Possiblement penúltim post

M'he passat tot el dissabte sense fer res, he fet tan poc que les del pis m'han dit que, ja que havien preparat el dinar (mandonguilles amb patates aixafades) que rentés els plats, i he rentat els plats. Després m'ha trucat en Marko que hi havia el carnaval dels barcos, li he dit que hi volia anar i hem quedat a Trg i ha fet tard quinze minuts. Mentre l'esperava m'ha trucat l'Aleksandar que on era i que l'esperés que seria allà en deu minuts. Llavors ha arribat en Marko i m'ha dit que potser anava a Novi Sad. Quan? li he preguntat, i m'ha respós Ara. Eren les onze de la nit. Però al final no ha marxat a Novi Sad i hem anat els tres cap al Sava a veure les barques decorades. Ja no n'hi havia ni una i hem vist, com a mínim, els focs artificials. La gent no feia ooooooooooooooo a cada petard, i els hi he hagut d'explicar que a Catalunya a cada foc artificial que explotava a l'aire feiem ooooooooooooooo, i llavors ens hem posat a fer oooooooooooooo i tenia força gràcia..

Quan s'han acabat hem anat a comprar cervesa





i després pujant pel pont de Brankov fins a una plaça on em vaig creure perduda el segon dia de ser aquí, amb l'estatua de Vojvoda Vuk al mig. Em pregunten si sé qui és, els hi pregunto si saben qui és, però cap en té la més mínima idea. Ara ho busco per internet i només trobo alguna cosa a la viquipèdia en serbi, diu que va crèixer a Kragujevac (al sud de Belgrad) i que va ser comandant dels chetniks durant la primera guerra mundial i alguna guerra balcànica anterior



En Marko juga al 50x15 al mòbil, i una pregunta va sobre en Pantagruel i les respostes són Ulisses, Gargantua, i algun altre que no recordo. Jo dic Gargantua!, no se'n refien però els hi dic que em creguin, i llavors penso amb el meu papa i amb la meva mama i amb la meva germaneta durant una estona. Després agafem un autobus i anem cap a Vuk spomenik, un altre Vuk (que vol dir llop i és un dels meus noms de noi preferits, Vuk!), però aquest Vuk no es diu Spomenik de cognom, perquè spomenik vol dir estàtua, aquest Vuk, ja ho vaig explicar, és en Vuk Karadzic (sí, com el dolent), l'heroi lingüístic nacional i seiem per allà la vora, davant la facultat tècnica, i beuen cervesa. A aquesta facultat hi ha un club al soterrani on en teoria necessites el carnet d'estudiant per entrar, però els hi expliquen als de l'entrada que sóc estrangera i em deixen passar sense massa problemes (tot i que em diuen que acostuma a ser més complicat)
Faig cua als lavabos, que són d'aquells de pixar ajupits, n'hi ha dos i un està inundat, i tenien raó quan m'han dit que era millor que pixés a fora, però no vull pixar a fora o sigui que faig cua. Mentre pixo sento que l'Aleksandar es troba amb en Marijan i més tard amb l'altre Aleksandar, i en Marko avui va tan borratxo que ves a saber on para
Passem per un passadís fosc i amb gent recolzada a la paret, o directament asseguda al terra, fins arribar a un pati interior on hi ha un Dj i tot de gent ballant i una barra de bar. La música canvia segons la nit en què hi vagis, com que som dissabte toquen cançons dels 80 i els 90, i qui em conegui potser sabrà que ballar música dels anys 80 i 90 en públic sempre em posa de bon humor
A les quatre s'acaba i seiem una estona a fora. Com que saben que aviat marxo i ja comencem a tenir confiança, no paren de tirar-me piropos, a preguntar-me si totes les catalanes són com jo, perquè sóc la primera que coneixen i no ho saben, i que en porti més la pròxima vegada. Mentre esperem el bus mengem un frankfurt posat dins una mena de pasta de full amb sèsam. Baixo per Pera Cetkovic quan són les cinc de la nit, avui el sol encara no ha sortit però de darrere el meu turonet en comença a sortir una llum vermella


Fa una estona seia a l'ordinador de l'Ana escrivint aquest post i la resta de companyes de pis seien a la mateixa habitació, i de cop la Zlata s'ha posat a plorar per problemes que ara tampoc explicarem, i li ha encomanat a la Jelena per problemes que ara tampoc explicarem, i gairebé ens ho encomanen a mi i a l'Ana, i he parat d'escriure una estona i hem estat plorant i apunt de plorar


