Al bus

Finalment ha passat el que tenia que passar i m'han enxampat al bus sense pagar

Sempre viatjo amb un bitllet d'autous a la ma, encara que sense marcar, i si veig el revisor, m'aixeco i el marco, o baixo a la primera parada. O aixo es el que pretenia fer en cas que veies un revisor. Pero no l'he vist, ha entrat per la porta mes propera a mi i he estat la primera a qui li he demanat. Per sort anava amb el bitllet a la ma (encara que sense marcar)

He provat de fer-me la turista que no enten res de serbi i nomes sap dir "ne govorim serbian" (no parlo serbian) i que si va amb el bitllet a la ma (encara que sense marcar) es perque la molt estupida no enten que s'ha de marcar, pero almenys hi ha la bona voluntat
Quan m'ha explicat que s'havia de marcar, he fet el gest d'anar-lo a marcar, pero ha fet que no que no, que no marques
Hem baixat a la seguent parada. M'ha dit que havia de pagar la multa (1800 dinars). He continuat en que no sabia que s'havia de marcar. No funcionava

Doncs res, insolvencia. De fet no portava 1800 dinars al moneder, o sigui que esperava que m'escrivis la multa i l'envies a casa (a Girona, ja em direu si hauria arribat algun dia, si no aqui no arriben ni a l'altra banda de riu..)

Res. M'ha fet caminar fins que hem trobat un caixer automatic, m'ha fet treure els 1800 dinars, i apala, multa pagada

Despres m'ha dit que la multa em donava dret a un viatge amb autobus (nomes faltaria), pero he anat fins al centre caminant. Alla m'he trobat amb l'Oscar, que es de Barcelona, i almenys m'he pogut cagar amb tot en catala


Pičku materinu..


Ah. Avui estavem a 40 graus a l'ombra


Per cert, en Nadal no ha "derrotat" en Djoković, l'ha guanyat i prou

En Djoković /llegeixis Djokovich/ em cau molt be, es molt mono i fa cara de bon noi. Com que Belgrad es molt petit, la Zlata resulta que treballava al club de tennis on entrenava, i sempre m'explica que era molt simpatic i molt bon noi (very nice) i que li preguntava que tal estava. Ahir li vaig ensenyar a la Nataša aquests dos videos i va riure molt. Ara es a un poble del sud de serbia, fent un reportatge sobre uns nens que viuen amb els seus avis, pero la gent del poble ha denunciat els avis perque no tenen lavabo a la casa i volen que els nens vagin a viure a un altre lloc. Els nens, es clar, volen quedar-se amb els avis i els hi es igual que no hi hagi lavabo, per aixo els del diari de la Nataša van al poblet del sud de serbia i paguen un lavabo a casa dels avis


(abans)


(despres)

Calor

Fa MOLTA calor

No se que tal esta a Catalunya, pero aqui fa MOLTA calor. Ahir, 37 a l'ombra
31 graus de nit

De totes maneres, amb la Biljana vam quedar a les dues de la tarda. Despres li vaig dir que a Barcelona hauria de canviar de mentalitat, que no podia quedar a les dues de la tarda amb ningu si no era amb la intencio d'anar a dinar. Pero no vam anar a dinar, sino a fer una cervesa a un bar amb vistes al jardi botanic de Belgrad
De cami ens vam trobar amb una pintada on hi deia
Ibiza je Srbija
(pero algu sense sentit de l'humor ho havia tatxat i havia escrit Kosovo je Srbija /Kosovo es Serbia)


(abans)


(despres)

/sorprenent tot el que es troba a internet!/

Despres seiem al bar i vaig exclamar
Ai, Draga Biljana, que nomes em queden tres setmanes a Belgrad!
Tres? Oh! I quins plans tens?
Hmm... Nomes em falta visitar la tomba d'en Tito..
La tomba d'en Tito? Hah, em sembla que no hi he anat mai! No se ni on esta
Jo si.. mes o menys. Vols acompanyar-me un dia a veure'l?
Val! Saps, vaig coneixer un noi que estava a les forces armades i que estava fent de guardia a la tomba d'en Tito!
[...]

