Em queda menys d'una setmana aquí a Belgrad i els posts sembla que s'hagin aturat, no em surt res per escriure perquè voldria escriure moltes coses. I al final, no res

Per exemple he fet coses de turistes que encara no havia fet, com anar a menjar a la kafana ? (que es diu així, sí, un interrogant) o a visitar les dues esglesietes que hi ha amagades a Kalemegdan. He anat a escoltar el festival de música electrònica que feien ahir a Kalemegdan, patrocinat per Tuborg, però només des de fora perquè em sembla que s'havia de pagar entrada. O sigui que sèiem fora el parc i ja està i l'Uros i l'Uros menjaven burek i bevien cervesa, i l'Aleksandar fumava i bevia cervesa, i em deien que a Serbia la cervesa no es alcohol, i que aixo de seure a un lloc i no fer res te un nom, però ja no recordo el nom

Mentre sèiem a Tasmajdan (Tash per la gent d'aquí, Tashmàidan pels que ho vulguin dir bé i en versió completa, Tasmajdan pels que ho llegeixin com si estigués escrit en català) també feien un altre concert i l'Aleksandar (un altre Aleksandar) es queixava que la gent es pensés que la música turca és la popular sèrbia, deia que no, que la música turca és turca i la sèrbia és sèrbia. Després tots s'enfotien del cantant perquè feia tremolar molt la veu i cantava cançons sobre ell assegut al bar bevent alcohol tot sol patint per una dona. Perdoneu que no recordi el nom del cantant, tot i que és força conegut i el van repetir cinquanta vegades. Ja l'he trobat. Aquest senyor, en Sinan Sakić, que ja veieu a la foto la passió que hi posa



O sigui, dos concerts gratis en una nit, i ben variats

I no sé si havia posat alguna cançó de Bijelo Dugme (Goran Bregovic havia format part del grup), però en posarem alguna per fer una mica més de cultura musical dels anys 80, pel que sembla l'època daurada del rock iugoslau



Al final, veieu, ja he trobat alguna cosa per fer un post. Avui la Zlata m'ha preguntat en què es diferenciava la vida d'aquí a la de Catalunya i li he dit que bàsicament en els horaris alimenticis. M'ha dit que tenia raó, que aquí no hi posaven gaire atenció, que menjaven quan tenien gana. Ja veus, m'ha dit, avui m'he posat a cuinar a les tres i hem dinat a les cinc, quan totes teníem més gana. No trobava cap mena de sentit en què nosaltres mengessim aproximadament sempre a la mateixa hora

Ruzica si bila jedna u mom srcu
Ruzica si bila moja
Al' nije za tebe divlja kupina
Ni covjek kao ja
Bog mi daje, Bog mi odnosi
Ruzica si bila, sada vise nisi

S vremena na vrijeme
Kao da cujem stope
K'o da ides preko mog praga
S vremena na vrijeme
Al' znam da nemam prava
Ti nisi vise moja draga

Letjele su nocas iznad moga krova
Letjele su ptice selice
A ja sam sanjao tvoja koljena
I tvoje poljupce
Bog mi daje, Bog mi odnosi
Ruzica si bila, sada vise nisi

S vremena na vrijeme
Kao da cujem stope
K'o da ides preko mog praga
S vremena na vrijeme
Al' znam da nemam prava
Ti nisi vise moja draga

Els serbis tenen un sentit de l'humor molt sonat. Avui una de les companyes de pis s'ha anat a arrencar un queixal del seny i el volia guardar, però li ha caigut pel terra i m'ha dit que si el trobo no el llenci, que li doni. Li he dit que quan el trobi el que faré serà cridar. Això li ha fet molta gràcia, això ha estat una broma força a l'estil serbi
Després m'han dit que és costum que quan un estranger viu més de dos mesos a Sèrbia, els seus companys de pis li regalin una de les dents perquè es faci un collaret. Això també és humor serbi

Mai sé si parlen seriosament o fan broma. Bé, ho començo a intuir, però sempre es mouen en aquesta fina línia (encara que la broma de les dents no ha colat)

Abans, per la tarda, l'Aleksandar m'ha acompanyat a la facultat de Geologia perque la veies, un dels edificis mes decrepits als que he entrat, com una caverna amb passadissos llarg, olor a productes quimics, portes baixes, .. i em diu que es costum que, quan visites la facultat de Geologia per primera vegada, et beguis una cervesa davant la porta d'entrada. L'Aleksandar tambe te un sentit de l'humor molt serbi.. A part d'aixo, tambe te una perfecta cara eslava. Nas balcanic, forma de cara polonesa, ulls russos. Apa que no..


i de regal una perfecta conversa en serbi-belgradense, sona tal qual

brate, jebi ga, znash, capirash, razumesh brate, jebi ga, pa da, pa znash brate, ajde, vazi, aajde


i.. un altre youtube (encara que canten en macedoni, fa gracia..
Erdjan, Viski Cocacola



i la versio en serbi, que tambe fa forca gracia l'ambientacio..