Divendres al matí em vaig despedir de la Tamara, plovia una mica i era curiós, perquè el dia que ens vam conèixer també plovia una mica, i he recordat que em va explicar que a Belgrad, el primer dia d'uns quants dies plujosos, els carrers de la ciutat eren un caos perquè els cotxes seguien conduint com si no plogués, i t'havies d'esperar al segon dia de pluja perquè el trafic es calmés. El primer dia de pluja a Belgrad, si agafes el bus, arribaràs tard segur segur segur. Ens vam dir adéu amb la Tamara, doncs, i fins aviat. I aquesta tarda potser vaig a veure un partit dels Red Star, qui ho sap què faré aquesta tarda. I demà diré adéu i fins aviat a en Dobri (que em ve a visitar al novembre), a la Biljana (que ve a viure a Barcelona a finals de setembre), i a en Marko (que no sé pas si algun dia vindrà a Barcelona), que fet i fet, són els tres més millors amics que tinc aquí a Belgrad. I dimarts toca anar a la policia, avisar que dimecres marxo del país, fer la maleta, passejar per tota la ciutat, dir adéu a Kalemegdan, a Trg, a Knez Mihail, a l'Skupstina, a Terazija, a en Vuk i a Taš, a Sv.Sava al final del carrer, a les vistes damunt Novi Beograd i Zemun, al turonet brillant, al meu pis petit de quatre habitacions comptant el bany i la cuina i el menjador i la sala d'estar i l'habitació de l'Ana i la Ješa i la meva i de la Zlata, Karaburma, Pera Cetković, l'estació de busos de Karaburma II, al Sava, al Dunav, als seus ponts, a la Beograđanka, al Novi Groblje, als autobusos 16, 23 i 25, també a l'autobus 27 que em portava a Mirijevo, als tramvaj i els trollebusos, als cables damunt dels carrers, les pekara, pljeskavica, rakija, čevapcici, gibanica, parče pizza, molim, pivo Lav, pivo Jelen, pivo Nikšičko, les trafika, i žibeli, nema veze, kako se zove, ovaj, pa, brate, pičku materinu, jebi ga, prijatno per dir adeu al botiguer i bon profit, važi, zdravo, čao, en fi, no diré adéu, no, diré Fins aviat, fins aviat, perquè tinc una cosa a dins, una cosa que em diu que aquest estiu no he estat senzillament vivint una mica més de dos mesos a Beograd i ja està, tinc una cosa a dins que em diu que hi acabo de començar una part nova de la meva vida, que no s'acaba quan posi els peus a Catalunya, que la meva vida continua i que la continuació de la meva vida passa una vegada i una altra per aquí, per Beograd, entre els edificis i els arbres, per sota els cables i el cel, a tocar dels rius,

o sigui que


Vidimo se uskoro, Beograd..

Dino i comenco a enviar missatges per si algu em vol acompanyar a Ada una estona, que tinc ganes de banyar-me al Sava i en Marko em va dir que potser hi podriem anar. Em responen mentre m'estic posant el biquini i la tovallola dins la motxilla i ningu pot venir. Es igual, jo ja sec a dins del bus 23 i me'n vaig cap a Ada, perque em vull tornar a banyar al Sava

Aixi que hi arribo passejo una mica pel mig de la verdor, esquivant les bicicletes, els patins de linia i la gent que camina a poc a poc





Fins que arribo a la platgeta de pedres, busco un lloc que m'agradi (es facil, no hi ha gaire gent i ningu seu a davant meu, o sigui que tinc el Sava a tot just dos metres). Estenc la tovallola, em trec la roba i les ulleres i les bambes i una mica miopa pero no prou com per no distingir on comenca l'aigua, m'hi poso en remull. L'aigua esta bruta, no em veig el peu i per tot arreu floten coses, algues i coses, pero jo em cabusso fins al cabell, o sigui tota, perque l'aigua no es d'un riu qualsevol, es del que neix a Eslovenia, passa per Zagreb i s'acaba a Belgrad. Sense pensar amb tot aixo, pero sabent que es el Sava igualment, nedo una mica cap aqui una mica cap alla tot intuint les meves coses esteses al marge del riu
En surto, m'estiro a la tovallola panxa enlaire i escolto les cancons de rock iugoslau que en Marko em va posar a l'mp3, que son moltes i que ja vaig posant a la llista de musica del costat



amb la tonteria se'm fan quarts de sis i penso que una mica abans de les set li he dit a la Biljana que seria a Trg Republika. Ha de fer unes entrevistes de no se que a la gent i li he dit que va, que me la faci. Em compro un paquet de crispetes (kokice) i me les menjo caminant cap a l'autobus. Agafo el 23, que em deixa a davant de correus i al costat del parlament, a uns 10/15 minuts de la placa



i camino per Terazija fins a la torre d'Albania, i despres cap a la dreta fins a Trg


