest setembre ve a Barcelona a fer un master i li ensenyo catala. Es un fart de riure, aquesta noia, i felic com pocs,

En Marko, per exemple, estava alla al parlament el dia que van fer fora el Milosevic. Una cosa aixi... M'ho expliquen i flipo. En Marko!

En Nikola, ja us ho vaig explicar, era a Belgrad mentre bombardejaven la ciutat. No m'ho puc ni imaginar. En Nikola, que no para mai de somriure i de cantar en veu alta!

i no te n'adones que han viscut coses com aquesta fins que no te les expliquen. Ho juro: no te n'adones

(i una mica de musica que no te res a veure)

aquest em fa gracia perque es molt cutre i veraniegu..

i estic completament enganxada a aquesta canco

Diumenge

2008-07-06T22:16:00.007+02:00

M'aixeco pel mati fresca com una rosa perque per primera vegada en molts dies he dormit sola a l'habitacio, i es la cosa que mes enyoro de la meva catalana terra

Esmorzo un parell de torrades amb margarina (margarina marca Dobro jutro, si es que fins i tot molen a l'hora de posar nom a la margarina)(Dobro jutro es Bon mati, pero ho fan servir com el nostre Bon dia de quan et lleves) i melmelada de maduixes feta per la mare de la Zlata, m'empasso una mica de E!, un canal de televisio america dedicat exclusivament als famosos de hollywood (jolibud) i similars (subtitulat al serbi, i com que transformen al seu alfabet tot el que toquen, avui he pogut contemplar la vida i miracles d'en Dzoni Dip). M'he rentat les dents, m'he pentinat, he agafat la llibreta de flors i el mapa de Beograd (no surtis mai de casa sense ell!) i cap a fora

Me'n vaig a casa en Marko, que viu a Mirijevo, el barri del costat del meu. Mirijevo m'han dit que es una zona molt tranquil.la i plena d'arbres. Ja hi vaig anar divendres, pero era de nit i no m'hi vaig fixar. Recordo que mentre esperavem el bus per tornar a casa, uns gossos no paraven de perseguir les rodes dels cotxes. Bordaven a les rodes durant uns quants metres i reculaven, s'asseien una estona i quan tornava a passar un altre cotxe, tornaven a correr bordant a les rodes. Hi ha un munt de gossos abandonats, a Mirijevo i Karaburma. Pel centre no se'n veuen, pero per aquests barris n'esta ple. Segons m'han dit, un dorm al vestibul del nostre edifici, pero encara no me l'he trobat (malgrat prenc sempre la precaucio d'encendre la llum del mobil quan entro a l'edifici, com a minim per no trepitjar-li el cap)

Hem quedat a la una, i camino tot el meu carrer de Pere Cetkovica, des d'una punta (on visc jo) fins a l'altra (on agafo el bus). Fa una mica de calor, pero a tot arreu hi ha arbres i es pot suportar. Se senten els grills (o la versio del grill que canta durant el dia), alguna televisio, alguna veu, algun motor, algun lladruc, i l'aire ondulant dels dies calurosos d'estiu. El carrer gira i, sorpresa, veig el Danubi al fons, pero es tan gros (o les cases no em deixen suficient camp de visio) que nomes en veig un marge, i les cases que estan a la riba enfilant-se pel turonet sembla que estiguin a la costa, no al marge d'un riu. Haig de dir, pero, la poca presencia que sembla tenir el Danubi en aquesta ciutat, sobretot comparat amb el Sava. Belgrad esta a l'encreuament de dos rius, pero sembla que posa molta mes atencio al Sava que al Danubi (el Dunav)

El Dunav al fons

Arribo a la punta de carrer i a la parada d'autobus. Pujo al 27, sense pagar pero amb el bitllet a la ma, per si de cas passes el revisor. Em vaig estar tota una setmana trencant-me el cap intentant entendre les marques que la maquina marca-tiquets deixa al bitllet. Cada bitllet te dibuixat un quadrat amb 9 numeros posats dins 9 rodonetes (a la foto se'n veuen nomes 6)

i un cop posat a dins la maquina (i fent cle-clec!), treus el tiquet i tres o quatre dels nou numeros estan foradats. Vaig estar, doncs, tota una setmana intentant buscar una logica a perque ara es foraden un o uns altres, si era cosa de la linia de bus, del dia del mes de l'any, de l'hora, o que.. Ho vaig preguntar i es ben senzill, cada autobus te les maquinetes marca-tiquets amb una combinacio de forats concreta, o sigui, a un autobus es marca sempre el 2 el 6 i el 7 i l'altra es marca sempre el 3 el 6 i el 9
Be, la veritat es que no te mes importancia, pero amb alguna cosa us havia d'entretenir mentre el bus anava cap a Mirijevo. Just abans de la gasolinera baixo i truco a en Marko per dir-li que he arribat un quart d'hora abans (pensava que m'hi estaria mes, sempre calculant malament de temps pero per l'altra banda..). En Marko no m'agafa el telefon, pero em torna a trucar just quan poso el dit damunt del timbre del seu pis, o sigui que m'obre amb el telefon a la ma mentre el meu sona

Com que fa molta calor decidim fer la classe a l'aire lliure. Davant de casa seva hi ha la gasolinera, pero a darrera de la gasolinera comencem les males herbes, les flors, els camps, els boscos, els riuets. Ens n'anem cap alla fins que trobem un.. (oh, perdo el vocabulari, un lloc d'aquells on els pastorets feien poemes..) un locus amoenus, amb un camp a davant (una mica sec), un parell d'arbres grossos que fan ombra, un riu que passa al fons, una taula de fusta i un parell d'arbres amb roba, caixes i sabates. Ens asseiem amb una manta a sota. Anem alternant les estones de classe de serbi, de classe d'espanyol i de no fer res. Collim albercocs (kajsija) i prunes (zenerika), pero no son prunes com les d'aqui, gairebe semblen cireres, pero quan les tasto veig que son prunes, i dic: ah! son prunes! Cap a les cinc ve una iaia a recollir els albercocs grossos que han caigut el terra i a mirar el camp asseguda al banc de la taula de fusta. Ens explica qui es el propietari del camp i mes coses que ni recordo ni he entes. Despres ens n'anem

en Marko collint albercocs :)

el locus amoenus

Quan som al carrer on es para l'autobus que em porta a casa, veig l'autobus davant meu i em poso a correr. El conductor esta aturat al semafor i pico a la porta per si em pot deixar entrar (la parada es uns metres mes enlla i no vull correr sota el sol de les cinc de la tarda). El conductor em diu que no, que a la parada. Em poso a correr mentre veig com el semafor es posa verd, l'autobus m'avanca i el gilipolles del conductor passa de mi i de la meva correguda sota el sol i no es para a l'estupida parada. Dono una cossa a una pedra. Em giro per veure si encara hi ha en Marko i fer-li un gest expressiu de rabia, com de "Ho haveu vist? La mare que el va parir!", pero no el veig i que voleu que us digui, potser millor. Camino cap a la seguent parada, ben be per fer alguna cosa mentre m'espero

Arribo a casa a les sis de la tarda i em poso a fer el dinar. Despres el mes emocionant que faig es anar a llencar les escombraries, preparar-me un cafe (despres no me'l bec, no se perque), parlar una mica amb la meva germana, parlar una mica amb la Zlata, trucar a en Nikola (al final ningu va a l'Exit Fest i em comenco a plantejar que fer) perque fa molt que no el veig, estudiar una llico i mitja de serbi del llibre que em va deixar fotocopiar la italiana que treballa a la cambra de comerc italio-serbia, fer-me el sopar, escriure un parell de posts per despres guardar-los com a esborrany i, finalment havent sopat, escriure aquest de forma definitiva, que crec que m'ha quedat prou be

(i ara llegeixo un mail d'en Marko
"i'm sorry that that asshole didn't stop today. i saw u
running, maybe he was going to the garage. hope that
you arrived well")

2008-07-06T11:02:00.004+02:00

Vuk Stefanović Karadžić

El Pompeu Fabra serbi

El senyor que va donar a cada so una unica grafia. N'estan molt orgullosos, d'aixo, els serbis, perque la seva llengua es la unica (o aixo diuen, no ho he comprovat) del mon on cada so te un sol grafema

c es llegeix ts, per exemple. I PROU. ca ce ci co cu... si, es facil llegir en serbi (el que no es facil es pronunciar les sis variants de sons que queden entremig de la nostra j -de jordi- i la nostra x -de xocolata-. Si, entremig son capacos de fer-ne quatre mes!)