Mentre erem al bar bevent una cerveseta a l'ombra va entrar una iaia a demanar diners. Hi ha molts avis i moltes iaies pobres, per Belgrad. No tots demanen diners, la majoria no ho fan, pero son evidentment molt pobres. Coses de les crisis economiques, de ser vellet i de no tenir altre lloc on viure

Despres vam anar cap a la facultat de biologia, perque li volia passar unes quantes cancons en catala. No se per quin motiu tenia les claus de la facultat, pero les tenia. La facultat de biologia esta situada al tercer pis de la facultat de filologia, i com que a aquesta ja hi he estat un parell de vegades, em feia molta gracia, tot plegat. Vam pujar fins al tercer pis i, per coses de la vida, em vaig trobar asseguda davant d'un professor de biologia (d'ecologia) que m'explicava una anecdota sobre la Biljana i un examen oral d'ara fa uns quatre anys. Fins fa un parell d'anys bona part dels examens a la universitat de Belgrad eren orals, ara crec que ja no tant. Despres li vaig passar cancons de Sanjosex, Antonia Font, Inadaptats i la dels Bobobobs, que es tota la musica en catala que porto al damunt. Vaig fer fotos a la facultat deserta perque, com ja he dit, em feia molta gracia l'experiencia








Despres, a fora al carrer, ens vam trobar amb els policies a cavall dels que parlava ahir. Estaven rodejats de gent mirant-los encuriosits, a la que hagin de comencar a cavalcar rapid per perseguir un lladre de bolsos s'emportaran algu per davant, segur



i aixo es tot per ara

__________



žuurka, luda žurkaaa (festaaa, festa bojaaa) Ai mare..

Noticies del dia

.. i perdoneu que a vegades em venci la temptacio d'escriure sobre alguna altra cosa que no sigui Belgrad o Serbia, pero es que a vegades em tempten els diaris, amb titulars com aquest

EE.UU. estudia castigar a Rusia con su exclusión de organismos internacionales

Ehm.. ho sento, n'estic molt cansada d'aquest mon que funciona a nivell d'escola de primaria per les "masses". Com que castigar? Som idiotes tots plegats o que?

per variar, un lloc per llegir alguna cosa interessant sobre el tema es aqui


Estats Units porta 28 medalles i va primer, Russia 12 i va tercer (empatat amb Korea del sud) i Georgia 1, empatat amb (aixi que m'interessin) Mongolia, Eslovenia, Bielorussia, Croacia, Kirgistan, Tajikistan i Uzbekistan. Els txecs, en canvi (potser tindre temps de visitar Praga, just abans d'arribar a Barcelona) van en dinovena posicio, amb 2 medalles, empatats amb Eslovaquia, Kazakstan, Armenia i espanya (joj!). La llesta de llocs que molen estan en tretzena posicio, amb 3 medalles, son Romania i Ucraina

Anuncien 37 graus a l'ombra avui, a Belgrad (38 a Nis), i pluges per divendres i/o dissabte

Han col.locat policies amb cavalls al centre de la ciutat, dilluns sortia per les noticies de la tele i una nena acariciava un cavall, li preguntaven si li agrada i ella deia que si, que el cavall era molt bonic

//


Truquen al telefon de casa. Els primers dies no el contestava, pero ara ja si
Halo, dic
Marina je ovde (la marina es aqui), diuen
Vaig a respondre que aqui no hi ha cap Marina, pero es posa a deixar anar un rotllo telefonic que no entenc res, pero pel to monoton de la veu sobreentenc que m'esta intentant vendre alguna cosa
Ne ne, ništa ništa, dic (no no, res res), encara que espero que continui amb la xerrameca fins que hagi de penjar-li a mitja frase, com acostumo a fer
Sorprenentment, la veu calla i diu
Dobro, do viđenja (Be, adeu siau)
Do viđenja, responc. I pengem les dues

Mai havia estat tan facil!

Avui no tinc gaire res a explicar. Serbia no sembla que estigui guanyant gaire res als jocs olimpics. Seure al sofa mirant els jocs olimpics sempre em fa sensacio d'agost. A Shotting (Men, 50 metres) han quedat vuitens. A natacio (nedant normal, una piscina anada i tornada) s'han classificat, pero no se si ja han fet les finals o que. A lluita lliure (suposo que era lluita lliure) lluitaven un serbi i un rus i no sabia per quin decidir-me. Aviam que fan en tennis..

