30.6.08

Spanija - Nemeckijanoseque



Torno cap a casa amb el bus 16, es fosc i ple de gent i escolto hace calor a-a-aah ben be per torturar-me en la ironija. Perque aixo agafi una mica de credibilitat (sempre em fa por que la perdi, amb tant d'entusiasme) dire que avui he conegut una noia serbia amb qui no m'he avingut. Ni ens hem enfadat ni res, senzillament aqui i alla hi ha gent amb qui no t'avens i a qui no tens res a dir. Especialment.. mireu, jo intento no questionar mai a ningu, cadascu es lliure de fer el que vulgui. No he vingut a Serbia, per exemple, per dir a ningu que ha de fer o com s'ha de sentir, vinc a veure que fan i com se senten. Per aixo em rebenta bastant quan dic
no em sento espanyola, soc catalana
i em responen
si, pero ets espanyola igualment
Ja esta, ja l'ha cagat. Per mes obert que diguis ser, si respons aixo es: jo penso aixo, i a darrera del que penso jo hi ha el que dius tu
Pero es que jo (Laura) no t'acabo de dir a tu (noiaserbia) que no soc espanyola? Com em pots dir que en soc si jo t'acabo de dir que no? T'he dit jo, en algun moment, com t'has de sentir respecte Kosovo, per exemple? Respecte Vojvodina?

Era el bus, pero, tornant d'algun lloc. Ah si! la final de l'eurocopa. Amb aquesta serbia (no tan malvada, malgrat tot) i un noi italia que acabava la tesi a Belgrad (historiador) mirem la final a un bar-terrassa de Kralja Milana
He comentat, ja, l'aficio que sembla tenir aquesta gent per les crispetes? Es exagerat, tot Belgrad fa olor de crispetes
seiem menjant crispetes al bar, sembla que tots van amb espanya, be, el grupet de noies que seu a la taula just davant la tele potser no, potser van amb alemanya. La serbia i l'italia flirtegen i jo badallo i m'omplo la boca de crispetes. De tant en tant una moto passa molt rapid i fent soroll pel carrer, o el cambrer canvia els cendrers plens, i un altre grapat de crispetes per la Laura mentre diuen no se que sobre no se que

Paguem a mitges i despres vaig a esperar el meu bus, el 16, en una frenada caiem tots els uns damunt dels altres, i es posa la canco de hace calor a-a-aaah, i penso buenu, almenys no soc a madrid, tot aixo que m'estalvio

Fent temps a la Trg Republika


oh, que es tota aquesta munio de gent aturada?


vaja! sembla una mena de ball popular!


oh! la sardana balcanica!


i tots a ballar..

XD

De Valjevo a Beograd amb autobus atrotinat


estacio de busos de Valjevo


tipic camio que ven sindries. Es un camio, una balanca i ale


Tot el que ve a continuacio, es el paisatge balcanic que hi ha entre Valjevo i Beograd. Perdoneu la mala qualitat de les imatges, son fetes amb mobil


















aquest tipus de botiquetes on hi venen de tot amb toldo i quaranta-tres neveres, semblen ser forca tipiques d'aquestes terres..










oh! ja hi som! al fons es veu Belgrad! uee

29.6.08

28 de juny

Ben entrat el vespre, amb la Zlata ens n'anem a fer un volt pel centre, baixem del bus i sentim musica que ressona entre els edificis. Avancem cap a Trg Republika (que es d'on sembla que ve la musica) i ens trobem amb un concert de.. no se de qui, pero es hard-punk-rock-metal i ens hi quedem una estona. Com que no sonen a serbi, escoltem atentament. Per fi exclamo
Ovo je moj privitnost ruski koncerta! (no us refieu del meu serbi, encara)
Vull dir que aquest es el meu primer concert en rus
perque estan cantant en rus, i sentim Kosovo je srbija! (aixo es en serbi), i hi ha un cartell on hi diu
коcово cрпcкая земля (que com potser algu ja ha intuit, es rus)(tampoc us refieu del meu rus) i que significa kosovo es terra serbia
pero ja esta, hi ha forca gent pero tampoc molta, i despres d'estar-nos una estona per alla, marxem xinoxano per Kneza mihaila fins a Kalemegdan, a veure les llums de Novi Beograd reflectint-se al Sava

28.6.08

Pum

Ara, quan algu em diu que ve de viatge pels balcans, li dic: vine, vine, t'encantara, pero no busquis la post-guerra, perque t'hauras equivocat de lloc del mon

Suposo que per fer una mica de contrast amb tot el que repeteix la resta de gent..