Alla m'assec al cavall a esperar-la i finalment arriba i em diu Fuj! i jo li dic Figa! i m'explica que la seva amiga Jelena, que vaig coneixer fa un parell de setmanes, necessita fer una enquesta per una conferencia que ha de donar a Barcelona. Les dues son biologues (ecologues) i la Jelena, no se com, ha anat a parar a un.. be, ara no em surt la paraula, pero pugen uns quants biolegs dalt d'un barco, passegen pel mediterrani i van fent conferencies i coses. Es veu que una ha intentat enxufar el novio, a aquesta conferencia-flotant, i la Jelena va dir que, per curiositat mes que res, preguntaria que els hi semblava, que jo tambe hi anes, per tornar a Barcelona i podria traduir les conferencies al catala i a l'espanyol. No se que li han respos. Total, que l'enquesta que vol fer te dues preguntes: que ha fet la natura per tu. Que fas tu per la natura

per sort haig de marxar abans que la Jelena arribi i no em fan l'enquesta. Agafo el 26 que em porta fins a Vuk Spomenik, pero em passo la parada i camino durant una estona per un carrer de Vracar on encara no havia estat, cosa que m'alegra perque sempre m'alegra encara trobar noves coses per fer en aquesta ciutat. Sempre es troba alguna cosa nova. Mireu que vaig trobar l'altre dia a un carrero de darrere Ruzeltov



i al mercadillo que havien muntat a Kralj Aleksandar



i parlant d'Aleksandars, es ell qui m'espera a l'altra banda de vorera, i no em veu mentre l'espero al pas de zebra perque es una mica miop i no es vol posar les ulleres. Vol portar-me a visitar un bar que de fet es una casa, que queda per algun carrero darrere el cementiri nou (Novo Groblje), potser Pavle Pavlovic, no ho podria assegurar. Es tal qual, una casa transformada en bar. Entrem i a darrere el jardi sembla que hi fan una festa, o sigui que nomes hi ha lloc a dins, a un parell d'habitacions amb taules amb estovalles de quadres vermells i blancs i bosses de patates per la festa al damunt. Ens asseiem i ens porten dos gotets congelats de dinja (rakija feta de dinja, de melo) i ens donen una bossa de smokis que ja estava oberta (dels de la festa), els provem i si, son d'avui
Em diu que al bar tambe hi fan menjar. Mongetes i... col, diu. Au va.. , li contesto. Mongetes soles fan, eh? Bullides i prou. Si, respon, fan plats aixi senzills. Humor serbi..
Com que es mig polones li pregunto com es diu Hola en polones. Shetchcha, fa, o alguna cosa aixi. Ai, amb el polones, quant que suarem aquest curs..


perdoneu, de nou, la mala qualitat de les imatges. O aixo o res..

Despres m'acompanya fins a Karaburma (ens aturem a totes les Trafika perque vol comprar tabac) i despres se'n va cap a Mirijevo. Del pis d'algun edifici del voltant se senten veus de nens que canten molt fort i que no paren. Quan arribo a casa son mes de les dotze, o sigui que es hora de posar la rentadora perque l'electricitat es mes barata. Aquest mati, quan m'aixeco, l'estenc a fora. A l'edifici del costat



hi estan posant plaques d'aillant (porexpan o un d'aquests), o sigui que sembla que per fi s'han decidit a acabar els edificis del barri. A vegades penso que potser es que son d'obra vista.. pero no, que han de ser d'obra vista, es que no estan acabats

Dues fotos molt boniques que he trobat


(cliqueu al damunt per veure la mes grossa. El parc verd de la dreta es on aquest any s'ha fet el BeerFest)

Beer Fest

Les nits a Belgrad son famoses, i no es perque si. A mi sempre se m'hi fa de dia i no me n'adono

Ahir vaig estrenar-me al BeerFest. Vaig dir a les del meu pis que segurament tornaria amb l'ultim bus, el que surt a les 12 de l'ultima estacio, que nomes volia veure una mica que tal era. Res a fer, vaig arribar que feia una estona que sortia el sol

Pero es que es tan bonic quan surt el sol!

El BeerFest es aixo, un festival de la cervesa. Un parc (un descampat, pero envoltat d'arbres, l'any passat no hi havia arbres perque el feien sota a Kalemegdan, ara el fan a l'altra banda de riu, que tambe es bonic), un parell d'escenaris pels concerts, atraccions, alguna parada de menjar i paradetes de diferents cerveses (Jelen Pivo i Lav, que son les mes famoses d'aqui, pero tambe Lasko -d'Eslovenia-, Tuborg -que no se d'on es pero tambe se'n troba forca-, Heineken, marques rares, cervesa irlandesa, ..). I taules grosses per seure

I a mes a mes descobreixes nous grups de rock d'aquestes terres, perque si ve la majoria son de serbia, tambe en venen d'eslovenia, croacia, bosnia, etcetc

El millor grup de la nit, sens dubte, i que us recomano
Generacija 5





(la que se saben tots a coro)


pero aquesta es mes de l'estil que tocaven


i una altra que tambe em sona..