Despres comptava dies que em falten per tornar a casa. No son molts, pero tampoc son pocs. Aixi important per fer, a mes a mes d'anar a visitar la tomba d'en Tito (aviam si trobo algu que m'hi acompanyi),em queda el Beer Fest. Ara fa un any va sortir a les noticies. Be, hi va sortir de refilo, perque durant el Beer Fest un noi borratxo va caure dins la gabia dels ossos i aquests se'l van menjar. Aquest any l'han traslladat a l'altra banda de riu. Li vaig dir a en Dobri si sabia perque era i em va dir que no. Ah si! va dir despres, per allo dels ossos. Quina bajanada, vaig dir, i em va dir que pensava el mateix, o sigui que deu ser per algun altre motiu

Li vaig preguntar a en Marko i em va dir que no ho sabia, que era per tocar els collons, que no volia creuar el riu per haver d'anar al BeerFest. Despres va obrir la pagina amb els concerts i anava fent Fua! ua!, o sigui que els grups que hi ha deuen estar be, pero a mi no me'n sona ni un

Vaig tornar a Zemun, fa uns dies, a acompanyar a la Biljana a omplir papers per venir a Barcelona. Aixi que vaig seure dins alguna oficina burocratica, molt lluminosa i neta, esperant mentre el noi que estampava segells el document feia un sudoku



Tambe vam tornar a enfilar-nos per contemplar tot Belgrad, vam pendre un cafe a un bar al Danubi (el mateix que vaig anar amb en Nikola fa unes setmanes, crida l'atencio perque es com una caseta de fusta de groc llampant i el teulat verd, segons em va explicar la Biljana aquell es el millor bar del Danubi-Belgradense perque la resta son extremadament fashion i aquest -Sveta Nikola- clarament no)


(aquest)

i vam anar a comprar burek al lloc on deia que el feien mes bo de tot Zemun. Aqui es pot comprar burek i es molt bo. A Ljubljana no hi compreu burek. Diuen que es l'ultima ciutat (caminant cap a occident) on es pot trobar burek, pero alla ja no el fan bo..

jo continuo amb Guča al cap, ai mare..

i la Zlata se'm menja les galetes. Pero no hi fa res, aixi jo en puc comprar mes i mes de diferents. Galetes! Patates! Hm! M'agrada provar marranades d'altres paisos.. Haig d'escriure alguna cosa de les marranades d'aqui, mes enlla dels Smoki (una altra estona)

Gas gas!


ajde ajde, engegueu el Hit de Guča mentre us en faig la cronica. Jooooj!

Anem de Beograd fins a Guča amb cotxe. Mengem galetes de xocolata i bevem aigua amb gas (Knjaz Miloš), que es desfan i s'escalfa respectivament a mesura que ens acostem a Čačak i a Guča. Ens creuem amb un tanc! Som dos cotxes i cinc persones, i a Čačak ens aturem a recollir-ne tres mes. De fet m'he enxufat als d'AEGEE, una associacio d'estudiants universitaris que hi ha per tot Europa i que organitza coses aixi

De Čačak (a la foto de sobre) a Guča hi ha uns pocs quilometres, t'has d'enfilar a una muntanya i tornar-ne a baixar
Finalment arribem a una caseta en construccio a uns quants minuts a peu del centre de Guča, on ja hi ha una bona colla de persones assegudes a fora. Hi ha italians, grecs, alemanys, serbis, bosnis, russos, eslovens, paisos-baixencs i jo, catalaneta. Deuen ser les quatre o les cinc de la tarda. Ens asseiem a la taula de fusta del porxo i un vei (de la casa de davant) arriba amb una gerra enorme amb col i carn a dins (kupus). Ens posen col i carn a dins dels bols, porten pa, treuen ampolles de cervesa Lav i aigua i ala, a menjar

Despres algu treu la rakija (rakija, connecting people, que diuen..)

