Beer Fest

Les nits a Belgrad son famoses, i no es perque si. A mi sempre se m'hi fa de dia i no me n'adono

Ahir vaig estrenar-me al BeerFest. Vaig dir a les del meu pis que segurament tornaria amb l'ultim bus, el que surt a les 12 de l'ultima estacio, que nomes volia veure una mica que tal era. Res a fer, vaig arribar que feia una estona que sortia el sol

Pero es que es tan bonic quan surt el sol!

El BeerFest es aixo, un festival de la cervesa. Un parc (un descampat, pero envoltat d'arbres, l'any passat no hi havia arbres perque el feien sota a Kalemegdan, ara el fan a l'altra banda de riu, que tambe es bonic), un parell d'escenaris pels concerts, atraccions, alguna parada de menjar i paradetes de diferents cerveses (Jelen Pivo i Lav, que son les mes famoses d'aqui, pero tambe Lasko -d'Eslovenia-, Tuborg -que no se d'on es pero tambe se'n troba forca-, Heineken, marques rares, cervesa irlandesa, ..). I taules grosses per seure

I a mes a mes descobreixes nous grups de rock d'aquestes terres, perque si ve la majoria son de serbia, tambe en venen d'eslovenia, croacia, bosnia, etcetc

El millor grup de la nit, sens dubte, i que us recomano
Generacija 5





(la que se saben tots a coro)


pero aquesta es mes de l'estil que tocaven


i una altra que tambe em sona..


Per cert, deixeu-me que afegeixi nomes una cosa: les llibretes moleskine son un xurro. Totes les que tinc s'han acabat desenganxant. Un xurro

Coses variades

Maria Glòria d'Orleans-Bragança es va casar amb Aleksandar Karadjordjevic, rei de Iugoslavia, de qui se'n separa el 1985

Mesos despres es va casar amb un aristocrata espanyol, de qui en tingue dues filles i ara, la Maria Glòria d'Orleans-Bragança poseeix el ducat Segrobe i el comtat d'Empuries



Ahir en parlavem amb la Natasha, avui en parlavem amb la Jelena, sempre estic parlant del mateix amb algu o altre: no els hi agrada, marxar del pais. S'estimen Serbia. Aqui hi tenen la familia i els amics. Pero per molts es mes "facil" (si una cosa aixi pot ser facil!) marxar uns anys del pais, fer diners i tornar. Aixo es el que volen fer molts. No es que ho vulguin fer, pero s'ho plantegen. En Djole se'n va un any a Lienchstenstein (marxa d'aqui 9 dies). La Natasha se'n va a viure a Portugal (marxa d'aqui 2 mesos). En Milos es a Estats Units (jo ocupo el seu llit al pis on visc). La Zlata es planteja marxar uns anys a Australia quan en Milos torni. La seva excompanya de pis esta vivint a Australia des de fa uns mesos, de fet

I si no es aixo, del que parlem, parlem dels viatges. Em diuen que viatjar no es cosa de diners, sino cosa de passaport, i es tan veritat que fa esgarrifances..



Un dia es va posar a parlar amb mi un noi serbi i crec que nomes era per practicar el seu angles, perque primer em va explicar, sense venir a cuento de res, que la seva germana estudiava arquitectura, despres em va dir a que es dedicava ell (ja no ho recordo) i sense pausa entre una frase i l'altra va informar-me que algu del seu barri havia enverinat el seu gos
Un altre em va demanar el mail per si mai venia a Barcelona. Tots em demanen el mail per si venen a Barcelona, perquè els hi fan falta invitacions i un lloc on estar-se, i jo no els hi sé dir que no. El que no sabia és que aquest noi en concret era l'Aleksandar, una de les millors persones que he conegut en aquesta ciutat, i massa tard, per cert
Mes tard un altre, a un splav (discoteques-bars flotants), per presentar-se em va donar la ma. Vaig quedar tan desorientada que li vaig donar la ma
De fet aqui es saluden donant-se la ma. Un peto a la galta quan hi ha confianca. Donar la ma es una mica fred. Un peto es molt calid. Tres petons es veu que es molt formal. A dos no hi estan acostumats. Passar del nivell de donar a la ma al d'un peto es sempre un moment molt agradable :)

I ara un parell de fotos de l'esglesia de Sant Marko







Ahir a la nit va comencar el BeerFest pero jo m'estreno avui. I fins diumenge!

