Motxilla taronja grossa
Motxilla verda petita
Cosa platjera de la Zlata per dormir-hi al damunt
Llencols verds per dormir-hi al damunt, a sota i al voltant
Tovallola (funcions variades)
Galetes plasma
Compreses (argh!)
Tovalloletes (si es que existeixen en aquest pais, a l'altre festival ens van salvar literalment la vida!)
Biquini
Roba interior (calces, sostens, mitjons)
Samarretes (3-4)
Pantalons llargs
Faldilla
Samarreta maniga llarga (2)
Raspall de dents
Paper higienic (2. Tambe ens van salvar la vida a l'ultim festival, en la mateixa mesura que les tovalloletes)
Diners
Pasta de dents
Raspall de cabell
Sabo (no se si es fara servir..)
Gomes de cabell (2)
Mobil
Xancletes
Bambes
Tirites
Jersei
Mocadors de paper
.. crec que aixo es tot
idemo odma odma odma, tarara ta, tarara ta, tarara ta
(anem-hi ara ara ara)
10.7.08
9.7.08
Ara caminava xinoxano tot resseguint Pera Cetkovica, tornant cap a casa venint de Mirijievo. He anat a veure en Marko per parlar d'aixo de l'Exit (possiblement hi anire amb tren el dissabte i ens trobarem alla) i despres hem estat asseguts a fora, a una mena de parc petit. Estava rodejada de set nois serbis que parlaven serbi, bevien cervesa i aigua, fumaven tabac i maria, reien hohoho, seiem tots plegats en un banc de formigo (alguns drets per tancar la rotllana), al mig hi havia uns arbres i a un costat uns gronxadors metalics. A l'esquerra (darrere els arbres) hi havia uns edificis tots iguals i a la dreta la carretera, i a davant el bosc on vam anar l'altre dia a fer classe. Bastant poc glamoros, tot plegat, pero Belgrad no es que tingui gaire glamour
Despres he corregut una mica per agafar l'autobus que m'ha deixat a la parada astronomska, i xinoxano baixant per Pera Cetkovica cap a casa, a l'altra punta de carrer
El carrer estava increiblement ple, eren mes de les onze de la nit, un putu carrer d'un barri residencial a la punta de la ciutat, un dimecres, i no parava de creuar-me gent i gent. Potser una vintena de persones, anaven a algun lloc o seien als bancs de davant dels edificis bevent o xerrant o les dues coses. Llavors he pensat, aixi com de cop, que potser el que passa, i l'explicacio a totes les sensacions i coses que no puc explicar, doncs que potser el que passa es que els belgradenses (i potser la resta de serbia, i dels balcans, pero no ho se perque no ho he vist), doncs que potser el que passa es que no tenen res a fer millor que viure
Ho pensava venint ara cap a casa, despres d'haver estat asseguda alla a fora a aquell banc, aixo..
i no te perque sonar malament, jo tampoc tinc res millor a fer a la vida que viure, potser per aixo em sento tan a gust aqui. No tinc res millor a fer que ser a Belgrad (malgrat m'encanta ser-hi i no ho canviaria per res del mon). No se si enteneu el que vull dir
per aixo les cases estan sense pintar, els carrers plens a totes hores, els horaris esbojarrats, les decisions d'un dia per l'altra, i els minuts sempre estan plens, encara que seguis sense fer res, perque no seus sense fer res, senzillament t'asseus i vius, i vius perque no tens res millor a fer, pero a algu se li acudeix que hi ha millor a fer que aixo?
a mi no
Despres he corregut una mica per agafar l'autobus que m'ha deixat a la parada astronomska, i xinoxano baixant per Pera Cetkovica cap a casa, a l'altra punta de carrer
El carrer estava increiblement ple, eren mes de les onze de la nit, un putu carrer d'un barri residencial a la punta de la ciutat, un dimecres, i no parava de creuar-me gent i gent. Potser una vintena de persones, anaven a algun lloc o seien als bancs de davant dels edificis bevent o xerrant o les dues coses. Llavors he pensat, aixi com de cop, que potser el que passa, i l'explicacio a totes les sensacions i coses que no puc explicar, doncs que potser el que passa es que els belgradenses (i potser la resta de serbia, i dels balcans, pero no ho se perque no ho he vist), doncs que potser el que passa es que no tenen res a fer millor que viure
Ho pensava venint ara cap a casa, despres d'haver estat asseguda alla a fora a aquell banc, aixo..
i no te perque sonar malament, jo tampoc tinc res millor a fer a la vida que viure, potser per aixo em sento tan a gust aqui. No tinc res millor a fer que ser a Belgrad (malgrat m'encanta ser-hi i no ho canviaria per res del mon). No se si enteneu el que vull dir
per aixo les cases estan sense pintar, els carrers plens a totes hores, els horaris esbojarrats, les decisions d'un dia per l'altra, i els minuts sempre estan plens, encara que seguis sense fer res, perque no seus sense fer res, senzillament t'asseus i vius, i vius perque no tens res millor a fer, pero a algu se li acudeix que hi ha millor a fer que aixo?
