Crec que no hi ha hagut dia en que no hagi conegut algu nou. Ahir vaig coneixer.. quatre persones noves. I dissabte.. sis persones noves, no se. Els belgradenses son sociables, o jo nomes em trobo belgradenses sociables, i sempre m'acaben presentant algu o altre
Som a un bar amb la Biljana, per exemple (el bar Plato, a Kneza Mihailova, es veu que tots els turistes venen a parar a aqui) i se'ns afegeix la Tanja, una seva amiga amb qui havien fet promocions de la pepsi
Pero les preguntes sempre son les mateixes. Al cap de dos mesos de contestar-les la llengua se'n comenca a resentir i a vegades sono freda al respondre-les, pero despres els hi dic que nomes es que tothom em fa les mateixes preguntes i jo encara no les se respondre
- Que hi fas aqui?
.. no ho se, hi soc
- Estas de vacances?
.. podriem dir que.. si (pero son les vacances mes entretingudes i on he apres mes coses que he fet mai)
- Per que Belgrad?
..... no ho se, m'agrada
- Pero que fas a Belgrad durant dos mesos?
.. no ho se, sincerament no ho se
- Que has vist de Belgrad?
.. practicament tot, hi he estat dos mesos!
- Has estat a Ada? Has estat a Zemun? Has estat a Novi Sad, a l'Exit? Has estat al BeerFest? Has estat.. no m'ho diguis, tambe has estat a Guca? Has estat al museu nacional?
.. si. Si. Si. Si. Si, tambe. No! Esta tancat!
- Has estat a tot arreu! I encara t'agrada, Belgrad?
.. si..

Que faig aqui Belgrad.. com us ho dire, estimats serbis.. us miro, us contemplo, us parlo, us escolto, aprenc tot el que vulgueu ensenyar-me de vosaltres. Pero com els hi dic aixo sense que em mirin raro? Si estic enamorada perduda de vosaltres, que voleu que hi faci..

Beer Fest 2

Quedo amb en Dobri per la tarda i em diu alguna cosa en serbi que no entenc. Quan li dic que m'ho repeteixi fem tard, perquè davant nostre apareixen un grup de quatre persones, que és el que m'estava dient en serbi, que havia quedat amb un grup de quatre persones més. Aquestes persones estan fent turisme per Belgrad (un parell de dies) i volen anar a una kafana. Son les set de la tarda i ens asseiem dins d'una Kafana als voltants de Knez Mihajlov. Les taules estan parades com de restaurant normal, amb estovalles, plats i tovallons, però són les set de la tarda i podem demanar el que volguem. Algú menja sopa, algú altre kajmak, algú altre pljescavica. Jo no menjo res perquè, què voleu que us digui, no tinc gana a aquella hora. Després tres volen anar a l'alberg i una vol anar a passejar, però ja són les nou, jo he quedat amb l'Aleksandar i no els puc acompanyar, o sigui que en Dobri i la noia russa se'n van a Kalemegdan a passejar. La noia russa em diu que ella encara no és capaç de pronunciar coses com Trg i em felicita. Jo penso que no n'hi ha per tant. Trg. No és complicat

A Trg (plaça). Hosti, m'acabo d'adonar que al teclat, per art de màgia, ha aparegut la ç. Veus que bé. A Trg (plaça) em trobo amb l'Aleksandar, que té una perfecte cara eslava (quadrada, ulls negres i una mica axinats, barbeta sortida, nas balcànic), i és normal, perquè té arrels sèrbies i arrels poloneses, i durant els bombardejos m'explica que va marxar a Polònia un parell de mesos, i anem a comprar un parell de cerveses, aigua i smoki. Anem fins a Kalemegdan i ens enfilem per la fortalesa per trobar un lloc des d'on veure les llums i sentir la música del festival, que es fa a l'altra banda de riu. Però els arbres no deixen arribar la música i se'ns barregen algunes notes que venen dels concerts, més la música dels splavovi, més la música dels vaixells que passen de tant en tant pel Sava, més la música d'algú que escolta música per Kalemegdan

Em diu que haig de veure aquest video, de quan en Djokovic (medalla de plata de tenis als jocs olimpics i heroi nacional) va rebre una samarreta d'en Maradona, que fa molta gràcia es veu perquè en Djokovic diu aj aj aj!! a l'estil mexicà. Mireu-vos el vídeo sencer i us adonareu d'algunes coses. Que bé que parlen l'anglès, sobretot comparat amb l'entrevistador, que és com parlem nosaltres l'anglès. Que macos i encantadors que són (això és un heroi nacional, i no els burros de l'Alonso i en Nadal!), i que divertits!