Pero es ben cert que hi ha encara camps de refugiats, i a Bosnia hi ha mines al terra segons on i senyals que diu "perill, mines!", i Mostar te un carrer amb cases amb nomes la part de baix. I blablabla..

I malgrat que sigui cert, veureu que en parlo ben poquet, de tot aixo.. i potser donare imatges erronies del que es aquesta terra, pero intento adaptar-me al maxim al que veig, al que em diuen, al que em sembla que haig d'explicar per acostar els Balcans a la gent que no ho coneix i que te la imatge de camps de refugiats, mines al terra i cases amb nomes la part de baix..

I tot i aixi, em veig obligada a anomenar (a denunciar, a escopir, a despotricar, a insultar, a tractar de fill de puta als autors de) els edificis bombardejats que hi ha al mig de Belgrad (al 99, va ser al 99. Perque us feu una idea de quant poc fa d'aixo, us recordare que al 2001 van estavellar dos avions contra les torres de NY. Oi que ara queda molt mes a la vora?)

Fills de puta fills de puta i fills de puta

No se perque va sortir el tema en una conversa amb en Nikola, pero em va dir que ell era a Belgrad durant el bombardeig i que es d'aquelles coses que prefereixes oblidar. I li va canviar la cara, se li va enfosquir i despres va tornar a riure i a fer broma. I a mi em van tremolar els canells (suposo que no tant com a ell), se'm va glacar la sang (suposo que no tant com a ell) i pensava Fills de puta fills de puta fills de puta

Els edificis que encara hi ha ensorrats alla al mig (la majoria els han reconstruit menys dos) son..

bah, perque parlar-ne

Prefereixo insultar, fills de puta, picka ti materina, jebi ce

i qui vagi als Balcans esperant nomes veure aquestes coses, el mateix li dic: imbecil

gilipolles. Els balcans son verds i grocs, son onades entre el mar mediterrani i el mar negre, son carreteretes i poblets, persones bevent cafe, els balcans son aixo, per sobre de qualsevol altra cosa son aixo

Menjar

Valjevo, que mes que mes.. (estic esperant les fotos que vam fer), que mes puc explicar.. (que mes puc intentar explicar d'una manera ordenada, seria mes aviat la pregunta)
Balkanski way of life, so, with escenes variades. Vazi? Vazi (mireu, no us podeu imaginar el garbuix d'idiomes que tinc al cap..)

Per exemple, sec al menjador amb la iaia d'en Nik, m'explica alguna cosa de paris, que sabia alguna paraula de frances, em pregunta com es diu kuca amb frances, jo li dic "masion", pero ella diu que no, diu que ha viscut a paris molt temps i que alla hi cosia roba. Em fa seure a la cadira (fins al moment seia a una butaca, amb vistes a l'aire condicionat, una nevera d'aquelles estirades amb un fogonet per fer cafe, un moble de posar decoracio (basicament fotos de la graduacio del seu net), una taula amb un tapete i moltes coses al damunt (gots, plats, fotos, una caixa metalica de werthers original), sec a la cadira doncs, amb el colze recolzat a la taula, i em posa al davant un pot de vidre amb mel, una cullera i un got amb aigua, m'obliga a menjar-me una cullerada de mel, poso la cullera dins la mel, me la poso a la boca, trec la cullera de la boca, empasso la mel, bec aigua, poso la cullera dins del got d'aigua (no se si aixi es menja la mel a la resta del mon). Llavors ve en Nik i ens posa al davant una pizza i ens la mengem. Tambe un got amb iogurt (ja vaig dir que aqui el jogurt es liquid), i un plat amb una carn seca i molt salada, i una mena de llonganissa. Despres em posa un cafe turc al davant, pregunta Dobro kafa? Da, dic, dobro dobro. Tot aixo deu ser al voltant de les dotze, per esmorzar
Son cap a les dues quan anem cap a la piscina (ja en vaig parlar), ens banyem fins cap a les cinc, li ensenyo a en Nik a preparar clares, i visitem una cova. Ens instalem a un restaurant que te taules damunt del pont de fusta per dinar. A les sis em menjo un peix. Diria que es el primer cop que menjo peix a les sis de la tarda, pero aqui crec que es viu mes al ritme que et demana el cos que no pas a alguna logica horaria. No hi ha la preocupacio, per exemple, de a quina hora dines si tens un examen a les dues de la tarda. O esperar una mica que aviat seran les nou i ja podrem sopar. Res res..
Ai, pero quin peix mes bo! (m'encanta el peix). Juraria que es una truita, pero mes petita. Tambe te arros amb una mena de maionesa, un pilonet de pesols, blat de moro i pastanaga, i patates aixafades, dues olives i una fulla d'enciam (aquesta decoracio sembla que es internacional, doncs). Se'm mor una abella dins la cervesa. Despres caminem pel riu mes net de serbia, si es que ja posare les fotos quan les tingui, perque..