a mi no
8.7.08
Dia productiu vs dia no productiu
Ahir va ser un dia clarament productiu. Avui ha estat un dia clarament no productiu. Despres d'un dia productiu en toca un de no productiu, i a la meva vida sempre ha estat aixi
Ahir va ser un dia de no parar quieta, i avui ha estat un dia d'anar-me arrossegant fins al final d'aquest
Al mati havia quedat amb la Smee, pero arribava tard (com arriben sempre tots tard, aqui i a tot arreu del mon) i vaig aprofitar per anar fins a la cambra de comerc italosrpska a tornar el llibre de serbi que m'havia deixat la Giulia el divendres. Despres vaig anar a Lilly a comprar compreses (aqui son marca Always i les odio, no m'agraden). Despres vaig tornar a l'estatua del cavall i ja hi havia l'Smee. Vam anar a un dels bars que hi ha just darrera Kneza Mihaila i fent feina fins quarts de dues del migdia. Jo bevia cafe i llimonada i ella cafe. Vam estar descrivint que haviem fet durant el mati (jo en serbi, ella en espanyol) en present, passat i futur. Vam fer l'imperatiu i un verb que tenen ells, que es diu potencial i que significa que pot ser que passi pero no es segur que passi, i tambe els condicionals. Li vaig dir que miraria com funciona el condicional i el subjuntiu en espanyol, pero encara no ho he fet :( i crec que amb la Smee ja hem fet tots els temps en serbi (amb espanyol son mes complicats)
A les dues havia quedat amb la Biljana, pero encara era aviat i per fer temps vam anar a un altre bar on hi havia un parell d'amigues de la Smee. Em van aplaudir quan vaig dir tota satisfeta Trebam da idem (haig de marxar). I me'n vaig anar perque feia tard amb la Biljana. Li vaig dir a la Biljana que tenia molta gana i vam anar a comprar un tros pizza a Bucko, al carrer Francuska (carrer paral.lel a Skadarska, un dels carrers mes famosos de Belgrad, el mes adient per convertirse en turistic)(hi ha alguna altra pizzeria d'aquestes a algun altre lloc de Belgrad, crec, pero per ara nomes conec aquesta). Les pizzes de Bucko son les mes guarres i delicioses que he tastat en la meva vida. Des que en Dobri em va portar a tastar-les l'altra vegada que vaig ser a Belgrad que em moria per tornar-ne a menjar un tall. No es mes que un tros de pizza normal amb una pastarada al damunt, menjar rapid, no hi ha ni taules ni res, pero ah.. hmm.. em ve gana
Amb la Biljana vam caminar una mica mentre jo em menjava la pizza i despres vam seure a un bar a fer un altre cafe, al costat de l'Studenski Park, un parc petitonet que hi ha just davant la facultat de filologia, al centre tambe. Vam fer nomes catala, pero a la Biljana tot semblava fer-li gracia perque li acabaven de donar un paper de no se que, o alguna cosa aixi. Vam estar conjugant verbs de la primera conjugacio i despres fent-los servir (menjo pa amb tomata, per exemple). Hola, em dic Biljana i estic a un bar. Menjo pa amb tomata. Coses aixi fem. L'altre dia em va enviar un missatge dient-me Bon mati! i em va posar de molt bon humor
Despres la Biljana va haver de marxar, pero mentre caminavem per anar a buscar el bus (vivim en direccions oposades pero les parades de bus son alla mateix, una a cada banda de carrer) em va dir que un dia d'aquests potser anava amb uns amics que tenen una barca que navega pel Danubi, que despres et pots banyar alla, o no, i jugar una mica a futbol i basquet a una platgeta, o no fer res i prendre el sol, que si volia m'hi podia afegir, i vaig dir que es clar es clar! Ostres! Us ho podeu creure que encara no m'he banyat mai al Danubi? Li vaig dir que era el meu riu preferit, i que el mar negre era el meu mar preferit, i que les meves muntanyes preferides eren.. Els pirineus? va preguntar, no! Els Balcans!
Despres vaig tornar cap a casa. Cinc minuts despres va arribar la Zlata, li vaig fer unes quantes fotos mentre feia veure que estudiava perque les poses al facebook i aixi el seu xicot, que esta a estats units, veies com estudiava. Quan torni, es plantegen anar a Australia, a viure-hi uns quants anys, fer diners, i despres tornar a Serbia, com fa forca gent aqui. Per aixo estan tan enganxats tots al Facebook i si.. son uns fanatics del Facebook. Finalment em va trucar en Nikola i vam quedar per les nou a l'estatua d'en Vuk. L'estatua d'en Vuk es forca famosa i no gaire lluny de casa anant amb autobus (potser quinze-vint minuts), no te res d'especial pero es a l'encreuament d'un parell de carrers grossos i a darrera hi ha un parc petit. Aqui esta ple de parcs petits
Sec aqui esperant el cotxe d'en Nikola, doncs, fins que em truca i vaig cap on esta aparcat. M'abraca, em fa un peto a la galta, heeej Laura, diu, com estas? li dic, primer riu i despres respon bieen bien, i torna a riure. Pugem al cotxe i anem al pis de dos amics d'en Nikola a buscar-los (en Marko i la Saixa) i despres donem voltes i mes voltes amb el cotxe perque volen comprar una sindria (ljubanica). Li pregunto a la Saixa perque volen un comprar una sindria, i em respon que no ho sap mentre en Marko i en Nikola trien la sindria mes bonica de la botiga. Ens aturem tambe a comprar viski, kokakola, tsigarete i smoki, un aperitiu que venen a les trafika (ja vaig explicar que era una trafika), de fora semblen ganxitos, pero de fet son fets de cacauets (kikiriki) i tenen gust de cacauet, fet que els converteix en un aperitiu francament decepcionant
(no em digueu que no son temptadors!)