Classes

2008-07-05T12:39:00.002+02:00

Sempre havia dit que no volia ser professora de res, perque considero que no serveixo gaire (falta de paciencia i aquestes coses) i aqui em teniu, a Belgrad, fent de professora particular i, ho confesso, no em desagrada, es mes, em diverteix forca. Sobretot quan la llengua que em demanen que els hi ensenyi es el catala. Dimarts (crec que era dimarts) vaig comencar classes de catala amb la Biljena, una estudiant de biologia que a l'octubre va a Barcelona a fer un master i que ha decidit que si va a Barcelona, vol aprendre la llengua de Catalunya, perque si venia al nostre pais i volia coneixer els catalans, el primer era parlar-ne la llengua. I jo encantada, clar!

Ensenyar espanyol es diferent. Sobretot perque hi ha moltes coses que no se segur com van. Els accents, per exemple. Els verbs. Els augmentatius. Moltes paraules. Totes aquestes coses que en catala no tinc cap dubte, en castella es.. ehmm.. com es diu cuixa en castella? des d'ahir que hi penso i no em surt. Pechuga no es.. es l'altre! Pero be, es el que hi ha, ho faig tan be com puc

No se si algu ha provat mai de fer aquest tipus de classes, es a dir, aprendre al mateix temps que aprens, i encara no he acabat de trobar la manera. He provat anar fent mica en mica (avui, els verbs en passat i vocabulari del cos! Dema, la familia i el futur!, i tu m'expliques com va en serbi i jo t'explico com va amb espanyol. Aixi ho hem fet amb la Smee, i per ara funciona forca. Suposo que tambe perque la Smee es molt guai
Amb l'Iris vam provar que m'anes explicant la gramatica, pero no funciona. I amb la Sanja, traduiem una estona cada una una revista en angles i tampoc funciona, pero es que ens vam avenir normal
Amb en Nikola traduiem uns texts d'un llibre que ell tenia per aprendre espanyol. Estaven escrits amb espanyol i jo els hi traduia al serbi, tant com podia, i sino a l'angles i ell ho acabava de traduir al serbi
Amb la Biljana, nomes vam fer catala
Amb en Marko, jo portava tota orgullosa unes fotocopies que acabava de fer d'un llibre per aprendre serbi que m'havia deixat una italiana (la giulia), pero no en va voler saber res i es va passar tres quarts d'hora parlant-me en serbi. En vaig entendre la meitat, pero be, de no entendre res a entendre'n la meitat hi ha un bon tros! Despres li vaig explicar tambe quatre coses d'espanyol

Qualsevol consell sera benvingut.. no en tinc ni idea de com es fa aixo!

Tempesta

2008-07-05T09:32:00.004+02:00

Imagineu-vos que trona i llampega, pero uns llamps d'aquells que creuen tot el cel en linia recta, imagineu-vos que seieu damunt d'un mur d'una antiga fortalesa, que us plou una mica al damunt, d'acord, pero nomes es pluja, i una mica, imagineu-vos tambe que el sol s'acaba de pondre i que tot l'horitzo (el que apareix darrere els edificis) esta encara una mica il.luminat, imagineu-vos que els peus us pengen al buit, pero en aquest buit, a sota, hi ha un camp verd on hi fan el beerfest, i darrere el camp verd hi ha el Sava, imagineu-vos que la tormenta no cau damunt de qualsevol lloc, sino damunt dels edificis il.luminats (els estranys edificis) de novi beograd, com si fos una postal, pero no ho es, per la pluja que us cau al damunt (una mica), i a tot aixo afegiu-hi que al meu costat hi seu algu que es diu Marko, pero no Marco com els italians, sino Marko, com els balcanics, que es, sens dubte, un nom molt mes sonor, i a mes a mes, te cara a serbi, i es el primer noi amb cara a serbi que conec, aquelles cares que surten a les pel.licules quan parlen sobre serbia, aquells serbis carregats amb la pistola i mig embogits i sempre una mica borratxos i violents, aquells, i tambe, ho haig d'admetre, te la linia del nas mes recte i mes perfecte que he vist amb la meva vida, i no fa pas pinta de dur pistola i de ser boig i un borratxo violent, perque seu al meu costat, amb els peus penjant al buit, mirant la tempesta

(els llampecs els haureu d'afegir mentalment)

Classes

2008-07-03T17:55:00.004+02:00

Me'n vaig a fer la meva primera classe de catala per a serbis..

uo!
(i sense el titol del nivell D!)

Belgrad variat

2008-07-03T11:53:00.002+02:00

Kneza Mihaila, el carrer peatonal mes xulipiruli del mon mundial

i el carrer paral.lel. No se vosaltres.. pero per mi te un aire familiar, aquesta ciutat, no us passa amb aquest carrer, per exemple?

Tothom em diu que a Belgrad li falta metro. Pero que mes volen! Si tenen trolebusos! I tramvies!

i continuem amb el mateix carrer que les dues fotos anteriors.. encara que semblin diferents carrers!

m'encanta m'encanta m'encanta. El carrer va a parar a Trg Republika

Trg Republika, asseguda a l'estatua del cavall, esperant algu

esperant algu altre, asseguda a l'estatua del cavall, mirant cap a una altra banda (de fet, mirant en direccio els parasols que es veuen a la webcam d'aqui al costat. Les creus blanques sobre els parasols vermells en realitat son ampolles de cocacola XD

una posta de sol a Kalemegdan, a un bar petit que sembla ser que poca gent coneix (s'han de baixar unes escales i coses d'aquestes)

aquest bar, pero, es on us portaran si veniu a fer el turista per la ciutat. Esta a dins d'un edifici, sota unes escales, i a mi ja m'hi han portat tres vegades, tres persones diferents, i en Nik ahir me'n tornava a parlar i li vaig dir: no no! a aquest bar ja m'hi han portat tropesientas vegades, prou!
A la foto, pero, la primera vegada, amb el meu dragi Dobri, que ara es a alemanya i torna aviat aviat (no esta especialment bonic a la foto, pero es un solet)

ahir pero, em van portar a un altre bar on pots veure coctel darrera coctel per poc mes d'un euro. El nom: brat Fidel (germa fidel). El lloc: .. hmm.. ja intentare tornar-lo a trobar

algun carrer perpendicular a Kneza Mihaila, el carrer peatonal de la primera foto. Quan dubto que faig aqui, vaig a fer un passeig per aquests carrers (i d'altres que ja fotografiare) i me'n recordo

el pas de peatons que separa Kalemegdan (el superparc) de Kneza Mihaila

i el carrer que ho envolta. A la dreta es veuen els matolls i els arbres de Kalemegdan, i unes vies de tramvia

cavallet cavallet!
Vale, una cosa d'aquelles per explicar si mai veniu aqui i us feu amb autoctons que us garanteix un munt de riallades. Cavall en serbi es Konj (pronunciat = cony). Si els hi voleu traduir, els hi heu de dir: in katalanski, kony je pishka. I ja esta, ja seran els vostres amics per sempre

trg republika! de fet son tres o quatre places juntes, amb carrers i trossos per esperar-te per creuar el carrer.. es una placa molt estranya, de fet

pero m'agrada, si..

ahir, a mig trajecte, el conductor del bus va obrir la porta mentre continuava circulant pels carrers del meu barri Karaburma. Pensava que era per refrescar, fins que va parar-se al costat d'un cotxe amb unes quantes sindries al sostre i aixo.. es va comprar una sindria XD

ai, belgrad belgrad!

Aprendre l'idioma al pais on es parla l'idioma

2008-07-01T15:34:00.003+02:00

Es cert que diuen que el millor que pots fer per aprendre un idioma es anar al pais on el parlen. Si.. i m'ho vaig prendre al peu de la lletra
Vols dedicar-te als balcans? Doncs has d'aprendre serbi. Vols aprendre serbi? Doncs has d'anar a Belgrad. I xinoxano cap aqui

La pregunta era, com aprenc serbi? Mirant la televisio, per exemple, pots aprendre italia, frances, perfeccionar l'angles.. com a romanico-parlant que soc. Pero el serbi no. Cursos per estrangers? N'hi ha, algun n'hi ha.. pero encara no n'he trobat cap de curta durada, o amb suficients estrangers com perque no em surti carissim. O sigui que els cursos estan descartats. Si, amb la gent que conec aqui, vaig aprenent, pero.. no tenen tot el temps del mon per dedicar-me'l pacientment. Pa.. What can I do?