Avui les vistes des de Kalemegdan eren, senzillament, perfectes



aquesta torre, que assenyala Zemun i l'exfrontera amb l'imperi austrohungar, es veia perfecte (no la busqueu a la fotografia de sobre, queda una mica mes cap a la dreta)


Pero aqui si que es veu, al fons, i l'estatua del vencedor, que van moure del centre de Belgrad ara fa una pila d'anys perque les senyores s'escandalitzaven al veure-li el penis, i per aixo esta qui, a Kalemegdan, dalt de tot d'una columna

Ahir feien per la tele Mi nismo Andjeli, tot un classic. Es saben sencera la pel.licula de memoria, frase per frase. Jo la mirava a la tele i la Zlata, d'esquenes i actualitzant el facebook a l'ordinador, recitava els dialegs un segon abans que el diguessin per la tele. Despres han fet la 2 i la 3, pero el classic es la primera. Es una llastima que es una pel.licula tan d'aqui que es practicament intraduible. A mi se m'escapaven quatre cinquenes parts de les bromes

Tito i ja (2)

primer de tot, un set fotogràfic d'algú altre, ja que jo no hi he fet fotos
footoooos

seguim. Avui amb la Biljana hem anat a veure en Tito. Mi smo išle da videle Tita. Escric això en serbi perquè us adoneu que a vegades la declinació de les paraules t'obliga a dir coses com Tita, puta,.. Res res, tonteries. Hem agafat el trolle 41, hem baixat per Knez Miloš, hem pujat una mica (un pont damunt d'un altre carrer) i es veia bona part de Beograd (o els edificis claus, com Sveta Sava o la Beograđanka), hem girat per Boulevard Mira (tot verd verd verd) i a la segona parada hem baixat, perquè era la casa de les flors (Kuća cveća)

No puc dir que estiguéssim soles, però gairebé. Si aneu a Belgrad i no sabeu què fer perquè us sembla que ja heu vist bé el centre.. aneu fins a Zemun, passegeu pel costat del Danubi, aneu a l'illa d'Ada, no sé.. però a no ser que us interessi molt veure la tomba d'en Tito (tenia la sensació d'estar al balcó de casa els meus avis), no cal que us arribeu fins allà

L'edifici que veureu primer, dalt d'una escalinata i amb un mosaic forca comunista (però gens destacable, segur que n'hi ha de millors, com el de Tirana), té els dos cotxes oficials d'en Tito (negres i brillants) i al pis de dalt una col·lecció d'objectes de plata (regals d'altres nacions al Maršalu Titu). Ni quinze minuts

Sortiu de l'edifici i a la vostra dreta (a l'esquerra si us poseu de cares a ell) hi ha unes escales i una caseta de maó groc. A la guia diu que s'ha de pagar, però a nosaltres ningú ens ha demanat res. Entres a la casa, segueixes unes fletxes blanques despintades del terra (fa uns anys se suposa que eren per guiar les multituds que peregrinaven a la tomba) i a la dreta, al costat d'una font, hi ha la casa amb la tomba i una col·lecció de les torxes que les joventuts iugoslaves passejaven pel país cada 25 de marc (el dia de l'aniversari del Maršala Tita)

No es pot dir que impressioni. Un caminet de pedres (de fet no és de pedres, només és que les deuen haver tret per reparar, perquè representa que ha de ser de marbre, el caminet, però avui que hi he anat hi havia pedretes, no marbre), una tomba llisa on només hi posa Josi Broz Tito i l'any de naixement i de mort, al voltant del caminet hi ha tot de plantes com les del balcó de casa els meus avis, aquestes plantes de fulles grosses i gruixudes, molt verdes i sense flor, que no fan pinta d'haver-se de cuidar gaire, i al voltant de tot plegat un paviment a l'estil d'un pis de l'Eixample