Per cert, deixeu-me que afegeixi nomes una cosa: les llibretes moleskine son un xurro. Totes les que tinc s'han acabat desenganxant. Un xurro

Coses variades

Maria Glòria d'Orleans-Bragança es va casar amb Aleksandar Karadjordjevic, rei de Iugoslavia, de qui se'n separa el 1985

Mesos despres es va casar amb un aristocrata espanyol, de qui en tingue dues filles i ara, la Maria Glòria d'Orleans-Bragança poseeix el ducat Segrobe i el comtat d'Empuries



Ahir en parlavem amb la Natasha, avui en parlavem amb la Jelena, sempre estic parlant del mateix amb algu o altre: no els hi agrada, marxar del pais. S'estimen Serbia. Aqui hi tenen la familia i els amics. Pero per molts es mes "facil" (si una cosa aixi pot ser facil!) marxar uns anys del pais, fer diners i tornar. Aixo es el que volen fer molts. No es que ho vulguin fer, pero s'ho plantegen. En Djole se'n va un any a Lienchstenstein (marxa d'aqui 9 dies). La Natasha se'n va a viure a Portugal (marxa d'aqui 2 mesos). En Milos es a Estats Units (jo ocupo el seu llit al pis on visc). La Zlata es planteja marxar uns anys a Australia quan en Milos torni. La seva excompanya de pis esta vivint a Australia des de fa uns mesos, de fet

I si no es aixo, del que parlem, parlem dels viatges. Em diuen que viatjar no es cosa de diners, sino cosa de passaport, i es tan veritat que fa esgarrifances..



Un dia es va posar a parlar amb mi un noi serbi i crec que nomes era per practicar el seu angles, perque primer em va explicar, sense venir a cuento de res, que la seva germana estudiava arquitectura, despres em va dir a que es dedicava ell (ja no ho recordo) i sense pausa entre una frase i l'altra va informar-me que algu del seu barri havia enverinat el seu gos
Un altre em va demanar el mail per si mai venia a Barcelona. Tots em demanen el mail per si venen a Barcelona, perquè els hi fan falta invitacions i un lloc on estar-se, i jo no els hi sé dir que no. El que no sabia és que aquest noi en concret era l'Aleksandar, una de les millors persones que he conegut en aquesta ciutat, i massa tard, per cert
Mes tard un altre, a un splav (discoteques-bars flotants), per presentar-se em va donar la ma. Vaig quedar tan desorientada que li vaig donar la ma
De fet aqui es saluden donant-se la ma. Un peto a la galta quan hi ha confianca. Donar la ma es una mica fred. Un peto es molt calid. Tres petons es veu que es molt formal. A dos no hi estan acostumats. Passar del nivell de donar a la ma al d'un peto es sempre un moment molt agradable :)

I ara un parell de fotos de l'esglesia de Sant Marko







Ahir a la nit va comencar el BeerFest pero jo m'estreno avui. I fins diumenge!

Avui les vistes des de Kalemegdan eren, senzillament, perfectes



aquesta torre, que assenyala Zemun i l'exfrontera amb l'imperi austrohungar, es veia perfecte (no la busqueu a la fotografia de sobre, queda una mica mes cap a la dreta)


Pero aqui si que es veu, al fons, i l'estatua del vencedor, que van moure del centre de Belgrad ara fa una pila d'anys perque les senyores s'escandalitzaven al veure-li el penis, i per aixo esta qui, a Kalemegdan, dalt de tot d'una columna

Ahir feien per la tele Mi nismo Andjeli, tot un classic. Es saben sencera la pel.licula de memoria, frase per frase. Jo la mirava a la tele i la Zlata, d'esquenes i actualitzant el facebook a l'ordinador, recitava els dialegs un segon abans que el diguessin per la tele. Despres han fet la 2 i la 3, pero el classic es la primera. Es una llastima que es una pel.licula tan d'aqui que es practicament intraduible. A mi se m'escapaven quatre cinquenes parts de les bromes

Tito i ja (2)

primer de tot, un set fotogràfic d'algú altre, ja que jo no hi he fet fotos
footoooos

seguim. Avui amb la Biljana hem anat a veure en Tito. Mi smo išle da videle Tita. Escric això en serbi perquè us adoneu que a vegades la declinació de les paraules t'obliga a dir coses com Tita, puta,.. Res res, tonteries. Hem agafat el trolle 41, hem baixat per Knez Miloš, hem pujat una mica (un pont damunt d'un altre carrer) i es veia bona part de Beograd (o els edificis claus, com Sveta Sava o la Beograđanka), hem girat per Boulevard Mira (tot verd verd verd) i a la segona parada hem baixat, perquè era la casa de les flors (Kuća cveća)

No puc dir que estiguéssim soles, però gairebé. Si aneu a Belgrad i no sabeu què fer perquè us sembla que ja heu vist bé el centre.. aneu fins a Zemun, passegeu pel costat del Danubi, aneu a l'illa d'Ada, no sé.. però a no ser que us interessi molt veure la tomba d'en Tito (tenia la sensació d'estar al balcó de casa els meus avis), no cal que us arribeu fins allà

L'edifici que veureu primer, dalt d'una escalinata i amb un mosaic forca comunista (però gens destacable, segur que n'hi ha de millors, com el de Tirana), té els dos cotxes oficials d'en Tito (negres i brillants) i al pis de dalt una col·lecció d'objectes de plata (regals d'altres nacions al Maršalu Titu). Ni quinze minuts