Es sabut (almenys per mi) que en els ultims anys, a traves de les telenoveles, algun serbis han despertat cert interes per la llengua espanyola. I es sabut, tambe (aixo ja es de mes facil intuir) que els espanyols a belgrad no abunden i menys, es clar, disposats a intercanviar coneixements d'aquesta hermosa lengua a canvi de coneixements de la seva lepo jezik

Aixi doncs la Laura deixa un parell de missatges a couchsurfing dient
Ciao sono una raggazza di Barcelona e voglio imparare srpski jezik. It would be nice to make a kind of exchange (srpski-spanski ili katalonski). So feel free to contact me to star
Alguna cosa aixi

I amb un dia la Laura te una quinzena de respostes. El principal problema es que sembla que els serbis nomes queden a partir de les set de la tarda, i la setmana no te prous dies

Per ara tenim els dilluns a la tarda per l'Iris, els dimarts i els dijous a la tarda per la Natasa, els dimecres per la Sanja, falta col.locar la Smee (avui ens veiem), la Biljana (que m'ha escrit avui dient que vol aprendre catala, que el setembre va a Barcelona), l'amiga de l'Edita (que m'ha d'escriure), la Nina (que torna a finals de juliol), en Milos (que ara viatja per Macedonia i torna la setmana que ve), en Marko (a qui haig de contestar) i clar, en Nikola, que l'any que ve tambe ve a Barcelona

Nema problema

Tornant al que deia: diuen aixo, que la millor manera d'aprendre un idioma es anar al pais. Si, potser si.. Ara.. suareu! Suareu molt!

Valjevo

2008-07-01T11:26:00.024+02:00

(ara tambe en serbi-americanski! sada takodje in srpski-amerikanski!)

comencem l'estada amb una visita a una cova-bar, on els valjevesos van a passar els dies calorosos, ja que de dins la cova en surt un corrent d'aire congelat que ve de dins la muntanya
Pocemo the visit sa jedan visit u pecina-bar, gde valjevo liudi idu during the vruce dan, za to sto inside the pecina there's jedna hladna promaja sto dolaze from the inside of planina

el dia continua intentant preparar clares. Aqui no barregen cervesa amb llimona o sigui que ho hem de fer de manera mes manual. No tenen clares, pero posen boles de gelat dins la llimonada. I esta molt bo. Ah, si, hi ha una abella dins la cervesa :(
Dan nastavati trying raditi clares. Ovde ne mesati pivo sa limonom, so mi moramo raditi in a manual way. Nemate clares, ali oni stave sladoled walls inside lemonada. I je mnogo ukustvno. Ah, da, je a bee inside pivo :(

i passem pel costat d'una cosa que no se que es, pero fa pinta a rural i autentica
i mi pass near something than ne znam sta je, ali it look likes rural and autentik

com aixo. Be, aixo si que se que es, es una mina abandonada
Kao ovo. Well, ovo znam sto je, je.. una mina abandonada

pero fa tanta calor que no es pot aguantar, i ens anem a remullar els peus al mig del riu Gradac, un dels rius mes nets de tota serbia (uoo, la de la foto es la laura, anant a l'aventura, endinsant-me a l'espessa selva balcanica.. adeu, laura, adeu! sort!)
ali radi soooo mnogo vruc that you can't stant, i mi idemo to put the feet in the middle of reka Gradac, one of the reke bolje cleen of sve Srbija (uoo, devojka in the slika je laura, ona ide u aventuru, going inside the thik balkanski jungle.. do videnja, laura, do videnja! Srecno!)

pero no en fem prou! i agafem el cotxe, creuem el paisatge mes bonic que he vist en tota la meva vida (si, crec que el podriem definir com el mes bonic de tota la meva vida) i ens anem a banyar (cos sencer) al Drina (el riu aquest enorme que hi ha de fons de la fotografia) i despres a beure una cocacola. Aquesta zona esta plena de platgetes i bars i restaurants al costat de les platgetes, com per no muntar-te el xiringuito aqui al costat, jo tambe ho faria! I a l'altra banda de riu (els arbres, si) es bosnia. Ho he escrit be, si, sense accent pero be igualment, ES BOSNIA
ali ne je enough! i uzemo kolu, cross the lepo lanscape that ja sam videla in sve moj zivot (da, mislim sto mi mozemo descrive as the more lepo of sve moj zivot) i idemo kupati se (sve body) Drinu (ovaj velika reka sto je u fotografije) i posle idemo piti cocacolu. Ovaj zone je puno plaze i bar i restaurani blizu plaze, com per no muntar-te el xiringuito aqui al costat, takode ja cu raditi! I on the other side reka (drvce, da) je bosnia. Pisala sam dobro, da, bez accent ali dobro isto, JE BOSNIA

pero no, tampoc n'hem fet prou, d'aigua del Drina! I ens n'anem aqui. Si, ens banyem aqui
ali ne, ni je enough, bodu Drini! I mi idemo ovde. Da, kupimo se ovde

o sigui.. veieu aquell munt d'aigua del fons? doncs alla em vaig banyar. Elis elis
so.. videte onaj munt boda behind me? dakle tamo ja sam kupila se. Elis elis

i la Laura es comenca a remoure inquieta veient tot aquell munt d'aigua, que no s'ho creu..
i Laura poce to move anxiuous videti sve onaj munt of voda, sto ona ne belive it..

i s'enfila per tirar-se de caps! ooh!
i she climbs to throw.. of heads.. (hmm... bad translation)! ooh!

pero no ho fa.. perque mireu! Des d'alla on esta, no nomes veu aquella piscina d'aigua del drina, sino que tambe veu aquest be de deu de muntanyes balcaniques
ali ne radi.. zato sto gledajte! From where ona je, ne samo vide onaj bazen bode Drina, a takode vide ovaj amount balkanski planine

ooooh, balcans!
ooooh, balkani!

i la laura que se'n sent tota satisfeta, contemplant-los amb orgull, ah! quin goig que feu! pensa
i laura sto feel satisfied, contemplating them with proud, ah! kako lepi ste! misli

i fent referencia a una canco s'imagina que es un falkon over the hills of balkan! (de fet es que esta enfilada damunt d'una pedra amb xancletes i esta apunt de perdre l'equilibri)
i doing a refrenence to a pesma, ona imagine sto je a falkon over the hills of balkan! (in fact is that she is na stone sa japankom* i je near to lose her balance)

*si, de les xancletes en diuen japanka, perque son com sabates d'alla..

i aquest es moj prijatelj serboamericanski nik! hola nick!
i ovaj je moj prijatelj serboamerikanski nik! Cao, Nicke!

Spanija - Nemeckijanoseque

2008-06-30T12:47:00.004+02:00

Torno cap a casa amb el bus 16, es fosc i ple de gent i escolto hace calor a-a-aah ben be per torturar-me en la ironija. Perque aixo agafi una mica de credibilitat (sempre em fa por que la perdi, amb tant d'entusiasme) dire que avui he conegut una noia serbia amb qui no m'he avingut. Ni ens hem enfadat ni res, senzillament aqui i alla hi ha gent amb qui no t'avens i a qui no tens res a dir. Especialment.. mireu, jo intento no questionar mai a ningu, cadascu es lliure de fer el que vulgui. No he vingut a Serbia, per exemple, per dir a ningu que ha de fer o com s'ha de sentir, vinc a veure que fan i com se senten. Per aixo em rebenta bastant quan dic
no em sento espanyola, soc catalana
i em responen
si, pero ets espanyola igualment
Ja esta, ja l'ha cagat. Per mes obert que diguis ser, si respons aixo es: jo penso aixo, i a darrera del que penso jo hi ha el que dius tu
Pero es que jo (Laura) no t'acabo de dir a tu (noiaserbia) que no soc espanyola? Com em pots dir que en soc si jo t'acabo de dir que no? T'he dit jo, en algun moment, com t'has de sentir respecte Kosovo, per exemple? Respecte Vojvodina?