Quan es fa fosc, anem tots junts cap al centre. Flipo. En un moment t'adones de que es Guča: trompetes, rakija, cervesa, menjar -carn-, gent, muntanyes, nacionalisme serbi i mercadillo gitano. I es genial.. Es divendres a la nit i no hi ha tanta gent com hi haura l'endema, i ens aturem a cada bar (cada bar prefabricat pel festival) a ballar, perque hi ha grups de musics per tot arreu,

fins que finalment creuem el riu i anem fins a l'estadi, on algu esta tocant. Tota l'estona la gent fa kolos de dos, tres, deu persones i donen voltes per la gespa, cap a la dreta i cap a l'esquerra.. (no es pot dir que els del video enllacat tinguin gaire estil, pero perque us en feu una idea). Oooh, qui pogues fer el mateix amb la sardana..

Finalment, quan comenca el concert de la Boban i Marko Marković Orkestra ens acostem a l'escenari. Van tocar a Girona no fa pas gaire, pero jo ja era a Serbia, i no m'esperava que toquessin a Guča. Durant molts anys van estar guanyant la competicio de Guča, fins que va perdre la gracia que sempre guanyessin els mateixos i van decidir deixar de competir i nomes fer un concert. Aixi doncs, una nit es pel concert (hi ha piques entre ells i en Bregović, o sigui que si un any fan el concert uns, els altres no el fan..) i una altra per la competicio de bandes

Quan tornem a la casa, estiro el sac de dormir directament a terra, m'hi poso a dins i au, a dormir..

L'endema em llevo amb tots els ossos aixafats, per culpa de dormir directament al terra d'una casa en construccio, faig cua pel lavabo (som una vintena de persones i nomes un lavabo, o sigui que seeempre esta ocupat), em dutxo, em rento les dents i em pentino i vaig a seure a la taula de fora

Treuen el pa, els embotits (pernil com fumat i una cosa que es practicament igual al xoric), el kajmak, cafe i suc. El kajmak es una mena de formatge pero mes gras, i a mi, que no m'agrada el formatge, en menjo i tot, perque aqui s'ha de provar de tot..

i de la casa vermella del davant n'apareixen, de cop.. taxan! una banda de musica! Son alemanys i com que tenim dues alemanyes al grup, venen a tocar-nos. I joooj, es posen a tocar cancons. Mesecina, i totes les tipiques. Amb que hagueu mirat Underground ja esta, totes les cancons que surten les sentireu una vegada i una altra a Guča
Mentre tocaven la gent que passava amb cotxe s'aturava i s'afegia, fins i tot el conductor d'un cotxe es va aturar per posar-se a ballar damunt del cotxe..

i aqui teniu, en una sola foto, tot el que es Guča. Un serbi (en Sale) amb un barret tipic d'aquestes terres, una ampolla de rakija a la ma i una banda de trompetes. En Sale era del tipus de serbis que possiblement la gent s'imagina amb mes facilitat: parlen quatre paraules d'angles, beuen rakija i cervesa desproporcionadament, i els hi agraden (molt) les noies i Serbia. Cada noia del grup era, segons ell, princesa del seu pais respectiu i per demostrar-ho ens agafava per les espatlles i ens feia petons a la ma

Despres la Mara (de Banja Luka, al nord de Bosnia) em va dir si volia anar a fer una volta per Guča i tal dit tal fet

Ja ho he dit abans, Guča es un enorme mercadillo on, a mes de menjar mes i mes pljeskavica, tambe pots comprar una piscina, ganivets corte-magico, cds pirates, calcotets en paquets de tres, trompetes i panderetes de joguina, samarretes amb la foto d'en Karadzic i d'en Mladic i d'en Tito i de qui vulguis, banderes de serbia, en fi, de tot, absolutament de tot

i a tot arreu bandes de trompetes, carros de cavalls, gent amunt i gent avall

La Mara es troba el seu cap, que ens convida a una cervesa (Jelen pivo, que es la que patrocina el festival, encara que a la casa tenim ampolles de Lav, la competencia) i ens explica coses variades. Comprem pljeskavica perque ens ve gana i ens la mengem xinoxano. La Mara menja moolt a poc a poc i em diu que es tipic de Bosnia, menjar a poc a poc. Tambe diuen que la gent de Montenegro son molt mandrosos

