28.8.08

Dino i comenco a enviar missatges per si algu em vol acompanyar a Ada una estona, que tinc ganes de banyar-me al Sava i en Marko em va dir que potser hi podriem anar. Em responen mentre m'estic posant el biquini i la tovallola dins la motxilla i ningu pot venir. Es igual, jo ja sec a dins del bus 23 i me'n vaig cap a Ada, perque em vull tornar a banyar al Sava

Aixi que hi arribo passejo una mica pel mig de la verdor, esquivant les bicicletes, els patins de linia i la gent que camina a poc a poc





Fins que arribo a la platgeta de pedres, busco un lloc que m'agradi (es facil, no hi ha gaire gent i ningu seu a davant meu, o sigui que tinc el Sava a tot just dos metres). Estenc la tovallola, em trec la roba i les ulleres i les bambes i una mica miopa pero no prou com per no distingir on comenca l'aigua, m'hi poso en remull. L'aigua esta bruta, no em veig el peu i per tot arreu floten coses, algues i coses, pero jo em cabusso fins al cabell, o sigui tota, perque l'aigua no es d'un riu qualsevol, es del que neix a Eslovenia, passa per Zagreb i s'acaba a Belgrad. Sense pensar amb tot aixo, pero sabent que es el Sava igualment, nedo una mica cap aqui una mica cap alla tot intuint les meves coses esteses al marge del riu
En surto, m'estiro a la tovallola panxa enlaire i escolto les cancons de rock iugoslau que en Marko em va posar a l'mp3, que son moltes i que ja vaig posant a la llista de musica del costat



amb la tonteria se'm fan quarts de sis i penso que una mica abans de les set li he dit a la Biljana que seria a Trg Republika. Ha de fer unes entrevistes de no se que a la gent i li he dit que va, que me la faci. Em compro un paquet de crispetes (kokice) i me les menjo caminant cap a l'autobus. Agafo el 23, que em deixa a davant de correus i al costat del parlament, a uns 10/15 minuts de la placa



i camino per Terazija fins a la torre d'Albania, i despres cap a la dreta fins a Trg


Alla m'assec al cavall a esperar-la i finalment arriba i em diu Fuj! i jo li dic Figa! i m'explica que la seva amiga Jelena, que vaig coneixer fa un parell de setmanes, necessita fer una enquesta per una conferencia que ha de donar a Barcelona. Les dues son biologues (ecologues) i la Jelena, no se com, ha anat a parar a un.. be, ara no em surt la paraula, pero pugen uns quants biolegs dalt d'un barco, passegen pel mediterrani i van fent conferencies i coses. Es veu que una ha intentat enxufar el novio, a aquesta conferencia-flotant, i la Jelena va dir que, per curiositat mes que res, preguntaria que els hi semblava, que jo tambe hi anes, per tornar a Barcelona i podria traduir les conferencies al catala i a l'espanyol. No se que li han respos. Total, que l'enquesta que vol fer te dues preguntes: que ha fet la natura per tu. Que fas tu per la natura

per sort haig de marxar abans que la Jelena arribi i no em fan l'enquesta. Agafo el 26 que em porta fins a Vuk Spomenik, pero em passo la parada i camino durant una estona per un carrer de Vracar on encara no havia estat, cosa que m'alegra perque sempre m'alegra encara trobar noves coses per fer en aquesta ciutat. Sempre es troba alguna cosa nova. Mireu que vaig trobar l'altre dia a un carrero de darrere Ruzeltov



i al mercadillo que havien muntat a Kralj Aleksandar



i parlant d'Aleksandars, es ell qui m'espera a l'altra banda de vorera, i no em veu mentre l'espero al pas de zebra perque es una mica miop i no es vol posar les ulleres. Vol portar-me a visitar un bar que de fet es una casa, que queda per algun carrero darrere el cementiri nou (Novo Groblje), potser Pavle Pavlovic, no ho podria assegurar. Es tal qual, una casa transformada en bar. Entrem i a darrere el jardi sembla que hi fan una festa, o sigui que nomes hi ha lloc a dins, a un parell d'habitacions amb taules amb estovalles de quadres vermells i blancs i bosses de patates per la festa al damunt. Ens asseiem i ens porten dos gotets congelats de dinja (rakija feta de dinja, de melo) i ens donen una bossa de smokis que ja estava oberta (dels de la festa), els provem i si, son d'avui
Em diu que al bar tambe hi fan menjar. Mongetes i... col, diu. Au va.. , li contesto. Mongetes soles fan, eh? Bullides i prou. Si, respon, fan plats aixi senzills. Humor serbi..
Com que es mig polones li pregunto com es diu Hola en polones. Shetchcha, fa, o alguna cosa aixi. Ai, amb el polones, quant que suarem aquest curs..


perdoneu, de nou, la mala qualitat de les imatges. O aixo o res..

Despres m'acompanya fins a Karaburma (ens aturem a totes les Trafika perque vol comprar tabac) i despres se'n va cap a Mirijevo. Del pis d'algun edifici del voltant se senten veus de nens que canten molt fort i que no paren. Quan arribo a casa son mes de les dotze, o sigui que es hora de posar la rentadora perque l'electricitat es mes barata. Aquest mati, quan m'aixeco, l'estenc a fora. A l'edifici del costat



hi estan posant plaques d'aillant (porexpan o un d'aquests), o sigui que sembla que per fi s'han decidit a acabar els edificis del barri. A vegades penso que potser es que son d'obra vista.. pero no, que han de ser d'obra vista, es que no estan acabats