Belgrad és taaaan guai. Tant! Hi penso, hi penso.. Penso on col·locaré les coses, com baixaré les escales al carrer, si m'avorriré d'anar premuda dins del bus, si visitaré els horts i si em banyaré al Danubi, què faré i quin color tindrà la lluna, si les estrelles es veuen més o menys que aquí, quines olors se senten, si m'avorriré del centre, si m'encantarà tot, com Roma, o hi haurà coses que no, o me n'avorriré, de tan estar allà, o potser no me n'avorriré mai, potser la Zlata té o tenia en Pavić de professor de literatura sèrbia a la facultat de filologia, qui ho sap, i ah, ah.. (em mossego el puny nerviosament) ah Belgrad Belgrad resulta que el serbi té també diferents tons, com el xinès, i jo no ho sabia, un parell de tons, i i i .. i quin gust tindran les pomes, i quines coses vendran al super, i quin gust tenen els llavis serbis i quin tacte les mans sèrbies, més aspres, més suaus, segur que com aquí, en fi, però ai.. trobaré un raconet de la ciutat que em faré meu o recorreré els carrers una vegada i una altra sense ser capaç d'aturar-me mai enlloc, ho voldré veure tot o em serà igual, i creuaré tots els ponts, de quines maneres, acompanyada de qui, i perquè, on aniré, o només creuaré ponts, ara sobre el Danubi, ara sobre el Sava, seuré a mirar el tren, miraré els carrers i veure passar cotxes i tramvies i troleibusos o no, o potser no, potser no tindré temps de seure, potser aniré amunt i avall tot el dia, o potser faré uns dies de cada cosa, potser no faré res, potser només em coneixeré la meva habitació i la finestra que dóna als horts, o potser veuré desenes de vegades el sol caient darrere Novi Beograd, aniré fins a Zemun, fins a Novi Sad, creuaré alguna frontera o potser cap, bé, no ho sé, i no recordo de quin color eren els semàfors, i quin és el plat típic de Belgrad, aniré al mcdonalds o al burgerking, i jo què sé, potser hi sóc molt feliç, a Belgrad, potser no gaire i resulta que m'enyoro un munt, potser no m'hi sento bé, potser ploro i ploro i ploro i vull tornar, o potser ploro i ploro i ploro perquè no en vull tornar, potser m'hi enamoro (segurament), potser m'hi quedo, potser no vull anar enlloc més, potser vull continuar anant a llocs, potser, al cap d'uns anys, recordo Belgrad tot sentint l'olor d'alguna cosa que ara desconec, o algun color combinat amb algun altre color, o algun grau de temperatura de l'aire quan va amb algun grau d'humitat de l'aire, potser una barreja d'això, potser el so d'un motor atrotinat, o de molts motors i el far d'una moto, de nit, que passa dibuixant una línia al sostre de la meva habitació,

qui ho sap, qui ho sap..