Després anem cap al BeerFest creuant el pont damunt del Sava a peu. Passa molt d'aire i el pont es fa llarg. Entrem al festival (és prou tard com perquè no ens regirin els bolsos, o sigui que entro a dins l'aigua i els smokis. Ens trobem amb els amics d'en Marko i seiem amb ells a una taula. El que l'altre dia m'explicava que els veïns havien enverinat al seu gos, es torna a posar a parlar amb mi, aquest cop per dir-me que siusplau, que m'ho suplica, que siusplau, siusplau, que per favor, que vagi a visitar la seva a casa i la seva família. Li dic que no sé, que ja ho veurem, que em queden pocs dies i que tinc molta gent per veure, que bla bla. Torna a suplicar, gairebé s'agenolla, que només em demana mitja hora, t'agrada el cafè? Et prepararem un cafè. Només una horeta, només una hora. Li dic que vinga, que va, que sí, que aniré a prendre un cafè amb la seva família. Crec que, senzillament, l'únic que passa és que li fa molta il·lusió que algú de fora visiti la seva ciutat i a sobre la seva casa. La hospitalitat balcànica a vegades és massa i tot per mi. Però m'ho promets, eh? Sí, home sí.. Quedem ja ara. Ara? Sí, quin dia, dimarts, dimecres, dijous. No sé.. dimecres.. Fet eh? Dimecres? M'ho promets eh? Sísí..

Algú va a comprar peixets petits fregits i se'ls mengen d'una queixalada. La Biljana em troba i em diu Figa! i jo li dic Figa! però aviat se n'ha d'anar

Anem cap al concert, però no hi ha concert (a la manera que jo entenc un concert) si no un Dj horrible. Perdem a la majoria de persones, però al meu voltant s'hi queden l'Aleksandar (que no para de fumar), el noi del gos enverinat i un altre que no em diu res però em mira fixament, com si fos la primera estrangera que hagués vist a la seva vida. Belgrad no és una ciutat buida de visitants, es pot sentir l'anglès de tant en tant, però potser sí que, per aquest noi, era el primer cop que en veia una de tant "a la vora". Aquests dos últims ballaven efusivament, el del gos enverinat ocupava molt d'espai i em deia Feel the beat, Laura, feel the beat, please, dance five minuts for me, please. I a mi, que la música electrònica m'avorreix bastant, no sabia on mirar

A quarts de quatre estic tan cansada que no m'aguanto de peu i anem cap a casa, tornant a creuar el Sava, però ja no fa tant de fred. Esperem el bus 27 asseguts a un banc de Trg Republika i gairebé m'adormo. Se'ns n'ha escapat un i el següent no passa fins d'aquí una hora. L'Aleksandar em veu tan adormida que insisteix que anem a esperar el 16, que com que ja són més de les quatre ja funcionen els busos normals, que em deixa més a la vora de casa, i que després ell ja tornarà a acabar d'esperar el 27. Anem a esperar el 16 (a una altra parada) i mentre esperem ens passa per davant dels nassos el 27. S'ha equivocat d'hora, ni se'ns havia escapat ni passava el següent al cap d'una hora. Quan arriba el 16 va tant ple que li dic que és igual, que per anar esclafada durant mitja hora prefereixo esperar el següent 27. Finalment arriba el 27. Torno a caminar per Pera Cetkovic mentre va sortint el sol. Amb la tonteria arribo a casa a les 6. No m'ho puc creure. Ja ho vaig dir, a Belgrad se t'hi fa de dia encara que no ho vulguis

què hi farem..

