.. miro els diaris per internet
Ahir ja vaig llegir que es va morir en Soljenitsin ara fa un parell de dies, i avui lllegeixo que volen que Leonardo DiCaprio faci de Lenin en una pel.licula sobre Lenin. Tambe llegeixo aixo, i penso que fa poc, en alguna pelicula (potser No Man's Land, que esta molt be), que passa durant la guerra de bosnia, un soldat li diu a un altre alguna cosa aixi com (tot mirant el diari)
- Uf! Quin merder a Ruanda!
.. i.. es molt gracios que digui aixo just en aquell moment
(aqui esta l'escena, entre d'altres)
5.8.08
Brilla!
Belgrad, com ja deveu saber tots ara, es un poble mes que una ciutat. Te una mica mes d'un milio i mig d'habitants, escampats pels voltants dels turonets que pugen i baixen. Belgrad puja i baixa tota l'estona, i els barris s'allarguen com si la ciutat es desparrames per tots els turons
Per construir Belgrad van triar el lloc mes bonic de tot Serbia. Van dir: la farem aqui, aqui on s'ajunten el Sava i el Danubi, aqui on comencen i s'acaben els Balcans, just al mig del mar adriatic i el mar negre
Uns anys abans del 878 els eslaus li van posar Beograd de nom. Belgrad pels catalans. La ciutat blanca. Li van anar canviant el nom una vegada darrere l'altra, perque, ja us podeu imaginar, una ciutat tan bonica tothom la volia i tothom volia posar-li un nom per poder-la posseir. Pero no hi va haver res a fer. Beograd es Beo grad, i no perque els edificis siguin de color blanc, sino perque la ciutat brilla. Podria ser, no us engenyare, una ciutat grisa i bruta. Pero no ho es, perque brilla
No brilla nomes quan li toca el sol, tambe brilla per la nit, quan vespreja i quan clareja. Brilla a totes hores
Hi ha gent que em pregunta si no penso visitar res mes, a part de Belgrad. Tothom em diu que vagi a Ohrid. Pero jo no vull anar a Ohrid, o si, pero ara no. Ara vull, mes que cap altra cosa, ser aqui, asseguda en algun raco de la meva brillant i grisa Belgrad, a la meva poc glamurosa i a la meva esplendida Belgrad, aqui on les pedres mal posades de la vorera son mes perilloses que les persones, on, sense que te n'adonis, se't barregen dins del cap el caos dels cables dels trollebusos i la geometria dels edificis comunistes, on no hi ha un tros de ciment sense un arbre al costat, o una mica d'herba creixent entre els maons, on la pintura penja de les parets i tot es ple de pinzellades de colors, i si, ells son uns borratxos amb els bracos sempre oberts, i els botellons son el simple gest d'anar-te a prendre una cervesa a l'aire lliure (ni mes ni menys), i la gent menja crispetes caminant pel carrer i beu cafe als bars o cafe turc al sofa de casa seva, diuen Zibeli i Ajde i Jebi ga, saluden amb tres petons, o amb un, o amb una abracada, tenen la veu un parell de tons mes greu que la nostra i uns nassos (ja em perdonareu) mes bonics, i a vegades s'enfaden amb el seu pais i amb la seva ciutat, a vegades (massa sovint) fins i tot n'han de marxar.. pero llavors, quan senten una d'aquestes paraules cruels i mentideres que a vegades inventem per aqui, llavors abaixen els ulls i els canvia la veu, se'ls hi torna encara mes greu.. pero me n'he anat del tema. Parlavem de Beograd
(encara que, ja ho sabeu, qui fa brillar tant Beograd son aquells que hi viuen)
Ai, no, que hi haig d'anar a fer, jo, a qualsevol altre lloc del mon, podent estar-me aqui..
