30.7.08

100 posts

i per celebrar-ho no escriure res de nou, sino que copiare un post que vaig escriure fa gairebe un any i que m'agrada molt



"Els Balcans són molt bonics. Els Balcans tenen plana i tenen muntanya i tenen mar. Tenen una costa molt bonica i unes muntanyes molt verdes i unes muntanyes molt pelades. Hi ha molts poblets i les ciutats no són gaire grosses. Bé, Atenes sí que és grossa i Belgrad també, i Sofia suposo que també, però les altres no són gaire grosses. Però als Balcans hi ha moltíssims poblets
Als Balcans també hi ha moltes persones diferents i n'hi ha que són amigues i n'hi ha que no, però com a tot arreu. Als Balcans hi ha hagut una guerra, però com a tot arreu. Als Balcans hi ha diferents cultures barrejades, però com a tot arreu. Tenen diferents religions, però com a tot arreu. Em direu que no, que els Balcans la guerra va ser fa més poc, que les cultures barrejades estan barrejades diferent i que les religions estan barrejades diferent, que els Balcans no són com a tot arreu. Jo us diré que sou tontos, que és com a tot arreu. Llavors us diré que els Balcans no són com a tot arreu, els Balcans són especial, els Balcans són un tros de terra que flota per damunt de tot i que s'arrela fort a baix, són una península flotant d'arrels profundes, els Balcans estan al cul del món i no hi estan, perquè s'hi va a peu i tothom passa per allà per anar d'una banda a l'altra, i al cul del món no hi pots anar a peu, com a mínim necessites una barca
Els Balcans s'haurien pogut evitar, com a mínim el concepte de Balcans que molta gent té al cap, els Balcans lletjos i de color marró brut, però molta gent no va fer res per evitar els Balcans, i potser els Balcans no s'haurien pogut evitar i haurien acabat a tiros igualment, o també s'haurien pogut separar senzillament com s'acabarà separant tot per aquí, perquè tot acabarà petant, Catalunya acabarà petant, Europa acabarà petant, Occident acabarà petant, i Kosovo se separarà i els serbis no pujaran damunt dels tancs, perquè els serbis ja no pugen damunt dels tancs, els serbis estudien filologia espanyola i miren el sol que es pon a Novi Beograd, perquè sí que aquí només es parla dels Balcans quan algú puja damunt d'un tanc, però això no vol dir que no tinguin bicicletes la resta de l'any
Els Balcans són el racó més bonic del món, i tenen plana, tenen muntanya i tenen mar"


M'estimo tant els Balcans que em salten les llagrimes cada cop que hi penso. Es que son el lloc mes bonic del mon


Balkani su mnogo lepi. Balkani imaju ravnicu i imaju planinu i imaju more. Imaju lepu obalu i planine puno zelene i planine puno pelades. Ima puno sela i gradovi nisu puno veliki. Pa da, Atina je velika i takođe Beograd, i Sofija mislim, ali drugi nisu mnogo veliki. Ali u Balkanu ima mnooogo mnogo sela
U Balkanu takođe ima mnogo druge osobe, i ima neki što su prijatelje ali ima neki što ne, ali kao igde. U Balkanu rat je bio, ali kao igde. U Balkanu je mešanje kulture, ali kao igde. Imaju drugi vere, ali kao igde. Reći mi ćete što ne, što u Balkanu, rat je bio malo vreme ranije, i što mešanje kulture je druge, i što vere su druga mešanja, što Balkani nisu kao igde. I ja ću vam reći što vi ste glupi, što je kao igde. Posle reći ću vam što Balkani nisu kao igde, Balkani su specijalani, Balkani su dela zemlja koja pliva na svi i koja s'arrela jak ispod, su plivana poluostrovo sa dubokim korenom, Balkani su u dupu sveta i nisu, zato što možeš da ideš peške i svi produ tamo za ići tamo-amo, i u dupu sveta ne možeš da ideš peške, barem trebaš barku
Balkani su izbegavali, barem pojam Balkana koja mnogo ljudi ima u glavi, ružni balkani i balkani braone prljave boje, ali mnogo ljudi nisu radili ništa za izbeći Balkane, i možda Balkani nisu mogli da izbegavaju i zabršili takođe sa pucanjom, ili takođe mogli su da razdvoje, kao završće sve ovde, zato što sve završće da eksplodira, Katalunja završće da eksplodira, Evropa završće da eksplodira, Zapad završće da eksplodira, i Kosovo se razdvojiće i Srbini ne se popeću na borni, zato što Srbini već ne se popeću na borni, Srbini studiraju španistika filologija i gledaju sunsec koji es pon u Novom Beogradu, zato što je prava što ovde samo se govori o Balkanu kad neko se pope na borni, ali ovo neće reći što nemaju bicikli ostatak godine
Balkani su mesto najlepi sveta, i imaju ravnicu i imaju planinu i imaju more
Potser no ha quedat clar QUANT que m'agrada aquesta ciutat. Hi tornarem. Soc com una persona que s'acaba d'enamorar, t'estimo Belgrad, que maco que ets Belgrad, Belgrad del meu cor, Belgrad estimat.. tot el dia igual. Avui treia el cap per la finestra de l'autobus com un gosset, amb el meu serrell tallat de boja voletejant, veia el meu turonet iluminat (a quarts de set de la tarda es la seva millor hora, quan brilla mes), temperatura je bila super, do jaja.. i tako.. i pensava Quin goig que fa tot plegat, que maco que es Belgrad, Quant que m'agrada!