Encara queda una altra casa-museu de maó groc, on hi ha tot de regals d'altres paisos i de iguoslaus motivats al Drugi Tito. Vestits folklòrics, mantes, llencols brodats, espases i sabres, selles de muntar (una d'elles feta a un país sudamericà, en una fabrica especialitzada en selles de muntar i petaques, o això havien escrit a la sella) i una closca de tortuga

Després el guàrdia del final del museu (era com un passadís llarg) s'ha posat a parlar amb nosaltres per acabar ensenyant-nos dos fotomuntatges horribles de propaganda del museu (diria), perquè diguéssim quin ens agradava més

Després hem marxat, hem estat una estona assegudes al banc i hem tornat al centre

Tito i ja

No ve a cuento de res, pero em fa gracia el comencament d'aquesta pel.licula amb aquesta musiqueta

ah si! dema me'n vaig a veure en Tito!


___

Escandalos. Aquestes coses les trobo escandaloses

___

Un altre tema
Dic per enessima vegada que no soc historiadora. Que la historia dels Balcans m'interessa el minim per saber de que va el tema. Per exemple, per poder seure un dissabte a la nit a un banc de Tasmajdan (un parc), que passin uns cotxes amb sirenes, que algun serbi deixi anar el comentari
- oh! ja han arrestat en Mladic!
i poder riure tant com ells

Pero no m'interessa parlar d'historia amb ningu. Especialment si no es dels Balcans. He llegit molt poc, sobre els Balcans. Ni tan sols m'he acabat de llegir la Trampa Balcanica. No em parleu d'historia, no em parleu de politica. No soc la persona adequada. Prefereixo escoltar-los, no m'interessa parlar d'aixo al bloq o amb vosaltres, m'avorreix i em posa nerviosa normalment. Si n'escric alguna cosa, nomes sera per repetir com un lloro el que m'han dit ells

Aquest no es un bloq politic
Aquest no es un bloq historic

Jo soc estudiant de filologia. Ex-estudiant d'arquitectura. Amb clares tendencies sociologiques i antropologiques, o digueu-n'hi com vulgueu

Parlem de cases, parlem de carrers, parlem de turons brillants, parlem dels rius, parlem dels serbis com a persones que viuen aqui a Belgrad i no com el que us deveu imaginar vosaltres. Persones que viuen a una ciutat i prou


Belgrad es increiblement verda. Els serbis son increiblement macos i normals


I to je to, que diuen ells, i que quan volen traduir a l'angles diuen "i that is that"

Danubi

Avui el Danubi estava precios. Feia mal i tot de bonic que estava

La majoria de fotos de Belgrad que ensenyen el Danubi ho fan des de Kalemegdan, o des de baix l'encreuament, o des dels splava (els bars flotants) que hi ha a la banda de Novi Beograd i Zemun

Pero a mi el Danubi m'agrada des de dalt de tot del meu barri, de Karaburma, quan baixo per Pera Cetkovic, el sol comenca a ser baix, el turonet brilla i jo nomes veig un trosset de Danubi i les parets de les cases que em fragmenten les vistes

No he vist encara res que m'agradi mes, en aquesta ciutat. I avui estava especialment lluminos..