Al cotxe en Nikola es posa a cantar Xocomoko (a saber perque) i m'expliquen que eren uns gelats molt famosos als anys noranta, perque eren barats, no gaire bons, pero tenien xocolata (no en trobo cap foto, o no n'estic segura que sigui la foto que toca). Nomes perque ho sapigueu, per fer una mica de cultura noventera balcanica. Total, arribem al pis en construccio d'uns seus amics (la Minya i la Ivana), molt aprop de l'ambaixada anglesa i l'ambaixada americana, al barri de Savski Venac, entre Stari Grad (la ciutat vella, pero no es vella perque han bombardejat tants cops Belgrad que no te ciutat vella com l'entenem a no se.. a Girona) i l'estacio de trens
Entrem al pis, posem la sindria dins el jacuzzi (si, aquest gest crec que seria una bona manera de definir la bogeria balcanica), engeguem el jacuzzi i ens asseiem a la terrassa, on obrim les ampolles i els smoki i fem que comencin a passar les hores
Parlen de moltes coses, per exemple de quins son els paisos pels quals no necessiten visats, i no son gaires, no.. m'expliquen que els paisos on es mes complicat obtenir visat es franca i espanya, i que a franca (o potser algun altre pais) els hi demanen tenir uns dos-cents euros al banc. Tambe parlem de l'Exit Fest, els expliquem a tots (perque s'han afegit un parell de nois que no recordo com es diuen) de que dimonis ens coneixem amb en Nikola i vull afegir que "el mon es un mocador!", pero no trobo les paraules per traduir aquesta frase, o sigui que els hi ensenyo a dir altres coses, vinga som-hi!, xiuxiuxiuxiu (cridant a un gat), saliva, babero, i coses aixi. Teniu un nom que s'assembla saliva, oi? em pregunten. Hi penso hi penso hi penso.. Finalment algu diu: silvia o alguna cosa aixi. Em poso a riure que em salten les llagrimes. Quan la sindria esta fresqueta (anem a mirar una estona com dona voltes dins del jacuzzi entre les bombolletes, perque l'espectacle s'ha de veure) ens la mengem
Parlem de mes i mes i mes coses, veiem passar un estol d'ocells molt blancs que no semblen tenir ni rumb ni direccio, cap aqui, cap alla, pero es bonic el contrast que fan amb el cel, que no acaba de ser fosc per culpa de la llum de la ciutat, i malgrat son les dues passades, encara pots distingir el contorn dels nuvols
Despres em porten a casa amb cotxe i em poso a dormir al meu sofa-llit
D'aixo se'n diu un dia productiu
Avui m'aixeco tard (quan en Marko m'envia un missatge per saber quan em va be quedar), vaig a comprar paper de vater, pa bimbo (menjo tonelades de pa bimbo), galetes Jaffa (tenen gust de pim's) i un suc de pressec i poma (breskva i jabuka), netejo un parell de samarretes blanques i uns pantalons tambe blancs a ma (si mama, a ma! tenim rentadora, pero mai tinc prou roba blanca com per omplir-la, es una rentadora amb massa capacitat! i si no esta prou plena no funciona), em faig un plat de sopa per dinar (oh, ja son les dues?), en Marko em diu que arribara d'aqui una altra hora, escric un post, miro la tele una estona, arriba en Marko, fem un parell d'horetes de classe (els numeros, insisteix en dir cinco com si digues finko, li dic que no digui finko, que si li fa pal intentar dir cinco que sigui sinko, pero finko no. Ell diu que finko s'assembla mes a cinco que no pas sinko, pero li dic que igualment no digui finko i que sobretot, no se li acudeixi mai demanar una ferbefa, perque el cambrer i mig bar riura una bona estona). Mentre amb en Marko continuem amb els numeros arriba la Zlata i una horeta despres en Marko se'n va cap a casa seva, perque li dic que moja glava je puna, puna! (el meu cap esta ple ple!). I ja esta. En Marko se'n va, sec a l'ordinador, escric el post, i a mig post m'aixeco un moment a menjar un tros de pa bimbo amb ajvar. No em puc creure que ja siguin gairebe les nou! Aixo es un dia clarament no-productiu
Ahir va ser un dia de no parar quieta, i avui ha estat un dia d'anar-me arrossegant fins al final d'aquest
Al mati havia quedat amb la Smee, pero arribava tard (com arriben sempre tots tard, aqui i a tot arreu del mon) i vaig aprofitar per anar fins a la cambra de comerc italosrpska a tornar el llibre de serbi que m'havia deixat la Giulia el divendres. Despres vaig anar a Lilly a comprar compreses (aqui son marca Always i les odio, no m'agraden). Despres vaig tornar a l'estatua del cavall i ja hi havia l'Smee. Vam anar a un dels bars que hi ha just darrera Kneza Mihaila i fent feina fins quarts de dues del migdia. Jo bevia cafe i llimonada i ella cafe. Vam estar descrivint que haviem fet durant el mati (jo en serbi, ella en espanyol) en present, passat i futur. Vam fer l'imperatiu i un verb que tenen ells, que es diu potencial i que significa que pot ser que passi pero no es segur que passi, i tambe els condicionals. Li vaig dir que miraria com funciona el condicional i el subjuntiu en espanyol, pero encara no ho he fet :( i crec que amb la Smee ja hem fet tots els temps en serbi (amb espanyol son mes complicats)