Per construir Belgrad van triar el lloc mes bonic de tot Serbia. Van dir: la farem aqui, aqui on s'ajunten el Sava i el Danubi, aqui on comencen i s'acaben els Balcans, just al mig del mar adriatic i el mar negre
Uns anys abans del 878 els eslaus li van posar Beograd de nom. Belgrad pels catalans. La ciutat blanca. Li van anar canviant el nom una vegada darrere l'altra, perque, ja us podeu imaginar, una ciutat tan bonica tothom la volia i tothom volia posar-li un nom per poder-la posseir. Pero no hi va haver res a fer. Beograd es Beo grad, i no perque els edificis siguin de color blanc, sino perque la ciutat brilla. Podria ser, no us engenyare, una ciutat grisa i bruta. Pero no ho es, perque brilla
No brilla nomes quan li toca el sol, tambe brilla per la nit, quan vespreja i quan clareja. Brilla a totes hores
Hi ha gent que em pregunta si no penso visitar res mes, a part de Belgrad. Tothom em diu que vagi a Ohrid. Pero jo no vull anar a Ohrid, o si, pero ara no. Ara vull, mes que cap altra cosa, ser aqui, asseguda en algun raco de la meva brillant i grisa Belgrad, a la meva poc glamurosa i a la meva esplendida Belgrad, aqui on les pedres mal posades de la vorera son mes perilloses que les persones, on, sense que te n'adonis, se't barregen dins del cap el caos dels cables dels trollebusos i la geometria dels edificis comunistes, on no hi ha un tros de ciment sense un arbre al costat, o una mica d'herba creixent entre els maons, on la pintura penja de les parets i tot es ple de pinzellades de colors, i si, ells son uns borratxos amb els bracos sempre oberts, i els botellons son el simple gest d'anar-te a prendre una cervesa a l'aire lliure (ni mes ni menys), i la gent menja crispetes caminant pel carrer i beu cafe als bars o cafe turc al sofa de casa seva, diuen Zibeli i Ajde i Jebi ga, saluden amb tres petons, o amb un, o amb una abracada, tenen la veu un parell de tons mes greu que la nostra i uns nassos (ja em perdonareu) mes bonics, i a vegades s'enfaden amb el seu pais i amb la seva ciutat, a vegades (massa sovint) fins i tot n'han de marxar.. pero llavors, quan senten una d'aquestes paraules cruels i mentideres que a vegades inventem per aqui, llavors abaixen els ulls i els canvia la veu, se'ls hi torna encara mes greu.. pero me n'he anat del tema. Parlavem de Beograd
(encara que, ja ho sabeu, qui fa brillar tant Beograd son aquells que hi viuen)
Ai, no, que hi haig d'anar a fer, jo, a qualsevol altre lloc del mon, podent estar-me aqui..
4.8.08
(es va ampliant)
els actors es repeteixen..
El que fa de mafios "ric" a Rane apareix despres a Lepa Sela Lepo Gore, i tambe apareix a La Vida es un Milagro, i a Belo Odelo, al principi
(Nikola Kojo)
El mafios "tronat" de Rane es un dels altres protagonistes de Lepa Sela Lepo Gore
(Dragan Bjelogrlić)
I que no dir de l'Ivan d'Underground, que tambe es protagonista de La vida es un milagro, i el jovenissim nuvi de Ko to tamo peva
(Slavko Štimac)
I insistint amb Kusturica, la noia de Gato negro gato blanco, es tambe l'amant del mafios "tronat" de Rane (per cert, acabo de descobrir que la traduccio correcta del titol es Gata negra, gat blanc)
(Branka Katic)
I, ah si, en Marko d'Underground (l'intelectual) es el pare del protagonista de Rane (vaig posar un tros de la peli on surt, dient Picka ti materina), i tambe el pare de Tito i ja. Ah! i tambe fent de capella a Gato Negro Gato Blanco
(Miki Manojlović)
I el fill de La vida es un milagro, ara veig que tambe apareix Apsolutnih 100, guapissim, per cert, una mica a l'estil Hemon
(Vuk Kostić)
I el mestre de Tito i ja es en Crno d'Underground, i tambe el protagonista de Belo Odelo, que per cert dirigeix, i a diferencia de les altres pel.licules anomenades, no esta gaire be
(Lazar Ristovski)
I un altre encara, l'oncle de Tito i ja, tambe es l'entrenador d'Apsolutnih 100, un oficial de No man's land, i apareix a Belo Odelo i Balkanski spijun, entre d'altres
(Bogan Diklić)
I tako je..