__

els senyors que sempre passaven les tardes asseguts a una casa mig ensorrada



s'han quedat ara sense casa i s'han desplacat a la vorera del davant. Pero no es el mateix

__

En Djokovic s'ha endut la medalla de bronze. Jo crec que es mereixia, com a minim, la de plata. Coses de l'atzar..

els balcans son aixi

Al bus

Finalment ha passat el que tenia que passar i m'han enxampat al bus sense pagar

Sempre viatjo amb un bitllet d'autous a la ma, encara que sense marcar, i si veig el revisor, m'aixeco i el marco, o baixo a la primera parada. O aixo es el que pretenia fer en cas que veies un revisor. Pero no l'he vist, ha entrat per la porta mes propera a mi i he estat la primera a qui li he demanat. Per sort anava amb el bitllet a la ma (encara que sense marcar)

He provat de fer-me la turista que no enten res de serbi i nomes sap dir "ne govorim serbian" (no parlo serbian) i que si va amb el bitllet a la ma (encara que sense marcar) es perque la molt estupida no enten que s'ha de marcar, pero almenys hi ha la bona voluntat
Quan m'ha explicat que s'havia de marcar, he fet el gest d'anar-lo a marcar, pero ha fet que no que no, que no marques
Hem baixat a la seguent parada. M'ha dit que havia de pagar la multa (1800 dinars). He continuat en que no sabia que s'havia de marcar. No funcionava

Doncs res, insolvencia. De fet no portava 1800 dinars al moneder, o sigui que esperava que m'escrivis la multa i l'envies a casa (a Girona, ja em direu si hauria arribat algun dia, si no aqui no arriben ni a l'altra banda de riu..)

Res. M'ha fet caminar fins que hem trobat un caixer automatic, m'ha fet treure els 1800 dinars, i apala, multa pagada

Despres m'ha dit que la multa em donava dret a un viatge amb autobus (nomes faltaria), pero he anat fins al centre caminant. Alla m'he trobat amb l'Oscar, que es de Barcelona, i almenys m'he pogut cagar amb tot en catala


Pičku materinu..


Ah. Avui estavem a 40 graus a l'ombra


Per cert, en Nadal no ha "derrotat" en Djoković, l'ha guanyat i prou

En Djoković /llegeixis Djokovich/ em cau molt be, es molt mono i fa cara de bon noi. Com que Belgrad es molt petit, la Zlata resulta que treballava al club de tennis on entrenava, i sempre m'explica que era molt simpatic i molt bon noi (very nice) i que li preguntava que tal estava. Ahir li vaig ensenyar a la Nataša aquests dos videos i va riure molt. Ara es a un poble del sud de serbia, fent un reportatge sobre uns nens que viuen amb els seus avis, pero la gent del poble ha denunciat els avis perque no tenen lavabo a la casa i volen que els nens vagin a viure a un altre lloc. Els nens, es clar, volen quedar-se amb els avis i els hi es igual que no hi hagi lavabo, per aixo els del diari de la Nataša van al poblet del sud de serbia i paguen un lavabo a casa dels avis


(abans)


(despres)

Calor

Fa MOLTA calor

No se que tal esta a Catalunya, pero aqui fa MOLTA calor. Ahir, 37 a l'ombra
31 graus de nit

De totes maneres, amb la Biljana vam quedar a les dues de la tarda. Despres li vaig dir que a Barcelona hauria de canviar de mentalitat, que no podia quedar a les dues de la tarda amb ningu si no era amb la intencio d'anar a dinar. Pero no vam anar a dinar, sino a fer una cervesa a un bar amb vistes al jardi botanic de Belgrad
De cami ens vam trobar amb una pintada on hi deia
Ibiza je Srbija
(pero algu sense sentit de l'humor ho havia tatxat i havia escrit Kosovo je Srbija /Kosovo es Serbia)


(abans)


(despres)

/sorprenent tot el que es troba a internet!/

Despres seiem al bar i vaig exclamar
Ai, Draga Biljana, que nomes em queden tres setmanes a Belgrad!
Tres? Oh! I quins plans tens?
Hmm... Nomes em falta visitar la tomba d'en Tito..
La tomba d'en Tito? Hah, em sembla que no hi he anat mai! No se ni on esta
Jo si.. mes o menys. Vols acompanyar-me un dia a veure'l?
Val! Saps, vaig coneixer un noi que estava a les forces armades i que estava fent de guardia a la tomba d'en Tito!
[...]