Era el bus, pero, tornant d'algun lloc. Ah si! la final de l'eurocopa. Amb aquesta serbia (no tan malvada, malgrat tot) i un noi italia que acabava la tesi a Belgrad (historiador) mirem la final a un bar-terrassa de Kralja Milana
He comentat, ja, l'aficio que sembla tenir aquesta gent per les crispetes? Es exagerat, tot Belgrad fa olor de crispetes
seiem menjant crispetes al bar, sembla que tots van amb espanya, be, el grupet de noies que seu a la taula just davant la tele potser no, potser van amb alemanya. La serbia i l'italia flirtegen i jo badallo i m'omplo la boca de crispetes. De tant en tant una moto passa molt rapid i fent soroll pel carrer, o el cambrer canvia els cendrers plens, i un altre grapat de crispetes per la Laura mentre diuen no se que sobre no se que

Paguem a mitges i despres vaig a esperar el meu bus, el 16, en una frenada caiem tots els uns damunt dels altres, i es posa la canco de hace calor a-a-aaah, i penso buenu, almenys no soc a madrid, tot aixo que m'estalvio

Fent temps a la Trg Republika

2008-06-30T12:39:00.002+02:00

oh, que es tota aquesta munio de gent aturada?

vaja! sembla una mena de ball popular!

oh! la sardana balcanica!

i tots a ballar..

XD

De Valjevo a Beograd amb autobus atrotinat

2008-06-30T12:22:00.002+02:00

estacio de busos de Valjevo

tipic camio que ven sindries. Es un camio, una balanca i ale

Tot el que ve a continuacio, es el paisatge balcanic que hi ha entre Valjevo i Beograd. Perdoneu la mala qualitat de les imatges, son fetes amb mobil

aquest tipus de botiquetes on hi venen de tot amb toldo i quaranta-tres neveres, semblen ser forca tipiques d'aquestes terres..

oh! ja hi som! al fons es veu Belgrad! uee

28 de juny

2008-06-29T11:53:00.002+02:00

Ben entrat el vespre, amb la Zlata ens n'anem a fer un volt pel centre, baixem del bus i sentim musica que ressona entre els edificis. Avancem cap a Trg Republika (que es d'on sembla que ve la musica) i ens trobem amb un concert de.. no se de qui, pero es hard-punk-rock-metal i ens hi quedem una estona. Com que no sonen a serbi, escoltem atentament. Per fi exclamo
Ovo je moj privitnost ruski koncerta! (no us refieu del meu serbi, encara)
Vull dir que aquest es el meu primer concert en rus
perque estan cantant en rus, i sentim Kosovo je srbija! (aixo es en serbi), i hi ha un cartell on hi diu
коcово cрпcкая земля (que com potser algu ja ha intuit, es rus)(tampoc us refieu del meu rus) i que significa kosovo es terra serbia
pero ja esta, hi ha forca gent pero tampoc molta, i despres d'estar-nos una estona per alla, marxem xinoxano per Kneza mihaila fins a Kalemegdan, a veure les llums de Novi Beograd reflectint-se al Sava

Pum

2008-06-28T18:01:00.005+02:00

Ara, quan algu em diu que ve de viatge pels balcans, li dic: vine, vine, t'encantara, pero no busquis la post-guerra, perque t'hauras equivocat de lloc del mon

Suposo que per fer una mica de contrast amb tot el que repeteix la resta de gent..

Pero es ben cert que hi ha encara camps de refugiats, i a Bosnia hi ha mines al terra segons on i senyals que diu "perill, mines!", i Mostar te un carrer amb cases amb nomes la part de baix. I blablabla..

I malgrat que sigui cert, veureu que en parlo ben poquet, de tot aixo.. i potser donare imatges erronies del que es aquesta terra, pero intento adaptar-me al maxim al que veig, al que em diuen, al que em sembla que haig d'explicar per acostar els Balcans a la gent que no ho coneix i que te la imatge de camps de refugiats, mines al terra i cases amb nomes la part de baix..

I tot i aixi, em veig obligada a anomenar (a denunciar, a escopir, a despotricar, a insultar, a tractar de fill de puta als autors de) els edificis bombardejats que hi ha al mig de Belgrad (al 99, va ser al 99. Perque us feu una idea de quant poc fa d'aixo, us recordare que al 2001 van estavellar dos avions contra les torres de NY. Oi que ara queda molt mes a la vora?)

Fills de puta fills de puta i fills de puta

No se perque va sortir el tema en una conversa amb en Nikola, pero em va dir que ell era a Belgrad durant el bombardeig i que es d'aquelles coses que prefereixes oblidar. I li va canviar la cara, se li va enfosquir i despres va tornar a riure i a fer broma. I a mi em van tremolar els canells (suposo que no tant com a ell), se'm va glacar la sang (suposo que no tant com a ell) i pensava Fills de puta fills de puta fills de puta

Els edificis que encara hi ha ensorrats alla al mig (la majoria els han reconstruit menys dos) son..

bah, perque parlar-ne

Prefereixo insultar, fills de puta, picka ti materina, jebi ce

i qui vagi als Balcans esperant nomes veure aquestes coses, el mateix li dic: imbecil

gilipolles. Els balcans son verds i grocs, son onades entre el mar mediterrani i el mar negre, son carreteretes i poblets, persones bevent cafe, els balcans son aixo, per sobre de qualsevol altra cosa son aixo

Menjar

2008-06-28T13:58:00.003+02:00

Valjevo, que mes que mes.. (estic esperant les fotos que vam fer), que mes puc explicar.. (que mes puc intentar explicar d'una manera ordenada, seria mes aviat la pregunta)
Balkanski way of life, so, with escenes variades. Vazi? Vazi (mireu, no us podeu imaginar el garbuix d'idiomes que tinc al cap..)

Per exemple, sec al menjador amb la iaia d'en Nik, m'explica alguna cosa de paris, que sabia alguna paraula de frances, em pregunta com es diu kuca amb frances, jo li dic "masion", pero ella diu que no, diu que ha viscut a paris molt temps i que alla hi cosia roba. Em fa seure a la cadira (fins al moment seia a una butaca, amb vistes a l'aire condicionat, una nevera d'aquelles estirades amb un fogonet per fer cafe, un moble de posar decoracio (basicament fotos de la graduacio del seu net), una taula amb un tapete i moltes coses al damunt (gots, plats, fotos, una caixa metalica de werthers original), sec a la cadira doncs, amb el colze recolzat a la taula, i em posa al davant un pot de vidre amb mel, una cullera i un got amb aigua, m'obliga a menjar-me una cullerada de mel, poso la cullera dins la mel, me la poso a la boca, trec la cullera de la boca, empasso la mel, bec aigua, poso la cullera dins del got d'aigua (no se si aixi es menja la mel a la resta del mon). Llavors ve en Nik i ens posa al davant una pizza i ens la mengem. Tambe un got amb iogurt (ja vaig dir que aqui el jogurt es liquid), i un plat amb una carn seca i molt salada, i una mena de llonganissa. Despres em posa un cafe turc al davant, pregunta Dobro kafa? Da, dic, dobro dobro. Tot aixo deu ser al voltant de les dotze, per esmorzar
Son cap a les dues quan anem cap a la piscina (ja en vaig parlar), ens banyem fins cap a les cinc, li ensenyo a en Nik a preparar clares, i visitem una cova. Ens instalem a un restaurant que te taules damunt del pont de fusta per dinar. A les sis em menjo un peix. Diria que es el primer cop que menjo peix a les sis de la tarda, pero aqui crec que es viu mes al ritme que et demana el cos que no pas a alguna logica horaria. No hi ha la preocupacio, per exemple, de a quina hora dines si tens un examen a les dues de la tarda. O esperar una mica que aviat seran les nou i ja podrem sopar. Res res..
Ai, pero quin peix mes bo! (m'encanta el peix). Juraria que es una truita, pero mes petita. Tambe te arros amb una mena de maionesa, un pilonet de pesols, blat de moro i pastanaga, i patates aixafades, dues olives i una fulla d'enciam (aquesta decoracio sembla que es internacional, doncs). Se'm mor una abella dins la cervesa. Despres caminem pel riu mes net de serbia, si es que ja posare les fotos quan les tingui, perque..