El que fa de mafios "ric" a Rane apareix despres a Lepa Sela Lepo Gore, i tambe apareix a La Vida es un Milagro, i a Belo Odelo, al principi
(Nikola Kojo)
El mafios "tronat" de Rane es un dels altres protagonistes de Lepa Sela Lepo Gore
(Dragan Bjelogrlić)
I que no dir de l'Ivan d'Underground, que tambe es protagonista de La vida es un milagro, i el jovenissim nuvi de Ko to tamo peva
(Slavko Štimac)
I insistint amb Kusturica, la noia de Gato negro gato blanco, es tambe l'amant del mafios "tronat" de Rane (per cert, acabo de descobrir que la traduccio correcta del titol es Gata negra, gat blanc)
(Branka Katic)
I, ah si, en Marko d'Underground (l'intelectual) es el pare del protagonista de Rane (vaig posar un tros de la peli on surt, dient Picka ti materina), i tambe el pare de Tito i ja. Ah! i tambe fent de capella a Gato Negro Gato Blanco
(Miki Manojlović)
I el fill de La vida es un milagro, ara veig que tambe apareix Apsolutnih 100, guapissim, per cert, una mica a l'estil Hemon
(Vuk Kostić)
I el mestre de Tito i ja es en Crno d'Underground, i tambe el protagonista de Belo Odelo, que per cert dirigeix, i a diferencia de les altres pel.licules anomenades, no esta gaire be
(Lazar Ristovski)
I un altre encara, l'oncle de Tito i ja, tambe es l'entrenador d'Apsolutnih 100, un oficial de No man's land, i apareix a Belo Odelo i Balkanski spijun, entre d'altres
(Bogan Diklić)
I tako je..
Aixo encara no ho he explicat mai, pero erem a Novi Sad i vaig flipar molt. Els actors de l'escena vam ser jo, en Marko i en Zeljko. De fet jo no n'era actora, nomes era espectadora. Era a un bar-pekara de Novi Sad. Les pekara son una mena de fleques, pero on tambe hi pots comprar trossos de pizza, bureks, i altres menjars calents per alimentar-te pel carrer. Be, erem a una pekara de Novi Sad i jo vaig demanar un sendvic i em vaig asseure a menjar-me'l, que es el mes habitual. Pero em va costar moltissim acabar-me'l, basicament perque no trobava ocasio de tancar la boca. No feia ni un mes que era a Serbia, quan vam anar a Novi Sad, ara potser no fliparia tant. En Marko i en Zeljko no van poder parar quiets durant tota l'estona que jo vaig estar-me menjant el meu entrepa. Ells tambe tenien el seu, pero era com un espectacle veure'ls. Crec que no vaig seure mes de dos segons amb els dos alhora a taula. Imagineu-vos en Zeljko (que semblava dominica) que posa el plat a taula amb una mena de pasta al damunt. Jo ja estic asseguda. Posa el plat a taula i s'aixeca per anar-se a rentar les mans. Un moment despres s'asseu en Marko amb una barra de pa i treu una llauna de tonyina de la motxilla. Mentre obre la taula torna en Zeljko i en Marko s'aixeca i es va a rentar les mans. En Zeljko fa un parell de queixalades i mentre en Marko torna, truquen a en Zeljko i s'aixeca i surt a fora la pekara per parlar. En Marko menja una mica pero mentre torna en Zeljko es torna a aixecar per anar a demanar un got d'aigua. Torna en Marko i a en Zeljko no se que li passa, pero es torna a aixecar, i suposo que tambe va a demanar un got d'aigua. I continuen aixecant-se i asseient-se fins que jo m'acabo l'entrepa i els hi dic que ja podem marxar. Be, de fet li dic a en Marko, perque en Zeljko fa deu minuts que esta assegut a dins del cotxe perque te por que li robin
Fa una setmaneta sortiem de casa en Marko i just abans de sortir diu: un minut! I engega la radio. Per que engeges la radio? Pels lladres, diu. Despres estem tot el dia amb la porta del pis sense tancar amb clau. Nomes la tanquem amb clau quan no hi ha ningu, si no es aixi la porta esta oberta. Per exemple, per estalviar electricitat nomes engeguem l'escalfador de nits i la rentadora la posem a partir de quarts de dotze, perque es mes barata l'electricitat de nit. Pero llavors es deixen els llums oberts
Els balcanics nomes fan que trencar-me topics
