Em queda menys d'una setmana aquí a Belgrad i els posts sembla que s'hagin aturat, no em surt res per escriure perquè voldria escriure moltes coses. I al final, no res

Per exemple he fet coses de turistes que encara no havia fet, com anar a menjar a la kafana ? (que es diu així, sí, un interrogant) o a visitar les dues esglesietes que hi ha amagades a Kalemegdan. He anat a escoltar el festival de música electrònica que feien ahir a Kalemegdan, patrocinat per Tuborg, però només des de fora perquè em sembla que s'havia de pagar entrada. O sigui que sèiem fora el parc i ja està i l'Uros i l'Uros menjaven burek i bevien cervesa, i l'Aleksandar fumava i bevia cervesa, i em deien que a Serbia la cervesa no es alcohol, i que aixo de seure a un lloc i no fer res te un nom, però ja no recordo el nom

Mentre sèiem a Tasmajdan (Tash per la gent d'aquí, Tashmàidan pels que ho vulguin dir bé i en versió completa, Tasmajdan pels que ho llegeixin com si estigués escrit en català) també feien un altre concert i l'Aleksandar (un altre Aleksandar) es queixava que la gent es pensés que la música turca és la popular sèrbia, deia que no, que la música turca és turca i la sèrbia és sèrbia. Després tots s'enfotien del cantant perquè feia tremolar molt la veu i cantava cançons sobre ell assegut al bar bevent alcohol tot sol patint per una dona. Perdoneu que no recordi el nom del cantant, tot i que és força conegut i el van repetir cinquanta vegades. Ja l'he trobat. Aquest senyor, en Sinan Sakić, que ja veieu a la foto la passió que hi posa



O sigui, dos concerts gratis en una nit, i ben variats

I no sé si havia posat alguna cançó de Bijelo Dugme (Goran Bregovic havia format part del grup), però en posarem alguna per fer una mica més de cultura musical dels anys 80, pel que sembla l'època daurada del rock iugoslau



Al final, veieu, ja he trobat alguna cosa per fer un post. Avui la Zlata m'ha preguntat en què es diferenciava la vida d'aquí a la de Catalunya i li he dit que bàsicament en els horaris alimenticis. M'ha dit que tenia raó, que aquí no hi posaven gaire atenció, que menjaven quan tenien gana. Ja veus, m'ha dit, avui m'he posat a cuinar a les tres i hem dinat a les cinc, quan totes teníem més gana. No trobava cap mena de sentit en què nosaltres mengessim aproximadament sempre a la mateixa hora

Ruzica si bila jedna u mom srcu
Ruzica si bila moja
Al' nije za tebe divlja kupina
Ni covjek kao ja
Bog mi daje, Bog mi odnosi
Ruzica si bila, sada vise nisi

S vremena na vrijeme
Kao da cujem stope
K'o da ides preko mog praga
S vremena na vrijeme
Al' znam da nemam prava
Ti nisi vise moja draga

Letjele su nocas iznad moga krova
Letjele su ptice selice
A ja sam sanjao tvoja koljena
I tvoje poljupce
Bog mi daje, Bog mi odnosi
Ruzica si bila, sada vise nisi

S vremena na vrijeme
Kao da cujem stope
K'o da ides preko mog praga
S vremena na vrijeme
Al' znam da nemam prava
Ti nisi vise moja draga

Beer Fest

Les nits a Belgrad son famoses, i no es perque si. A mi sempre se m'hi fa de dia i no me n'adono

Ahir vaig estrenar-me al BeerFest. Vaig dir a les del meu pis que segurament tornaria amb l'ultim bus, el que surt a les 12 de l'ultima estacio, que nomes volia veure una mica que tal era. Res a fer, vaig arribar que feia una estona que sortia el sol

Pero es que es tan bonic quan surt el sol!

El BeerFest es aixo, un festival de la cervesa. Un parc (un descampat, pero envoltat d'arbres, l'any passat no hi havia arbres perque el feien sota a Kalemegdan, ara el fan a l'altra banda de riu, que tambe es bonic), un parell d'escenaris pels concerts, atraccions, alguna parada de menjar i paradetes de diferents cerveses (Jelen Pivo i Lav, que son les mes famoses d'aqui, pero tambe Lasko -d'Eslovenia-, Tuborg -que no se d'on es pero tambe se'n troba forca-, Heineken, marques rares, cervesa irlandesa, ..). I taules grosses per seure

I a mes a mes descobreixes nous grups de rock d'aquestes terres, perque si ve la majoria son de serbia, tambe en venen d'eslovenia, croacia, bosnia, etcetc

El millor grup de la nit, sens dubte, i que us recomano
Generacija 5





(la que se saben tots a coro)


pero aquesta es mes de l'estil que tocaven


i una altra que tambe em sona..