Despres l'autobus m'ha deixat a l'ultima estacio de Karaburma. Mes que deixar-te a la parada, en aquesta ultima estacio l'autobus t'abandona, sol estar plena d'autobusos desordenats i s'atura a algun lloc i baixes alla, apala

Com que feia una temperatura magnifica i volia veure una estona el meu turonet, he fet una volta pel barri abans d'anar a casa. M'he perdut i un gos se m'ha llencat al peu. He comprat l'Alo d'avui. Ahir la Natasa em va dir que em compres l'Alo, li vaig dir Buscare els teus articles, com faig amb la Laia i l'Accent, que nomes em llegeixo els seus articles, i em va dir que no en trobaria cap perque ella no els firma, nomes els corregeix, pero despres em va dir: pagina vuit.. O sigui que em compro l'Alo i ara el tinc aqui al costat, que el llegire aixi que acabi amb el post. A la portada hi ha una foto dels disturbis d'ahir

Aquesta tarda he anat a fer un volt al centre amb en Dobri. Estaven canviant el vidre d'un aparador al costat de Trg Republika, hi havia una paperera del reves i alguns trossets de vidre per terra. Estaven recollint l'escenari, tambe, i a Terazija, just quan creues per sota el passatge i surts a fora, doncs alla hi havia tot d'antidisturbis aturats. Primer nomes n'hem vist un parell, pero un parell de passes mes enlla n'hem vist mes i mes, potser s'esperen alguna altra manifestacio perque aquesta nit s'han endut en Karadzic (perdoneu, acabo de llegir a europapress aquesta frase que m'ha fet esclatar de riure..
Entretanto, Karadzic permanecerá recluido en una celda sencilla con baño propio
CON BAñO PROPIO!
Aixo es luxe, escolta. Senzilla, si, pero amb bany propi

Be, seguim. Hem anat a fer un cafe. Jo he demanat un ice coffee pero m'han portat un frappe, no hi ha manera de prendre cafe amb gel en aquest pais, de fet es que no existeix, pero cada vegada que veig Ice coffee a la carta ho demano, sovint no en tenen, pero un dia em van portar un cafe gegant i congelat, i avui una mena de frappe. Despres explico a qui sigui que m'acompanya que es un cafe amb gel de veritat. Molen aquestes coses. La Jelena em va preguntar fa un parell de dies, tota sorpresa i exaltada
Pero.. pero.. menges pa amb xocolata????
com si menges xocolata amb pate d'olives, no se..

Hem fet el cafe i despres hem caminat per Makedonska Hilandrarska (hi ha un lloc on fan un burek molt bo, es diu Sarajevo Burek... no me'n recordo com es diu), despres hem girat per Takovska i finalment per.. no ho se, no m'hi fixava perque estavem parlant. Per Belgrad, es igual, es un plaer caminar per Belgrad. Hi tornare i hi fare fotos. Dema al mati, potser

Belgrad, Belgrad.. on estava? Aix, es igual.. Belgrad..