Per exemple, a Novi Sad tambe. No he vist mai dos nois preguntant tants cops una direccio. No per desplacar-se per la ciutat, senzillament per anar d'un escenari a un altre durant l'Exit Fest. Ho preguntaven a tothom, era gairebe desesperant (no, la veritat es que em feia forca gracia). Despres es posaven a parlar amb qui sigui. Tenen una sociabilitat exasperant
En Nikola, per dir algu, crec que es la persona mes sociable que mai he conegut. D'aquells que a l'entrar a una habitacio ja son amics de tothom. Quan van venir a passar uns dies a Barcelona, ell i en Nik, ens ho van posar tot de potes enlaire, pero practicament els vam adoptar als cinc minuts de tenir-los alla
O en Marko. La sociabilitat d'en Marko es una mica especial. Crec que la seva manera de veure el mon es una mica especial. El mon es ell i absolutament tot el que hi ha al seu voltant. Cada una de les persones i cada un dels objectes. Imagineu-vos un concert, i que es ve un comentari al cap, i que el dieu mes per dir alguna cosa que per res mes. En general esculls, per dir el comentari, la persona-persones que t'acompanyen al concert. Ell no, ell pot escollir qualsevol de les persones que estan al seu voltant
La gent que ve als Balcans (a l'ex-iugoslavia en especial) i en torna, tot sovint despres diu "Tot el que li va ensenyar aquella gent.. la manera de viure, de sentir, de fer.. vaig aprendre tant d'ells!". Jo, sincerament, crec que si, que aprens, pero sempre que vas a algun lloc aprens coses. Jo crec que els que mes fas, aqui als Balcans, es flipar amb ells
Als Balcans no hi vingueu a aprendre res, no hi vingueu a entendre res, perque tornareu amb les mans buides. Als Balcans hi heu de venir a flipar (i llavors aprendreu molt!)
Fa una setmaneta sortiem de casa en Marko i just abans de sortir diu: un minut! I engega la radio. Per que engeges la radio? Pels lladres, diu. Despres estem tot el dia amb la porta del pis sense tancar amb clau. Nomes la tanquem amb clau quan no hi ha ningu, si no es aixi la porta esta oberta. Per exemple, per estalviar electricitat nomes engeguem l'escalfador de nits i la rentadora la posem a partir de quarts de dotze, perque es mes barata l'electricitat de nit. Pero llavors es deixen els llums oberts
Els balcanics nomes fan que trencar-me topics
Per exemple, a Novi Sad tambe. No he vist mai dos nois preguntant tants cops una direccio. No per desplacar-se per la ciutat, senzillament per anar d'un escenari a un altre durant l'Exit Fest. Ho preguntaven a tothom, era gairebe desesperant (no, la veritat es que em feia forca gracia). Despres es posaven a parlar amb qui sigui. Tenen una sociabilitat exasperant
En Nikola, per dir algu, crec que es la persona mes sociable que mai he conegut. D'aquells que a l'entrar a una habitacio ja son amics de tothom. Quan van venir a passar uns dies a Barcelona, ell i en Nik, ens ho van posar tot de potes enlaire, pero practicament els vam adoptar als cinc minuts de tenir-los alla
O en Marko. La sociabilitat d'en Marko es una mica especial. Crec que la seva manera de veure el mon es una mica especial. El mon es ell i absolutament tot el que hi ha al seu voltant. Cada una de les persones i cada un dels objectes. Imagineu-vos un concert, i que es ve un comentari al cap, i que el dieu mes per dir alguna cosa que per res mes. En general esculls, per dir el comentari, la persona-persones que t'acompanyen al concert. Ell no, ell pot escollir qualsevol de les persones que estan al seu voltant
La gent que ve als Balcans (a l'ex-iugoslavia en especial) i en torna, tot sovint despres diu "Tot el que li va ensenyar aquella gent.. la manera de viure, de sentir, de fer.. vaig aprendre tant d'ells!". Jo, sincerament, crec que si, que aprens, pero sempre que vas a algun lloc aprens coses. Jo crec que els que mes fas, aqui als Balcans, es flipar amb ells
Als Balcans no hi vingueu a aprendre res, no hi vingueu a entendre res, perque tornareu amb les mans buides. Als Balcans hi heu de venir a flipar (i llavors aprendreu molt!)