Per cert, deixeu-me que afegeixi nomes una cosa: les llibretes moleskine son un xurro. Totes les que tinc s'han acabat desenganxant. Un xurro

Calor

Fa MOLTA calor

No se que tal esta a Catalunya, pero aqui fa MOLTA calor. Ahir, 37 a l'ombra
31 graus de nit

De totes maneres, amb la Biljana vam quedar a les dues de la tarda. Despres li vaig dir que a Barcelona hauria de canviar de mentalitat, que no podia quedar a les dues de la tarda amb ningu si no era amb la intencio d'anar a dinar. Pero no vam anar a dinar, sino a fer una cervesa a un bar amb vistes al jardi botanic de Belgrad
De cami ens vam trobar amb una pintada on hi deia
Ibiza je Srbija
(pero algu sense sentit de l'humor ho havia tatxat i havia escrit Kosovo je Srbija /Kosovo es Serbia)


(abans)


(despres)

/sorprenent tot el que es troba a internet!/

Despres seiem al bar i vaig exclamar
Ai, Draga Biljana, que nomes em queden tres setmanes a Belgrad!
Tres? Oh! I quins plans tens?
Hmm... Nomes em falta visitar la tomba d'en Tito..
La tomba d'en Tito? Hah, em sembla que no hi he anat mai! No se ni on esta
Jo si.. mes o menys. Vols acompanyar-me un dia a veure'l?
Val! Saps, vaig coneixer un noi que estava a les forces armades i que estava fent de guardia a la tomba d'en Tito!
[...]

Mentre erem al bar bevent una cerveseta a l'ombra va entrar una iaia a demanar diners. Hi ha molts avis i moltes iaies pobres, per Belgrad. No tots demanen diners, la majoria no ho fan, pero son evidentment molt pobres. Coses de les crisis economiques, de ser vellet i de no tenir altre lloc on viure

Despres vam anar cap a la facultat de biologia, perque li volia passar unes quantes cancons en catala. No se per quin motiu tenia les claus de la facultat, pero les tenia. La facultat de biologia esta situada al tercer pis de la facultat de filologia, i com que a aquesta ja hi he estat un parell de vegades, em feia molta gracia, tot plegat. Vam pujar fins al tercer pis i, per coses de la vida, em vaig trobar asseguda davant d'un professor de biologia (d'ecologia) que m'explicava una anecdota sobre la Biljana i un examen oral d'ara fa uns quatre anys. Fins fa un parell d'anys bona part dels examens a la universitat de Belgrad eren orals, ara crec que ja no tant. Despres li vaig passar cancons de Sanjosex, Antonia Font, Inadaptats i la dels Bobobobs, que es tota la musica en catala que porto al damunt. Vaig fer fotos a la facultat deserta perque, com ja he dit, em feia molta gracia l'experiencia








Despres, a fora al carrer, ens vam trobar amb els policies a cavall dels que parlava ahir. Estaven rodejats de gent mirant-los encuriosits, a la que hagin de comencar a cavalcar rapid per perseguir un lladre de bolsos s'emportaran algu per davant, segur



i aixo es tot per ara

__________



žuurka, luda žurkaaa (festaaa, festa bojaaa) Ai mare..

Gas gas!


ajde ajde, engegueu el Hit de Guča mentre us en faig la cronica. Jooooj!

Anem de Beograd fins a Guča amb cotxe. Mengem galetes de xocolata i bevem aigua amb gas (Knjaz Miloš), que es desfan i s'escalfa respectivament a mesura que ens acostem a Čačak i a Guča. Ens creuem amb un tanc! Som dos cotxes i cinc persones, i a Čačak ens aturem a recollir-ne tres mes. De fet m'he enxufat als d'AEGEE, una associacio d'estudiants universitaris que hi ha per tot Europa i que organitza coses aixi

De Čačak (a la foto de sobre) a Guča hi ha uns pocs quilometres, t'has d'enfilar a una muntanya i tornar-ne a baixar
Finalment arribem a una caseta en construccio a uns quants minuts a peu del centre de Guča, on ja hi ha una bona colla de persones assegudes a fora. Hi ha italians, grecs, alemanys, serbis, bosnis, russos, eslovens, paisos-baixencs i jo, catalaneta. Deuen ser les quatre o les cinc de la tarda. Ens asseiem a la taula de fusta del porxo i un vei (de la casa de davant) arriba amb una gerra enorme amb col i carn a dins (kupus). Ens posen col i carn a dins dels bols, porten pa, treuen ampolles de cervesa Lav i aigua i ala, a menjar

Despres algu treu la rakija (rakija, connecting people, que diuen..)