Ah si, despres de comprar-me l'Alo m'he comprat un gelat. El gelat costava 100 dinars i el diari 10. Es MOLT poc, 10 dinars. No m'ho creia. Un bitllet d'autobus val tres vegades mes. Pero aqui els diaris son molt primets, semblen suplements culturals del diumenge mes que no pas diaris

Vaig a llegir-me'l

------

segona part del post

Aixo es serbi parlat mooolt rapid. No solen parlar tan rapid (quin detallas! cap al minut 4 la noia que mira per la finestra menja smokis!! i diu aa, jebi ga)(aa, fuck). I al tercer "gag" ja parlen mes a poc a poc i a la velocitat que estic acostumada. Quant que enyorare la seva cantarella..


aquest es un serbi a velocitat mes adequada i habitual. Espero que es noti la diferencia..


serbi que s'enten XD



mes del mateix

Video del Pais

Fals. Fals. Fals

Primer. Noche de violencia en Belgrado. No. Ja us ho vaig dir ahir, ho vau poder veure per la webcam, cap a les deu ja no hi havia ningu. Diga-li tarda, diga-li vespre, pero nit no.

Penseu un moment. Primer venen busos dels poblets per la manifestacio. Fins aqui vale. Suposo que us podeu imaginar ell contingut d'aquests busos. Els vellets aquells amb les gorres.. n'han posat alguna fotografia

No, no, es que em foto nerviosa. Hi ha una frase. Qui ha redactat la noticia es un putu sensacionalista
"su heroe balcanico que defenso la expansion serbia a golpe de limpia etnica, cercos asesinos y francotiradores. Lo piden asi"
Amb imatges de gent tirant coses als antidisturbis
No, no ho demanaven aixi. Aixo eren els holligans
Torneu a pensar amb els autobusos que venien dels poblets

Ara penseu en com va quedar la placa catalunya despres que el barc,a guanyes la champion. Un conegut te el nino vermell del semafor a casa seva

Resulta que el numero de ferits es 46, segons diuen. A la vanguardia posen Medio centenar. Medio centenar no son 46. 46 son una Cinquantena. Segons que vulguis dir, clar


Referent a uns quants comentaris que rebo periodicament a un post de fa uns dies, admetrem que val, que per ser al rovell de l'ou no t'enteres mes de les coses. De fet, vaig evitar anar al rovell de l'ou perque no volia que em tiressin una pedra al cap o em donessin un cop de porra. Em vaig quedar a la clara. Pero no tinc cap necessitat de ser sensacionalista. Escric a un bloq, no haig de vendre res. Estic a la clara i explico tot el que veig des d'aqui. Tampoc es un bloq d'opinio, aquest, com a minim historica o politica. Soc estudiant de filologia eslava, jo, i la historia i la politica m'interessen normal. El suficient per saber de que van les coses i no cagar-la gaire quan parlo. Si m'interesses molt l'historia o la politica, estudiaria historia i ciencies politiques

Si em vaig creuar amb dos nois que portaven banderes com les que hi havia a la manifestacio, ho dic. Si m'haguessin apallissat, tambe ho hauria dit. Aixo no significa que no hi hagues persones a Trg Republika encenent bangales, o belgradenses a casa seva asseguts tranquilament mirant-t'ho per la televisio

Tot aixo tampoc vol dir que aquest sigui un bloq objectiu. No ho es. Me n'he anat a Belgrad, no a Sarajevo, no a Zagreb, no a.. no se, a Pristina. Me n'he anat a Belgrad perque n'estic enamorada des del primer cop que vaig veure la ciutat. No puc ser objectiva. Estimo als Balcans, estimo Serbia, estimo els serbis, estimo Belgrad

I si alguna cosa que s'escriu o surt per la tele o el que sigui em sembla que els hi pot fer mal, em cago en aquesta cosa. Perque me'ls estimo, i aixo es tot



p.d - per cert, els del video del pais. No es diu /Karàtzi/, es /Kàradjitx/

i un video dels manifestants
Continua sent una manifestacio a favor de Karadzic, cert, pero com canvia la cosa, eh?

29.7.08

...disturbis..