Beer Fest 2

Quedo amb en Dobri per la tarda i em diu alguna cosa en serbi que no entenc. Quan li dic que m'ho repeteixi fem tard, perquè davant nostre apareixen un grup de quatre persones, que és el que m'estava dient en serbi, que havia quedat amb un grup de quatre persones més. Aquestes persones estan fent turisme per Belgrad (un parell de dies) i volen anar a una kafana. Son les set de la tarda i ens asseiem dins d'una Kafana als voltants de Knez Mihajlov. Les taules estan parades com de restaurant normal, amb estovalles, plats i tovallons, però són les set de la tarda i podem demanar el que volguem. Algú menja sopa, algú altre kajmak, algú altre pljescavica. Jo no menjo res perquè, què voleu que us digui, no tinc gana a aquella hora. Després tres volen anar a l'alberg i una vol anar a passejar, però ja són les nou, jo he quedat amb l'Aleksandar i no els puc acompanyar, o sigui que en Dobri i la noia russa se'n van a Kalemegdan a passejar. La noia russa em diu que ella encara no és capaç de pronunciar coses com Trg i em felicita. Jo penso que no n'hi ha per tant. Trg. No és complicat

A Trg (plaça). Hosti, m'acabo d'adonar que al teclat, per art de màgia, ha aparegut la ç. Veus que bé. A Trg (plaça) em trobo amb l'Aleksandar, que té una perfecte cara eslava (quadrada, ulls negres i una mica axinats, barbeta sortida, nas balcànic), i és normal, perquè té arrels sèrbies i arrels poloneses, i durant els bombardejos m'explica que va marxar a Polònia un parell de mesos, i anem a comprar un parell de cerveses, aigua i smoki. Anem fins a Kalemegdan i ens enfilem per la fortalesa per trobar un lloc des d'on veure les llums i sentir la música del festival, que es fa a l'altra banda de riu. Però els arbres no deixen arribar la música i se'ns barregen algunes notes que venen dels concerts, més la música dels splavovi, més la música dels vaixells que passen de tant en tant pel Sava, més la música d'algú que escolta música per Kalemegdan

Em diu que haig de veure aquest video, de quan en Djokovic (medalla de plata de tenis als jocs olimpics i heroi nacional) va rebre una samarreta d'en Maradona, que fa molta gràcia es veu perquè en Djokovic diu aj aj aj!! a l'estil mexicà. Mireu-vos el vídeo sencer i us adonareu d'algunes coses. Que bé que parlen l'anglès, sobretot comparat amb l'entrevistador, que és com parlem nosaltres l'anglès. Que macos i encantadors que són (això és un heroi nacional, i no els burros de l'Alonso i en Nadal!), i que divertits!

Després anem cap al BeerFest creuant el pont damunt del Sava a peu. Passa molt d'aire i el pont es fa llarg. Entrem al festival (és prou tard com perquè no ens regirin els bolsos, o sigui que entro a dins l'aigua i els smokis. Ens trobem amb els amics d'en Marko i seiem amb ells a una taula. El que l'altre dia m'explicava que els veïns havien enverinat al seu gos, es torna a posar a parlar amb mi, aquest cop per dir-me que siusplau, que m'ho suplica, que siusplau, siusplau, que per favor, que vagi a visitar la seva a casa i la seva família. Li dic que no sé, que ja ho veurem, que em queden pocs dies i que tinc molta gent per veure, que bla bla. Torna a suplicar, gairebé s'agenolla, que només em demana mitja hora, t'agrada el cafè? Et prepararem un cafè. Només una horeta, només una hora. Li dic que vinga, que va, que sí, que aniré a prendre un cafè amb la seva família. Crec que, senzillament, l'únic que passa és que li fa molta il·lusió que algú de fora visiti la seva ciutat i a sobre la seva casa. La hospitalitat balcànica a vegades és massa i tot per mi. Però m'ho promets, eh? Sí, home sí.. Quedem ja ara. Ara? Sí, quin dia, dimarts, dimecres, dijous. No sé.. dimecres.. Fet eh? Dimecres? M'ho promets eh? Sísí..