Quan es fa fosc, anem tots junts cap al centre. Flipo. En un moment t'adones de que es Guča: trompetes, rakija, cervesa, menjar -carn-, gent, muntanyes, nacionalisme serbi i mercadillo gitano. I es genial.. Es divendres a la nit i no hi ha tanta gent com hi haura l'endema, i ens aturem a cada bar (cada bar prefabricat pel festival) a ballar, perque hi ha grups de musics per tot arreu,

fins que finalment creuem el riu i anem fins a l'estadi, on algu esta tocant. Tota l'estona la gent fa kolos de dos, tres, deu persones i donen voltes per la gespa, cap a la dreta i cap a l'esquerra.. (no es pot dir que els del video enllacat tinguin gaire estil, pero perque us en feu una idea). Oooh, qui pogues fer el mateix amb la sardana..

Finalment, quan comenca el concert de la Boban i Marko Marković Orkestra ens acostem a l'escenari. Van tocar a Girona no fa pas gaire, pero jo ja era a Serbia, i no m'esperava que toquessin a Guča. Durant molts anys van estar guanyant la competicio de Guča, fins que va perdre la gracia que sempre guanyessin els mateixos i van decidir deixar de competir i nomes fer un concert. Aixi doncs, una nit es pel concert (hi ha piques entre ells i en Bregović, o sigui que si un any fan el concert uns, els altres no el fan..) i una altra per la competicio de bandes

Quan tornem a la casa, estiro el sac de dormir directament a terra, m'hi poso a dins i au, a dormir..

L'endema em llevo amb tots els ossos aixafats, per culpa de dormir directament al terra d'una casa en construccio, faig cua pel lavabo (som una vintena de persones i nomes un lavabo, o sigui que seeempre esta ocupat), em dutxo, em rento les dents i em pentino i vaig a seure a la taula de fora

Treuen el pa, els embotits (pernil com fumat i una cosa que es practicament igual al xoric), el kajmak, cafe i suc. El kajmak es una mena de formatge pero mes gras, i a mi, que no m'agrada el formatge, en menjo i tot, perque aqui s'ha de provar de tot..

i de la casa vermella del davant n'apareixen, de cop.. taxan! una banda de musica! Son alemanys i com que tenim dues alemanyes al grup, venen a tocar-nos. I joooj, es posen a tocar cancons. Mesecina, i totes les tipiques. Amb que hagueu mirat Underground ja esta, totes les cancons que surten les sentireu una vegada i una altra a Guča
Mentre tocaven la gent que passava amb cotxe s'aturava i s'afegia, fins i tot el conductor d'un cotxe es va aturar per posar-se a ballar damunt del cotxe..

i aqui teniu, en una sola foto, tot el que es Guča. Un serbi (en Sale) amb un barret tipic d'aquestes terres, una ampolla de rakija a la ma i una banda de trompetes. En Sale era del tipus de serbis que possiblement la gent s'imagina amb mes facilitat: parlen quatre paraules d'angles, beuen rakija i cervesa desproporcionadament, i els hi agraden (molt) les noies i Serbia. Cada noia del grup era, segons ell, princesa del seu pais respectiu i per demostrar-ho ens agafava per les espatlles i ens feia petons a la ma

Despres la Mara (de Banja Luka, al nord de Bosnia) em va dir si volia anar a fer una volta per Guča i tal dit tal fet

Ja ho he dit abans, Guča es un enorme mercadillo on, a mes de menjar mes i mes pljeskavica, tambe pots comprar una piscina, ganivets corte-magico, cds pirates, calcotets en paquets de tres, trompetes i panderetes de joguina, samarretes amb la foto d'en Karadzic i d'en Mladic i d'en Tito i de qui vulguis, banderes de serbia, en fi, de tot, absolutament de tot

i a tot arreu bandes de trompetes, carros de cavalls, gent amunt i gent avall

La Mara es troba el seu cap, que ens convida a una cervesa (Jelen pivo, que es la que patrocina el festival, encara que a la casa tenim ampolles de Lav, la competencia) i ens explica coses variades. Comprem pljeskavica perque ens ve gana i ens la mengem xinoxano. La Mara menja moolt a poc a poc i em diu que es tipic de Bosnia, menjar a poc a poc. Tambe diuen que la gent de Montenegro son molt mandrosos