3.8.08
Un i Dos
Ahir en Dobri va fer una hora tard. UNA HORA
Un cop havia quedat amb en Marko. Li vaig dir, a quina hora hem quedat, a i 20? Em va dir: no, a i 25. A vegades tenen aquestes coses.. Eren i 20 quan em va enviar un missatge dient-me que arribaria 10 minuts tard. Despres va arribar 15 minuts tard
Me'n vaig anar a fer una volta mentre esperava en Dobri. Cada cop que em poso a fer voltes per Belgrad acabo trobant noves coses, pero tambe me n'adono que Belgrad es un poblet. Ahir vaig fer dos descobriments, i un es aquest: Belgrad es un poblet. No us n'adonareu al primer dia, no us n'adonareu al segon. Pero si passeu una mica mes de temps aqui i volteu i volteu pels carrers aviat us n'adonareu
(i ara unes quantes fotos variades i despres segueix la parrafada)
prous prous, que m'emociono!
Aquest va ser el primer descobriment del dia d'ahir, que Belgrad es un poblet
Despres va arribar en Dobri, vam anar a menjar crepes (palacnice, o alguna cosa aixi), vam comprar un parell de cerveses i ens en vam anar cap a Kalemegdan perque es posava a pondre el sol. M'agrada molt Kalemegdan i seure a un tros de mur i que es pongui el sol i quedar-me alla despres de la posta sense fer res especial, nomes parlant, mirant el riu, mirant les llums dels ponts i els edificis de l'altra banda
Despres va venir la Zlata i ens en vam anar al bar Stepenice. En aquest bar s'hi arriba baixant per aquestes escales (cliqueu). Com m'ha passat altres vegades amb d'altres bars, no es el primer cop que hi anava, pero ara ja se com arribar-hi. No es complicat i us el recomano molt. Heu d'anar baixant per la carretera que rodeja Kalemegdan (Pariska) fins que us trobeu les Velika Stepenice (grans escales). Al fons veureu al Sava. Antigament aquestes escales eren una mena de Duti fri, per aqui hi havia la duana, bla bla. Ara si les baixes nomes et porten a aquest bar o, si les baixes fins a baix de tot, al Sava (que no es poc!). Pots seure a la terrasseta del bar i veus el riu
Com que la Zlata i en Dobri parlaven serbi entre ells i al meu costat uns nois es van posar a tocar la guitarra, em vaig posar a mirar-los i a mirar la gent del meu voltant. Despres tornant amb bus tambe em vaig posar a mirar-los i va ser llavors quan vaig fer el segon descobriment del dia. Els nassos. Tots tenien el mateix nas. No el mateix nas, es clar, pero practicament igual. Es un nas amb el pont recte, la punta arrodonida i una mica ample mirat des de davant. Molt mal explicat.. pero diria que venen a ser una cosa aixi. Uns nassos preciosos, es clar
De fet en Nik ja m'ho havia dit, tots tenim el mateix nas, em va dir. Jo li vaig mirar fixament el seu i em va dir: no, no miris el meu, jo soc l'excepcio. Ah, vaig respondre. Pero, va afegir, la resta tenen el mateix nas, ens reconeixem siguem on siguem del mon, per culpa del nas
Un cop havia quedat amb en Marko. Li vaig dir, a quina hora hem quedat, a i 20? Em va dir: no, a i 25. A vegades tenen aquestes coses.. Eren i 20 quan em va enviar un missatge dient-me que arribaria 10 minuts tard. Despres va arribar 15 minuts tard
Me'n vaig anar a fer una volta mentre esperava en Dobri. Cada cop que em poso a fer voltes per Belgrad acabo trobant noves coses, pero tambe me n'adono que Belgrad es un poblet. Ahir vaig fer dos descobriments, i un es aquest: Belgrad es un poblet. No us n'adonareu al primer dia, no us n'adonareu al segon. Pero si passeu una mica mes de temps aqui i volteu i volteu pels carrers aviat us n'adonareu
(i ara unes quantes fotos variades i despres segueix la parrafada)
prous prous, que m'emociono!