A les dues havia quedat amb la Biljana, pero encara era aviat i per fer temps vam anar a un altre bar on hi havia un parell d'amigues de la Smee. Em van aplaudir quan vaig dir tota satisfeta Trebam da idem (haig de marxar). I me'n vaig anar perque feia tard amb la Biljana. Li vaig dir a la Biljana que tenia molta gana i vam anar a comprar un tros pizza a Bucko, al carrer Francuska (carrer paral.lel a Skadarska, un dels carrers mes famosos de Belgrad, el mes adient per convertirse en turistic)(hi ha alguna altra pizzeria d'aquestes a algun altre lloc de Belgrad, crec, pero per ara nomes conec aquesta). Les pizzes de Bucko son les mes guarres i delicioses que he tastat en la meva vida. Des que en Dobri em va portar a tastar-les l'altra vegada que vaig ser a Belgrad que em moria per tornar-ne a menjar un tall. No es mes que un tros de pizza normal amb una pastarada al damunt, menjar rapid, no hi ha ni taules ni res, pero ah.. hmm.. em ve gana
Amb la Biljana vam caminar una mica mentre jo em menjava la pizza i despres vam seure a un bar a fer un altre cafe, al costat de l'Studenski Park, un parc petitonet que hi ha just davant la facultat de filologia, al centre tambe. Vam fer nomes catala, pero a la Biljana tot semblava fer-li gracia perque li acabaven de donar un paper de no se que, o alguna cosa aixi. Vam estar conjugant verbs de la primera conjugacio i despres fent-los servir (menjo pa amb tomata, per exemple). Hola, em dic Biljana i estic a un bar. Menjo pa amb tomata. Coses aixi fem. L'altre dia em va enviar un missatge dient-me Bon mati! i em va posar de molt bon humor
Despres la Biljana va haver de marxar, pero mentre caminavem per anar a buscar el bus (vivim en direccions oposades pero les parades de bus son alla mateix, una a cada banda de carrer) em va dir que un dia d'aquests potser anava amb uns amics que tenen una barca que navega pel Danubi, que despres et pots banyar alla, o no, i jugar una mica a futbol i basquet a una platgeta, o no fer res i prendre el sol, que si volia m'hi podia afegir, i vaig dir que es clar es clar! Ostres! Us ho podeu creure que encara no m'he banyat mai al Danubi? Li vaig dir que era el meu riu preferit, i que el mar negre era el meu mar preferit, i que les meves muntanyes preferides eren.. Els pirineus? va preguntar, no! Els Balcans!
Despres vaig tornar cap a casa. Cinc minuts despres va arribar la Zlata, li vaig fer unes quantes fotos mentre feia veure que estudiava perque les poses al facebook i aixi el seu xicot, que esta a estats units, veies com estudiava. Quan torni, es plantegen anar a Australia, a viure-hi uns quants anys, fer diners, i despres tornar a Serbia, com fa forca gent aqui. Per aixo estan tan enganxats tots al Facebook i si.. son uns fanatics del Facebook. Finalment em va trucar en Nikola i vam quedar per les nou a l'estatua d'en Vuk. L'estatua d'en Vuk es forca famosa i no gaire lluny de casa anant amb autobus (potser quinze-vint minuts), no te res d'especial pero es a l'encreuament d'un parell de carrers grossos i a darrera hi ha un parc petit. Aqui esta ple de parcs petits
Sec aqui esperant el cotxe d'en Nikola, doncs, fins que em truca i vaig cap on esta aparcat. M'abraca, em fa un peto a la galta, heeej Laura, diu, com estas? li dic, primer riu i despres respon bieen bien, i torna a riure. Pugem al cotxe i anem al pis de dos amics d'en Nikola a buscar-los (en Marko i la Saixa) i despres donem voltes i mes voltes amb el cotxe perque volen comprar una sindria (ljubanica). Li pregunto a la Saixa perque volen un comprar una sindria, i em respon que no ho sap mentre en Marko i en Nikola trien la sindria mes bonica de la botiga. Ens aturem tambe a comprar viski, kokakola, tsigarete i smoki, un aperitiu que venen a les trafika (ja vaig explicar que era una trafika), de fora semblen ganxitos, pero de fet son fets de cacauets (kikiriki) i tenen gust de cacauet, fet que els converteix en un aperitiu francament decepcionant
(no em digueu que no son temptadors!)
Al cotxe en Nikola es posa a cantar Xocomoko (a saber perque) i m'expliquen que eren uns gelats molt famosos als anys noranta, perque eren barats, no gaire bons, pero tenien xocolata (no en trobo cap foto, o no n'estic segura que sigui la foto que toca). Nomes perque ho sapigueu, per fer una mica de cultura noventera balcanica. Total, arribem al pis en construccio d'uns seus amics (la Minya i la Ivana), molt aprop de l'ambaixada anglesa i l'ambaixada americana, al barri de Savski Venac, entre Stari Grad (la ciutat vella, pero no es vella perque han bombardejat tants cops Belgrad que no te ciutat vella com l'entenem a no se.. a Girona) i l'estacio de trens
Entrem al pis, posem la sindria dins el jacuzzi (si, aquest gest crec que seria una bona manera de definir la bogeria balcanica), engeguem el jacuzzi i ens asseiem a la terrassa, on obrim les ampolles i els smoki i fem que comencin a passar les hores
Parlen de moltes coses, per exemple de quins son els paisos pels quals no necessiten visats, i no son gaires, no.. m'expliquen que els paisos on es mes complicat obtenir visat es franca i espanya, i que a franca (o potser algun altre pais) els hi demanen tenir uns dos-cents euros al banc. Tambe parlem de l'Exit Fest, els expliquem a tots (perque s'han afegit un parell de nois que no recordo com es diuen) de que dimonis ens coneixem amb en Nikola i vull afegir que "el mon es un mocador!", pero no trobo les paraules per traduir aquesta frase, o sigui que els hi ensenyo a dir altres coses, vinga som-hi!, xiuxiuxiuxiu (cridant a un gat), saliva, babero, i coses aixi. Teniu un nom que s'assembla saliva, oi? em pregunten. Hi penso hi penso hi penso.. Finalment algu diu: silvia o alguna cosa aixi. Em poso a riure que em salten les llagrimes. Quan la sindria esta fresqueta (anem a mirar una estona com dona voltes dins del jacuzzi entre les bombolletes, perque l'espectacle s'ha de veure) ens la mengem