Al cap d'un parell d'horetes tornem cap a la casa (ja deuen ser les cinc de la tarda..)
i suposo que despres de tanta estona s'ha acabat la canco de Gas Gas. Poseu aquesta doncs, per seguir amb l'ambient

i oh, sorpresa, estan cuinant un porc! Durant tres hores veig com el porc dona voltes i com el van untant d'oli i cervesa per fora. Li treuen la cua i se la mengen (encara que hores mes tard en descobrim una part al terra, al banc de darrere nostre), tallen trossos d'orella mentre continua fent-se i finalment (tres hores despres..) el donen per fet, el tallen a trossos, treuen pa, una amanida de tomata, ceba, pebrot i cogombre i au, a sopar

val a dir que trossejat no fa tanta angunia, es mes, esta molt bo.. Per tot Serbia veureu porcs i xais sencers donant voltes tot coent-se
Com que quan tallaven el porc a trossos ja era fosc, un cop tips altre cop vam anar uns quants cap a Guča a veure la competicio de bandes. El poble (que es molt petit) estava sobrepoblat i gairebe no et podies desplacar
Vam escoltar unes quantes bandes de musica, vam veure uns quants kolos i ens en vam tornar a dormir

L'endema em torno a llevar, passo de dutxar-me, i tornem a esmorzar kajmak, embotits, pa i amanida. Despres estem sense fer res per la casa i quan decideixo anar a estirar-me una estona, algu es posa a cridar que ens n'anem tots cap al poble. Els quatre o cinc que estavem dormint ens despertem de cop i al cap de cinc minuts que ens diguin que ens n'anem al poble, descobrim que tothom ja hi es (tenen rampells, a vegades), o sigui que xinoxano anem cap alla. Al cap d'una estona de donar voltes tranquilament, ens trobem una part del grup i anem cap a un turonet a seure, on hi ha tota la resta

(el turonet al final del carrer)


pero no es tan facil arribar al turonet.. Primer hem de creuar un pont per sobre el riu. Ui si, direu, un pont sobre un riu, quina gran dificultat..
Be, tot hauria estat mes facil si el pont hagues estat acabat..


pero no, esta a mig fer
O sigui que baixem per una escaleta de fusta posada alla per l'ocasio i caminem fins al turonet (i ens hi enfilem). No es perque han decidit instal.lar-se dalt d'un turonet on fa tanta pujada, pero un cop a dalt, miro a baix i entenc perque

oooh, balcans! En aquesta foto es pot veure practicament tot el poble de Guča. A l'esquerra queda l'estadi on es feien els concerts i poca cosa mes

Una estona despres, en Dobri i jo decidim tornar cap a Belgrad. Diem adeu a la gent del turonet, adeu a la gent de la casa, ens carreguem les motxilles a l'esquena i fem autoestop fins a Čačak. Primer s'atura un senyor a recollir-nos, pero va en la direccio equivocada. Despres s'atura un taxi pero ens demana 1200 dinars per anar fins a Čačak (es el doble del que ningu amb dos dits de seny estaria disposat a pagar). Despres s'atura un cotxe uns metres mes enlla, ens pita perque hi anem, ens posem a correr amb les motxilles i quan som a uns tres metres, el desgraciat engega i ens quedem sense cotxe. Finalment s'atura un bon home i tornem a travessar la muntanya fins a Čačak, ens dona cacauets i refrescos i ens explica que el seu amic dona classes de vol amb parapent

Arribem a Čačak, comprem un bitllet de bus per les set i com que son les sis anem a fer un cafe al carrer peatonal de la ciutat, a l'hotel Beograd en concret. Despres anem cap a l'estacio de busos de nou i ens toca anar en autobusos separats. Per entretenir-nos conversem amb sms. Ell diu que el seu autobus es vell i brut, jo li dic que al nostre no funciona l'aire condicionat



A les deu l'autobus entra a l'estacio de busos de Belgrad i camino a buscar el bus cap a casa tot cantant: gas gas gas!

Que si recomano Guča?
Si!

Me'n vaig a Guča!

tarara tarara tarara (trompetes)

(i quines ganes d'anar a ballar entre muntanyes!)