Tambe tasto tota mena de cevaps, variants del mateix, pero amb diferents noms que no puc recordar. La questio es tenir carn posada dins d'una pita, aixi es resumiria sempre.. Pa i carn, si no t'agrada la carn.. t'ha d'agradar la carn

I be.. son les dues i mitja, ara es mengen un pressec, estan com una cabra, encara no hem dinat.. L'altre dia l'Ana es va posar a fregir carbassa a les cinc de la tarda, i a les nou del vespre la Jesa em va donar tres trossos enormes de gelat per menjar. El dia seguent de la pizza per esmorzar, la iaia ens va fer dos ous ferrats amb carbassonets (quins carbassonets mes bons! o son cogombrets? mai se quin es quin..), i el seguent una mena de pastis de formatge serbi, gibanica, de fet es formatge, ous i una pasta que tenen ells, es molt bo, no se pas com explicar-ne el gust
(i ara em menjo un munchmellow. No se gaire tampoc com descriure aixo, es com una nube de llaminadura amb una galeta sota i recoberta d'una fina capa de xocolata, portare munchmellows a la tornada..)

27.6.08

rius

Plou a Belgrad (la meva primera pluja belgradense)
Entra aire fred per la finestra i fa olor dels arbres del voltant de l'edifici
M'espatarro a la butaca grossa del pis amb les cames damunt d'un dels reposabracos. La Jesa em pregunta que tal per Valjevo, do jaja, eh? Da, do jaja, fantasticne reke, i sve..

M'he passat tres dies banyant-me en rius balcanics, aigua cristalina, fresqueta i felic, peixets, arbres al voltant, platgetes de pedra..

M'he banyat: a una piscina rodejada de verdes muntanyes. Aqui les piscines son diferents a les de Catalunya. Son enormes, no pots nedar mes de dos metres perque la gent es banya i neda en totes direccions, i les vores estan plenes de gent en remull o saltant dins l'aigua. No semblen ser uns grans nadadors, els serbis, semblen mes d'estar en remull i prou

M'he banyat, tambe (espereu que ho recordi tot) al riu Gradac (o alguna cosa aixi), segons el meu amfitrio el mes net de tot Serbia, i si, veia sota l'aigua les pedres, els meus peus, els peixos fugint, i caminant caminant pel riu, i despres per prats grocs i verds, amb vaques i adolescents amb una moto trrrom trroomm pepepepe trrom trrom (aixi sonen les motos dels adolescents serbis), i pel voltant abelles, mosques, mosquits, libelules, ocells, grills, vaques, cabres, gats, i una papallona enganxada a la meva faldilla, camino i camino i la papallona no marxava! (no es una metafora, es una anecdota)

Vaig banyar-me, tot just ahir: al Drina, xip-xap-xip-xap, creuant fronteres si la corrent no se t'enduu, ja puc dir que he creuat fronteres a peu, volant amb avio, amb cotxe, amb tren, i nedant encara no, pero si que puc dir que m'he banyat a dins d'una (banyar-se a una frontera! l'altra riba es bosnia! les fronteres perden els arguments en moments com aquest). El Drina es molt fred pero m'hi capbusso (jedan, dva, tri!), la corrent es forta que se t'enduu, i has de vigilar perque sino se t'emportaria lluny lluny, fins al Sava. El Drina te les aigues verd-blau, pero nomes perque s'hi refleixen els arbres i el cel

I tambe, mes amunt mes amunt (ja veureu les fotos), hi ha un panta d'aigua del Drina, i una plataforma de fusta, i xap! capbussada dins del panta d'aigua del Drina, oh, quines muntanyes al meu voltant!
(un parell de fotos, va, nomes per fer boca..)