Tambe tasto tota mena de cevaps, variants del mateix, pero amb diferents noms que no puc recordar. La questio es tenir carn posada dins d'una pita, aixi es resumiria sempre.. Pa i carn, si no t'agrada la carn.. t'ha d'agradar la carn

I be.. son les dues i mitja, ara es mengen un pressec, estan com una cabra, encara no hem dinat.. L'altre dia l'Ana es va posar a fregir carbassa a les cinc de la tarda, i a les nou del vespre la Jesa em va donar tres trossos enormes de gelat per menjar. El dia seguent de la pizza per esmorzar, la iaia ens va fer dos ous ferrats amb carbassonets (quins carbassonets mes bons! o son cogombrets? mai se quin es quin..), i el seguent una mena de pastis de formatge serbi, gibanica, de fet es formatge, ous i una pasta que tenen ells, es molt bo, no se pas com explicar-ne el gust
(i ara em menjo un munchmellow. No se gaire tampoc com descriure aixo, es com una nube de llaminadura amb una galeta sota i recoberta d'una fina capa de xocolata, portare munchmellows a la tornada..)

rius

2008-06-27T22:35:00.004+02:00

Plou a Belgrad (la meva primera pluja belgradense)
Entra aire fred per la finestra i fa olor dels arbres del voltant de l'edifici
M'espatarro a la butaca grossa del pis amb les cames damunt d'un dels reposabracos. La Jesa em pregunta que tal per Valjevo, do jaja, eh? Da, do jaja, fantasticne reke, i sve..

M'he passat tres dies banyant-me en rius balcanics, aigua cristalina, fresqueta i felic, peixets, arbres al voltant, platgetes de pedra..

M'he banyat: a una piscina rodejada de verdes muntanyes. Aqui les piscines son diferents a les de Catalunya. Son enormes, no pots nedar mes de dos metres perque la gent es banya i neda en totes direccions, i les vores estan plenes de gent en remull o saltant dins l'aigua. No semblen ser uns grans nadadors, els serbis, semblen mes d'estar en remull i prou

M'he banyat, tambe (espereu que ho recordi tot) al riu Gradac (o alguna cosa aixi), segons el meu amfitrio el mes net de tot Serbia, i si, veia sota l'aigua les pedres, els meus peus, els peixos fugint, i caminant caminant pel riu, i despres per prats grocs i verds, amb vaques i adolescents amb una moto trrrom trroomm pepepepe trrom trrom (aixi sonen les motos dels adolescents serbis), i pel voltant abelles, mosques, mosquits, libelules, ocells, grills, vaques, cabres, gats, i una papallona enganxada a la meva faldilla, camino i camino i la papallona no marxava! (no es una metafora, es una anecdota)

Vaig banyar-me, tot just ahir: al Drina, xip-xap-xip-xap, creuant fronteres si la corrent no se t'enduu, ja puc dir que he creuat fronteres a peu, volant amb avio, amb cotxe, amb tren, i nedant encara no, pero si que puc dir que m'he banyat a dins d'una (banyar-se a una frontera! l'altra riba es bosnia! les fronteres perden els arguments en moments com aquest). El Drina es molt fred pero m'hi capbusso (jedan, dva, tri!), la corrent es forta que se t'enduu, i has de vigilar perque sino se t'emportaria lluny lluny, fins al Sava. El Drina te les aigues verd-blau, pero nomes perque s'hi refleixen els arbres i el cel

I tambe, mes amunt mes amunt (ja veureu les fotos), hi ha un panta d'aigua del Drina, i una plataforma de fusta, i xap! capbussada dins del panta d'aigua del Drina, oh, quines muntanyes al meu voltant!
(un parell de fotos, va, nomes per fer boca..)

Feia el mort, flotant panxa amunt, i no m'ho creia, aixo de flotar dins d'aquell munt d'aigua aturada entre aquelles muntanyes

I avui hem tornat al Gradac, he agafat pedres i m'he construit una mini swimming pool, just per posar-hi els peus a dins, ben be per fer una mica el pallasso, perseguint peixos, llencant pedres, posant els peus en remull a la swimming pool i coronant-la amb una pedra on hi hem escrit Laura's santuary

En fi.. encara queden moltes coses per explicar. Els Balcans molen

Valjevo

2008-06-27T20:45:00.006+02:00

Segur que hi ha mil llocs al mon on m'hi podria sentir be o que podria trobar preciosos, pero per ara, cap com els Balcans, i ho pensava ahir, quan amb el cotxe coronavem muntanyes per anar a banyar-nos al Drina

No se com escriure els posts per explicar aquests quatre dies a la petita ciutat de Valjevo, aproximadament a una hora i mitja al nord-oest de Beograd, no se si fer-ho com si fos un viatge i explicar-ho dia per dia, o copiar la llista de petites frases que he anat apuntant o com

Anire escrivint, doncs, i si veig que es fa massa llarg, continuare en un altre post, o no, o continuare i fare un post molt llarg (jo no serveixo per escriure coses ordenades). Ajde, ajde!

El dimarts en Nick em va dir que era a Belgrad i que cap a la tarda marxava amb cotxe cap a Valjevo, amb la seva avia i la seva mare, que si hi volia anar. Vaig dir que clar que si, faltaria mes, of course. Amb en Nick ens vam coneixer a Barcelona i es serbo-amerikanski o sigui que, en deferencia a ell, intentare escriure algun post tambe en serbo-amerikanski (no aquest, estic massa cansada). Aquesta informacio es mes que suficient. Anem cap a Valjevo amb el cotxe i ens endinsem als Balcans. Oh, oh, oh, Balcans Balcans!! venen ganes de cridar tota l'estona.. Despres de molt mirar-me'ls he decidit que, almenys en aquesta part de la peninsula, els Balcans no son ni muntanyes ni turons, sino que son onades, i es tan maco que fa de mal aguantar, de tan bonic!

(trona, haure de plegar)

per cert, dema som 28, el dia que serbia va perdre la batalla contra els otomans a kosovo, al temps diuen que dema ploura

Fotos (meves, per fi meves!)

2008-06-24T12:49:00.009+02:00

la meva estacio de busos de Karaburma (estacio final de les linies 16, 23 i 25)

la meva "zona comercial"

l'entrada al meu edifici (mirant de dins cap a fora)

l'entrada al meu edifici (mirant de fora cap a dins)(es certament mes fosc que com es veu a la fotografia)

el meu repla

les vistes des de la meva finestra

:)

mola!

Cafe turc

2008-06-24T12:11:00.003+02:00

M'agrada el proces de preparar cafe turc, mes que no pas beure-me'l, i m'hi estic aficionant. Al pis bec cafe turc mes pel plaer de preparar-me'l que per altra cosa. Es el cafe mes insa que existeix, crec, pero es igual, mola
Curiosament, als bars de Belgrad no en fan, potser perque tardes una bona estona, entre comencar a preparar-lo fins que te'l puguis beure pot passar, sense problema, un quart d'hora o mes

Agafes un casso petit petit, hi poses a dins una tassa d'aigua (o la quantitat que vulguis fer-ne, si es per dues persones, dues tasses) i ho poses a bullir. Si vols sucre, ho has d'afegir ara. Si hi vols llet, crec que despres, pero jo no ho bec amb llet..
Quan bull, ho treus del foc, aboques una mica d'aigua a la tassa, i dins el casso hi poses una cullerada i mitja de cafe (cullerada plena)(i cullera de postres) i ho tornes a posar a bullir
Un cop bull hi afegeixes la resta d'aigua i quan torna a bullir, ho poses a la tassa, esperes una bona estona (mes del que he tardat a escriure aquest post per fer temps mentre es refreda) i ajde!

I d'aqui una estona me'n vaig a l'illa Ada (el seu mar particular, al mig del Sava) i despres un parell de dies a Valjevo, o sigui que ja us explicare. Do jaja!

Pohobane tikvice a la manera de l'Ana

2008-06-23T19:02:00.003+02:00

Ana seckati tikvice. Posle, ona muckati jaje. Ona posa ulja u paella i brasno u jaje, i mesati (molta farina, que gairebe no ho pot remenar). Posle, ona otprilike voda i posa malo avecrem (no es avecrem, of course, es una mena d'avecrem croat, que fa mes olor, com les verdures seques i triturades del pot de la iaia de la marina, si..) u mesanje. Posle, hi xuca tikvice i przti sve

seckati - tallar
tikva - carabassa
tikvica - carabassa petita (ica es diminutiu)
posle - despres
muckati - batre
jaja - ous
ulja - oli
brasno - farina
mesati - barrejar
otprilike - posar aproximadament, a ull
voda - aigua
malo - una mica
mesanje - barreja
przti - fregir
sve - tot

i es un menjar extra!

