Avui m'he preparat un cafe turc. N'he fet un parell de glops. He dinat pollastre i amanida amb la Zlata, en Djordje i la Ješa. Despres m'he acabat el cafe, que encara estava calent. He mirat Las horas (en angles i subtitulada en serbi). Ja la vaig veure ahir, pero hi he tornat. Aqui repeteixen molt les pel.licules. De fet es normal que les repeteixin, perque en fan moltissimes i a molts canals. Et pots passar un dia sencer sense parar de mirar pelicules, i mirant-ne tres o quatre de cop, si vols. Llavors passa que a vegades es repeteixen. N'hi ha una d'en Jerry L. Lewis que ja he vist tres vegades. De fet no se perque, sempre veig els mateixos fragments, perque em distrec als mateixos fragments. Pero l'he vist tres vegades. Hi ha un munt de coses que penso que vull explicar al bloq, pero despres me n'oblido..

L'aficio que semblen tenir de dormir embolicats amb tovalloles. La Zlata dorm abrigada amb una tovallola. En Nik dormia amb una tovallola i jo vaig dormir amb una tovallola.
O que practic que sembla ser tot aqui. Suposo que aixo es que van d'una economia comunista a una capitalista.. El comunisme sempre te un regust mes de practic que de sofisticat.. Vols un vater? Doncs aqui tens un vater, tal qual, un vater. Aqui catalunya no en sabem ja, em sembla, de comprar nomes un vater.. (es que fa un parell de dies vaig passar per davant d'una botiga de lavabos). Es clar que a la Zlata li encanta anar de compres, tenim televisor amb mando, i webcam, i bluetooth, i tres ordinadors en un pis petit, i una maquina enorme per fer exercici, etcetc. En fi.. hi ha mes coses, pero, que crec que no n'he parlat

Per exemple, no se si he dit mai quant que m'agrada el turonet de davant de casa. Es un turonet que de fet no te res d'especial, pero es verd balcanic, i el verd balcanic te alguna cosa especial. Crec que es mes lluminos que la resta de verds de muntanya. Si.. lluminos es l'adjectiu, com si fos la lluna, la llum s'hi reflecteix i llavors sembla que la llum surti de la mateixa lluna, del mateix turo. Potser s'hi acosta el verd que fan servir els nens petits per pintar les muntanyes, aquell verd intens i lluminos, aquell verd es el del turo de davant de casa meva..

Et pots creure que..

.. avui he descobert que hi ha un petit supermercat a dos minuts de casa? (i jo anant als que estan a cinc, sis minuts!)
.. avui nomes he sortit de casa per anar a aquest supermercat?
.. que hi venen suc de cirera?
.. que he comprat cafe turc?
.. i que n'estic preparant per mi i la Zlata sense sucre?
.. que he dinat un pollastre molt bo?
.. a les cinc de la tarda?
.. i un pastis fet amb galetes jaffa (les pim d'aqui) i una pastarada groga al damunt?
..


Mozis da verovas sto naucila sam srpski jezik sve dan?

visita a Banovo Brdo

Dear Miami - Roisin Murphy

que ve un promaja!

De la mateixa manera que els gals de l'Asterix nomes temen que el cel els hi caigui damunt del cap, sembla ser que el que mes temen els serbis son els corrents d'aire (en diuen promaja). L'altre dia vaig anar a casa en Marko i me'l vaig trobar rapant-se el cabell. Despres es va anar a dutxar i llavors es va asseure a la butaca de la seva habitacio a assecar-se el cabell amb l'assecador. Li pregunto que dimonis s'esta assecant, si s'acaba de rapar el cabell. M'assenyala la finestra obera: promaja!