Feia el mort, flotant panxa amunt, i no m'ho creia, aixo de flotar dins d'aquell munt d'aigua aturada entre aquelles muntanyes

I avui hem tornat al Gradac, he agafat pedres i m'he construit una mini swimming pool, just per posar-hi els peus a dins, ben be per fer una mica el pallasso, perseguint peixos, llencant pedres, posant els peus en remull a la swimming pool i coronant-la amb una pedra on hi hem escrit Laura's santuary

En fi.. encara queden moltes coses per explicar. Els Balcans molen

Valjevo

Segur que hi ha mil llocs al mon on m'hi podria sentir be o que podria trobar preciosos, pero per ara, cap com els Balcans, i ho pensava ahir, quan amb el cotxe coronavem muntanyes per anar a banyar-nos al Drina

No se com escriure els posts per explicar aquests quatre dies a la petita ciutat de Valjevo, aproximadament a una hora i mitja al nord-oest de Beograd, no se si fer-ho com si fos un viatge i explicar-ho dia per dia, o copiar la llista de petites frases que he anat apuntant o com

Anire escrivint, doncs, i si veig que es fa massa llarg, continuare en un altre post, o no, o continuare i fare un post molt llarg (jo no serveixo per escriure coses ordenades). Ajde, ajde!

El dimarts en Nick em va dir que era a Belgrad i que cap a la tarda marxava amb cotxe cap a Valjevo, amb la seva avia i la seva mare, que si hi volia anar. Vaig dir que clar que si, faltaria mes, of course. Amb en Nick ens vam coneixer a Barcelona i es serbo-amerikanski o sigui que, en deferencia a ell, intentare escriure algun post tambe en serbo-amerikanski (no aquest, estic massa cansada). Aquesta informacio es mes que suficient. Anem cap a Valjevo amb el cotxe i ens endinsem als Balcans. Oh, oh, oh, Balcans Balcans!! venen ganes de cridar tota l'estona.. Despres de molt mirar-me'ls he decidit que, almenys en aquesta part de la peninsula, els Balcans no son ni muntanyes ni turons, sino que son onades, i es tan maco que fa de mal aguantar, de tan bonic!






(trona, haure de plegar)

per cert, dema som 28, el dia que serbia va perdre la batalla contra els otomans a kosovo, al temps diuen que dema ploura

24.6.08

Fotos (meves, per fi meves!)


la meva estacio de busos de Karaburma (estacio final de les linies 16, 23 i 25)


la meva "zona comercial"


l'entrada al meu edifici (mirant de dins cap a fora)


l'entrada al meu edifici (mirant de fora cap a dins)(es certament mes fosc que com es veu a la fotografia)


el meu repla


les vistes des de la meva finestra



:)

mola!

Cafe turc

M'agrada el proces de preparar cafe turc, mes que no pas beure-me'l, i m'hi estic aficionant. Al pis bec cafe turc mes pel plaer de preparar-me'l que per altra cosa. Es el cafe mes insa que existeix, crec, pero es igual, mola
Curiosament, als bars de Belgrad no en fan, potser perque tardes una bona estona, entre comencar a preparar-lo fins que te'l puguis beure pot passar, sense problema, un quart d'hora o mes

Agafes un casso petit petit, hi poses a dins una tassa d'aigua (o la quantitat que vulguis fer-ne, si es per dues persones, dues tasses) i ho poses a bullir. Si vols sucre, ho has d'afegir ara. Si hi vols llet, crec que despres, pero jo no ho bec amb llet..
Quan bull, ho treus del foc, aboques una mica d'aigua a la tassa, i dins el casso hi poses una cullerada i mitja de cafe (cullerada plena)(i cullera de postres) i ho tornes a posar a bullir
Un cop bull hi afegeixes la resta d'aigua i quan torna a bullir, ho poses a la tassa, esperes una bona estona (mes del que he tardat a escriure aquest post per fer temps mentre es refreda) i ajde!


I d'aqui una estona me'n vaig a l'illa Ada (el seu mar particular, al mig del Sava) i despres un parell de dies a Valjevo, o sigui que ja us explicare. Do jaja!

23.6.08

Pohobane tikvice a la manera de l'Ana

Ana seckati tikvice. Posle, ona muckati jaje. Ona posa ulja u paella i brasno u jaje, i mesati (molta farina, que gairebe no ho pot remenar). Posle, ona otprilike voda i posa malo avecrem (no es avecrem, of course, es una mena d'avecrem croat, que fa mes olor, com les verdures seques i triturades del pot de la iaia de la marina, si..) u mesanje. Posle, hi xuca tikvice i przti sve

seckati - tallar
tikva - carabassa
tikvica - carabassa petita (ica es diminutiu)
posle - despres
muckati - batre
jaja - ous
ulja - oli
brasno - farina
mesati - barrejar
otprilike - posar aproximadament, a ull
voda - aigua
malo - una mica
mesanje - barreja
przti - fregir
sve - tot

i es un menjar extra!