50 posts

2008-06-23T00:08:00.006+02:00

Porto ja aqui, no se.. no gaire, la veritat, pero comenco a saber dir paraules sueltes en serbi. Com que es comenca nomes sabent les mes essencials (no aprendre a dir el primer dia, per exemple, roda de cotxe)(aixo era per fer-me la xula, se com es diu roda de cotxe, guma)(i herba verda, zelena trava), anem a fer un repas per qui es vulgui endinsar en el bonic mon del serbi, amb una petita llista que segurament es mes practica que la que posen a les guies (escrit en una especia de transcripcio fonetica d'estar per casa)

Dobar dan - bon dia (per tot el dia)
Dobro yutro - bon dia (pel mati)
Dobro vetcher - bona nit
Laku noch - bona nit (per quan vas a dormir nomes)
Do yaya, super, extra - mola
Katastrofa! - catastrofa!
Ya sam - jo soc
Gde ye.. - on e's
Trafika - lloc on venen els tiquets de bus, diaris, etc
Tramvai, Troll, Autobus - metodes de transport
Stantsia .. - parada .. i qualsevol del metodes de transport anterior
yednu kartu, molim - un bitllet, siupslau
Isviniti - perdoni
Molim - siusplau
Ya jotchu - jo vull
Ya mogu - jo puc
Ya idem - jo vaig
Yedan, dva, tri, txetiri, pet, xest, sedam, osam, debet, deset 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 (del 8 no n'estic segura)
Kako se kajetse.. - Com es diu..
Xto je .. - que es ..
Idemo - som-hi, anem-hi
ayde ayde! - vinga vinga!
Da - si
Ne - no
Moshda - potser
Ya razumem - jo entenc
Ya govorim - jo parlo
Ya znam - jo se
Pekara - a tot arreu trobareu pekaras, son fleques, pero n'hi ha mes que a Barcelona
Boda - aigua
Pivo - cervesa
Riba - peix, pero tambe una noia guapa
Maixka - gat, pero tambe com Riba
Meso - carn
Reka - riu
Grad - ciutat
Zgrada - edifici
Stan - pis
Ali - pero
Ili - o
i - i
shto\shta - que
Ko - qui
Kad - quan
Niko - ningu
Nikad - mai
Nishta - res

i ovo je enough za dan
(do jaja)(es tan divertit com ho diuen! s'ha de fer una o molt rodona, i posar molt d'emfasi a la primera a de jaja -que no es diu jaja, es diu yaya-)

Do jaja

Ai, si
Jebiga - Fuck
Neseri - don't shit
Pischkati materina - you're mother is a pussy
Jebice - Fuck you
Od jebi - Fuck off
Pushiga - no ho acabo de tenir clar, ja ho tornare a preguntar..
Jedi govna - eat shit
Jebem ti mater - fuck your mother

I ara ja podeu parlar!

- Gde je trafika
- Ne znam
- Jebice
- Jebice ti
- oooh, katastrofa!

Beograd je do jaja

2008-06-22T13:08:00.005+02:00

El ritme de vida a Beograd es guai i crec que s'adapta forca al meu. Mengen basicament quan tenen gana, ara van cap aqui, ara seuen, despres podriem anar alla, comprem qualsevol cosa perque tornem a tenir gana, vaig a dutxar-me.. i aixi van fent

Per dir "guai" o "mola" diuen extra, super i do jaja (seria com "fins als ous" pero amb sentit positiu), i el contrari es Katastrofa!, i que tinguin aquestes expressions els converteix, com podeu imaginar, en encara mes extra, super i do jaja.

Beograd (poseu l'accent a la "o" per pronunciar-ho com ells), com a ciutat (edificis, carrers, parcs) esta be. Bruteja molt (cada cop menys, diuen), netegen els carrers amb aigua potable (diuen), els edificis son vells, pero els importants tenen les teulades de color verd com les de Viena, i tenen tramvaj i trolli, que molen molt. Pero el que fa que m'hi senti com a casa es, sobretot, la gent.. (encara que soni a topic i aquests m'avorreixen). Pero es que es veritat! M'han adoptat sense practicament coneixer-me, m'han ajudat en tot el que han pogut i mes, i molt mes! I perque si, sense demanar-ho, perque son super. Clar que tambe hi ha serbis a qui no m'acostaria (homes que semblen tenir bruts tots els porus de la pell, amb samarretes adidas i pantalons de xandall, que fumen ocupant amb els bracos tot el respatller del banc), pero un consell: Beograd no es per estar sol. Busqueu-vos algu de la ciutat, feu-vos-hi amic, jo que se.. Anar sol per Beograd (o amb algu que no se la conegui) pot estar be.. pero es converteix en increible i fascinant quan algu d'aqui t'acompanya. Llavors et deixes arrossegar (t'has de deixar arrossegar, si no, no val) i t'enamores per sempre

Anem a explicar algunes coses del meu dia d'ahir per intentar fer entendre una mica mes auqesta gent (m'agradaria tant canviar la imatge que la gent te dels serbis, perque se la mereixen tan poc..)

Anem amb la jelena, per exemple, a visitar en joixa (no se escriure els noms..) a l'studenski dorm "Karaburma". M'han preparat be per la visita a aquest edifici, diuen que es la pitjor residencia d'estudiants de tota la ciutat. Son dos edificis molt alts (no sabria dir les plantes, pero molt alts), suposadament al mig d'un parc pero es mes aviat una mica al mig del no-res, grisos, un per nois i un per noies, comunistes, da da. Entrem al de nois. Te un vestibul molt gran amb unes quantes columnes, i a aquest vestibul (molt gran) tambe hi ha un menjador i un parell de botigues, on hi comprem italianski piroski (una mena d'empanada), i jogurt (aqui el jogurt es el jogurt liquid, si el vols del solid, el nom es un altre que no recordo) i chips (chipsy!). Pugem a un ascensor (5 persones) amb les portes de fusta completament rallades i pintades, i un cable metalic grinyola estirant-nos amunt amunt (5e pis). L'habitacio d'en joixa es en un passadis gris i estret, en un costat hi ha les habitacions, a l'altre els lavabos. M'ensenyen els lavabos i les dutxes, hi ha uns forats enormes al costat de les canonades per on pots veure a baix i a dalt, i tot es de formigo, i les portes de vidre no tenen vidre. L'habitacio es petita i fosca perque la cortina tapa la finestra (i el sol). Dos matalassos -grisos- damunt d'un somier, dos taules, una nevereta, una televisioneta, dos portatis, uns altaveus molt bons i poca cosa mes. Venen un parell d'amis (despres la zlata em diu que havien vingut per coneixer-me i parlar una mica d'espanyol), pero no diuen ni una sola paraula, nomes buenos dias, uno duos tres, un paso adelante, los serano. Pero son do jaja igualment

Mes tard, amb la zlata i la jelena, esperant el bus davant del super, se'ns acosten dos nens ciganski a demanar diners, i ens canten cancons amb el seu idioma que, evidentment, contenen totes les paraulotes que te el seu idioma. El meu barri esta ple de ciganskis, ple ple ple

Un parell d'horetes despres em ve a buscar en Nikola (oooh, no te un Yugo.. molen molt, els yugos! hahah)(mes tard arribem a la conclusio que el hi ha Seat Ibiza pero no hi ha Yugo Ibiza perque Seat es una empresa espanyola i els que fan els Yugos, obviament, no) i anem a les barquetes del Danubi (Dunav) a fer un cafe. Es un lloc encantador on deixar passar l'estona. Hi ha barques i casetes flotants, i plataformes flotants amb taules i cadires, i tu t'hi asseus remenant el cafe, i si el Dunav es mou, tu tambe et mous, i si obres massa la boca per sospirar admirat de tan bonic que es, se t'omple la boca de mosquits (komarac)(es un riu i som juny, que voleu..)

En Nikola es extra. Ens vam coneixer a Barcelona una setmana abans de venir a Beograd, i es com si fossim amics de tota la vida. Tenen un humor una mica salvatge, els serbis, i ironic, i ple de jocs de paraules, que m'agrada i m'hi sento a gust. Em fan riure molt, vaja, i se'n foten molt d'ells mateixos, de com la gent els veu, del que fan.. son guais, que voleu!

Despres anem a sopar a casa seva, amb el seu germa i la seva cunyada (Vlad i Lara), encantadors tambe, i macos i agradables, i et fan sentir com a casa..

I despres al pis d'en Marko i la Saixa, oh, m'estan quedant sempre tantes coses per explicar.. En Marko es extremadament divertit i boig.. En fi, bevem belo vino barat amb aigua amb gas en un pis-ikea (tenen la tipica taula de centre d'ikea, al pis de barcelona la tenim en groc) forca al centre de Beograd (recordeu, l'accent va a la o), i despres em deixo dur, a la vora de l'illa Ada, a la filmski grad, una mena de cinecitta pero mes petit, tot i que el lloc on es fa la festa sembla nomes la representacio d'una ciutat italiana, i jo que se, Beograd mola tant.. Beograd je do jaja (m'encanta l'expressio, do jaja, hahah)

Ajde ajde! Prou per avui

Kupiti

2008-06-20T13:35:00.003+02:00

Oh! Es taaaan divertit anar a comprar, que crec que hi anire cada dia un parell de vegades!