Sortiu de l'edifici i a la vostra dreta (a l'esquerra si us poseu de cares a ell) hi ha unes escales i una caseta de maó groc. A la guia diu que s'ha de pagar, però a nosaltres ningú ens ha demanat res. Entres a la casa, segueixes unes fletxes blanques despintades del terra (fa uns anys se suposa que eren per guiar les multituds que peregrinaven a la tomba) i a la dreta, al costat d'una font, hi ha la casa amb la tomba i una col·lecció de les torxes que les joventuts iugoslaves passejaven pel país cada 25 de marc (el dia de l'aniversari del Maršala Tita)

No es pot dir que impressioni. Un caminet de pedres (de fet no és de pedres, només és que les deuen haver tret per reparar, perquè representa que ha de ser de marbre, el caminet, però avui que hi he anat hi havia pedretes, no marbre), una tomba llisa on només hi posa Josi Broz Tito i l'any de naixement i de mort, al voltant del caminet hi ha tot de plantes com les del balcó de casa els meus avis, aquestes plantes de fulles grosses i gruixudes, molt verdes i sense flor, que no fan pinta d'haver-se de cuidar gaire, i al voltant de tot plegat un paviment a l'estil d'un pis de l'Eixample

Encara queda una altra casa-museu de maó groc, on hi ha tot de regals d'altres paisos i de iguoslaus motivats al Drugi Tito. Vestits folklòrics, mantes, llencols brodats, espases i sabres, selles de muntar (una d'elles feta a un país sudamericà, en una fabrica especialitzada en selles de muntar i petaques, o això havien escrit a la sella) i una closca de tortuga

Després el guàrdia del final del museu (era com un passadís llarg) s'ha posat a parlar amb nosaltres per acabar ensenyant-nos dos fotomuntatges horribles de propaganda del museu (diria), perquè diguéssim quin ens agradava més

Després hem marxat, hem estat una estona assegudes al banc i hem tornat al centre

els balcans son aixi

Calor

Fa MOLTA calor

No se que tal esta a Catalunya, pero aqui fa MOLTA calor. Ahir, 37 a l'ombra
31 graus de nit

De totes maneres, amb la Biljana vam quedar a les dues de la tarda. Despres li vaig dir que a Barcelona hauria de canviar de mentalitat, que no podia quedar a les dues de la tarda amb ningu si no era amb la intencio d'anar a dinar. Pero no vam anar a dinar, sino a fer una cervesa a un bar amb vistes al jardi botanic de Belgrad
De cami ens vam trobar amb una pintada on hi deia
Ibiza je Srbija
(pero algu sense sentit de l'humor ho havia tatxat i havia escrit Kosovo je Srbija /Kosovo es Serbia)


(abans)


(despres)

/sorprenent tot el que es troba a internet!/

Despres seiem al bar i vaig exclamar
Ai, Draga Biljana, que nomes em queden tres setmanes a Belgrad!
Tres? Oh! I quins plans tens?
Hmm... Nomes em falta visitar la tomba d'en Tito..
La tomba d'en Tito? Hah, em sembla que no hi he anat mai! No se ni on esta
Jo si.. mes o menys. Vols acompanyar-me un dia a veure'l?
Val! Saps, vaig coneixer un noi que estava a les forces armades i que estava fent de guardia a la tomba d'en Tito!
[...]

Mentre erem al bar bevent una cerveseta a l'ombra va entrar una iaia a demanar diners. Hi ha molts avis i moltes iaies pobres, per Belgrad. No tots demanen diners, la majoria no ho fan, pero son evidentment molt pobres. Coses de les crisis economiques, de ser vellet i de no tenir altre lloc on viure

Despres vam anar cap a la facultat de biologia, perque li volia passar unes quantes cancons en catala. No se per quin motiu tenia les claus de la facultat, pero les tenia. La facultat de biologia esta situada al tercer pis de la facultat de filologia, i com que a aquesta ja hi he estat un parell de vegades, em feia molta gracia, tot plegat. Vam pujar fins al tercer pis i, per coses de la vida, em vaig trobar asseguda davant d'un professor de biologia (d'ecologia) que m'explicava una anecdota sobre la Biljana i un examen oral d'ara fa uns quatre anys. Fins fa un parell d'anys bona part dels examens a la universitat de Belgrad eren orals, ara crec que ja no tant. Despres li vaig passar cancons de Sanjosex, Antonia Font, Inadaptats i la dels Bobobobs, que es tota la musica en catala que porto al damunt. Vaig fer fotos a la facultat deserta perque, com ja he dit, em feia molta gracia l'experiencia








Despres, a fora al carrer, ens vam trobar amb els policies a cavall dels que parlava ahir. Estaven rodejats de gent mirant-los encuriosits, a la que hagin de comencar a cavalcar rapid per perseguir un lladre de bolsos s'emportaran algu per davant, segur



i aixo es tot per ara

__________



žuurka, luda žurkaaa (festaaa, festa bojaaa) Ai mare..

