Belgrad és taaaan guai. Tant! Hi penso, hi penso.. Penso on col·locaré les coses
, com
baixaré
les escales
al carrer
, si m'avorriré
d'anar
premuda dins
del bus
, si visitaré els horts i si em banyaré
al Danubi, què faré i quin color
tindrà la lluna, si les estrelles
es veuen més o menys que aquí
, quines olors se senten, si m'avorriré
del centre, si m'encantarà
tot, com
Roma, o hi haurà coses
que no, o me n'avorriré
, de tan estar
allà
, o potser no me n'avorriré
mai, potser la Zlata té o tenia en
Pavić de professor de literatura sèrbia a la facultat de filologia, qui ho sap, i ah, ah.. (em mossego el puny nerviosament) ah Belgrad Belgrad resulta que el
serbi té també diferents
tons, com
el xinès, i jo no ho sabia, un parell de tons, i i i .. i quin gust tindran les pomes, i quines coses
vendran al super, i quin gust tenen els llavis serbis i quin tacte les mans sèrbies, més aspres, més suaus, segur que com
aquí
, en fi
, però ai.. trobaré un raconet de la ciutat
que em faré meu o recorreré els carrers
una vegada i una altra
sense ser capaç d'aturar-me mai enlloc
, ho voldré veure tot o em serà igual, i creuaré
tots els ponts, de quines maneres, acompanyada
de qui, i perquè, on aniré
, o només creuaré
ponts, ara
sobre el Danubi, ara
sobre el Sava, seuré a mirar el tren, miraré els carrers
i veure passar cotxes
i tramvies i troleibusos o no, o potser no, potser no tindré temps de seure, potser aniré
amunt i avall
tot el dia
, o potser faré uns dies
de cada
cosa
, potser no faré res, potser només em coneixeré
la meva habitació i la finestra que dóna
als horts, o potser veuré desenes de vegades el sol caient
darrere
Novi Beograd, aniré
fins a Zemun, fins a Novi Sad, creuaré
alguna
frontera o potser cap
, bé, no ho sé, i no recordo de quin color
eren els semàfors, i quin és el plat típic de Belgrad, aniré
al mcdonalds o al burgerking, i jo què sé, potser hi sóc molt feliç, a Belgrad, potser no gaire i resulta que m'enyoro
un munt, potser no m'hi sento bé
, potser ploro i ploro i ploro i vull tornar, o potser ploro i ploro i ploro perquè no en vull tornar, potser m'hi enamoro
(segurament), potser m'hi quedo, potser no vull anar
enlloc
més, potser vull continuar
anant
a llocs, potser, al cap
d'uns anys
, recordo Belgrad tot sentint l'olor d'alguna
cosa
que ara desconec, o algun color
combinat
amb
algun
altre
color
, o algun
grau de temperatura de l'aire
quan va amb
algun
grau d'humitat de l'aire
, potser una barreja
d'això
, potser el so d'un motor atrotinat, o de molts motors i el far d'una moto, de nit, que passa dibuixant una línia al sostre de la meva habitació,
qui ho sap, qui ho sap..
Belgrad és
biti taaaan guai
dobro. Tant! Hi penso, hi penso.. Penso on col·locaré
staviti les coses
stvar, com
kao baixaré
spustiti se les escales
stepenice al carrer
ulica, si m'avorriré
dosađiti d'anar
ići premuda dins
unutra del bus
autobus, si visitaré els horts
bašta i si em banyaré
kupanje al Danubi, què faré
raditi i quin color
boja tindrà la lluna
mesec, si les estrelles
zvezda es veuen més o menys que aquí
ovde, quines olors se senten, si m'avorriré
dosađiti del centre
centar, si m'encantarà
očarati tot, com
kao Roma, o hi haurà
imati coses
stvar que no, o me n'avorriré
dosađiti, de tan estar
biti allà
tamo, o potser no me n'avorriré
dosađiti mai, potser la Zlata té o tenia en
Pavić de professor de literatura
književnost sèrbia a la facultat
fakultet de filologia
filologija, qui ho sap, i ah, ah.. (em mossego el puny nerviosament) ah Belgrad Belgrad resulta que el
serbi té també diferents
različit tons, com
kao el xinès, i jo no ho sabia, un parell de tons, i i i .. i quin gust
ukus tindran les pomes, i quines coses
stvar vendran al super, i quin gust
ukus tenen els llavis
usna serbis i quin tacte les mans sèrbies, més aspresh
ravap, més suaus, segur que com
kao aquí
ovde, en fi
i tako, però ai.. trobaré un raconet de la ciutat
grad que em faré
raditi meu o recorreré els carrers
ulica una vegada i una altra
drugi sense ser capaç
sposoban d'aturar-me
zaustaviti mai enlloc
nigde, ho voldré veure tot o em serà igual
isto, i creuaré
ukrstiti tots els ponts, de quines maneres, acompanyada
pratiti de qui, i perquè, on aniré
ići, o només creuaré
ukrstiti ponts, ara
sad sobre el Danubi, ara