Aquest va ser el primer descobriment del dia d'ahir, que Belgrad es un poblet
Despres va arribar en Dobri, vam anar a menjar crepes (palacnice, o alguna cosa aixi), vam comprar un parell de cerveses i ens en vam anar cap a Kalemegdan perque es posava a pondre el sol. M'agrada molt Kalemegdan i seure a un tros de mur i que es pongui el sol i quedar-me alla despres de la posta sense fer res especial, nomes parlant, mirant el riu, mirant les llums dels ponts i els edificis de l'altra banda
Despres va venir la Zlata i ens en vam anar al bar Stepenice. En aquest bar s'hi arriba baixant per aquestes escales (cliqueu). Com m'ha passat altres vegades amb d'altres bars, no es el primer cop que hi anava, pero ara ja se com arribar-hi. No es complicat i us el recomano molt. Heu d'anar baixant per la carretera que rodeja Kalemegdan (Pariska) fins que us trobeu les Velika Stepenice (grans escales). Al fons veureu al Sava. Antigament aquestes escales eren una mena de Duti fri, per aqui hi havia la duana, bla bla. Ara si les baixes nomes et porten a aquest bar o, si les baixes fins a baix de tot, al Sava (que no es poc!). Pots seure a la terrasseta del bar i veus el riu
Com que la Zlata i en Dobri parlaven serbi entre ells i al meu costat uns nois es van posar a tocar la guitarra, em vaig posar a mirar-los i a mirar la gent del meu voltant. Despres tornant amb bus tambe em vaig posar a mirar-los i va ser llavors quan vaig fer el segon descobriment del dia. Els nassos. Tots tenien el mateix nas. No el mateix nas, es clar, pero practicament igual. Es un nas amb el pont recte, la punta arrodonida i una mica ample mirat des de davant. Molt mal explicat.. pero diria que venen a ser una cosa aixi. Uns nassos preciosos, es clar
De fet en Nik ja m'ho havia dit, tots tenim el mateix nas, em va dir. Jo li vaig mirar fixament el seu i em va dir: no, no miris el meu, jo soc l'excepcio. Ah, vaig respondre. Pero, va afegir, la resta tenen el mateix nas, ens reconeixem siguem on siguem del mon, per culpa del nas
2.8.08
Tito
Avui he somiat amb en Tito. Amb en Tito! No es friki ni res, somiar amb en Tito!
Pero me n'he oblidat completament al llevar-me. Despres amb la Natasa llegiem un text on parlava de la familia Ilic (aquest es en Radovan, el pare, aquesta la Milica, la mare, aquest en Dragan, el fill, aquesta la Vesna, la convidada, i aquest es en Reks! El gos de la familia Ilic). La Natasa ha rigut i ha dit que Reks era el nom del gos d'en Tito. I que a l'escola, quan aprenien l'abecedari, a la T hi havia Tito i a la R hi havia Reks. I que tenien una foto d'en Tito al llibre. Imagina't, deia, que hi posessin ara una foto d'en Tadic al principi d'un llibre de text! Surrealista
Despres m'ha vingut al cap. Aquesta nit he somiat amb en Tito! T'ho pots creure? He somiat que algu, no recordo qui, em cridava perque em volia ensenyar una cosa, i llavors m'ensenyava l'home dret al seu costat que, el reconeixia a l'instant, era en Tito (pero molt mes rejovenit). Pensava que aixo era una noticia bomba, que en Tito era Viu! No em podia creure que haguessin estat amagant el fet durant tants anys (influencies karadzicianes, suposo). I no en recordo gaire res mes
En tito!