A un parell de minuts del meu edifici hi ha un carrer ple de botiguetes, atapeides, algunes son una especia de quiosc (en diuen Trafika), on el venedor treu el cap per un foradet minuscul (si no esta a fora assegut en una cadira) on hi venen mes coses que a un xino, tiquets pel bus, targetes de mobil, lleixiu, tabac, pasta de dents, revistes,.. tot atapeit com si fos un collage o un mosaic. Tambe hi ha homes i dones ciganski (juraria) asseguts a una cadira, amb una tauleta amb unes quantes caixes de fusta amb fruita al damunt i al voltant, o mitjons i faldilles, en fi, un mercat.. Pero tambe, a mes dels trafika i les cadires i caixes, hi ha botigues normals, de roba, de fruits secs (kikiriki-cacauets, orak-anacardos,..), de joguines, i un supermercat com els que coneixem aqui, pero mes atapeit i reduit i petito (estic segura que en tenen dels grossos), com els badulaques de barcelona, pero una mica mes grans

M'agrada aquest barri! Al mateix carrer de les botiguetes tambe hi ha la parada de bus, de fet (ara sento de fons la canco que bosnia va portar a eurivisio, hahah) es la ultima estacio, aixi no corro el perill de perdre'm. Es tot tan encantadorament decrepit!!

I tornant al meu carrer, baixant fins al final (quatre passos), vaig a parar a un altre carrer, que es l'ultim de Belgrad, despres comenca un turonet verd amb alguna caseta, i si seguis aquest carrer cap a la dreta, aniria a parar al Danubi, que no esta gaire lluny

I el meu edifici, com els sis o set que hi ha al voltant, es tambe nomes de mao, falta pintar, i mhe trobat una senyora a les escales i li he explicat que era de Barcelona i que no parlava serbi pero que vivia aqui i he tirat les escombraries i he begut iogurt per sopar i he pujat a un bus que trontollava cap al centre i un home ahir es va asseure al meu costat a Kalemegdan i em volia convidar a un cafe i vaig anar a la policia a inscriurem perque si t'estas mes d'un mes a belgrad (o alguna cosa aixi) has de dir a la policia on vius i amb qui, i era evident que el policia (un senyor la mar de simpatic) era el primer o segon cop que veia un passaport espanyol (i a sobre dels nous!) i li feien molta gracia els dibuixets de dofins i foques que hi ha i i i...!!!

aix, belgrad de mis amores

Perillos ili ne

2008-06-20T11:30:00.002+02:00

Per si us tranquil.litza, i encara que no n'he parlat gaire amb ningu, no els veig gaire disposats a anar a matar albanesos a kosovo. Tampoc es veuen gaires manifestacions, o moltes pintades del kosovo je srbija, o programes nacionalistes per la televisio

es clar que aqui nomes hi porto dos dies, o sigui que tot el que escric son intuicions

mes aviat, pero, crec que estan cansats i amb ganes de tirar endavant d'una vegada. Una companya de pis sospirava, "aviam si ara amb aixo de kosovo ja hem acabat i podem estar tranquils d'una vegada". Son gent normal. Belgrad no es perillos. O ho es com tantes altres ciutats. Hi ha bojos que parlen sols, pero com a barcelona. Hi ha homes que et tiren els trastos si seus sola a un banc, pero com a Roma. Et roben al bar i al bus si vas despistat, pero com a qualsevol ciutat del mon

No se.. Belgrad mola molt, aixo segur =)

Zdravo

2008-06-19T22:29:00.002+02:00

Res, que estic per aqui Belgrad, que macabo de menjar uns frankfurts bullits fabricats a Novi Sad i un tros de pa d-un pa en forma de flor (cinc petals i un centre de la flor = 6 panets), asseguda a la taula d-un pis que hi ha pel barri de Karaburma, aixi als afores de la ciutat, davant d-un parc on, pel que mhan dit, passen drogues (marihuana), no gaire lluny del danubi
Tinc una extrema necessitat de parlar en catala mes enlla del que donen de si els meus pobres pensament.. malgrat el bloq nomes sigui una extensio d-aquest

Da da da da!! I com que tinc internet aqui on visc, ho sento molt, pero parlarem i parlarem i parlarem d-aquesta ciutat, tan com s-ho mereixi, que es molt!

Comencem.. Es que el titol del bloq ara (per fi per fi!!) es erroni, ja no vaig a belgrad, ara HI SOC

No se explicar aquesta ciutat, espero poder-ho fer en els proxims dos mesos, o no, encara millor, no poder-ho fer mai
Ahir, mentre lavio giravoltava per damunt Belgrad per poder aterrar, flipava. I despres, dalt d-un taxi que va decidir passar pel mig de la ciutat, flipava mes. Ara lletja, ara bonica, sembla decadent pero els torrents de gent i cotxes et fan pensar al contrari
Viuen en un edifici que sembla que hagi d-ensorrar-se, pero tenen llibretes den Jordi Labanda i de Kukuxumusu (aquella de les sargantanes). Tot es gris i marro, pero no deixes de veure verd. No se.. ja m-anire explicant

Crec que mhaure de calmar, ordenar les idees, i anar-ho treient tot i mica en mica, quan toqui

per ara, nomes aixo... Beograd es molt guai!!!! (i perdoneu la bogeria de signes ortografics i falta daccents, ja mirare si despres poso el teclat en catala, de moment, deixemho aixi, que sembla mes autentic)

ziveo ziveo!

Do viđenja!

2008-06-16T14:40:00.006+02:00

Crec que ja he dit adéu a tothom,

ja m'he depilat, i tota la roba i la resta de coses estan escampades per l'habitació, també vaig anar-me a tallar el cabell, he escrit a la Zlata, a l'Irena, i a en Dobri, m'he apuntat els telèfons a la llibreta, he netejat les xancletes i les bambes, he dinat els bolets que quedaven dels que vam collir dissabte al matí, l'mp3 està preparat amb tota la música que m'enduc, s'han d'anar a comprar quatre coses a Girona, però aquest vespre estarà fet,

i demà només serà posar les coses dins la maleta, estirar-la cap a l'aeroport, embarcar, anar fins a Praga, canviar d'avió, baixar a l'aeroport Nikola Tesla de Beograd (Sèrbia), trucar a la Zlata, que vingui el taxi, pujar-hi i que em porti fins al barri de Karaburma (carrer Pere Cetkovica), saludar la Jelena, descarregar la maleta, i..

.. abraçar molt fort en Nikola, abraçar molt fort en Dobri, petonejar-los les galtes, i deixar que em portin de la mà a descobrir Belgrad

: el pròxim post serà des d'allà)

5 fotos

2008-06-16T14:32:00.005+02:00

2008-06-15T22:42:00.004+02:00

M'imagino que sóc.. és igual, imagineu-vos qualsevol lloc de la ciutat (un banc, una parada de tramvia, un cafè, una pedra, el que us vingui més de gust). Sec allà amb l'esquena més o menys recta, les mans damunt la falda, una sobre cada cuixa, els peus tirats una mica enrere i tocant el terra només per les puntes doblegades, el tors inclinat endavant. Escolto alguna cosa de música, segurament

Llavors obro una mica els ulls, m'inclino més endavant, i em trec els auriculars d'un cop al mateix temps que somric, m'aixeco i, possiblement, m'entrebanco amb alguna cosa (la pota de la cadira, el braç del que seu al costat, un ferro o una fusta que sobresurt d'algun lloc)(tiro la cadira per terra, m'embolico amb l'abric, em faig un tall, tres blaus i diverses rascades)

Mentre amb una mà endreço l'mp3 al bolso (segurament els fils s'han embolicat amb la pota de la cadira, el meu braç, la meva orella, tota la gent que tinc al voltant), amb l'altra saludo la persona que s'acosta cap a mi i a qui he vist tot just una frase abans

tot aquest desgavell és per nerviosisme

(estem narrant alguna escena d'aquí quatre o cinc dies)

La persona segueix apropant-se i jo, arrossegant el jersei per terra i sense deixar de saludar també m'hi acosto, mig saltant, mig corrent

ensopego just al seu davant, caic entre els seus braços i m'aguanta

joder - faig, abans de poder dir res més

després aixeco el cap, miro els seus ulls –brillants-balcànics– i torno a riure

- Nikola! - crido
- Dobri! - crido
- Irena! - crido
- Nikola! - crido
- Nevena! - crido

(o qualsevol altre nom, ja ni els recordo)

Festivals

2008-06-15T15:02:00.005+02:00

Hi ha dos festivals d'estiu a Sèrbia pels quals, n'estic convençuda, val la pena desplaçar-se fins allà

El primer d'ells, del que ja he parlat, és l'Exit Festival de Novi Sad, a principis-mitjans de juliol
El que no he ensenyat a on es fa

doncs aquí, es fa aquí. (però.. això és un castell?? es fa aquí?). Sísí, que es fa aquí

: )

El següent és el que es fa a Guča, per allà a l'agost (no tinc molt clares les dates), una mica al sud de Belgrad, i.... el festival ve a ser això :P (no és per temptar, no és per temptar!)