sad sobre el Sava, seuré a mirar el tren, miraré els carrers
ulica i veure passar cotxes
kola i tramvies i troleibusos o no, o potser no, potser no tindré temps de seure, potser aniré
ići amunt i avall
tamo-amo tot el dia
dan, o potser faré
raditi uns dies
dan de cada
svaki cosa
stvar, potser no faré
raditi res, potser només em coneixeré
znati la meva habitació
soba i la finestra
prozor que dóna
dati als horts
bašta, o potser veuré desenes de vegades el sol caient
srušiti se darrere
iza Novi Beograd, aniré
ići fins a
do Zemun, fins a
do Novi Sad, creuaré
ukrstiti alguna
neka frontera
granica o potser cap
ijedan, bé
dobro, no ho sé, i no recordo de quin color
boja eren
bili els semàfors, i quin és
je el plat típic de Belgrad, aniré
ići al mcdonalds o al burgerking, i jo què sé, potser hi sóc
sam molt feliç
srećan, a Belgrad, potser no gaire
naročito i resulta que m'enyoro
čeznuti un munt, potser no m'hi sento bé
dobro, potser ploro i ploro i ploro i vull tornar, o potser ploro i ploro i ploro perquè no en vull tornar, potser m'hi enamoro
zaljubiti se (segurament), potser m'hi quedo, potser no vull anar
ići enlloc
nigde més, potser vull continuar
nastaviti anant
ići a llocs
mesti, potser, al cap
prema d'uns anys
god, recordo Belgrad tot sentint l'olor d'alguna
neka cosa
stvar que ara desconec
ne poznavati, o algun
neki color
boja combinat
mešati amb
sa algun
neki altre
drugi color
boja, o algun
neki grau
stepen de temperatura de l'aire
vazduh quan va
ići amb
sa algun
neki grau
stepen d'humitat
vlažan de l'aire
vazduh, potser una barreja
mešati d'això
ovo, potser el so d'un motor atrotinat, o de molts motors i el far
svetlo d'una moto, de nit, que passa dibuixant
crtati una línia
linija al sostre de la meva habitació
soba,
qui ho sap, qui ho sap..
Beograd je taaaan dobro. Tant! Hi penso hi penso.. Penso on stavim les stvare, kao supstiti se stepenice al ulica, si dosađiti da ići premuda untura autobus, si visitaré bašte i si em kupanje al Danubi, què raditi i quin boja tindrà mesec, si les zvezde es veuen més o menys que ovde, quines olors se senten, si dosađiti del centar, si očarati tot, kao Roma, o hi imati stvare que no, o dosađiti, de tan biti tamo, o potser no me dosađiti mai, potser la Zlata té o tenia en Pavić de professor de književnost serbia a la fakultet de filologija, qui ho sap, i ah, ah.. (em mossego el punz nerviosament) ah Belgrad Belgrad resulta que el serbi té també rayličit tons, kao xinés, i ja no ho sabia, un parell de tons, i i i .. i quin ukus tindran lespomes, i quines stvare vendran al super, i quin ukus tenen usna serbis i quin tacte les mans sérbies, més hravap, més suaus, segur que kao ovde, i tako, pero ai.. trobaré un raconet de grad que em raditi meu o recorreré ulice una vegada i una drugi sense ser sposobana zaustaviti mai nigde, ho voldré veure tot o em biti isto, i ukrstiti tots els ponts, de quines maneres, pratiti de qui, i perqué, on ići, o només ukrstiti ponts, sad sobre el Danubi, sad sobre el Sava, seuré a mirar el tren, miraré ulice i veure passar kole i tramvies i troilebusos ili no, ili potser no, potser no tindré temps de seure, potser ići tamo-amo tot dan, ili potser raditi uns dan de svaki stvar, potser no raditi res, potser només em znam la meva soba i proyor que dati als bašta, ili potser veuré desenes de vegades el sol srušiti se iza Novi Beograd, ići do Zemun, do Novi Sad, ukrstiti neka granica ili potser ijedan, dobro, no ho sé, i no recordo de quin boja bili els semafors, i quin je el plat tipic de Beograd, ići al mcdonalds o al burgerking, i jo que sé, potser hi sam molt srećan, a Beograd, potser no naročito i resulta que čeznuti un munt, potser no m'hi sento dobro, potser ploro i ploro i ploro i vull tornar, ili potser ploro i ploro i ploro perqué no en vull tornar, potser m'hi yaljubiti se (segurament), potser m'hi quedo, potser no vull ići nigde més, potser vull nastaviti ići a mesti, potser, al prema d'uns god, recordo Belgrad tot sentint l'olor de neka stvar que sad ne poynavati, ili neka boja mešati sa neki drugi boja, ili neki stepen de temperatura de vazduh quan ići sa neki stepen vlažan de vazduh, potser una moto, de nit, que passa crtati linija al sostre de la meva soba,
qui ho sap, qui ho sap..