Pero me n'he oblidat completament al llevar-me. Despres amb la Natasa llegiem un text on parlava de la familia Ilic (aquest es en Radovan, el pare, aquesta la Milica, la mare, aquest en Dragan, el fill, aquesta la Vesna, la convidada, i aquest es en Reks! El gos de la familia Ilic). La Natasa ha rigut i ha dit que Reks era el nom del gos d'en Tito. I que a l'escola, quan aprenien l'abecedari, a la T hi havia Tito i a la R hi havia Reks. I que tenien una foto d'en Tito al llibre. Imagina't, deia, que hi posessin ara una foto d'en Tadic al principi d'un llibre de text! Surrealista
Despres m'ha vingut al cap. Aquesta nit he somiat amb en Tito! T'ho pots creure? He somiat que algu, no recordo qui, em cridava perque em volia ensenyar una cosa, i llavors m'ensenyava l'home dret al seu costat que, el reconeixia a l'instant, era en Tito (pero molt mes rejovenit). Pensava que aixo era una noticia bomba, que en Tito era Viu! No em podia creure que haguessin estat amagant el fet durant tants anys (influencies karadzicianes, suposo). I no en recordo gaire res mes
En tito!
Us podeu creure que encara no he anat a veure'n la tomba? Esta a la llista de coses per fer. Tambe haig de creuar el Danubi (un pont del Danubi en concret) i mes coses que no em venen al cap, per aixo les tinc apuntades a una llista
1.8.08
manifestacio karadzic
Danas je bila mala manifestacio u centru Beograda
Aixo, avui hi havia una manifestacio petita al centre de Belgrad. Me l'he trobat de casualitat. Un parell de policies havien tallat Kralj Milan, tocant a Trg Republika, pero pensava que era perque controlaven el trafic, que algun semafor s'havia espatllat o alguna cosa aixi. Despres he sentit musica i he caminat tot seguint-la, a veure que eren. Semblava que vingues de Knez Mihail (el mapa del centre de Belgrad que he enllacat al costat de la web es horrible! ja en buscare un altre), pero no, venia de Kralj Milan i he girat al cap hi he vist la manifestacio apropant-se
s'acosta s'acosta!
aaaah, s'acosta!! m'absorvira!
ja es aqui!! Karadzic!
amb persona ferida al Vietnam inclosa!
i oh, ja se'n va, perseguida pels autobusos..
vaja, se'n van.. no ha estat tan emocionant com la de l'altre dia, se'ns dubte..
s'acosta s'acosta!
aaaah, s'acosta!! m'absorvira!
ja es aqui!! Karadzic!
amb persona ferida al Vietnam inclosa!
i oh, ja se'n va, perseguida pels autobusos..
vaja, se'n van.. no ha estat tan emocionant com la de l'altre dia, se'ns dubte..
El meu cotxe blau
No em puc creure que encara no li hagues fet cap foto! Si vaig tot el dia amunt i avall amb ell!
Novi Beograd i Zemun
Per dinar em fare un plat de sopa, una amanida de tomata i un tros de pa. Ahir vaig dinar un pebrot farcit d'arros, carn i tomata que havia fet la mare de la Jelena i que en quedava un a la nevera
(el pebrot)
Pero aixo de dinar va ser cap a les tres o mes tard. Abans havia anat a passejar per Novi Beograd i Zemun
La Zlata, la Nataša i en Dobri treballen durant tot el mati i part de la tarda. La Jelena i l'Ana son al seu poble. En Nikola es a Montenegro. La Biljana i la Smee son a Croacia. La Tamara a Grecia. En Nik a Milwaukee. En Marko a una mena de campament hippi que aquest any es fa a Serbia. I aquests son, mes o menys, els meus mes millors amics en aquest pais. Com que no podia quedar amb ningu, doncs, me'n vaig anar xinoxano cap a Zemun. Per anar a Zemun des de Belgrad abans de creuar Novi Beograd, i com que tambe ho volia veure vaig anar amb el meu bus (16) fins a la ultima parada (a Novi Beograd) per veure una mica com era, ja que nomes hi havia passat amb cotxe
Vaig pujar al bus, vaig marcar el bitllet (perque nomes pago el bitllet quan jugo a anar de viatge amb transport public) i em sentia com si anes de viatge. Al meu costat seia un vellet amb basto i boina, a l'altra banda de passadis seia un altre vellet que parlava amb el del meu costat, al damunt del conductor hi havia aquesta enganxina
(jugoslavien!)