Ahir, amb molta satisfaccio, mirava una pelicula (de frases elementals, tot s'ha de dir) i m'adonava que entenia una bona colla de paraules (les pelis son subtitulades i, per tant, les paraules escrites) en serbi. Em diuen, pero, que estic aprenent l'argot belgradense

ja hem parlat del do jaja unes quantes vegades, i espero introduir-lo al vostre vocabulari un cop torni a Catalunya. Tambe tenim pero, la paraula gaiba, que significa una caixa oberta de plastic amb forats, com aquelles per les cerveses i les cocacoles (quines paraules mes concretes que tenen, a vegades), pero que en argot tambe significa "pis" o "casa"

Riba, que en realitat es peix, ho fan servir per les noies (com dir "tia")
Cale /chale/ es pare (en argot, se sobreenten)(otac es l'oficial)
Keva es mare (en llenguatge normal es majka)
Els matorci son els pares (roditelji)

i alguna altra parauleta-expressio que s'ha de saber
Nema na cemu /nema na chemu/ - de res
Stvarno? - de debo?
Srecno! /srechno/ - bona sort!
Naravno - es clar
Vazi (Vaji) - ok
Nazdravlje - salut! (despres d'un estornut)

i per acabar, una paraula que em fa molta gracia:
Sponzorusa /sponzoruixa/. Serveix per descriure un tipus de dona. Qui ho endevini, te premi (una caixa de munchmallows)



i una mica de ciganska muzika
http://www.guca.co.yu/ita/strana.php?str=muzika

Zibeli, draga Srbija

La vetllada comenca bevent un culet d'un licor de menta i mes herbes, que es de color marro i te una mica de gust a sopa de menta, pero mes aspre i com si portes barrejat palla. Despres em comenca a ensenyar cancons de velles glories serbies/iugoslaves. La progressio es Sanja Djordjevic, Indira Radic, Bijelo Dugme, Goran Bregovic (breument), Zdravko Colic i Ceca. Amb la Ceca ens aturem perque el seu marit era el lider dels Tigers, un dels grups militars que van lluitar a la guerra, el mes famos potser, o com a minim l'unic que em sona, i m'explica aixo, que el marit de la Ceca (Arkan) era el lider i que va ser assassinat durant la guerra. Em diu
- penso que la guerra es una gran
i espero expectant la resposta
- .. merda
Nomes dic
No puc ni imaginar-me que es viure una guerra
I torna a dir
La guerra es una gran merda

Llavors ja no dic res mes perque ella es posa a parlar. M'explica que van estar durant molt temps menjant nomes ous (perque es preferible menjar ous que la gallina que fa ous), mermelada, patates i blat de moro. Que nois del seu poble que tenien 18 anys estaven fent el servei militar i que van haver d'anar a lluitar i que van morir alla. Que al 99 ella comencava la carrera i que no podia anar a fer les practiques perque la OTAN amenacava amb bombardejar Belgrad i estaven espantats (qui no estaria espantat?). Que era tot una gran merda. I que el que continua sent una gran merda es que la gent consideri els serbis com els dolents. Que tots van ser dolents. Que no hi ha culpables, o que ho son tots. Que de fanatics n'hi ha a tot arreu. Que no te paciencia per estar explicant sempre a la gent de fora que ella no es una mala persona, que els seus amics no son unes males persones, que la majoria de serbis no son males persones, i haver-ho de justificar. Si jo n'estic farta, de repetir aixo, no em puc imaginar com en deuen estar ells


Hi tornare una vegada mes, pero, encara que se que els quatre que llegiu aquest bloq ja n'esteu convencuts, pero mireu, vull acabar-vos de treure totes les manies

Serbia es un pais que es una passada. Enlloc m'havien acollit com aqui. Enlloc com aqui m'hi sento tan com a casa. Enlloc havia conegut gent tan fantastica. Ni a Catalunya. A Catalunya he tardat anys per tenir els bons amics que tinc ara. Aqui no paro de fer-ne

Serbia no sona tan guai com dir que has viscut a NY, California, algun pais sudamerica, London, Paris, Roma, Xina, Japo. Dir que estas a Serbia sona raro i una mica cutre i decadent, com anar aqui perque no tens on caure mort. Pero ho repeteixo les vegades que faci falta, perque la gent nomes enten les coses per repeticio: Serbia es el millor lloc on he estat mai

Els dies van d'una banda a l'altra, en aquest pais

Ahir al vespre les coses estaven aixi:

A les quatre havia de quedar amb en Nikola i a les sis amb la Smee

M'he despertat, he fet una mica de mestressa de casa, he parlat amb en Marko per si vol quedar divendres, he mirat una peli, m'he fet el dinar i he esperat que en Nikola em truques, perque no les tenia totes que a les quatre ja estigues despert. Mentre esperava la trucada, m'ha enviat un missatge la Smee que al final no podia quedar. Despres he mirat una mica mes la tele i com que eren gairebe les sis, he decidit passar d'en Nikola i anar a fer una volta al centre. Llavors m'he inspirat i li he enviat un missatge al mobil a en Dobri, que dissabte a la nit va arribar d'alemanya i que no he vist des del setembre. Mentre esperava la resposta ha arribat la Zlata i llavors m'ha arribat la resposta d'en Dobri, que era al centre. Li he dit a la Zlata i (visc amb la Zlata perque es amiga d'en Dobri) m'ha dit que l'anava a trucar. L'ha trucat i han quedat que vindria a casa d'aqui una horeta. Li he dit que l'esperaria, que havia quedat amb un amic pero que encara estava dormint. Eren les sis quan he trucat en Nikola, pero m'ha penjat per enviar-me un missatge dient-me que em trucaria d'aqui un moment (o sigui, que li he fet de despertador). Al cap d'un moment m'ha trucat i li he dit que no podia quedar, que venia en Dobri a casa d'aqui una estona i que em feia molta ilusio veure'l. Amb en Nikola hem quedat per dema, pero dema a la tarda he quedat amb la Natasa per comencar les classes d'espanyol, i mes tard en Dobri m'ha dit que hi ha una trobada que hi puc anar, on hi ha algun espanyol (i he pensat.. bah..) i tambe potser algun rus (i he pensat ue!), o sigui que si en Nikola segueix llevant-se a les sis de la tarda i perque el truco, no se pas quan ens veurem. Com podeu suposar, doncs, en Dobri ha arribat a casa i m'he posat molt contenta perque esta maco com sempre. Hem estat parlant parlant, amb ell i la Zlata, i cap a les nou ha arribat el seu germa i la xicota del seu germa. En Dobri m'ha dit que potser anava a Guca, al festival, que potser m'hi podia apuntar. Ahir li explicava a en Marc que no val la pena pensar amb qui aniras als llocs, perque aqui sempre acaba apareixent algu. A la tele han comencat a fer miss univers i ha sortit escollida (a no se quina ronda) miss espanya. Jo he fet bah, i com que saben que quan sento espanya faig bah, en Dobri i la Zlata han explicat al germa d'en Dobri i a la seva germana perque faig bah quan sento espanya, llavors s'han posat a parlar de kosovo perque a la tele acabava de sortir miss kosovo, i he flipat molt que ja hi hagi una miss kosovo que es presenti a miss univers. Despres en Dobri m'ha ensenyat el bracalet groc de plastic descolorit que portava al brac, i ha resultat ser la que li vaig regalar jo el setembre passat, i m'he emocionat molt, perque l'ha dut tot aquest temps i el color vermell de la senyera s'ha descolorit i nomes quedava la polsera de color groc

Aixi doncs, al final no he fet res del que havia planejat, pero igualment m'he posat molt i molt contenta

4 setmanes

El meu llencol es quadrat. I fa quatre setmanes (ja!) que se que el meu llencol es quadrat. I fa quatre setmanes que, cada dia al fer-me el llit, dono voltes i mes voltes al llencol tot buscant-ne el costat mes llarg


Del que no fa quatre setmanes, pero, es del dia que vaig veure Belgrad per primera vegada i me'n vaig enamorar

i el que em va enamorar va ser aixo

(les vistes des de la porta principal de l'estacio de trens de Belgrad. No em va deixar ni fer un pas. En diuen amor a primera vista)

Tenia un cuquet a dins molt gros des que vaig arribar a Belgrad. Mes que un cuquet era un cuc, un cuc enorme, una tenia, una serp!
Volia ensenyar la ciutat a algu. Pero no amb fotos o explicant-li pel msn o per l'skype, volia ensenyar-li passet a passet, en directe

I avui he matat la serp i espero que la matanca em duri unes quantes setmanes!