Algú va a comprar peixets petits fregits i se'ls mengen d'una queixalada. La Biljana em troba i em diu Figa! i jo li dic Figa! però aviat se n'ha d'anar

Anem cap al concert, però no hi ha concert (a la manera que jo entenc un concert) si no un Dj horrible. Perdem a la majoria de persones, però al meu voltant s'hi queden l'Aleksandar (que no para de fumar), el noi del gos enverinat i un altre que no em diu res però em mira fixament, com si fos la primera estrangera que hagués vist a la seva vida. Belgrad no és una ciutat buida de visitants, es pot sentir l'anglès de tant en tant, però potser sí que, per aquest noi, era el primer cop que en veia una de tant "a la vora". Aquests dos últims ballaven efusivament, el del gos enverinat ocupava molt d'espai i em deia Feel the beat, Laura, feel the beat, please, dance five minuts for me, please. I a mi, que la música electrònica m'avorreix bastant, no sabia on mirar

A quarts de quatre estic tan cansada que no m'aguanto de peu i anem cap a casa, tornant a creuar el Sava, però ja no fa tant de fred. Esperem el bus 27 asseguts a un banc de Trg Republika i gairebé m'adormo. Se'ns n'ha escapat un i el següent no passa fins d'aquí una hora. L'Aleksandar em veu tan adormida que insisteix que anem a esperar el 16, que com que ja són més de les quatre ja funcionen els busos normals, que em deixa més a la vora de casa, i que després ell ja tornarà a acabar d'esperar el 27. Anem a esperar el 16 (a una altra parada) i mentre esperem ens passa per davant dels nassos el 27. S'ha equivocat d'hora, ni se'ns havia escapat ni passava el següent al cap d'una hora. Quan arriba el 16 va tant ple que li dic que és igual, que per anar esclafada durant mitja hora prefereixo esperar el següent 27. Finalment arriba el 27. Torno a caminar per Pera Cetkovic mentre va sortint el sol. Amb la tonteria arribo a casa a les 6. No m'ho puc creure. Ja ho vaig dir, a Belgrad se t'hi fa de dia encara que no ho vulguis

què hi farem..

Avui les vistes des de Kalemegdan eren, senzillament, perfectes



aquesta torre, que assenyala Zemun i l'exfrontera amb l'imperi austrohungar, es veia perfecte (no la busqueu a la fotografia de sobre, queda una mica mes cap a la dreta)


Pero aqui si que es veu, al fons, i l'estatua del vencedor, que van moure del centre de Belgrad ara fa una pila d'anys perque les senyores s'escandalitzaven al veure-li el penis, i per aixo esta qui, a Kalemegdan, dalt de tot d'una columna

Ahir feien per la tele Mi nismo Andjeli, tot un classic. Es saben sencera la pel.licula de memoria, frase per frase. Jo la mirava a la tele i la Zlata, d'esquenes i actualitzant el facebook a l'ordinador, recitava els dialegs un segon abans que el diguessin per la tele. Despres han fet la 2 i la 3, pero el classic es la primera. Es una llastima que es una pel.licula tan d'aqui que es practicament intraduible. A mi se m'escapaven quatre cinquenes parts de les bromes

Tito i ja

No ve a cuento de res, pero em fa gracia el comencament d'aquesta pel.licula amb aquesta musiqueta

ah si! dema me'n vaig a veure en Tito!


___

Escandalos. Aquestes coses les trobo escandaloses

___

Un altre tema
Dic per enessima vegada que no soc historiadora. Que la historia dels Balcans m'interessa el minim per saber de que va el tema. Per exemple, per poder seure un dissabte a la nit a un banc de Tasmajdan (un parc), que passin uns cotxes amb sirenes, que algun serbi deixi anar el comentari
- oh! ja han arrestat en Mladic!
i poder riure tant com ells

Pero no m'interessa parlar d'historia amb ningu. Especialment si no es dels Balcans. He llegit molt poc, sobre els Balcans. Ni tan sols m'he acabat de llegir la Trampa Balcanica. No em parleu d'historia, no em parleu de politica. No soc la persona adequada. Prefereixo escoltar-los, no m'interessa parlar d'aixo al bloq o amb vosaltres, m'avorreix i em posa nerviosa normalment. Si n'escric alguna cosa, nomes sera per repetir com un lloro el que m'han dit ells

Aquest no es un bloq politic
Aquest no es un bloq historic

Jo soc estudiant de filologia. Ex-estudiant d'arquitectura. Amb clares tendencies sociologiques i antropologiques, o digueu-n'hi com vulgueu

