Ahir en Dobri va fer una hora tard. UNA HORA
Un cop havia quedat amb en Marko. Li vaig dir, a quina hora hem quedat, a i 20? Em va dir: no, a i 25. A vegades tenen aquestes coses.. Eren i 20 quan em va enviar un missatge dient-me que arribaria 10 minuts tard. Despres va arribar 15 minuts tard
Me'n vaig anar a fer una volta mentre esperava en Dobri. Cada cop que em poso a fer voltes per Belgrad acabo trobant noves coses, pero tambe me n'adono que Belgrad es un poblet. Ahir vaig fer dos descobriments, i un es aquest: Belgrad es un poblet. No us n'adonareu al primer dia, no us n'adonareu al segon. Pero si passeu una mica mes de temps aqui i volteu i volteu pels carrers aviat us n'adonareu
(i ara unes quantes fotos variades i despres segueix la parrafada)
prous prous, que m'emociono!
Aquest va ser el primer descobriment del dia d'ahir, que Belgrad es un poblet
Despres va arribar en Dobri, vam anar a menjar crepes (palacnice, o alguna cosa aixi), vam comprar un parell de cerveses i ens en vam anar cap a Kalemegdan perque es posava a pondre el sol. M'agrada molt Kalemegdan i seure a un tros de mur i que es pongui el sol i quedar-me alla despres de la posta sense fer res especial, nomes parlant, mirant el riu, mirant les llums dels ponts i els edificis de l'altra banda
Despres va venir la Zlata i ens en vam anar al bar Stepenice. En aquest bar s'hi arriba baixant per aquestes escales (cliqueu). Com m'ha passat altres vegades amb d'altres bars, no es el primer cop que hi anava, pero ara ja se com arribar-hi. No es complicat i us el recomano molt. Heu d'anar baixant per la carretera que rodeja Kalemegdan (Pariska) fins que us trobeu les Velika Stepenice (grans escales). Al fons veureu al Sava. Antigament aquestes escales eren una mena de Duti fri, per aqui hi havia la duana, bla bla. Ara si les baixes nomes et porten a aquest bar o, si les baixes fins a baix de tot, al Sava (que no es poc!). Pots seure a la terrasseta del bar i veus el riu
Com que la Zlata i en Dobri parlaven serbi entre ells i al meu costat uns nois es van posar a tocar la guitarra, em vaig posar a mirar-los i a mirar la gent del meu voltant. Despres tornant amb bus tambe em vaig posar a mirar-los i va ser llavors quan vaig fer el segon descobriment del dia. Els nassos. Tots tenien el mateix nas. No el mateix nas, es clar, pero practicament igual. Es un nas amb el pont recte, la punta arrodonida i una mica ample mirat des de davant. Molt mal explicat.. pero diria que venen a ser una cosa aixi. Uns nassos preciosos, es clar
De fet en Nik ja m'ho havia dit, tots tenim el mateix nas, em va dir. Jo li vaig mirar fixament el seu i em va dir: no, no miris el meu, jo soc l'excepcio. Ah, vaig respondre. Pero, va afegir, la resta tenen el mateix nas, ens reconeixem siguem on siguem del mon, per culpa del nas
Un cop havia quedat amb en Marko. Li vaig dir, a quina hora hem quedat, a i 20? Em va dir: no, a i 25. A vegades tenen aquestes coses.. Eren i 20 quan em va enviar un missatge dient-me que arribaria 10 minuts tard. Despres va arribar 15 minuts tard
Me'n vaig anar a fer una volta mentre esperava en Dobri. Cada cop que em poso a fer voltes per Belgrad acabo trobant noves coses, pero tambe me n'adono que Belgrad es un poblet. Ahir vaig fer dos descobriments, i un es aquest: Belgrad es un poblet. No us n'adonareu al primer dia, no us n'adonareu al segon. Pero si passeu una mica mes de temps aqui i volteu i volteu pels carrers aviat us n'adonareu
(i ara unes quantes fotos variades i despres segueix la parrafada)
prous prous, que m'emociono!
Aquest va ser el primer descobriment del dia d'ahir, que Belgrad es un poblet
Despres va arribar en Dobri, vam anar a menjar crepes (palacnice, o alguna cosa aixi), vam comprar un parell de cerveses i ens en vam anar cap a Kalemegdan perque es posava a pondre el sol. M'agrada molt Kalemegdan i seure a un tros de mur i que es pongui el sol i quedar-me alla despres de la posta sense fer res especial, nomes parlant, mirant el riu, mirant les llums dels ponts i els edificis de l'altra banda
Despres va venir la Zlata i ens en vam anar al bar Stepenice. En aquest bar s'hi arriba baixant per aquestes escales (cliqueu). Com m'ha passat altres vegades amb d'altres bars, no es el primer cop que hi anava, pero ara ja se com arribar-hi. No es complicat i us el recomano molt. Heu d'anar baixant per la carretera que rodeja Kalemegdan (Pariska) fins que us trobeu les Velika Stepenice (grans escales). Al fons veureu al Sava. Antigament aquestes escales eren una mena de Duti fri, per aqui hi havia la duana, bla bla. Ara si les baixes nomes et porten a aquest bar o, si les baixes fins a baix de tot, al Sava (que no es poc!). Pots seure a la terrasseta del bar i veus el riu
Com que la Zlata i en Dobri parlaven serbi entre ells i al meu costat uns nois es van posar a tocar la guitarra, em vaig posar a mirar-los i a mirar la gent del meu voltant. Despres tornant amb bus tambe em vaig posar a mirar-los i va ser llavors quan vaig fer el segon descobriment del dia. Els nassos. Tots tenien el mateix nas. No el mateix nas, es clar, pero practicament igual. Es un nas amb el pont recte, la punta arrodonida i una mica ample mirat des de davant. Molt mal explicat.. pero diria que venen a ser una cosa aixi. Uns nassos preciosos, es clar
De fet en Nik ja m'ho havia dit, tots tenim el mateix nas, em va dir. Jo li vaig mirar fixament el seu i em va dir: no, no miris el meu, jo soc l'excepcio. Ah, vaig respondre. Pero, va afegir, la resta tenen el mateix nas, ens reconeixem siguem on siguem del mon, per culpa del nas
Entrades
1 comentari:
JAJAJA!!! M'ha fet riure això dels nassos... em fa pensar en un llibre de l'Astèrix...
Publica un comentari a l'entrada