50 posts

Porto ja aqui, no se.. no gaire, la veritat, pero comenco a saber dir paraules sueltes en serbi. Com que es comenca nomes sabent les mes essencials (no aprendre a dir el primer dia, per exemple, roda de cotxe)(aixo era per fer-me la xula, se com es diu roda de cotxe, guma)(i herba verda, zelena trava), anem a fer un repas per qui es vulgui endinsar en el bonic mon del serbi, amb una petita llista que segurament es mes practica que la que posen a les guies (escrit en una especia de transcripcio fonetica d'estar per casa)

Dobar dan - bon dia (per tot el dia)
Dobro yutro - bon dia (pel mati)
Dobro vetcher - bona nit
Laku noch - bona nit (per quan vas a dormir nomes)
Do yaya, super, extra - mola
Katastrofa! - catastrofa!
Ya sam - jo soc
Gde ye.. - on e's
Trafika - lloc on venen els tiquets de bus, diaris, etc
Tramvai, Troll, Autobus - metodes de transport
Stantsia .. - parada .. i qualsevol del metodes de transport anterior
yednu kartu, molim - un bitllet, siupslau
Isviniti - perdoni
Molim - siusplau
Ya jotchu - jo vull
Ya mogu - jo puc
Ya idem - jo vaig
Yedan, dva, tri, txetiri, pet, xest, sedam, osam, debet, deset 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 (del 8 no n'estic segura)
Kako se kajetse.. - Com es diu..
Xto je .. - que es ..
Idemo - som-hi, anem-hi
ayde ayde! - vinga vinga!
Da - si
Ne - no
Moshda - potser
Ya razumem - jo entenc
Ya govorim - jo parlo
Ya znam - jo se
Pekara - a tot arreu trobareu pekaras, son fleques, pero n'hi ha mes que a Barcelona
Boda - aigua
Pivo - cervesa
Riba - peix, pero tambe una noia guapa
Maixka - gat, pero tambe com Riba
Meso - carn
Reka - riu
Grad - ciutat
Zgrada - edifici
Stan - pis
Ali - pero
Ili - o
i - i
shto\shta - que
Ko - qui
Kad - quan
Niko - ningu
Nikad - mai
Nishta - res

i ovo je enough za dan
(do jaja)(es tan divertit com ho diuen! s'ha de fer una o molt rodona, i posar molt d'emfasi a la primera a de jaja -que no es diu jaja, es diu yaya-)

Do jaja


Ai, si
Jebiga - Fuck
Neseri - don't shit
Pischkati materina - you're mother is a pussy
Jebice - Fuck you
Od jebi - Fuck off
Pushiga - no ho acabo de tenir clar, ja ho tornare a preguntar..
Jedi govna - eat shit
Jebem ti mater - fuck your mother


I ara ja podeu parlar!

- Gde je trafika
- Ne znam
- Jebice
- Jebice ti
- oooh, katastrofa!

22.6.08

Beograd je do jaja

El ritme de vida a Beograd es guai i crec que s'adapta forca al meu. Mengen basicament quan tenen gana, ara van cap aqui, ara seuen, despres podriem anar alla, comprem qualsevol cosa perque tornem a tenir gana, vaig a dutxar-me.. i aixi van fent

Per dir "guai" o "mola" diuen extra, super i do jaja (seria com "fins als ous" pero amb sentit positiu), i el contrari es Katastrofa!, i que tinguin aquestes expressions els converteix, com podeu imaginar, en encara mes extra, super i do jaja.

Beograd (poseu l'accent a la "o" per pronunciar-ho com ells), com a ciutat (edificis, carrers, parcs) esta be. Bruteja molt (cada cop menys, diuen), netegen els carrers amb aigua potable (diuen), els edificis son vells, pero els importants tenen les teulades de color verd com les de Viena, i tenen tramvaj i trolli, que molen molt. Pero el que fa que m'hi senti com a casa es, sobretot, la gent.. (encara que soni a topic i aquests m'avorreixen). Pero es que es veritat! M'han adoptat sense practicament coneixer-me, m'han ajudat en tot el que han pogut i mes, i molt mes! I perque si, sense demanar-ho, perque son super. Clar que tambe hi ha serbis a qui no m'acostaria (homes que semblen tenir bruts tots els porus de la pell, amb samarretes adidas i pantalons de xandall, que fumen ocupant amb els bracos tot el respatller del banc), pero un consell: Beograd no es per estar sol. Busqueu-vos algu de la ciutat, feu-vos-hi amic, jo que se.. Anar sol per Beograd (o amb algu que no se la conegui) pot estar be.. pero es converteix en increible i fascinant quan algu d'aqui t'acompanya. Llavors et deixes arrossegar (t'has de deixar arrossegar, si no, no val) i t'enamores per sempre

Anem a explicar algunes coses del meu dia d'ahir per intentar fer entendre una mica mes auqesta gent (m'agradaria tant canviar la imatge que la gent te dels serbis, perque se la mereixen tan poc..)