Fa un parell de dies gairebe em foto de caps amb l'escenari que estaven muntant a Trg Republika. Com estan amb aixo del Belfest (un festival de teatre) pensava que seria per aixo. Ahir em van dir, pero, que estaven preparant la manifestacio per lo d'en Karadzic. Aquest vespre estava a casa la Natasa, hem posat la tele per veure les noticies (ella es periodista) i ja nomes quedaven quatre gats vagarejant per Trg Republika i voltants, i molts de policies. A una bona colla de canals posaven el mateix, pero ja no hi passava res, i nomes es veien trossos de vorera trencats pel terra i els antidisturbis xerrant entre ells tot tallant algun carrer. Despres he sentit que havien ferit a un periodista espanyol i hem dit que seria tot curios, veure com presentaven les noticies a espanya. Quan he arribat n'he llegit unes quantes i, des del meu punt de vista, el millor que hi ha es la que hi ha a reuters, basicament aquest fragment es el que la diferencia de les altres

Cientos de antidisturbios vigilaron la marcha, que transcurrió tranquilamente hasta que unas decenas de jóvenes relacionados con grupos ultras del fútbol comenzaron a lanzar bengalas y papeleras a los agentes. La policía respondió con gases lacrimógenos y estableció un cordón de seguridad en una de las principales calles de la ciudad

Apart d'aixo, tot be. Quan miravem la tele no estavem gaire lluny del centre, pero es que Belgrad en el fons es una ciutat petita i tot queda a la vora. Quan marxava cap a casa la Natasa m'ha dit: no vagis al centre, eh, laura? No no, he dit. Tampoc hi tenia res a fer, al centre. Al bus anterior al meu han pujat un parell de nois amb banderes de color blau




aqui us poso, per cert, una imatge agafada de la web cam d'aqui al costat. Potser algu s'ha entretingut mirant-la.. Aixo es Trg Republika, a la dreta es veu l'escenari, darrere seu hi ha el cavall, es veu el rellotge i anant cap a l'esquerra es va a kneza mihajlova

Tambe m'he tallat el serrell davant del mirall, avui. I he anat fins a Mirijevo. He dit, tota estirada mirant el cel: ahora no descanso, hago el vago. Tambe he dinat pasta amb forma de radiadors. I he fet dos cafes turcs (un ha quedat be i l'altre no). He parlat amb els meus pares i la meva germana per l'skype. I amb la Marina. He rebut un parell de mails. He menjat smokis al bus. Algu ha entrat molts cops al meu bloq des del Valles. Suposo que encuriosit per saber que tal esta tot per aqui. Doncs be..

Avui ha estat un bon dia. M’he despertat i m’he posat a consultar obsessivament els resultats de l’examen de nivell D de catala. Encara no havien sortit i m’he dutxat, vestit, esmorzat i tornat a consultar. Llavors ja els han posat a la web i he pogut veure si havia passat o no l’examen

Despres he agafat l’autobus cap al centre i amb la Tamara hem anat a un bar del carrer que aqui en diuen Silicon Valley, per la quantitat de silicona que s’hi pot veure. No n’hi havia gaire, pero, de silicona, a aquella hora, i hem pres el cafe tranquilament.

A les dues i poc he tornat cap a casa i al bus m’hi he trobat un bitllet ja marcat, o sigui que he viatjat amb aquest bitllet. Tampoc ha passat el revisor, en gairebe un mes i mig que porto aqui nomes ha passat una vegada. He obert la nevera, he tret els macarrons,


els he deixat a fora tapats amb un plat perque no fos tan fred, he anat al supermercat a comprar paper higienic, una mica de paixteta i un gelat, he tornat, m’he menjat els macarrons i m’he menjat el gelat. He rentat una mica de roba blanca. He mirat "My name is Earl". He parlat una estona amb en Nik, que ja ha tornat a Milwaukee, i m'ha enviat mes fotos de Valjevo i del petit santuari que hi vam construir (en homenatge a mi)

M’ha trucat en Dobri, m’ha trucat en Marko

Quan ha arribat la Zlata m’ha dit que tenia dues entrades per anar al teatre, que si volia anar-hi, que ella no podia i li he dit que vale

He anat al centre a fer un cafe amb l'Iris, m'ha explicat d'on venia el nom de Karaburma, d'on venia el de Palilula, que a Bielorussia tenen un dels llocs on es treballen els diamants mes importants del mon (l'altre es a Israel), i mes coses que ja no recordo. Despres amb en Marko hem anat al teatre. L'obra era de Bulgakov, i com a estudiant de filologia eslava que soc hi havia d'anar. No m'ha agradat gens pero mira, amb la tonteria ja he anat a veure dues obres de teatre, aquest estiu, molt lluny de la meva mitjana habitual