: )

M'agrada el meu barri de Belgrad (Karaburma)

2008-06-15T14:50:00.009+02:00

quantes males herbes que hi ha! iuju!

Com anar de l'aeroport de Belgrad a Belgrad per un preu mòdic fix de 10 euros

2008-06-15T12:12:00.003+02:00

Hi ha una companyia de taxis que et porta de l'aeroport a qualsevol lloc de la ciutat per un preu fix (10€), de tal manera que t'estalvies preus abusius, sorpreses variades i coses d'aquestes que fa molt pal trobar-te quan arribes a una ciutat i només vols arribar allà on descansar. Truques, tens un número de taxi, l'esperes, hi puges, et porta..

És el Beogradski taxi
El telèfon és +3819801 (potser el +381 11 9801)
i la web www.beogradski-taxi.com

Està bé saber-ho
(canvieu euros per dinars abans de pujar-hi, de totes maneres)(el canvi està ara a 1€=79.poc dinars serbis)

Mola que l'aeroport de beograd es digui Nikola Tesla. Per diferents motius!

els serbobobs

2008-06-14T15:00:00.012+02:00

M'alegro d'haver nascut catalana i a mitjans dels 80 només per anar a Belgrad i donar-me el gustàs de..

.. plantar-me a Kalemegdan i cantar a ple pulmó la cançó dels Bobobobs

eeels seerboooboooobs

visca, visca som els bobobobs,
živeo, živeo, mi smo bobobobi,
els grans nautes del capità bob
veliki mornari kapetana boba
hem de viatjar sense mai parar,
trebamo putavati bez nikad postaviti
i al planeta terra hem d'arribar.
i u planeta zemlja trebamo doći

la nau vola i va per tot arreu
brod leti i ići za posvuda
i amb nosaltres us divertireu
i sa nama vi zabiti se
que en la nostra nau, gran com un palau,
što na naš brod, velik kao dvor
sempre hi ha trifulgues i sarau
uvek ime trifulgues i sarau"

bob el capità, sempre ens manarà
bob kapetan, uvek naredi nam
és molt eixerit i molt decidit
je mnogo živahan i mnogo odlučan
i aixi cada dia és divertit,
i tako svaki dan je zabava

visca, visca som els bobobobs
živeo, živeo, mi smo bobobobi,
els més hàbils i el millors xicots
više vešti i bolje dečaki
no ens avorrim mai, que nosaltres rai,
ne mrzeti nikad, šta mi splav
sempre omplim de gresca tot l'espai.
uvek punimo graje sve prostor

la nau vola, nostre és l'univers,
brod leti, naš je svemir,
l'aventura i els espais oberts.
avantura i prostori otvoren.
Som els tripulants, d'aquests mons llunyans,
mi smo član posade, taja sveta daleka
que venim per tots, petits i grans.
što idemo za sve, mali i veliki

viatgem plegats, no fem disbarats
putavamo zajedni, ne imamo gluposti
tenim bons costums, hem de viure junts
imamo dobri običaj, trebamo živeti zajedni
hem de navegar i anar molt lluny.
trebamo ploviti i ići mnogo daleko

la nau vola, nostre és l'univers
brod leti, naš je svemir,
l'aventura i els espais oberts,
avantura i prostori otvoren.
som els tripulants, d'aquests mons llunyans,
mi smo član posade, taja sveta daleka
que venim per tots, petits i grans.
što idemo za sve, mali i veliki

visca, visca som els bobobobs,
živeo, živeo, mi smo bobobobi,
els grans nautes del capità bob
veliki mornari kapetana boba
hem de viatjar sense mai parar,
trebamo putavati bez nikad postaviti
i al planeta terra hem d'arribar.
i u planeta zemlja trebamo doći

" per molt guai que sigui el meu diccionari català-serbi, no, no hi surt ni trifulgues ni sarau

Poseu-vos la cançó i proveu de cantar-la en serbi. No us rendiu al primer intent (a vegades les síl·labes costen de fer lligar). A la tercera o quarta vegada, veureu com li agafeu al ritme (va marina, tu pots!). Les ćžšč, es fan sonar com la ix de peix, les j com si fossin i, i nema problema

2008-06-13T13:26:00.005+02:00

Me'n vaig a Belgrad, sí, i ja
Diumenge van començar els adéus, van seguir ahir, han seguit avui, seguiran demà, seguiran diumenge i acabaran dimarts. Començaran els hola hola hola hola el dimecres cap a la una, i els retrobaments el dijous o el divendres o així

Tinc tota la roba que tinc a barcelona posada damunt del llit, i les sabates a terra, i coses variades damunt la taula, i l'ordinador obert amb el cd de la senyoreta romaní (gràcies per fer-me la banda sonora d'aquest estiu) sonant de fons (surfing uesei, uuuu, hahah)

És hora de dinar, i després tinc un examen i ja estic per aquest any lectiu

Em mereixo tres viatgets, per ara, per motius lectius. De cap de setmana, si fa falta. Un, a montenegro. L'altre, a macedònia. L'altre, al mar negre. I un altre, de regal, a Sarajevo. I un pel conjunt de tot plegat, a Belgrad

Em fa il·lusió dir-ho, què caram. Els viatges es corresponen a les matrícules. Sóc així de guai. Crèdits gratis, sigueu benvinguts

I una anada a l'Exit-Fest. I una altra al Guca fest de les trompetes

I no sé. Ja es veurà.. Tot és benvingut. Tot je dobrodosli

Me'n vaig a Belgrad... QUE ME'N VAIG A BELGRAD!!!

Balcans balcans.. em vull casar amb vosaltres

2008-06-11T18:33:00.003+02:00

I tornem a fer llista d'allò que m'enduc.. (començo a fer pilons a l'habitació de Barcelona)

Un piló
Llibre de rus (si la voluntat m'ho permet..)
Llibre de gramàtica sèrbia
Llibreta -LA llibreta (de floretes)-
Llibre This is Serbia Calling (a retornar)
Diccionari català-serbi
Cd amb els reportatges de la guerra i el de Šutka (els american-serbians el coneixen!)(i tenen passaport iugoslau!)
La guia de Belgrad
La llibreta amb el diccionari resumit
Un bitllet de bus de Belgrad que m'ha regalat en Nikola
El paperet que acompanyava la maqueta d'una màquina de tren fabricada a Iugoslàvia
Un nino de duplo
Una abella de peluix
El cotxe blau petit que sempre ve als Balcans, perquè li agrada anar-hi tant com a mi

2008-06-11T00:01:00.004+02:00

I ara farem something completely diferent!

després de més d'un any desvariejant per aquests mons de bloqs parlant dels Balcans, m'escriurà al bloq dos autèntics balcans!

Hola! This is Nikola, the other Nikola (so so crazy one, not the other crazy Nikola who is speaking Catalan with Italian accent ;). I am in Barcelona and in Spain for the first time, and I already feel like at home. A bunch of local Catalan people on the street stopped me and asked me some questions in Catalan, so I concluded I look Catalan! Yo santir a la casa!

Hola. que tal. Muy Bien. y Hermano ... ok i am really trying to speak Catalan with a Italiano Accent .... i really must say that you people are really, really wonderful!!! we are all currently listening Sebastian Tellier ... papapapppa i.... I really feel in BCN like at home.... Gracias chica - I sada je vreme da predjemo na srpski.... devojke predivne ste stvarno!!!!!!!!!!

i les del pis fem :) hihihihi