Mentre erem al bar bevent una cerveseta a l'ombra va entrar una iaia a demanar diners. Hi ha molts avis i moltes iaies pobres, per Belgrad. No tots demanen diners, la majoria no ho fan, pero son evidentment molt pobres. Coses de les crisis economiques, de ser vellet i de no tenir altre lloc on viure

Despres vam anar cap a la facultat de biologia, perque li volia passar unes quantes cancons en catala. No se per quin motiu tenia les claus de la facultat, pero les tenia. La facultat de biologia esta situada al tercer pis de la facultat de filologia, i com que a aquesta ja hi he estat un parell de vegades, em feia molta gracia, tot plegat. Vam pujar fins al tercer pis i, per coses de la vida, em vaig trobar asseguda davant d'un professor de biologia (d'ecologia) que m'explicava una anecdota sobre la Biljana i un examen oral d'ara fa uns quatre anys. Fins fa un parell d'anys bona part dels examens a la universitat de Belgrad eren orals, ara crec que ja no tant. Despres li vaig passar cancons de Sanjosex, Antonia Font, Inadaptats i la dels Bobobobs, que es tota la musica en catala que porto al damunt. Vaig fer fotos a la facultat deserta perque, com ja he dit, em feia molta gracia l'experiencia








Despres, a fora al carrer, ens vam trobar amb els policies a cavall dels que parlava ahir. Estaven rodejats de gent mirant-los encuriosits, a la que hagin de comencar a cavalcar rapid per perseguir un lladre de bolsos s'emportaran algu per davant, segur



i aixo es tot per ara

__________



žuurka, luda žurkaaa (festaaa, festa bojaaa) Ai mare..

Noticies del dia

.. i perdoneu que a vegades em venci la temptacio d'escriure sobre alguna altra cosa que no sigui Belgrad o Serbia, pero es que a vegades em tempten els diaris, amb titulars com aquest

EE.UU. estudia castigar a Rusia con su exclusión de organismos internacionales

Ehm.. ho sento, n'estic molt cansada d'aquest mon que funciona a nivell d'escola de primaria per les "masses". Com que castigar? Som idiotes tots plegats o que?

per variar, un lloc per llegir alguna cosa interessant sobre el tema es aqui


Estats Units porta 28 medalles i va primer, Russia 12 i va tercer (empatat amb Korea del sud) i Georgia 1, empatat amb (aixi que m'interessin) Mongolia, Eslovenia, Bielorussia, Croacia, Kirgistan, Tajikistan i Uzbekistan. Els txecs, en canvi (potser tindre temps de visitar Praga, just abans d'arribar a Barcelona) van en dinovena posicio, amb 2 medalles, empatats amb Eslovaquia, Kazakstan, Armenia i espanya (joj!). La llesta de llocs que molen estan en tretzena posicio, amb 3 medalles, son Romania i Ucraina

Anuncien 37 graus a l'ombra avui, a Belgrad (38 a Nis), i pluges per divendres i/o dissabte

Han col.locat policies amb cavalls al centre de la ciutat, dilluns sortia per les noticies de la tele i una nena acariciava un cavall, li preguntaven si li agrada i ella deia que si, que el cavall era molt bonic

//


Truquen al telefon de casa. Els primers dies no el contestava, pero ara ja si
Halo, dic
Marina je ovde (la marina es aqui), diuen
Vaig a respondre que aqui no hi ha cap Marina, pero es posa a deixar anar un rotllo telefonic que no entenc res, pero pel to monoton de la veu sobreentenc que m'esta intentant vendre alguna cosa
Ne ne, ništa ništa, dic (no no, res res), encara que espero que continui amb la xerrameca fins que hagi de penjar-li a mitja frase, com acostumo a fer
Sorprenentment, la veu calla i diu
Dobro, do viđenja (Be, adeu siau)
Do viđenja, responc. I pengem les dues

Mai havia estat tan facil!