Parlem de cases, parlem de carrers, parlem de turons brillants, parlem dels rius, parlem dels serbis com a persones que viuen aqui a Belgrad i no com el que us deveu imaginar vosaltres. Persones que viuen a una ciutat i prou


Belgrad es increiblement verda. Els serbis son increiblement macos i normals


I to je to, que diuen ells, i que quan volen traduir a l'angles diuen "i that is that"

Calor

Fa MOLTA calor

No se que tal esta a Catalunya, pero aqui fa MOLTA calor. Ahir, 37 a l'ombra
31 graus de nit

De totes maneres, amb la Biljana vam quedar a les dues de la tarda. Despres li vaig dir que a Barcelona hauria de canviar de mentalitat, que no podia quedar a les dues de la tarda amb ningu si no era amb la intencio d'anar a dinar. Pero no vam anar a dinar, sino a fer una cervesa a un bar amb vistes al jardi botanic de Belgrad
De cami ens vam trobar amb una pintada on hi deia
Ibiza je Srbija
(pero algu sense sentit de l'humor ho havia tatxat i havia escrit Kosovo je Srbija /Kosovo es Serbia)


(abans)


(despres)

/sorprenent tot el que es troba a internet!/

Despres seiem al bar i vaig exclamar
Ai, Draga Biljana, que nomes em queden tres setmanes a Belgrad!
Tres? Oh! I quins plans tens?
Hmm... Nomes em falta visitar la tomba d'en Tito..
La tomba d'en Tito? Hah, em sembla que no hi he anat mai! No se ni on esta
Jo si.. mes o menys. Vols acompanyar-me un dia a veure'l?
Val! Saps, vaig coneixer un noi que estava a les forces armades i que estava fent de guardia a la tomba d'en Tito!
[...]

Mentre erem al bar bevent una cerveseta a l'ombra va entrar una iaia a demanar diners. Hi ha molts avis i moltes iaies pobres, per Belgrad. No tots demanen diners, la majoria no ho fan, pero son evidentment molt pobres. Coses de les crisis economiques, de ser vellet i de no tenir altre lloc on viure

Despres vam anar cap a la facultat de biologia, perque li volia passar unes quantes cancons en catala. No se per quin motiu tenia les claus de la facultat, pero les tenia. La facultat de biologia esta situada al tercer pis de la facultat de filologia, i com que a aquesta ja hi he estat un parell de vegades, em feia molta gracia, tot plegat. Vam pujar fins al tercer pis i, per coses de la vida, em vaig trobar asseguda davant d'un professor de biologia (d'ecologia) que m'explicava una anecdota sobre la Biljana i un examen oral d'ara fa uns quatre anys. Fins fa un parell d'anys bona part dels examens a la universitat de Belgrad eren orals, ara crec que ja no tant. Despres li vaig passar cancons de Sanjosex, Antonia Font, Inadaptats i la dels Bobobobs, que es tota la musica en catala que porto al damunt. Vaig fer fotos a la facultat deserta perque, com ja he dit, em feia molta gracia l'experiencia








Despres, a fora al carrer, ens vam trobar amb els policies a cavall dels que parlava ahir. Estaven rodejats de gent mirant-los encuriosits, a la que hagin de comencar a cavalcar rapid per perseguir un lladre de bolsos s'emportaran algu per davant, segur



i aixo es tot per ara

__________



žuurka, luda žurkaaa (festaaa, festa bojaaa) Ai mare..

To de veu

Com vaig escriure ahir, els serbis utilitzen un to de veu una mica mes greu que el nostre. Per comprovar-ho, aqui us poso aquests dos videos, un en serbi, l'altre en catala. Curiosament, quan parlen en angles o en espanyol o en el que siguin, pugen una mica el to de veu (el fan una mica mes agut), pero quan tornen a canviar a serbi el tornen a baixar

Mentre espero que es refredi el cafe..