En Marc, un noi molt trempat de Santa Coloma de Farners, em va enviar un mail fa un parell de dies dient que venia a fer un camp de treball a un poblot de la Vojvodina i li vaig dir que s'ho fes d'alguna manera per tenir una tarda per passejar per Belgrad. I tal dit tal fet, avui, sota el primer xafec que visc a Belgrad, l'he portat a fer voltes per la ciutat. Primer hem sortit de l'estacio de trens a deixar la motxilla a l'estacio de busos, despres carrer amunt per passar davant dels edificis bombardejats, despres per el carrer guai que desemboca a st.sava (pero en direccio contraria), hem fet volta per veure el parlament i caminar pel parc del davant, despres cap a la torre d'albania i trg republika, i kneza mihailova, i kalemegdan (sota una pluja infernal on Novi Beograd es veia desdibuixat), despres cap a fer un cafe a un bar al voltant de kneza mihailova, i llavors a buscar un tros de pizza a Bucko, despres pujant per Skaradljija, despres a visitar Sv.Marko (pero ja estava tancat) i xinoxano cap a Sv.Sava, que estava iluminada perque ja era de nit, i hi hem pogut entrar i era enorme com sempre (potser de dia es veu mes enorme), i despres baixant per nemajska, o no se ben be com es diu, el carrer que et deixa directament davant l'estacio de trens, i hem anat a buscar la motxilla i sort que hem arribat a l'estacio de busos abans d'hora, perque l'ultim bus cap a Novi Sad sortia mitja hora abans del que em pensava i hem arribat deu minuts abans que marxes. I m'he quedat ben descansada i ell sembla que la mar de content amb la passejada :)


i m'ha dit que beograd mola molt


Despres he trucat a la Biljana i a en Nikola per parlar una estona amb ells. I he intentat parlar una estona per l'skipe amb la meva familia pero no funcionava. I ah! He pensat, has de dir al bloq, has de dir que has estat convidada a una boda serbia :)


do jaja!

No puc descriure Beograd.. ho provo i ho torno a provar pero no me'n surto. Es que aixo.. com ho descriviu aixo?

val, potser aixo no es complicat. Pero combinat amb aixo...



i ara, com expliqueu Beograd?

i si a mes, hi afegim aixo



qui s'atreveix? qui diu el primer adjectiu? a mi em surten i em cauen tota l'estona, els canvio, en trobo d'oposats que hi queden be per igual


ara hi caic pero, l'adjectiu me l'han donat els mateixos serbis. Beograd te un adjectiu.. que li va molt be.. que la clava.. i que sempre es cert. Ho dic un cop i ho repetire els que faci falta!


Beograd do jaja






(Belgrad mola)

Exit Festival

I despres d'aquesta petita introduccio (mes que res perque escolteu una mica com sona el serbi, que fa goig de sentir), fem la cronica o alguna cosa semblant de l'Exit Fest 2008

Sortim de Belgrad cap a les tres de la tarda (som quatre al cotxe) i creuem la plana de la Vojvodina en direccio a Novi Sad. Arribem a Novi Sad, anem a buscar un parell d'entrades, deixem una de les quatre persones a l'estacio de trens perque pugui tornar a Belgrad (no us explicare la de xanxullos que es munten per poder tenir entrades gratis) i anem a buscar un lloc on dormir. En Marko coneix un lloc al costat del Dunav (Danubi), al costat de la zona d'acampada, gratis i on s'hi esta la mar de be, o sigui que aparquem a la vora (passem amb el cotxe per un lloc on no crec que es pugui passar amb cotxe), agafem els trastos i ens anem a estirar a la vora del Dunav per no fer res. Son les cinc de la tarda

Des d'on estem estirats no fent res es veu la fortalesa on es fan els concerts. Porten una tenda, pero se'ls hi fa fosc i no tenen temps de muntar-la. Si, a les cinc de la tarda seiem a la platgeta perque no tenim res millor a fer i SE'LS HI FA FOSC PER MUNTAR LA TENDA. Aixi funciona el ritme balcanic. Cap a les deu o les onze per fi entrem a la fortalesa. Per arribar-hi des de la platgeta hem de passar per un carrer que va pel costat del Dunav ple ple de gent venent coses. No nomes cervesa freda i aigua, tambe ampolles petites d'alcohol variat, mocadors, sabates, entrepans, cevaps i coses d'aquestes que mengen, blat de moro bullit (la "mazorca" sencera, perdoneu que no em surti la paraula en catala ara), llums de colors, entrades pel festival (falses i no falses, pero a saber quines son les bones), cartellets que anuncien mes entrades pel festival, apartaments i habitacions per dormir, taxis per tornar a Belgrad o a l'aeroport de Belgrad, vaja, de tot.. i de fons es veu el pont que creua el Dunav iluminat de tots colors (verd, blau, vermell). Creuem el pont, arribem al casc antic, enfilem unes escales cap a la fortalesa, la laura compra l'entrada (mentre l'esta comprant un senyor li'n vol vendre una) i passem els controls de seguretat (molts, mes que en qualsevol concert-festival on hagi estat mai) i ja som a dins