Prsti

M'han ensenyat a dir els noms dels dits de les mans, però em costa recordar-los en serbi

- Mali prst (dit petit)
- Važi (Val en serbi)
- Dit del costat del dit petit (però dit en serbi, que no recordo)
- Ahà
- Dit del mig
- Važi
- Dit de senyalar
- Važi
- i Polze (la paraula no era, evidentment, polze, però s'hi assemblava molt)
- Naravno! (és clar!). Pa.. (així doncs..). Mali prst.. no me'n recordo de més
- Dit del costat del dit petit
- Važi..
- Dit del mig..
- Ok..

etcetc. I segueixo sense saber-me'ls, només en traducció

__

no hi ha res com els diccionaris
- Mali prst
- Važi
- Domali prst
- Ahà
- Srednji prst
- Važi
- Kažiprst
- Važi
- I palac
- Naravno! Pa.. mali prst. I don't remember more
- Domali prst
- Važi
- Srednji prst..
- Ok..

etc etc

Beer Fest

Les nits a Belgrad son famoses, i no es perque si. A mi sempre se m'hi fa de dia i no me n'adono

Ahir vaig estrenar-me al BeerFest. Vaig dir a les del meu pis que segurament tornaria amb l'ultim bus, el que surt a les 12 de l'ultima estacio, que nomes volia veure una mica que tal era. Res a fer, vaig arribar que feia una estona que sortia el sol

Pero es que es tan bonic quan surt el sol!

El BeerFest es aixo, un festival de la cervesa. Un parc (un descampat, pero envoltat d'arbres, l'any passat no hi havia arbres perque el feien sota a Kalemegdan, ara el fan a l'altra banda de riu, que tambe es bonic), un parell d'escenaris pels concerts, atraccions, alguna parada de menjar i paradetes de diferents cerveses (Jelen Pivo i Lav, que son les mes famoses d'aqui, pero tambe Lasko -d'Eslovenia-, Tuborg -que no se d'on es pero tambe se'n troba forca-, Heineken, marques rares, cervesa irlandesa, ..). I taules grosses per seure

I a mes a mes descobreixes nous grups de rock d'aquestes terres, perque si ve la majoria son de serbia, tambe en venen d'eslovenia, croacia, bosnia, etcetc

El millor grup de la nit, sens dubte, i que us recomano
Generacija 5





(la que se saben tots a coro)


pero aquesta es mes de l'estil que tocaven


i una altra que tambe em sona..


Per cert, deixeu-me que afegeixi nomes una cosa: les llibretes moleskine son un xurro. Totes les que tinc s'han acabat desenganxant. Un xurro

Coses variades

Maria Glòria d'Orleans-Bragança es va casar amb Aleksandar Karadjordjevic, rei de Iugoslavia, de qui se'n separa el 1985

Mesos despres es va casar amb un aristocrata espanyol, de qui en tingue dues filles i ara, la Maria Glòria d'Orleans-Bragança poseeix el ducat Segrobe i el comtat d'Empuries



Ahir en parlavem amb la Natasha, avui en parlavem amb la Jelena, sempre estic parlant del mateix amb algu o altre: no els hi agrada, marxar del pais. S'estimen Serbia. Aqui hi tenen la familia i els amics. Pero per molts es mes "facil" (si una cosa aixi pot ser facil!) marxar uns anys del pais, fer diners i tornar. Aixo es el que volen fer molts. No es que ho vulguin fer, pero s'ho plantegen. En Djole se'n va un any a Lienchstenstein (marxa d'aqui 9 dies). La Natasha se'n va a viure a Portugal (marxa d'aqui 2 mesos). En Milos es a Estats Units (jo ocupo el seu llit al pis on visc). La Zlata es planteja marxar uns anys a Australia quan en Milos torni. La seva excompanya de pis esta vivint a Australia des de fa uns mesos, de fet

I si no es aixo, del que parlem, parlem dels viatges. Em diuen que viatjar no es cosa de diners, sino cosa de passaport, i es tan veritat que fa esgarrifances..