Avui no tinc gaire res a explicar. Serbia no sembla que estigui guanyant gaire res als jocs olimpics. Seure al sofa mirant els jocs olimpics sempre em fa sensacio d'agost. A Shotting (Men, 50 metres) han quedat vuitens. A natacio (nedant normal, una piscina anada i tornada) s'han classificat, pero no se si ja han fet les finals o que. A lluita lliure (suposo que era lluita lliure) lluitaven un serbi i un rus i no sabia per quin decidir-me. Aviam que fan en tennis..

Despres comptava dies que em falten per tornar a casa. No son molts, pero tampoc son pocs. Aixi important per fer, a mes a mes d'anar a visitar la tomba d'en Tito (aviam si trobo algu que m'hi acompanyi),em queda el Beer Fest. Ara fa un any va sortir a les noticies. Be, hi va sortir de refilo, perque durant el Beer Fest un noi borratxo va caure dins la gabia dels ossos i aquests se'l van menjar. Aquest any l'han traslladat a l'altra banda de riu. Li vaig dir a en Dobri si sabia perque era i em va dir que no. Ah si! va dir despres, per allo dels ossos. Quina bajanada, vaig dir, i em va dir que pensava el mateix, o sigui que deu ser per algun altre motiu

Li vaig preguntar a en Marko i em va dir que no ho sabia, que era per tocar els collons, que no volia creuar el riu per haver d'anar al BeerFest. Despres va obrir la pagina amb els concerts i anava fent Fua! ua!, o sigui que els grups que hi ha deuen estar be, pero a mi no me'n sona ni un

Vaig tornar a Zemun, fa uns dies, a acompanyar a la Biljana a omplir papers per venir a Barcelona. Aixi que vaig seure dins alguna oficina burocratica, molt lluminosa i neta, esperant mentre el noi que estampava segells el document feia un sudoku



Tambe vam tornar a enfilar-nos per contemplar tot Belgrad, vam pendre un cafe a un bar al Danubi (el mateix que vaig anar amb en Nikola fa unes setmanes, crida l'atencio perque es com una caseta de fusta de groc llampant i el teulat verd, segons em va explicar la Biljana aquell es el millor bar del Danubi-Belgradense perque la resta son extremadament fashion i aquest -Sveta Nikola- clarament no)


(aquest)

i vam anar a comprar burek al lloc on deia que el feien mes bo de tot Zemun. Aqui es pot comprar burek i es molt bo. A Ljubljana no hi compreu burek. Diuen que es l'ultima ciutat (caminant cap a occident) on es pot trobar burek, pero alla ja no el fan bo..

jo continuo amb Guča al cap, ai mare..

i la Zlata se'm menja les galetes. Pero no hi fa res, aixi jo en puc comprar mes i mes de diferents. Galetes! Patates! Hm! M'agrada provar marranades d'altres paisos.. Haig d'escriure alguna cosa de les marranades d'aqui, mes enlla dels Smoki (una altra estona)

Gas gas!


ajde ajde, engegueu el Hit de Guča mentre us en faig la cronica. Jooooj!

Anem de Beograd fins a Guča amb cotxe. Mengem galetes de xocolata i bevem aigua amb gas (Knjaz Miloš), que es desfan i s'escalfa respectivament a mesura que ens acostem a Čačak i a Guča. Ens creuem amb un tanc! Som dos cotxes i cinc persones, i a Čačak ens aturem a recollir-ne tres mes. De fet m'he enxufat als d'AEGEE, una associacio d'estudiants universitaris que hi ha per tot Europa i que organitza coses aixi

De Čačak (a la foto de sobre) a Guča hi ha uns pocs quilometres, t'has d'enfilar a una muntanya i tornar-ne a baixar
Finalment arribem a una caseta en construccio a uns quants minuts a peu del centre de Guča, on ja hi ha una bona colla de persones assegudes a fora. Hi ha italians, grecs, alemanys, serbis, bosnis, russos, eslovens, paisos-baixencs i jo, catalaneta. Deuen ser les quatre o les cinc de la tarda. Ens asseiem a la taula de fusta del porxo i un vei (de la casa de davant) arriba amb una gerra enorme amb col i carn a dins (kupus). Ens posen col i carn a dins dels bols, porten pa, treuen ampolles de cervesa Lav i aigua i ala, a menjar

Despres algu treu la rakija (rakija, connecting people, que diuen..)

Quan es fa fosc, anem tots junts cap al centre. Flipo. En un moment t'adones de que es Guča: trompetes, rakija, cervesa, menjar -carn-, gent, muntanyes, nacionalisme serbi i mercadillo gitano. I es genial.. Es divendres a la nit i no hi ha tanta gent com hi haura l'endema, i ens aturem a cada bar (cada bar prefabricat pel festival) a ballar, perque hi ha grups de musics per tot arreu,

fins que finalment creuem el riu i anem fins a l'estadi, on algu esta tocant. Tota l'estona la gent fa kolos de dos, tres, deu persones i donen voltes per la gespa, cap a la dreta i cap a l'esquerra.. (no es pot dir que els del video enllacat tinguin gaire estil, pero perque us en feu una idea). Oooh, qui pogues fer el mateix amb la sardana..