(la plana de la Vojvodina no esta malament. Pero les muntanyes dels Balcans.. son les muntanyes dels Balcans!)
veieu com es lluminos, el verd balcanic?

Soc professora de la bella llengua espanyola

¨This is slang, but we use a lot mierda i puto. Puto perro de mierda, for example. Ti znas perro, zar ne?
Da, perro is a dog. Sto je mierda?
Mierda je shit
Sheet?
Ne, shit, shit
Ah, shit!
Da
How do you say There's a shit on the road
Hahah, hay una mierda en la carretera
Hay una mierda en la karedera
More or less.. Ali you can also say Hay una puta mierda en la puta carretera de mierda
Hahah
Ili Hay una puta mierda de perro en la puta carretera
Hahahah
Hay una puta mierda de puto perro de mierda en la puta carretera de mierda
Hahahahah
You are writting it because you don't pay for these classes..

(no se si aprenen gaire res, pero com a minim sembla que s'ho passen be)

No es más que otra mentira del hombre más malvado en Europa,
It is no more than another lie from the most evil man in Europe,

by Holbrooke

(i que a gust que es deu haver quedat.. ai, holbrooke holbrooke!

El equipo encargado de seguir la pista y detener a Mladic está trabajando intensamente e incluso se han suspendido las vacaciones para todos sus integrantes

by Europapress

(e incluso! ostres! ara si que la cosa va de veritat!



http://www.ati.es/article.php3?id_article=389

Dilluns i dimarts i despres tot torna a la vida

Diumenge al vespre em quedo sola al pis i passo el dilluns i el dimarts fent una marato espectacular de cinema iugoslavic i nomes surto per treure les escombraries, anar a comprar menjar i.. ja esta (tampoc es necessiten tantes coses, nomes en dos dies)

Ningu es a Belgrad. Tothom es fora. I jo m'empasso pel.licules i pel.licules iugoslaves. Dimarts al vespre he quedat amb la Natasa, pero li dic de passar-ho al dimecres, que es quan tinc pensat de tornar a la vida

Dimecres al mati em desperto, ja no tinc ganes de mirar pel.licules. Em dutxo, esmorzo, surto a fora

Camino fins al Sava1, m'acosto al port2, enfilo les escales del pont de Brankovo3, entro al museu etnografic (gairebe hi soc sola)4, vaig a comprar-me un tros de pizza a Bucko5 (i la noia que les serveix per fi no es antipatica amb mi!), camino per Dzordz Vasinton6 fins a la parada del bus, arribo al pis i dino amb familia7

1


2


3


4


5


6


7



Despres miro Friends i Me llamo Earl al canal croat
Vaig a comprar al super perque s'ha acabat el cafe. Quan torno em truca la Zlata per dir-me que arribara cap a les 9, pero jo no hi sere perque he quedat amb la Natasa
En poca estona, tothom torna a apareixer. Em truca la Milena per si vull quedar aquest vespre (no puc). Em trucara dema. M'envien missatges en Marko i en Dobri, en Marko per si vull quedar avui (no puc), en Dobri per si vull anar a Guca divendres (si vull!). Em truca la Biljana, que ja ha tornat de Croacia i que dema em tornara a trucar. M'envia un missatge la Natasa que no pot quedar avui, que millor dema. Quedo amb en Marko per d'aqui una estona

--

Mentre soc a casa en Marko m'envia un missatge la Smee, que tambe acaba de tornar de Croacia. Aquesta si que no me l'esperava!
Tambe hi volta un frances de Toulose, per casa en Marko, que m'explica que quan viatja intenta dormir sempre a fora, o sigui que se'n va als camps de Mirijevo a estirar-hi el sac i ja deu estar dormint, perque no porta rellotge i s'aixeca amb la llum del sol

To de veu

Com vaig escriure ahir, els serbis utilitzen un to de veu una mica mes greu que el nostre. Per comprovar-ho, aqui us poso aquests dos videos, un en serbi, l'altre en catala. Curiosament, quan parlen en angles o en espanyol o en el que siguin, pugen una mica el to de veu (el fan una mica mes agut), pero quan tornen a canviar a serbi el tornen a baixar