Un dia es va posar a parlar amb mi un noi serbi i crec que nomes era per practicar el seu angles, perque primer em va explicar, sense venir a cuento de res, que la seva germana estudiava arquitectura, despres em va dir a que es dedicava ell (ja no ho recordo) i sense pausa entre una frase i l'altra va informar-me que algu del seu barri havia enverinat el seu gos
Un altre em va demanar el mail per si mai venia a Barcelona. Tots em demanen el mail per si venen a Barcelona, perquè els hi fan falta invitacions i un lloc on estar-se, i jo no els hi sé dir que no. El que no sabia és que aquest noi en concret era l'Aleksandar, una de les millors persones que he conegut en aquesta ciutat, i massa tard, per cert
Mes tard un altre, a un splav (discoteques-bars flotants), per presentar-se em va donar la ma. Vaig quedar tan desorientada que li vaig donar la ma
De fet aqui es saluden donant-se la ma. Un peto a la galta quan hi ha confianca. Donar la ma es una mica fred. Un peto es molt calid. Tres petons es veu que es molt formal. A dos no hi estan acostumats. Passar del nivell de donar a la ma al d'un peto es sempre un moment molt agradable :)

I ara un parell de fotos de l'esglesia de Sant Marko







Ahir a la nit va comencar el BeerFest pero jo m'estreno avui. I fins diumenge!

Avui les vistes des de Kalemegdan eren, senzillament, perfectes



aquesta torre, que assenyala Zemun i l'exfrontera amb l'imperi austrohungar, es veia perfecte (no la busqueu a la fotografia de sobre, queda una mica mes cap a la dreta)


Pero aqui si que es veu, al fons, i l'estatua del vencedor, que van moure del centre de Belgrad ara fa una pila d'anys perque les senyores s'escandalitzaven al veure-li el penis, i per aixo esta qui, a Kalemegdan, dalt de tot d'una columna

Ahir feien per la tele Mi nismo Andjeli, tot un classic. Es saben sencera la pel.licula de memoria, frase per frase. Jo la mirava a la tele i la Zlata, d'esquenes i actualitzant el facebook a l'ordinador, recitava els dialegs un segon abans que el diguessin per la tele. Despres han fet la 2 i la 3, pero el classic es la primera. Es una llastima que es una pel.licula tan d'aqui que es practicament intraduible. A mi se m'escapaven quatre cinquenes parts de les bromes

Tito i ja (2)

primer de tot, un set fotogràfic d'algú altre, ja que jo no hi he fet fotos
footoooos

seguim. Avui amb la Biljana hem anat a veure en Tito. Mi smo išle da videle Tita. Escric això en serbi perquè us adoneu que a vegades la declinació de les paraules t'obliga a dir coses com Tita, puta,.. Res res, tonteries. Hem agafat el trolle 41, hem baixat per Knez Miloš, hem pujat una mica (un pont damunt d'un altre carrer) i es veia bona part de Beograd (o els edificis claus, com Sveta Sava o la Beograđanka), hem girat per Boulevard Mira (tot verd verd verd) i a la segona parada hem baixat, perquè era la casa de les flors (Kuća cveća)

No puc dir que estiguéssim soles, però gairebé. Si aneu a Belgrad i no sabeu què fer perquè us sembla que ja heu vist bé el centre.. aneu fins a Zemun, passegeu pel costat del Danubi, aneu a l'illa d'Ada, no sé.. però a no ser que us interessi molt veure la tomba d'en Tito (tenia la sensació d'estar al balcó de casa els meus avis), no cal que us arribeu fins allà

L'edifici que veureu primer, dalt d'una escalinata i amb un mosaic forca comunista (però gens destacable, segur que n'hi ha de millors, com el de Tirana), té els dos cotxes oficials d'en Tito (negres i brillants) i al pis de dalt una col·lecció d'objectes de plata (regals d'altres nacions al Maršalu Titu). Ni quinze minuts

Sortiu de l'edifici i a la vostra dreta (a l'esquerra si us poseu de cares a ell) hi ha unes escales i una caseta de maó groc. A la guia diu que s'ha de pagar, però a nosaltres ningú ens ha demanat res. Entres a la casa, segueixes unes fletxes blanques despintades del terra (fa uns anys se suposa que eren per guiar les multituds que peregrinaven a la tomba) i a la dreta, al costat d'una font, hi ha la casa amb la tomba i una col·lecció de les torxes que les joventuts iugoslaves passejaven pel país cada 25 de marc (el dia de l'aniversari del Maršala Tita)