Parlem de mes i mes i mes coses, veiem passar un estol d'ocells molt blancs que no semblen tenir ni rumb ni direccio, cap aqui, cap alla, pero es bonic el contrast que fan amb el cel, que no acaba de ser fosc per culpa de la llum de la ciutat, i malgrat son les dues passades, encara pots distingir el contorn dels nuvols
Despres em porten a casa amb cotxe i em poso a dormir al meu sofa-llit
D'aixo se'n diu un dia productiu
Avui m'aixeco tard (quan en Marko m'envia un missatge per saber quan em va be quedar), vaig a comprar paper de vater, pa bimbo (menjo tonelades de pa bimbo), galetes Jaffa (tenen gust de pim's) i un suc de pressec i poma (breskva i jabuka), netejo un parell de samarretes blanques i uns pantalons tambe blancs a ma (si mama, a ma! tenim rentadora, pero mai tinc prou roba blanca com per omplir-la, es una rentadora amb massa capacitat! i si no esta prou plena no funciona), em faig un plat de sopa per dinar (oh, ja son les dues?), en Marko em diu que arribara d'aqui una altra hora, escric un post, miro la tele una estona, arriba en Marko, fem un parell d'horetes de classe (els numeros, insisteix en dir cinco com si digues finko, li dic que no digui finko, que si li fa pal intentar dir cinco que sigui sinko, pero finko no. Ell diu que finko s'assembla mes a cinco que no pas sinko, pero li dic que igualment no digui finko i que sobretot, no se li acudeixi mai demanar una ferbefa, perque el cambrer i mig bar riura una bona estona). Mentre amb en Marko continuem amb els numeros arriba la Zlata i una horeta despres en Marko se'n va cap a casa seva, perque li dic que moja glava je puna, puna! (el meu cap esta ple ple!). I ja esta. En Marko se'n va, sec a l'ordinador, escric el post, i a mig post m'aixeco un moment a menjar un tros de pa bimbo amb ajvar. No em puc creure que ja siguin gairebe les nou! Aixo es un dia clarament no-productiu
i la vida va fent per aqui Belgrad... jo vaig aprenent mes i mes.. i flipo i flipo i flipo
(i una mica de musica que no te res a veure)
aquest em fa gracia perque es molt cutre i veraniegu..
i estic completament enganxada a aquesta canco
La Biljana, per exemple, es serbia i va neixer a Croacia, pero per culpa de la guerra va desplacar-se a Belgrad i fa un munt d'anys que hi viu. La Biljana aquest setembre ve a Barcelona a fer un master i li ensenyo catala. Es un fart de riure, aquesta noia, i felic com pocs,
En Marko, per exemple, estava alla al parlament el dia que van fer fora el Milosevic. Una cosa aixi... M'ho expliquen i flipo. En Marko!
En Nikola, ja us ho vaig explicar, era a Belgrad mentre bombardejaven la ciutat. No m'ho puc ni imaginar. En Nikola, que no para mai de somriure i de cantar en veu alta!
i no te n'adones que han viscut coses com aquesta fins que no te les expliquen. Ho juro: no te n'adones
En Nikola, ja us ho vaig explicar, era a Belgrad mentre bombardejaven la ciutat. No m'ho puc ni imaginar. En Nikola, que no para mai de somriure i de cantar en veu alta!
i no te n'adones que han viscut coses com aquesta fins que no te les expliquen. Ho juro: no te n'adones
(i una mica de musica que no te res a veure)
aquest em fa gracia perque es molt cutre i veraniegu..
i estic completament enganxada a aquesta canco
6.7.08
Diumenge
M'aixeco pel mati fresca com una rosa perque per primera vegada en molts dies he dormit sola a l'habitacio, i es la cosa que mes enyoro de la meva catalana terra
Esmorzo un parell de torrades amb margarina (margarina marca Dobro jutro, si es que fins i tot molen a l'hora de posar nom a la margarina)(Dobro jutro es Bon mati, pero ho fan servir com el nostre Bon dia de quan et lleves) i melmelada de maduixes feta per la mare de la Zlata, m'empasso una mica de E!, un canal de televisio america dedicat exclusivament als famosos de hollywood (jolibud) i similars (subtitulat al serbi, i com que transformen al seu alfabet tot el que toquen, avui he pogut contemplar la vida i miracles d'en Dzoni Dip). M'he rentat les dents, m'he pentinat, he agafat la llibreta de flors i el mapa de Beograd (no surtis mai de casa sense ell!) i cap a fora
en Marko collint albercocs :)
el locus amoenus
(i ara llegeixo un mail d'en Marko
"i'm sorry that that asshole didn't stop today. i saw u
running, maybe he was going to the garage. hope that
you arrived well")
Esmorzo un parell de torrades amb margarina (margarina marca Dobro jutro, si es que fins i tot molen a l'hora de posar nom a la margarina)(Dobro jutro es Bon mati, pero ho fan servir com el nostre Bon dia de quan et lleves) i melmelada de maduixes feta per la mare de la Zlata, m'empasso una mica de E!, un canal de televisio america dedicat exclusivament als famosos de hollywood (jolibud) i similars (subtitulat al serbi, i com que transformen al seu alfabet tot el que toquen, avui he pogut contemplar la vida i miracles d'en Dzoni Dip). M'he rentat les dents, m'he pentinat, he agafat la llibreta de flors i el mapa de Beograd (no surtis mai de casa sense ell!) i cap a fora