Belgrad ésbiti taaaan guaidobro. Tant! Hi penso, hi penso.. Penso on col·locaréstaviti les cosesstvar, comkao baixaréspustiti se les escalesstepenice al carrerulica, si m'avorrirédosađiti d'anarići premuda dinsunutra del busautobus, si visitaré els hortsbašta i si em banyarékupanje al Danubi, què faréraditi i quin colorboja tindrà la llunamesec, si les estrelleszvezda es veuen més o menys que aquíovde, quines olors se senten, si m'avorrirédosađiti del centrecentar, si m'encantaràočarati tot, comkao Roma, o hi hauràimati cosesstvar que no, o me n'avorrirédosađiti, de tan estarbiti allàtamo, o potser no me n'avorrirédosađiti mai, potser la Zlata té o tenia en Pavić de professor de literaturaknjiževnost sèrbia a la facultatfakultet de filologiafilologija, qui ho sap, i ah, ah.. (em mossego el puny nerviosament) ah Belgrad Belgrad resulta que el serbi té també diferentsrazličit tons, comkao el xinès, i jo no ho sabia, un parell de tons, i i i .. i quin gustukus tindran les pomes, i quines cosesstvar vendran al super, i quin gustukus tenen els llavisusna serbis i quin tacte les mans sèrbies, més aspreshravap, més suaus, segur que comkao aquíovde, en fii tako, però ai.. trobaré un raconet de la ciutatgrad que em faréraditi meu o recorreré els carrersulica una vegada i una altradrugi sense ser capaçsposoban d'aturar-mezaustaviti mai enllocnigde, ho voldré veure tot o em serà igualisto, i creuaréukrstiti tots els ponts, de quines maneres, acompanyadapratiti de qui, i perquè, on aniréići, o només creuaréukrstiti ponts, arasad sobre el Danubi, arasad sobre el Sava, seuré a mirar el tren, miraré els carrersulica i veure passar cotxeskola i tramvies i troleibusos o no, o potser no, potser no tindré temps de seure, potser aniréići amunt i avalltamo-amo tot el diadan, o potser faréraditi uns diesdan de cadasvaki cosastvar, potser no faréraditi res, potser només em coneixeréznati la meva habitaciósoba i la finestraprozor que dónadati als hortsbašta, o potser veuré desenes de vegades el sol caientsrušiti se darrereiza Novi Beograd, aniréići fins ado Zemun, fins ado Novi Sad, creuaréukrstiti algunaneka fronteragranica o potser capijedan, bédobro, no ho sé, i no recordo de quin colorboja erenbili els semàfors, i quin ésje el plat típic de Belgrad, aniréići al mcdonalds o al burgerking, i jo què sé, potser hi sócsam molt feliçsrećan, a Belgrad, potser no gairenaročito i resulta que m'enyoročeznuti un munt, potser no m'hi sento bédobro, potser ploro i ploro i ploro i vull tornar, o potser ploro i ploro i ploro perquè no en vull tornar, potser m'hi enamorozaljubiti se (segurament), potser m'hi quedo, potser no vull anarići enllocnigde més, potser vull continuarnastaviti anantići a llocsmesti, potser, al capprema d'uns anysgod, recordo Belgrad tot sentint l'olor d'algunaneka cosastvar que ara desconecne poznavati, o algunneki colorboja combinatmešati ambsa algunneki altredrugi colorboja, o algunneki graustepen de temperatura de l'airevazduh quan vaići ambsa algunneki graustepen d'humitatvlažan de l'airevazduh, potser una barrejamešati d'aixòovo, potser el so d'un motor atrotinat, o de molts motors i el farsvetlo d'una moto, de nit, que passa dibuixantcrtati una línialinija al sostre de la meva habitaciósoba,

qui ho sap, qui ho sap..



Beograd je taaaan dobro. Tant! Hi penso hi penso.. Penso on stavim les stvare, kao supstiti se stepenice al ulica, si dosađiti da ići premuda untura autobus, si visitaré bašte i si em kupanje al Danubi, què raditi i quin boja tindrà mesec, si les zvezde es veuen més o menys que ovde, quines olors se senten, si dosađiti del centar, si očarati tot, kao Roma, o hi imati stvare que no, o dosađiti, de tan biti tamo, o potser no me dosađiti mai, potser la Zlata té o tenia en Pavić de professor de književnost serbia a la fakultet de filologija, qui ho sap, i ah, ah.. (em mossego el punz nerviosament) ah Belgrad Belgrad resulta que el serbi té també rayličit tons, kao xinés, i ja no ho sabia, un parell de tons, i i i .. i quin ukus tindran lespomes, i quines stvare vendran al super, i quin ukus tenen usna serbis i quin tacte les mans sérbies, més hravap, més suaus, segur que kao ovde, i tako, pero ai.. trobaré un raconet de grad que em raditi meu o recorreré ulice una vegada i una drugi sense ser sposobana zaustaviti mai nigde, ho voldré veure tot o em biti isto, i ukrstiti tots els ponts, de quines maneres, pratiti de qui, i perqué, on ići, o només ukrstiti ponts, sad sobre el Danubi, sad sobre el Sava, seuré a mirar el tren, miraré ulice i veure passar kole i tramvies i troilebusos ili no, ili potser no, potser no tindré temps de seure, potser ići tamo-amo tot dan, ili potser raditi uns dan de svaki stvar, potser no raditi res, potser només em znam la meva soba i proyor que dati als bašta, ili potser veuré desenes de vegades el sol srušiti se iza Novi Beograd, ići do Zemun, do Novi Sad, ukrstiti neka granica ili potser ijedan, dobro, no ho sé, i no recordo de quin boja bili els semafors, i quin je el plat tipic de Beograd, ići al mcdonalds o al burgerking, i jo que sé, potser hi sam molt srećan, a Beograd, potser no naročito i resulta que čeznuti un munt, potser no m'hi sento dobro, potser ploro i ploro i ploro i vull tornar, ili potser ploro i ploro i ploro perqué no en vull tornar, potser m'hi yaljubiti se (segurament), potser m'hi quedo, potser no vull ići nigde més, potser vull nastaviti ići a mesti, potser, al prema d'uns god, recordo Belgrad tot sentint l'olor de neka stvar que sad ne poynavati, ili neka boja mešati sa neki drugi boja, ili neki stepen de temperatura de vazduh quan ići sa neki stepen vlažan de vazduh, potser una moto, de nit, que passa crtati linija al sostre de la meva soba,

qui ho sap, qui ho sap..