Al cap d'un parell d'horetes tornem cap a la casa (ja deuen ser les cinc de la tarda..)
i suposo que despres de tanta estona s'ha acabat la canco de Gas Gas. Poseu aquesta doncs, per seguir amb l'ambient

i oh, sorpresa, estan cuinant un porc! Durant tres hores veig com el porc dona voltes i com el van untant d'oli i cervesa per fora. Li treuen la cua i se la mengen (encara que hores mes tard en descobrim una part al terra, al banc de darrere nostre), tallen trossos d'orella mentre continua fent-se i finalment (tres hores despres..) el donen per fet, el tallen a trossos, treuen pa, una amanida de tomata, ceba, pebrot i cogombre i au, a sopar

val a dir que trossejat no fa tanta angunia, es mes, esta molt bo.. Per tot Serbia veureu porcs i xais sencers donant voltes tot coent-se
Com que quan tallaven el porc a trossos ja era fosc, un cop tips altre cop vam anar uns quants cap a Guča a veure la competicio de bandes. El poble (que es molt petit) estava sobrepoblat i gairebe no et podies desplacar
Vam escoltar unes quantes bandes de musica, vam veure uns quants kolos i ens en vam tornar a dormir

L'endema em torno a llevar, passo de dutxar-me, i tornem a esmorzar kajmak, embotits, pa i amanida. Despres estem sense fer res per la casa i quan decideixo anar a estirar-me una estona, algu es posa a cridar que ens n'anem tots cap al poble. Els quatre o cinc que estavem dormint ens despertem de cop i al cap de cinc minuts que ens diguin que ens n'anem al poble, descobrim que tothom ja hi es (tenen rampells, a vegades), o sigui que xinoxano anem cap alla. Al cap d'una estona de donar voltes tranquilament, ens trobem una part del grup i anem cap a un turonet a seure, on hi ha tota la resta

(el turonet al final del carrer)


pero no es tan facil arribar al turonet.. Primer hem de creuar un pont per sobre el riu. Ui si, direu, un pont sobre un riu, quina gran dificultat..
Be, tot hauria estat mes facil si el pont hagues estat acabat..


pero no, esta a mig fer
O sigui que baixem per una escaleta de fusta posada alla per l'ocasio i caminem fins al turonet (i ens hi enfilem). No es perque han decidit instal.lar-se dalt d'un turonet on fa tanta pujada, pero un cop a dalt, miro a baix i entenc perque

oooh, balcans! En aquesta foto es pot veure practicament tot el poble de Guča. A l'esquerra queda l'estadi on es feien els concerts i poca cosa mes

Una estona despres, en Dobri i jo decidim tornar cap a Belgrad. Diem adeu a la gent del turonet, adeu a la gent de la casa, ens carreguem les motxilles a l'esquena i fem autoestop fins a Čačak. Primer s'atura un senyor a recollir-nos, pero va en la direccio equivocada. Despres s'atura un taxi pero ens demana 1200 dinars per anar fins a Čačak (es el doble del que ningu amb dos dits de seny estaria disposat a pagar). Despres s'atura un cotxe uns metres mes enlla, ens pita perque hi anem, ens posem a correr amb les motxilles i quan som a uns tres metres, el desgraciat engega i ens quedem sense cotxe. Finalment s'atura un bon home i tornem a travessar la muntanya fins a Čačak, ens dona cacauets i refrescos i ens explica que el seu amic dona classes de vol amb parapent

Arribem a Čačak, comprem un bitllet de bus per les set i com que son les sis anem a fer un cafe al carrer peatonal de la ciutat, a l'hotel Beograd en concret. Despres anem cap a l'estacio de busos de nou i ens toca anar en autobusos separats. Per entretenir-nos conversem amb sms. Ell diu que el seu autobus es vell i brut, jo li dic que al nostre no funciona l'aire condicionat



A les deu l'autobus entra a l'estacio de busos de Belgrad i camino a buscar el bus cap a casa tot cantant: gas gas gas!

Que si recomano Guča?
Si!