Me'n vaig a casa en Marko, que viu a Mirijevo, el barri del costat del meu. Mirijevo m'han dit que es una zona molt tranquil.la i plena d'arbres. Ja hi vaig anar divendres, pero era de nit i no m'hi vaig fixar. Recordo que mentre esperavem el bus per tornar a casa, uns gossos no paraven de perseguir les rodes dels cotxes. Bordaven a les rodes durant uns quants metres i reculaven, s'asseien una estona i quan tornava a passar un altre cotxe, tornaven a correr bordant a les rodes. Hi ha un munt de gossos abandonats, a Mirijevo i Karaburma. Pel centre no se'n veuen, pero per aquests barris n'esta ple. Segons m'han dit, un dorm al vestibul del nostre edifici, pero encara no me l'he trobat (malgrat prenc sempre la precaucio d'encendre la llum del mobil quan entro a l'edifici, com a minim per no trepitjar-li el cap)
Hem quedat a la una, i camino tot el meu carrer de Pere Cetkovica, des d'una punta (on visc jo) fins a l'altra (on agafo el bus). Fa una mica de calor, pero a tot arreu hi ha arbres i es pot suportar. Se senten els grills (o la versio del grill que canta durant el dia), alguna televisio, alguna veu, algun motor, algun lladruc, i l'aire ondulant dels dies calurosos d'estiu. El carrer gira i, sorpresa, veig el Danubi al fons, pero es tan gros (o les cases no em deixen suficient camp de visio) que nomes en veig un marge, i les cases que estan a la riba enfilant-se pel turonet sembla que estiguin a la costa, no al marge d'un riu. Haig de dir, pero, la poca presencia que sembla tenir el Danubi en aquesta ciutat, sobretot comparat amb el Sava. Belgrad esta a l'encreuament de dos rius, pero sembla que posa molta mes atencio al Sava que al Danubi (el Dunav)
El Dunav al fons
Arribo a la punta de carrer i a la parada d'autobus. Pujo al 27, sense pagar pero amb el bitllet a la ma, per si de cas passes el revisor. Em vaig estar tota una setmana trencant-me el cap intentant entendre les marques que la maquina marca-tiquets deixa al bitllet. Cada bitllet te dibuixat un quadrat amb 9 numeros posats dins 9 rodonetes (a la foto se'n veuen nomes 6)
i un cop posat a dins la maquina (i fent cle-clec!), treus el tiquet i tres o quatre dels nou numeros estan foradats. Vaig estar, doncs, tota una setmana intentant buscar una logica a perque ara es foraden un o uns altres, si era cosa de la linia de bus, del dia del mes de l'any, de l'hora, o que.. Ho vaig preguntar i es ben senzill, cada autobus te les maquinetes marca-tiquets amb una combinacio de forats concreta, o sigui, a un autobus es marca sempre el 2 el 6 i el 7 i l'altra es marca sempre el 3 el 6 i el 9
Be, la veritat es que no te mes importancia, pero amb alguna cosa us havia d'entretenir mentre el bus anava cap a Mirijevo. Just abans de la gasolinera baixo i truco a en Marko per dir-li que he arribat un quart d'hora abans (pensava que m'hi estaria mes, sempre calculant malament de temps pero per l'altra banda..). En Marko no m'agafa el telefon, pero em torna a trucar just quan poso el dit damunt del timbre del seu pis, o sigui que m'obre amb el telefon a la ma mentre el meu sona
Com que fa molta calor decidim fer la classe a l'aire lliure. Davant de casa seva hi ha la gasolinera, pero a darrera de la gasolinera comencem les males herbes, les flors, els camps, els boscos, els riuets. Ens n'anem cap alla fins que trobem un.. (oh, perdo el vocabulari, un lloc d'aquells on els pastorets feien poemes..) un locus amoenus, amb un camp a davant (una mica sec), un parell d'arbres grossos que fan ombra, un riu que passa al fons, una taula de fusta i un parell d'arbres amb roba, caixes i sabates. Ens asseiem amb una manta a sota. Anem alternant les estones de classe de serbi, de classe d'espanyol i de no fer res. Collim albercocs (kajsija) i prunes (zenerika), pero no son prunes com les d'aqui, gairebe semblen cireres, pero quan les tasto veig que son prunes, i dic: ah! son prunes! Cap a les cinc ve una iaia a recollir els albercocs grossos que han caigut el terra i a mirar el camp asseguda al banc de la taula de fusta. Ens explica qui es el propietari del camp i mes coses que ni recordo ni he entes. Despres ens n'anem
El Dunav al fons
Arribo a la punta de carrer i a la parada d'autobus. Pujo al 27, sense pagar pero amb el bitllet a la ma, per si de cas passes el revisor. Em vaig estar tota una setmana trencant-me el cap intentant entendre les marques que la maquina marca-tiquets deixa al bitllet. Cada bitllet te dibuixat un quadrat amb 9 numeros posats dins 9 rodonetes (a la foto se'n veuen nomes 6)
i un cop posat a dins la maquina (i fent cle-clec!), treus el tiquet i tres o quatre dels nou numeros estan foradats. Vaig estar, doncs, tota una setmana intentant buscar una logica a perque ara es foraden un o uns altres, si era cosa de la linia de bus, del dia del mes de l'any, de l'hora, o que.. Ho vaig preguntar i es ben senzill, cada autobus te les maquinetes marca-tiquets amb una combinacio de forats concreta, o sigui, a un autobus es marca sempre el 2 el 6 i el 7 i l'altra es marca sempre el 3 el 6 i el 9