Finalment, quan comenca el concert de la Boban i Marko Marković Orkestra ens acostem a l'escenari. Van tocar a Girona no fa pas gaire, pero jo ja era a Serbia, i no m'esperava que toquessin a Guča. Durant molts anys van estar guanyant la competicio de Guča, fins que va perdre la gracia que sempre guanyessin els mateixos i van decidir deixar de competir i nomes fer un concert. Aixi doncs, una nit es pel concert (hi ha piques entre ells i en Bregović, o sigui que si un any fan el concert uns, els altres no el fan..) i una altra per la competicio de bandes

Quan tornem a la casa, estiro el sac de dormir directament a terra, m'hi poso a dins i au, a dormir..

L'endema em llevo amb tots els ossos aixafats, per culpa de dormir directament al terra d'una casa en construccio, faig cua pel lavabo (som una vintena de persones i nomes un lavabo, o sigui que seeempre esta ocupat), em dutxo, em rento les dents i em pentino i vaig a seure a la taula de fora

Treuen el pa, els embotits (pernil com fumat i una cosa que es practicament igual al xoric), el kajmak, cafe i suc. El kajmak es una mena de formatge pero mes gras, i a mi, que no m'agrada el formatge, en menjo i tot, perque aqui s'ha de provar de tot..

i de la casa vermella del davant n'apareixen, de cop.. taxan! una banda de musica! Son alemanys i com que tenim dues alemanyes al grup, venen a tocar-nos. I joooj, es posen a tocar cancons. Mesecina, i totes les tipiques. Amb que hagueu mirat Underground ja esta, totes les cancons que surten les sentireu una vegada i una altra a Guča
Mentre tocaven la gent que passava amb cotxe s'aturava i s'afegia, fins i tot el conductor d'un cotxe es va aturar per posar-se a ballar damunt del cotxe..

i aqui teniu, en una sola foto, tot el que es Guča. Un serbi (en Sale) amb un barret tipic d'aquestes terres, una ampolla de rakija a la ma i una banda de trompetes. En Sale era del tipus de serbis que possiblement la gent s'imagina amb mes facilitat: parlen quatre paraules d'angles, beuen rakija i cervesa desproporcionadament, i els hi agraden (molt) les noies i Serbia. Cada noia del grup era, segons ell, princesa del seu pais respectiu i per demostrar-ho ens agafava per les espatlles i ens feia petons a la ma

Despres la Mara (de Banja Luka, al nord de Bosnia) em va dir si volia anar a fer una volta per Guča i tal dit tal fet

Ja ho he dit abans, Guča es un enorme mercadillo on, a mes de menjar mes i mes pljeskavica, tambe pots comprar una piscina, ganivets corte-magico, cds pirates, calcotets en paquets de tres, trompetes i panderetes de joguina, samarretes amb la foto d'en Karadzic i d'en Mladic i d'en Tito i de qui vulguis, banderes de serbia, en fi, de tot, absolutament de tot

i a tot arreu bandes de trompetes, carros de cavalls, gent amunt i gent avall

La Mara es troba el seu cap, que ens convida a una cervesa (Jelen pivo, que es la que patrocina el festival, encara que a la casa tenim ampolles de Lav, la competencia) i ens explica coses variades. Comprem pljeskavica perque ens ve gana i ens la mengem xinoxano. La Mara menja moolt a poc a poc i em diu que es tipic de Bosnia, menjar a poc a poc. Tambe diuen que la gent de Montenegro son molt mandrosos

Al cap d'un parell d'horetes tornem cap a la casa (ja deuen ser les cinc de la tarda..)
i suposo que despres de tanta estona s'ha acabat la canco de Gas Gas. Poseu aquesta doncs, per seguir amb l'ambient

i oh, sorpresa, estan cuinant un porc! Durant tres hores veig com el porc dona voltes i com el van untant d'oli i cervesa per fora. Li treuen la cua i se la mengen (encara que hores mes tard en descobrim una part al terra, al banc de darrere nostre), tallen trossos d'orella mentre continua fent-se i finalment (tres hores despres..) el donen per fet, el tallen a trossos, treuen pa, una amanida de tomata, ceba, pebrot i cogombre i au, a sopar

val a dir que trossejat no fa tanta angunia, es mes, esta molt bo.. Per tot Serbia veureu porcs i xais sencers donant voltes tot coent-se
Com que quan tallaven el porc a trossos ja era fosc, un cop tips altre cop vam anar uns quants cap a Guča a veure la competicio de bandes. El poble (que es molt petit) estava sobrepoblat i gairebe no et podies desplacar
Vam escoltar unes quantes bandes de musica, vam veure uns quants kolos i ens en vam tornar a dormir