Anem amb la jelena, per exemple, a visitar en joixa (no se escriure els noms..) a l'studenski dorm "Karaburma". M'han preparat be per la visita a aquest edifici, diuen que es la pitjor residencia d'estudiants de tota la ciutat. Son dos edificis molt alts (no sabria dir les plantes, pero molt alts), suposadament al mig d'un parc pero es mes aviat una mica al mig del no-res, grisos, un per nois i un per noies, comunistes, da da. Entrem al de nois. Te un vestibul molt gran amb unes quantes columnes, i a aquest vestibul (molt gran) tambe hi ha un menjador i un parell de botigues, on hi comprem italianski piroski (una mena d'empanada), i jogurt (aqui el jogurt es el jogurt liquid, si el vols del solid, el nom es un altre que no recordo) i chips (chipsy!). Pugem a un ascensor (5 persones) amb les portes de fusta completament rallades i pintades, i un cable metalic grinyola estirant-nos amunt amunt (5e pis). L'habitacio d'en joixa es en un passadis gris i estret, en un costat hi ha les habitacions, a l'altre els lavabos. M'ensenyen els lavabos i les dutxes, hi ha uns forats enormes al costat de les canonades per on pots veure a baix i a dalt, i tot es de formigo, i les portes de vidre no tenen vidre. L'habitacio es petita i fosca perque la cortina tapa la finestra (i el sol). Dos matalassos -grisos- damunt d'un somier, dos taules, una nevereta, una televisioneta, dos portatis, uns altaveus molt bons i poca cosa mes. Venen un parell d'amis (despres la zlata em diu que havien vingut per coneixer-me i parlar una mica d'espanyol), pero no diuen ni una sola paraula, nomes buenos dias, uno duos tres, un paso adelante, los serano. Pero son do jaja igualment

Mes tard, amb la zlata i la jelena, esperant el bus davant del super, se'ns acosten dos nens ciganski a demanar diners, i ens canten cancons amb el seu idioma que, evidentment, contenen totes les paraulotes que te el seu idioma. El meu barri esta ple de ciganskis, ple ple ple

Un parell d'horetes despres em ve a buscar en Nikola (oooh, no te un Yugo.. molen molt, els yugos! hahah)(mes tard arribem a la conclusio que el hi ha Seat Ibiza pero no hi ha Yugo Ibiza perque Seat es una empresa espanyola i els que fan els Yugos, obviament, no) i anem a les barquetes del Danubi (Dunav) a fer un cafe. Es un lloc encantador on deixar passar l'estona. Hi ha barques i casetes flotants, i plataformes flotants amb taules i cadires, i tu t'hi asseus remenant el cafe, i si el Dunav es mou, tu tambe et mous, i si obres massa la boca per sospirar admirat de tan bonic que es, se t'omple la boca de mosquits (komarac)(es un riu i som juny, que voleu..)

En Nikola es extra. Ens vam coneixer a Barcelona una setmana abans de venir a Beograd, i es com si fossim amics de tota la vida. Tenen un humor una mica salvatge, els serbis, i ironic, i ple de jocs de paraules, que m'agrada i m'hi sento a gust. Em fan riure molt, vaja, i se'n foten molt d'ells mateixos, de com la gent els veu, del que fan.. son guais, que voleu!

Despres anem a sopar a casa seva, amb el seu germa i la seva cunyada (Vlad i Lara), encantadors tambe, i macos i agradables, i et fan sentir com a casa..

I despres al pis d'en Marko i la Saixa, oh, m'estan quedant sempre tantes coses per explicar.. En Marko es extremadament divertit i boig.. En fi, bevem belo vino barat amb aigua amb gas en un pis-ikea (tenen la tipica taula de centre d'ikea, al pis de barcelona la tenim en groc) forca al centre de Beograd (recordeu, l'accent va a la o), i despres em deixo dur, a la vora de l'illa Ada, a la filmski grad, una mena de cinecitta pero mes petit, tot i que el lloc on es fa la festa sembla nomes la representacio d'una ciutat italiana, i jo que se, Beograd mola tant.. Beograd je do jaja (m'encanta l'expressio, do jaja, hahah)

Ajde ajde! Prou per avui

20.6.08

Kupiti

Oh! Es taaaan divertit anar a comprar, que crec que hi anire cada dia un parell de vegades!