Be, la veritat es que no te mes importancia, pero amb alguna cosa us havia d'entretenir mentre el bus anava cap a Mirijevo. Just abans de la gasolinera baixo i truco a en Marko per dir-li que he arribat un quart d'hora abans (pensava que m'hi estaria mes, sempre calculant malament de temps pero per l'altra banda..). En Marko no m'agafa el telefon, pero em torna a trucar just quan poso el dit damunt del timbre del seu pis, o sigui que m'obre amb el telefon a la ma mentre el meu sona
Com que fa molta calor decidim fer la classe a l'aire lliure. Davant de casa seva hi ha la gasolinera, pero a darrera de la gasolinera comencem les males herbes, les flors, els camps, els boscos, els riuets. Ens n'anem cap alla fins que trobem un.. (oh, perdo el vocabulari, un lloc d'aquells on els pastorets feien poemes..) un locus amoenus, amb un camp a davant (una mica sec), un parell d'arbres grossos que fan ombra, un riu que passa al fons, una taula de fusta i un parell d'arbres amb roba, caixes i sabates. Ens asseiem amb una manta a sota. Anem alternant les estones de classe de serbi, de classe d'espanyol i de no fer res. Collim albercocs (kajsija) i prunes (zenerika), pero no son prunes com les d'aqui, gairebe semblen cireres, pero quan les tasto veig que son prunes, i dic: ah! son prunes! Cap a les cinc ve una iaia a recollir els albercocs grossos que han caigut el terra i a mirar el camp asseguda al banc de la taula de fusta. Ens explica qui es el propietari del camp i mes coses que ni recordo ni he entes. Despres ens n'anem
en Marko collint albercocs :)
el locus amoenus
Quan som al carrer on es para l'autobus que em porta a casa, veig l'autobus davant meu i em poso a correr. El conductor esta aturat al semafor i pico a la porta per si em pot deixar entrar (la parada es uns metres mes enlla i no vull correr sota el sol de les cinc de la tarda). El conductor em diu que no, que a la parada. Em poso a correr mentre veig com el semafor es posa verd, l'autobus m'avanca i el gilipolles del conductor passa de mi i de la meva correguda sota el sol i no es para a l'estupida parada. Dono una cossa a una pedra. Em giro per veure si encara hi ha en Marko i fer-li un gest expressiu de rabia, com de "Ho haveu vist? La mare que el va parir!", pero no el veig i que voleu que us digui, potser millor. Camino cap a la seguent parada, ben be per fer alguna cosa mentre m'espero
Arribo a casa a les sis de la tarda i em poso a fer el dinar. Despres el mes emocionant que faig es anar a llencar les escombraries, preparar-me un cafe (despres no me'l bec, no se perque), parlar una mica amb la meva germana, parlar una mica amb la Zlata, trucar a en Nikola (al final ningu va a l'Exit Fest i em comenco a plantejar que fer) perque fa molt que no el veig, estudiar una llico i mitja de serbi del llibre que em va deixar fotocopiar la italiana que treballa a la cambra de comerc italio-serbia, fer-me el sopar, escriure un parell de posts per despres guardar-los com a esborrany i, finalment havent sopat, escriure aquest de forma definitiva, que crec que m'ha quedat prou be
Arribo a casa a les sis de la tarda i em poso a fer el dinar. Despres el mes emocionant que faig es anar a llencar les escombraries, preparar-me un cafe (despres no me'l bec, no se perque), parlar una mica amb la meva germana, parlar una mica amb la Zlata, trucar a en Nikola (al final ningu va a l'Exit Fest i em comenco a plantejar que fer) perque fa molt que no el veig, estudiar una llico i mitja de serbi del llibre que em va deixar fotocopiar la italiana que treballa a la cambra de comerc italio-serbia, fer-me el sopar, escriure un parell de posts per despres guardar-los com a esborrany i, finalment havent sopat, escriure aquest de forma definitiva, que crec que m'ha quedat prou be
(i ara llegeixo un mail d'en Marko
"i'm sorry that that asshole didn't stop today. i saw u
running, maybe he was going to the garage. hope that
you arrived well")
Vuk Stefanović Karadžić
El Pompeu Fabra serbi
El senyor que va donar a cada so una unica grafia. N'estan molt orgullosos, d'aixo, els serbis, perque la seva llengua es la unica (o aixo diuen, no ho he comprovat) del mon on cada so te un sol grafema
c es llegeix ts, per exemple. I PROU. ca ce ci co cu... si, es facil llegir en serbi (el que no es facil es pronunciar les sis variants de sons que queden entremig de la nostra j -de jordi- i la nostra x -de xocolata-. Si, entremig son capacos de fer-ne quatre mes!)
c es llegeix ts, per exemple. I PROU. ca ce ci co cu... si, es facil llegir en serbi (el que no es facil es pronunciar les sis variants de sons que queden entremig de la nostra j -de jordi- i la nostra x -de xocolata-. Si, entremig son capacos de fer-ne quatre mes!)
5.7.08
Classes
Sempre havia dit que no volia ser professora de res, perque considero que no serveixo gaire (falta de paciencia i aquestes coses) i aqui em teniu, a Belgrad, fent de professora particular i, ho confesso, no em desagrada, es mes, em diverteix forca. Sobretot quan la llengua que em demanen que els hi ensenyi es el catala. Dimarts (crec que era dimarts) vaig comencar classes de catala amb la Biljena, una estudiant de biologia que a l'octubre va a Barcelona a fer un master i que ha decidit que si va a Barcelona, vol aprendre la llengua de Catalunya, perque si venia al nostre pais i volia coneixer els catalans, el primer era parlar-ne la llengua. I jo encantada, clar!