Vaig arribar a Novi Beograd i vaig passejar una mica i vaig flipar. Aquests edificis em fan flipar, i aixo nomes es una part petita d'aquest barri, perque es un barri mooooolt gran i espaios
La Zlata, la Nataša i en Dobri treballen durant tot el mati i part de la tarda. La Jelena i l'Ana son al seu poble. En Nikola es a Montenegro. La Biljana i la Smee son a Croacia. La Tamara a Grecia. En Nik a Milwaukee. En Marko a una mena de campament hippi que aquest any es fa a Serbia. I aquests son, mes o menys, els meus mes millors amics en aquest pais. Com que no podia quedar amb ningu, doncs, me'n vaig anar xinoxano cap a Zemun. Per anar a Zemun des de Belgrad abans de creuar Novi Beograd, i com que tambe ho volia veure vaig anar amb el meu bus (16) fins a la ultima parada (a Novi Beograd) per veure una mica com era, ja que nomes hi havia passat amb cotxe
Vaig pujar al bus, vaig marcar el bitllet (perque nomes pago el bitllet quan jugo a anar de viatge amb transport public) i em sentia com si anes de viatge. Al meu costat seia un vellet amb basto i boina, a l'altra banda de passadis seia un altre vellet que parlava amb el del meu costat, al damunt del conductor hi havia aquesta enganxina
(jugoslavien!)
i em va venir un moment d'aquells trascendentals al damunt, be, trascendentals tampoc, nomes que agafes consciencia d'on ets, i vaig fer uau! que soc a Belgrad! i em van venir tot de nervis a dins l'estomac
Vaig arribar a Novi Beograd i vaig passejar una mica i vaig flipar. Aquests edificis em fan flipar, i aixo nomes es una part petita d'aquest barri, perque es un barri mooooolt gran i espaios
i vaig arribar al Danubi. Seguint el passeig al costat del Danubi, al costat de barquetes-bar-restaurant i barquetes normals, vas a parar a Zemun. Quin goig, passejar pel costat del Danubi.. (encara que a aquest tros de mon esta brut..)
i sense adonar-nos-en, hem arribat a Zemun. M'hi vaig perdre una bona estona.. Tota una sorpresa, Zemun! No m'estranya que els d'aquest poble-ciutat-barriDeBelgrad diguin que no son de Belgrad.. no te res a veure! Per alguna cosa, en epoques de conquestes otomanes i centre europees, Belgrad es va quedar a una banda de riu i Zemun a l'altre
si veniu a Belgrad, val la pena gastar mig dia en aquesta part de la ciutat (el passeig del Danubi i Zemun)
veniu a Belgrad!
Abans de marxar, comprar
Una samarreta on es demostri fisicament quant m'estimo belgrad
Rakija
Llibre de contes per nens
Postals
Dues ampolles-llaunes de cervesa (Lav i Jelena Pivo, hauran de ser)
Smokis
Un mapa (nou i no el trossejat que tinc ara) de Belgrad
Un cop tornada, fer
Rus
Arreglar habitacio (pintar, mobles, comprar una lampara de lava)
Menjar-me el pernil
Comprar les entrades per Extremoduro
Comprar les entrades per Gogol Bordello
Una samarreta on es demostri fisicament quant m'estimo belgrad
Rakija
Llibre de contes per nens
Postals
Dues ampolles-llaunes de cervesa (Lav i Jelena Pivo, hauran de ser)
Smokis
Un mapa (nou i no el trossejat que tinc ara) de Belgrad
Un cop tornada, fer
Rus
Arreglar habitacio (pintar, mobles, comprar una lampara de lava)
Menjar-me el pernil
Comprar les entrades per Extremoduro
Comprar les entrades per Gogol Bordello
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