.. miro els diaris per internet

Ahir ja vaig llegir que es va morir en Soljenitsin ara fa un parell de dies, i avui lllegeixo que volen que Leonardo DiCaprio faci de Lenin en una pel.licula sobre Lenin. Tambe llegeixo aixo, i penso que fa poc, en alguna pelicula (potser No Man's Land, que esta molt be), que passa durant la guerra de bosnia, un soldat li diu a un altre alguna cosa aixi com (tot mirant el diari)
- Uf! Quin merder a Ruanda!
.. i.. es molt gracios que digui aixo just en aquell moment


(aqui esta l'escena, entre d'altres)

Potser no ha quedat clar QUANT que m'agrada aquesta ciutat. Hi tornarem. Soc com una persona que s'acaba d'enamorar, t'estimo Belgrad, que maco que ets Belgrad, Belgrad del meu cor, Belgrad estimat.. tot el dia igual. Avui treia el cap per la finestra de l'autobus com un gosset, amb el meu serrell tallat de boja voletejant, veia el meu turonet iluminat (a quarts de set de la tarda es la seva millor hora, quan brilla mes), temperatura je bila super, do jaja.. i tako.. i pensava Quin goig que fa tot plegat, que maco que es Belgrad, Quant que m'agrada!

Despres l'autobus m'ha deixat a l'ultima estacio de Karaburma. Mes que deixar-te a la parada, en aquesta ultima estacio l'autobus t'abandona, sol estar plena d'autobusos desordenats i s'atura a algun lloc i baixes alla, apala

Com que feia una temperatura magnifica i volia veure una estona el meu turonet, he fet una volta pel barri abans d'anar a casa. M'he perdut i un gos se m'ha llencat al peu. He comprat l'Alo d'avui. Ahir la Natasa em va dir que em compres l'Alo, li vaig dir Buscare els teus articles, com faig amb la Laia i l'Accent, que nomes em llegeixo els seus articles, i em va dir que no en trobaria cap perque ella no els firma, nomes els corregeix, pero despres em va dir: pagina vuit.. O sigui que em compro l'Alo i ara el tinc aqui al costat, que el llegire aixi que acabi amb el post. A la portada hi ha una foto dels disturbis d'ahir

Aquesta tarda he anat a fer un volt al centre amb en Dobri. Estaven canviant el vidre d'un aparador al costat de Trg Republika, hi havia una paperera del reves i alguns trossets de vidre per terra. Estaven recollint l'escenari, tambe, i a Terazija, just quan creues per sota el passatge i surts a fora, doncs alla hi havia tot d'antidisturbis aturats. Primer nomes n'hem vist un parell, pero un parell de passes mes enlla n'hem vist mes i mes, potser s'esperen alguna altra manifestacio perque aquesta nit s'han endut en Karadzic (perdoneu, acabo de llegir a europapress aquesta frase que m'ha fet esclatar de riure..
Entretanto, Karadzic permanecerá recluido en una celda sencilla con baño propio
CON BAñO PROPIO!
Aixo es luxe, escolta. Senzilla, si, pero amb bany propi

Be, seguim. Hem anat a fer un cafe. Jo he demanat un ice coffee pero m'han portat un frappe, no hi ha manera de prendre cafe amb gel en aquest pais, de fet es que no existeix, pero cada vegada que veig Ice coffee a la carta ho demano, sovint no en tenen, pero un dia em van portar un cafe gegant i congelat, i avui una mena de frappe. Despres explico a qui sigui que m'acompanya que es un cafe amb gel de veritat. Molen aquestes coses. La Jelena em va preguntar fa un parell de dies, tota sorpresa i exaltada
Pero.. pero.. menges pa amb xocolata????
com si menges xocolata amb pate d'olives, no se..

Hem fet el cafe i despres hem caminat per Makedonska Hilandrarska (hi ha un lloc on fan un burek molt bo, es diu Sarajevo Burek... no me'n recordo com es diu), despres hem girat per Takovska i finalment per.. no ho se, no m'hi fixava perque estavem parlant. Per Belgrad, es igual, es un plaer caminar per Belgrad. Hi tornare i hi fare fotos. Dema al mati, potser

Belgrad, Belgrad.. on estava? Aix, es igual.. Belgrad..

Ah si, despres de comprar-me l'Alo m'he comprat un gelat. El gelat costava 100 dinars i el diari 10. Es MOLT poc, 10 dinars. No m'ho creia. Un bitllet d'autobus val tres vegades mes. Pero aqui els diaris son molt primets, semblen suplements culturals del diumenge mes que no pas diaris

Vaig a llegir-me'l

------

segona part del post

Aixo es serbi parlat mooolt rapid. No solen parlar tan rapid (quin detallas! cap al minut 4 la noia que mira per la finestra menja smokis!! i diu aa, jebi ga)(aa, fuck). I al tercer "gag" ja parlen mes a poc a poc i a la velocitat que estic acostumada. Quant que enyorare la seva cantarella..


aquest es un serbi a velocitat mes adequada i habitual. Espero que es noti la diferencia..


serbi que s'enten XD