Ensenyar espanyol es diferent. Sobretot perque hi ha moltes coses que no se segur com van. Els accents, per exemple. Els verbs. Els augmentatius. Moltes paraules. Totes aquestes coses que en catala no tinc cap dubte, en castella es.. ehmm.. com es diu cuixa en castella? des d'ahir que hi penso i no em surt. Pechuga no es.. es l'altre! Pero be, es el que hi ha, ho faig tan be com puc
No se si algu ha provat mai de fer aquest tipus de classes, es a dir, aprendre al mateix temps que aprens, i encara no he acabat de trobar la manera. He provat anar fent mica en mica (avui, els verbs en passat i vocabulari del cos! Dema, la familia i el futur!, i tu m'expliques com va en serbi i jo t'explico com va amb espanyol. Aixi ho hem fet amb la Smee, i per ara funciona forca. Suposo que tambe perque la Smee es molt guai
Amb l'Iris vam provar que m'anes explicant la gramatica, pero no funciona. I amb la Sanja, traduiem una estona cada una una revista en angles i tampoc funciona, pero es que ens vam avenir normal
Amb en Nikola traduiem uns texts d'un llibre que ell tenia per aprendre espanyol. Estaven escrits amb espanyol i jo els hi traduia al serbi, tant com podia, i sino a l'angles i ell ho acabava de traduir al serbi
Amb la Biljana, nomes vam fer catala
Amb en Marko, jo portava tota orgullosa unes fotocopies que acabava de fer d'un llibre per aprendre serbi que m'havia deixat una italiana (la giulia), pero no en va voler saber res i es va passar tres quarts d'hora parlant-me en serbi. En vaig entendre la meitat, pero be, de no entendre res a entendre'n la meitat hi ha un bon tros! Despres li vaig explicar tambe quatre coses d'espanyol
Qualsevol consell sera benvingut.. no en tinc ni idea de com es fa aixo!
Ensenyar espanyol es diferent. Sobretot perque hi ha moltes coses que no se segur com van. Els accents, per exemple. Els verbs. Els augmentatius. Moltes paraules. Totes aquestes coses que en catala no tinc cap dubte, en castella es.. ehmm.. com es diu cuixa en castella? des d'ahir que hi penso i no em surt. Pechuga no es.. es l'altre! Pero be, es el que hi ha, ho faig tan be com puc
No se si algu ha provat mai de fer aquest tipus de classes, es a dir, aprendre al mateix temps que aprens, i encara no he acabat de trobar la manera. He provat anar fent mica en mica (avui, els verbs en passat i vocabulari del cos! Dema, la familia i el futur!, i tu m'expliques com va en serbi i jo t'explico com va amb espanyol. Aixi ho hem fet amb la Smee, i per ara funciona forca. Suposo que tambe perque la Smee es molt guai
Amb l'Iris vam provar que m'anes explicant la gramatica, pero no funciona. I amb la Sanja, traduiem una estona cada una una revista en angles i tampoc funciona, pero es que ens vam avenir normal
Amb en Nikola traduiem uns texts d'un llibre que ell tenia per aprendre espanyol. Estaven escrits amb espanyol i jo els hi traduia al serbi, tant com podia, i sino a l'angles i ell ho acabava de traduir al serbi
Amb la Biljana, nomes vam fer catala
Amb en Marko, jo portava tota orgullosa unes fotocopies que acabava de fer d'un llibre per aprendre serbi que m'havia deixat una italiana (la giulia), pero no en va voler saber res i es va passar tres quarts d'hora parlant-me en serbi. En vaig entendre la meitat, pero be, de no entendre res a entendre'n la meitat hi ha un bon tros! Despres li vaig explicar tambe quatre coses d'espanyol
Qualsevol consell sera benvingut.. no en tinc ni idea de com es fa aixo!
Tempesta
Imagineu-vos que trona i llampega, pero uns llamps d'aquells que creuen tot el cel en linia recta, imagineu-vos que seieu damunt d'un mur d'una antiga fortalesa, que us plou una mica al damunt, d'acord, pero nomes es pluja, i una mica, imagineu-vos tambe que el sol s'acaba de pondre i que tot l'horitzo (el que apareix darrere els edificis) esta encara una mica il.luminat, imagineu-vos que els peus us pengen al buit, pero en aquest buit, a sota, hi ha un camp verd on hi fan el beerfest, i darrere el camp verd hi ha el Sava, imagineu-vos que la tormenta no cau damunt de qualsevol lloc, sino damunt dels edificis il.luminats (els estranys edificis) de novi beograd, com si fos una postal, pero no ho es, per la pluja que us cau al damunt (una mica), i a tot aixo afegiu-hi que al meu costat hi seu algu que es diu Marko, pero no Marco com els italians, sino Marko, com els balcanics, que es, sens dubte, un nom molt mes sonor, i a mes a mes, te cara a serbi, i es el primer noi amb cara a serbi que conec, aquelles cares que surten a les pel.licules quan parlen sobre serbia, aquells serbis carregats amb la pistola i mig embogits i sempre una mica borratxos i violents, aquells, i tambe, ho haig d'admetre, te la linia del nas mes recte i mes perfecte que he vist amb la meva vida, i no fa pas pinta de dur pistola i de ser boig i un borratxo violent, perque seu al meu costat, amb els peus penjant al buit, mirant la tempesta
(els llampecs els haureu d'afegir mentalment)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