L'endema em torno a llevar, passo de dutxar-me, i tornem a esmorzar kajmak, embotits, pa i amanida. Despres estem sense fer res per la casa i quan decideixo anar a estirar-me una estona, algu es posa a cridar que ens n'anem tots cap al poble. Els quatre o cinc que estavem dormint ens despertem de cop i al cap de cinc minuts que ens diguin que ens n'anem al poble, descobrim que tothom ja hi es (tenen rampells, a vegades), o sigui que xinoxano anem cap alla. Al cap d'una estona de donar voltes tranquilament, ens trobem una part del grup i anem cap a un turonet a seure, on hi ha tota la resta

(el turonet al final del carrer)


pero no es tan facil arribar al turonet.. Primer hem de creuar un pont per sobre el riu. Ui si, direu, un pont sobre un riu, quina gran dificultat..
Be, tot hauria estat mes facil si el pont hagues estat acabat..


pero no, esta a mig fer
O sigui que baixem per una escaleta de fusta posada alla per l'ocasio i caminem fins al turonet (i ens hi enfilem). No es perque han decidit instal.lar-se dalt d'un turonet on fa tanta pujada, pero un cop a dalt, miro a baix i entenc perque

oooh, balcans! En aquesta foto es pot veure practicament tot el poble de Guča. A l'esquerra queda l'estadi on es feien els concerts i poca cosa mes

Una estona despres, en Dobri i jo decidim tornar cap a Belgrad. Diem adeu a la gent del turonet, adeu a la gent de la casa, ens carreguem les motxilles a l'esquena i fem autoestop fins a Čačak. Primer s'atura un senyor a recollir-nos, pero va en la direccio equivocada. Despres s'atura un taxi pero ens demana 1200 dinars per anar fins a Čačak (es el doble del que ningu amb dos dits de seny estaria disposat a pagar). Despres s'atura un cotxe uns metres mes enlla, ens pita perque hi anem, ens posem a correr amb les motxilles i quan som a uns tres metres, el desgraciat engega i ens quedem sense cotxe. Finalment s'atura un bon home i tornem a travessar la muntanya fins a Čačak, ens dona cacauets i refrescos i ens explica que el seu amic dona classes de vol amb parapent

Arribem a Čačak, comprem un bitllet de bus per les set i com que son les sis anem a fer un cafe al carrer peatonal de la ciutat, a l'hotel Beograd en concret. Despres anem cap a l'estacio de busos de nou i ens toca anar en autobusos separats. Per entretenir-nos conversem amb sms. Ell diu que el seu autobus es vell i brut, jo li dic que al nostre no funciona l'aire condicionat



A les deu l'autobus entra a l'estacio de busos de Belgrad i camino a buscar el bus cap a casa tot cantant: gas gas gas!

Que si recomano Guča?
Si!

Dilluns i dimarts i despres tot torna a la vida

Diumenge al vespre em quedo sola al pis i passo el dilluns i el dimarts fent una marato espectacular de cinema iugoslavic i nomes surto per treure les escombraries, anar a comprar menjar i.. ja esta (tampoc es necessiten tantes coses, nomes en dos dies)

Ningu es a Belgrad. Tothom es fora. I jo m'empasso pel.licules i pel.licules iugoslaves. Dimarts al vespre he quedat amb la Natasa, pero li dic de passar-ho al dimecres, que es quan tinc pensat de tornar a la vida

Dimecres al mati em desperto, ja no tinc ganes de mirar pel.licules. Em dutxo, esmorzo, surto a fora

Camino fins al Sava1, m'acosto al port2, enfilo les escales del pont de Brankovo3, entro al museu etnografic (gairebe hi soc sola)4, vaig a comprar-me un tros de pizza a Bucko5 (i la noia que les serveix per fi no es antipatica amb mi!), camino per Dzordz Vasinton6 fins a la parada del bus, arribo al pis i dino amb familia7

1


2


3


4


5


6


7



Despres miro Friends i Me llamo Earl al canal croat
Vaig a comprar al super perque s'ha acabat el cafe. Quan torno em truca la Zlata per dir-me que arribara cap a les 9, pero jo no hi sere perque he quedat amb la Natasa
En poca estona, tothom torna a apareixer. Em truca la Milena per si vull quedar aquest vespre (no puc). Em trucara dema. M'envien missatges en Marko i en Dobri, en Marko per si vull quedar avui (no puc), en Dobri per si vull anar a Guca divendres (si vull!). Em truca la Biljana, que ja ha tornat de Croacia i que dema em tornara a trucar. M'envia un missatge la Natasa que no pot quedar avui, que millor dema. Quedo amb en Marko per d'aqui una estona

--

Mentre soc a casa en Marko m'envia un missatge la Smee, que tambe acaba de tornar de Croacia. Aquesta si que no me l'esperava!
Tambe hi volta un frances de Toulose, per casa en Marko, que m'explica que quan viatja intenta dormir sempre a fora, o sigui que se'n va als camps de Mirijevo a estirar-hi el sac i ja deu estar dormint, perque no porta rellotge i s'aixeca amb la llum del sol