A un parell de minuts del meu edifici hi ha un carrer ple de botiguetes, atapeides, algunes son una especia de quiosc (en diuen Trafika), on el venedor treu el cap per un foradet minuscul (si no esta a fora assegut en una cadira) on hi venen mes coses que a un xino, tiquets pel bus, targetes de mobil, lleixiu, tabac, pasta de dents, revistes,.. tot atapeit com si fos un collage o un mosaic. Tambe hi ha homes i dones ciganski (juraria) asseguts a una cadira, amb una tauleta amb unes quantes caixes de fusta amb fruita al damunt i al voltant, o mitjons i faldilles, en fi, un mercat.. Pero tambe, a mes dels trafika i les cadires i caixes, hi ha botigues normals, de roba, de fruits secs (kikiriki-cacauets, orak-anacardos,..), de joguines, i un supermercat com els que coneixem aqui, pero mes atapeit i reduit i petito (estic segura que en tenen dels grossos), com els badulaques de barcelona, pero una mica mes grans

M'agrada aquest barri! Al mateix carrer de les botiguetes tambe hi ha la parada de bus, de fet (ara sento de fons la canco que bosnia va portar a eurivisio, hahah) es la ultima estacio, aixi no corro el perill de perdre'm. Es tot tan encantadorament decrepit!!

I tornant al meu carrer, baixant fins al final (quatre passos), vaig a parar a un altre carrer, que es l'ultim de Belgrad, despres comenca un turonet verd amb alguna caseta, i si seguis aquest carrer cap a la dreta, aniria a parar al Danubi, que no esta gaire lluny

I el meu edifici, com els sis o set que hi ha al voltant, es tambe nomes de mao, falta pintar, i mhe trobat una senyora a les escales i li he explicat que era de Barcelona i que no parlava serbi pero que vivia aqui i he tirat les escombraries i he begut iogurt per sopar i he pujat a un bus que trontollava cap al centre i un home ahir es va asseure al meu costat a Kalemegdan i em volia convidar a un cafe i vaig anar a la policia a inscriurem perque si t'estas mes d'un mes a belgrad (o alguna cosa aixi) has de dir a la policia on vius i amb qui, i era evident que el policia (un senyor la mar de simpatic) era el primer o segon cop que veia un passaport espanyol (i a sobre dels nous!) i li feien molta gracia els dibuixets de dofins i foques que hi ha i i i...!!!

aix, belgrad de mis amores

Perillos ili ne

Per si us tranquil.litza, i encara que no n'he parlat gaire amb ningu, no els veig gaire disposats a anar a matar albanesos a kosovo. Tampoc es veuen gaires manifestacions, o moltes pintades del kosovo je srbija, o programes nacionalistes per la televisio

es clar que aqui nomes hi porto dos dies, o sigui que tot el que escric son intuicions

mes aviat, pero, crec que estan cansats i amb ganes de tirar endavant d'una vegada. Una companya de pis sospirava, "aviam si ara amb aixo de kosovo ja hem acabat i podem estar tranquils d'una vegada". Son gent normal. Belgrad no es perillos. O ho es com tantes altres ciutats. Hi ha bojos que parlen sols, pero com a barcelona. Hi ha homes que et tiren els trastos si seus sola a un banc, pero com a Roma. Et roben al bar i al bus si vas despistat, pero com a qualsevol ciutat del mon

No se.. Belgrad mola molt, aixo segur =)

19.6.08

Zdravo

Res, que estic per aqui Belgrad, que macabo de menjar uns frankfurts bullits fabricats a Novi Sad i un tros de pa d-un pa en forma de flor (cinc petals i un centre de la flor = 6 panets), asseguda a la taula d-un pis que hi ha pel barri de Karaburma, aixi als afores de la ciutat, davant d-un parc on, pel que mhan dit, passen drogues (marihuana), no gaire lluny del danubi
Tinc una extrema necessitat de parlar en catala mes enlla del que donen de si els meus pobres pensament.. malgrat el bloq nomes sigui una extensio d-aquest

Da da da da!! I com que tinc internet aqui on visc, ho sento molt, pero parlarem i parlarem i parlarem d-aquesta ciutat, tan com s-ho mereixi, que es molt!