Despres he tornat cap a casa i he caminat una mica, perque fa una nit molt bonica. En set minuts m'he creuat amb vint-i-una persones, i no he comptat els taxistes que aparquen a la vora de casa, ni la gent que seia a un restaurant que hi ha a dalt de tot del carrer. Vint-i-una persones en un barri residencial a les dotze de la nit

I aixo es tot

27.7.08

Ada

Els hi he fet una truita de patates per dinar. La truita primer era més aviat una pastarada, però caram, ja porto uns quants anys cuinant i al final ha acabat tenint forma de truita de patates i gust de truita de patates. No s'ha vessat al girar-la, no estava ni massa crua ni massa cuita, ni massa gruixuda ni massa prima, era una bona truita de patates. Ho hem combinat amb uns macarrons amb una salsa que era una barreja de maionesa, carn de gall dindi, feta, pèsols, i moltes més coses, coses d'aquí que no sé traduir, i pa, i una amanida de tomata, carbassó i ceba

Després he paït i he pujat al bus. El parc de davant del parlament estava a vessar de policies, rodejant-lo tot, i tothom del bus mirava per la finestra per esbrinar què passava. Em va explicar ahir la Nataša que clar, ara han amenacat en Tadić per això d'en Karadžić, que es com amb en Đinđić i en Milošević, però les dues semblàvem estar forca d'acord que no és com llavors perquè han passat molts anys entre una cosa i l'altra, i en Karadžić no és en Milošević. O sigui que res.. També em va explicar que un editor d'un diari es va posar a trucar els altres despertant-los dient-los que en Karadžić era a l'hospital per culpa d'un atac de cor. Es deuria fer un fart de riure, aquest editor..

Amb el bus he anat a l'Ada (more BeogrAda) i m'he banyat al Sava

M'aturo un moment perquè no voldria que el fet passés desaparcebut

i m'he banyat al Sava

Aquesta frase és una mena de sinònim de
i ara ja em puc morir

perquè ja m'he banyat al Sava, al Danubi i al Drina


Però continuem. Perquè a l'illa (Ada és una illa al mig del Sava) no només m'hi he banyat, sinò que hi he menjat crispetes. Li he dit a en Marko que mengen moltes crispetes i ha dit que sí, que potser sí.. Li he dit que venen crispetes a tot arreu, que és exagerat, que allà només en mengem quan anem al cinema i encara. Crispetes es diu Kokice (kòkitse) i dóna gust, menjar-ne asseguda al costat del Sava

i ja està..
no sé perquè he fet un post tan llarg..

si el més important era dir que
M´HE BANYAT AL SAVA








26.7.08

A vegades em quedo embobada escoltant-los parlar amb serbi. Pičkati materina


(Rane)

i mentre escric aquest post en Djole exclama "pičku materinu"

25.7.08

l'altre dia (el dilluns potser) vaig veure un senyor que donava un cop de pal al cap d'un altre senyor. Llavors el senyor que havia rebut el cop de pal va donar un cop de puny al senyor del pal i es van posar a cridar, a esbufegar, a fer gestos de tornar-se a picar, i els van separar. Aixo era anant cap al mercat. La gent dels balcans potser te un toc impulsiu..

ahir li vaig preguntar a en Marko quan dinen aqui a Serbia. Em va preguntar: com que a quina hora? que vols dir? depen. Es clar, quines coses de preguntar, jo tambe.. Es que alguns dies dineu a les dues i d'altres a les cinc, continuo insistint. Clar, depen de la feina que facis, o de l'hora que la mare et prepari el menjar (i es posa a riure). Si, clar, pero un dia vaig menjar dissabte a les dues i diumenge a les cinc, i no treballava ningu ni res, insisteixo, per exemple, a quina hora dinaves quan anaves a l'escola?. Es queda pensatiu. Hmm... no me'n recordo!. I deixo per acabada la conversa