No es pot dir que impressioni. Un caminet de pedres (de fet no és de pedres, només és que les deuen haver tret per reparar, perquè representa que ha de ser de marbre, el caminet, però avui que hi he anat hi havia pedretes, no marbre), una tomba llisa on només hi posa Josi Broz Tito i l'any de naixement i de mort, al voltant del caminet hi ha tot de plantes com les del balcó de casa els meus avis, aquestes plantes de fulles grosses i gruixudes, molt verdes i sense flor, que no fan pinta d'haver-se de cuidar gaire, i al voltant de tot plegat un paviment a l'estil d'un pis de l'Eixample

Encara queda una altra casa-museu de maó groc, on hi ha tot de regals d'altres paisos i de iguoslaus motivats al Drugi Tito. Vestits folklòrics, mantes, llencols brodats, espases i sabres, selles de muntar (una d'elles feta a un país sudamericà, en una fabrica especialitzada en selles de muntar i petaques, o això havien escrit a la sella) i una closca de tortuga

Després el guàrdia del final del museu (era com un passadís llarg) s'ha posat a parlar amb nosaltres per acabar ensenyant-nos dos fotomuntatges horribles de propaganda del museu (diria), perquè diguéssim quin ens agradava més

Després hem marxat, hem estat una estona assegudes al banc i hem tornat al centre

Tito i ja

No ve a cuento de res, pero em fa gracia el comencament d'aquesta pel.licula amb aquesta musiqueta

ah si! dema me'n vaig a veure en Tito!


___

Escandalos. Aquestes coses les trobo escandaloses

___

Un altre tema
Dic per enessima vegada que no soc historiadora. Que la historia dels Balcans m'interessa el minim per saber de que va el tema. Per exemple, per poder seure un dissabte a la nit a un banc de Tasmajdan (un parc), que passin uns cotxes amb sirenes, que algun serbi deixi anar el comentari
- oh! ja han arrestat en Mladic!
i poder riure tant com ells

Pero no m'interessa parlar d'historia amb ningu. Especialment si no es dels Balcans. He llegit molt poc, sobre els Balcans. Ni tan sols m'he acabat de llegir la Trampa Balcanica. No em parleu d'historia, no em parleu de politica. No soc la persona adequada. Prefereixo escoltar-los, no m'interessa parlar d'aixo al bloq o amb vosaltres, m'avorreix i em posa nerviosa normalment. Si n'escric alguna cosa, nomes sera per repetir com un lloro el que m'han dit ells

Aquest no es un bloq politic
Aquest no es un bloq historic

Jo soc estudiant de filologia. Ex-estudiant d'arquitectura. Amb clares tendencies sociologiques i antropologiques, o digueu-n'hi com vulgueu

Parlem de cases, parlem de carrers, parlem de turons brillants, parlem dels rius, parlem dels serbis com a persones que viuen aqui a Belgrad i no com el que us deveu imaginar vosaltres. Persones que viuen a una ciutat i prou


Belgrad es increiblement verda. Els serbis son increiblement macos i normals


I to je to, que diuen ells, i que quan volen traduir a l'angles diuen "i that is that"

Danubi

Avui el Danubi estava precios. Feia mal i tot de bonic que estava

La majoria de fotos de Belgrad que ensenyen el Danubi ho fan des de Kalemegdan, o des de baix l'encreuament, o des dels splava (els bars flotants) que hi ha a la banda de Novi Beograd i Zemun

Pero a mi el Danubi m'agrada des de dalt de tot del meu barri, de Karaburma, quan baixo per Pera Cetkovic, el sol comenca a ser baix, el turonet brilla i jo nomes veig un trosset de Danubi i les parets de les cases que em fragmenten les vistes

No he vist encara res que m'agradi mes, en aquesta ciutat. I avui estava especialment lluminos..


__

els senyors que sempre passaven les tardes asseguts a una casa mig ensorrada



s'han quedat ara sense casa i s'han desplacat a la vorera del davant. Pero no es el mateix

__

En Djokovic s'ha endut la medalla de bronze. Jo crec que es mereixia, com a minim, la de plata. Coses de l'atzar..

els balcans son aixi