Comencem.. Es que el titol del bloq ara (per fi per fi!!) es erroni, ja no vaig a belgrad, ara HI SOC

No se explicar aquesta ciutat, espero poder-ho fer en els proxims dos mesos, o no, encara millor, no poder-ho fer mai
Ahir, mentre lavio giravoltava per damunt Belgrad per poder aterrar, flipava. I despres, dalt d-un taxi que va decidir passar pel mig de la ciutat, flipava mes. Ara lletja, ara bonica, sembla decadent pero els torrents de gent i cotxes et fan pensar al contrari
Viuen en un edifici que sembla que hagi d-ensorrar-se, pero tenen llibretes den Jordi Labanda i de Kukuxumusu (aquella de les sargantanes). Tot es gris i marro, pero no deixes de veure verd. No se.. ja m-anire explicant

Crec que mhaure de calmar, ordenar les idees, i anar-ho treient tot i mica en mica, quan toqui

per ara, nomes aixo... Beograd es molt guai!!!! (i perdoneu la bogeria de signes ortografics i falta daccents, ja mirare si despres poso el teclat en catala, de moment, deixemho aixi, que sembla mes autentic)

ziveo ziveo!

16.6.08

Do viđenja!

Crec que ja he dit adéu a tothom,



ja m'he depilat, i tota la roba i la resta de coses estan escampades per l'habitació, també vaig anar-me a tallar el cabell, he escrit a la Zlata, a l'Irena, i a en Dobri, m'he apuntat els telèfons a la llibreta, he netejat les xancletes i les bambes, he dinat els bolets que quedaven dels que vam collir dissabte al matí, l'mp3 està preparat amb tota la música que m'enduc, s'han d'anar a comprar quatre coses a Girona, però aquest vespre estarà fet,



i demà només serà posar les coses dins la maleta, estirar-la cap a l'aeroport, embarcar, anar fins a Praga, canviar d'avió, baixar a l'aeroport Nikola Tesla de Beograd (Sèrbia), trucar a la Zlata, que vingui el taxi, pujar-hi i que em porti fins al barri de Karaburma (carrer Pere Cetkovica), saludar la Jelena, descarregar la maleta, i..



.. abraçar molt fort en Nikola, abraçar molt fort en Dobri, petonejar-los les galtes, i deixar que em portin de la mà a descobrir Belgrad






: el pròxim post serà des d'allà)

5 fotos









15.6.08

M'imagino que sóc.. és igual, imagineu-vos qualsevol lloc de la ciutat (un banc, una parada de tramvia, un cafè, una pedra, el que us vingui més de gust). Sec allà amb l'esquena més o menys recta, les mans damunt la falda, una sobre cada cuixa, els peus tirats una mica enrere i tocant el terra només per les puntes doblegades, el tors inclinat endavant. Escolto alguna cosa de música, segurament

Llavors obro una mica els ulls, m'inclino més endavant, i em trec els auriculars d'un cop al mateix temps que somric, m'aixeco i, possiblement, m'entrebanco amb alguna cosa (la pota de la cadira, el braç del que seu al costat, un ferro o una fusta que sobresurt d'algun lloc)(tiro la cadira per terra, m'embolico amb l'abric, em faig un tall, tres blaus i diverses rascades)

Mentre amb una mà endreço l'mp3 al bolso (segurament els fils s'han embolicat amb la pota de la cadira, el meu braç, la meva orella, tota la gent que tinc al voltant), amb l'altra saludo la persona que s'acosta cap a mi i a qui he vist tot just una frase abans

tot aquest desgavell és per nerviosisme

(estem narrant alguna escena d'aquí quatre o cinc dies)

La persona segueix apropant-se i jo, arrossegant el jersei per terra i sense deixar de saludar també m'hi acosto, mig saltant, mig corrent

ensopego just al seu davant, caic entre els seus braços i m'aguanta

joder - faig, abans de poder dir res més

després aixeco el cap, miro els seus ulls brillants-balcànics i torno a riure

- Nikola! - crido
- Dobri! - crido
- Irena! - crido
- Nikola! - crido
- Nevena! - crido

(o qualsevol altre nom, ja ni els recordo)

Festivals

Hi ha dos festivals d'estiu a Sèrbia pels quals, n'estic convençuda, val la pena desplaçar-se fins allà


El primer d'ells, del que ja he parlat, és l'Exit Festival de Novi Sad, a principis-mitjans de juliol
El que no he ensenyat a on es fa



doncs aquí, es fa aquí. (però.. això és un castell?? es fa aquí?). Sísí, que es fa aquí

: )


El següent és el que es fa a Guča, per allà a l'agost (no tinc molt clares les dates), una mica al sud de Belgrad, i.... el festival ve a ser això :P (no és per temptar, no és per temptar!)



: )

M'agrada el meu barri de Belgrad (Karaburma)

















quantes males herbes que hi ha! iuju!