(els controls)

i ale, de concert en concert fins a quarts de quatre, on estem tan rebentats que decidim tornar. Anem al cotxe, agafem les mantes i les coses, canviem les bambes per xancletes (prefereixo que em robin les xancletes que les bambes) i anem a estirar-nos a la vora del Dunav. A les onze el sol es massa fort com per poder dormir i obro els ulls i dic bon dia..

bon dia... darrere els arbres hi ha el riu

amb calma balcanica, des de les onze fins les sis de la tarda, tot el que fem es desplacar-nos, primer a una platja, despres a una altra (a uns pocs metres l'una de l'altra, tot s'ha de dir)

Platja n`1 amb diferents barcos flotant. I em banyo, em banyooo al Danubiii :) per primera vegada a la vida :) i quedo feta un fastic, perque el terra esta fet de llot, pero es igual, ja m'he banyat al Dunav

Platja n`2, amb vistes a la fortalesa

A les sis decideixen anar a menjar alguna cosa i menjo pljeskavice (una cosa semblant al cevap, pero mes tirant a forma d'hamburguesa) mentre en Marko i l'Uros obren una llauna de sardines. Com que m'ho conec i el concert de Gogol Bordello comenca a tres quarts de nou i ja son gairebe les vuit (i a les sis s'ha decidit anar a menjar, siii, visca els balcanics) els hi dic que vaig tirant i que ja ens trobarem alla. De fet he quedat amb la Vesna, una noia d'Ucize que conec de Belgrad i que a la nit anterior ens vam trobar per casualitat. Aixi doncs, me'n vaig xinoxano cap al concert

(perdoneu que les fotos siguin tan dolentes.. es el que hi ha)




i entro a dins i flipo amb alguns escenaris







i em preparo per escoltar Gogol Bordello




(el dibuix que hi ha sota les lletres "Exit" no es una estelada, pero gairebe!)

(estelada i cervesa, ben be com si fossim a.. a aquell festival que feien a arbucies i ara fan a sant celoni. Joder, no em surt el nom!). Em va sobtar molt que al bar nomes hi hagues vi i cervesa (i aigua i suc i refrescos). Pero res de cubates. Vi i cervesa

i ara vindrien algunes fotos d'uns quants concerts, pero no valen la pena. La Vesna en va fer, o sigui que si me les envia i veig que son millor, les posare. Ara, els concerts, increibles. Ai... per exemple

Gogol Bordello

Pero tambe molts d'altres.. Besh o Drom, Kultur Shock

(uns dibuixos amb musica de Besh o Drom. Vaig tenir la gran sort que tothom era escoltant Juliette&the licks i sobretot, manu chao, i que jo tenia tot l'espai del mon per ballar aquest grup i el que va venir a continuacio)

Despres, amb els pantalons blancs per culpa de la polseguera, vaig retrobar-me amb en Marko i els dos amics mentre la Vesna se n'anava a dormir, i vam continuar passant l'estona a l'escenari de reagge

fent res fins que se'ns va fer de dia..

i vaig poder tornar-me a admirar del lloc on era


i ajde.. bona nit..

poca cosa mes. Em llevo a les dotze, l'amic d'en Marko diu que si em sembla be marxar cap a Belgrad al cap de mitja horeta, dic que d'acord i cap a les tres sortim de Novi Sad (siiiii, ritme balcanic!). Ens equivoquem d'autopista i fem una vintena de quilometres en direccio Zagreb. Despres ens n'adonem, reculem i tornem a Beograd creuant plana i camps de blat i girasol