Avui he dinat (a les tres, perque a les dues anaven al super a comprar el que els hi feia falta) amb la Jelena i els seus pares. Han fet una mena de pastarada a base d'arros, pebrots (vermells i verds) i carn picada, tambe han fet carn de.. pavo.. (el vocabulari se'm perd pels racons del cervell) i una amanida de tomata, pebrot, ceba i carbasso -o cogombre, els confonc-, i pa amb sesam, i de postres melo i hi hem tirat sucre al damunt, perque deien que no estava prou dolc (tot i que jo l'he trobat suficientment dolc, pero tambe m'hi he tirat sucre perque no m'havia posat mai sucre al melo). Tenen una manera curiosa de menjar, els serbis. No es que mengin diferent, pero si que ho fan amb un altre mena de ritme. No es pot explicar de cap manera el ritme en que menja una persona, nomes es una sensacio que et queda, pero el ritme es diferent sense cap mena de dubte. El ritme de moure el brac, les diferents direccions que pren el brac (cap a un plat, cap a un altre), tambe el de mastegar i el d'empassar. Potser aqui a vegades devorem mes, engolim, i aqui sembla mes que es vagin posant menjar a dins mica en mica, ara una mica d'aixo, una mica d'allo, una mica mes d'aixo, una mica d'allo altre.. No ho se explicar. Potser te a veure amb aixo de blablabla i bla bla, que nosaltres diem blablabla amb el mateix temps que ells tarden a dir bla bla, pero el resultat es que tots hem dit el mateix

(ara miro els videos que van filmar ahir al koncert Leni kravitsa.. quin munt de gent! tota la Beogradska Arena a petar! -alla on es va fer eurovision-)


aquest mati anant cap al centre pensava quant que m'agrada aquesta ciutat..

24.7.08

Aquest mati feia un dia prou bonic (per fi sembla que torna a sortir al sol) i no havia quedat amb ningu, o sigui que he anat cap al centre amb el 25, que em deia aprop dels edificis de la residencia d'estudiants de Karaburma i xinoxano cap a fer un volt.



Com que aviat m'he cansat de caminar, un cop arribada davant el monument d'en Vuk (si poseu Belgrade al google maps, el punt exacte on us marca que es Belgrad es justament aquest monument) he pujat al tramvia 2, que es com fet per turistes perque fa una volta per tota la ciutat i et torna a davant d'en Vuk. Passa per kralj aleksandar, per Beogradska, per Nemajna fins a davant l'estacio, continua per Karadjordjeva (passa per sota el pont de Brankov, va una estona pel costat del Sava (veus les barquetes), despres s'enfila per Kalemegdan, despres per Kara Dusana fins que passa per algun altre carrer per tornar a arribar a Vuk Spomenik. La ruta es meravellosa, doncs, perque veus la rotonda enorme des d'on veus Sv.Sava, alguns edificis bonics, els bombardejats tambe, l'estacio, el Sava i les barquetes, Kalemegdan (des de baix i des de dalt), Skadarska, i en Vuk, clar

Com que a mig cami el tramvia s'ha espatllat i hem hagut de baixar i canviar, no he pogut arribar a casa fins a les dues. He anat un moment al supermercat a comprar un parell de coses per menjar i llavors he quedat a les tres amb en Marko, despres a les tres i mitja, finalment a les quatre, no, a les quatre i mitja. Hem fet una volta per Mirijevo i ara que ho penso! m'ha fet un cd de musica iugoslava i encara no l'he escoltat!

Aixo es tot per avui



P.D - es boig?? hi ha centenars i centenars de cancons! I us juro que no havia vist mai el contingut d'un cd dissenyat d'una manera mes caotica.. En una carpeta hi ha posades juntes una canco d'Iron Maiden, la de I'm a big big girl in a big big world i unes quantes de Dino Merlin, un cantant de Bosnia-Hercegovina
Mare meva.. tinc cancons populars balcaniques en midi! en midi!

23.7.08

La Tamara espera que la detenció d'en Karadzic signifiqui que aviat podran viatjar lliurement sense visats i promeses de "siiii, tornarem a serbia, només volem viatjar!!". La Ješa també

A la Zlata i a en Djordje els hi feia molta gràcia que s'hagués amagat fent de metge alternatiu, no gaire lluny d'on es troba l'empresa on treballa la Zlata. A les noticies entrevistaven gent que viatjava amb la mateixa línia d'autobus que en Karadžić, i la Zlata no parava d'assenyalar-me autobusos: mira! aquesta publicitat l'he dissenyat jo! Aquesta el meu col.lega! (perquè a la seva empresa dissenyen la publicitat dels exteriors dels autobusos de belgrad)

Ahir a la tarda no vaig poder veure la Nataša perquè estava embolicada amb la noticia de la detencio (es periodista) o sigui que ens hem vist avui a la tarda, pero nomes he pensat en preguntar-li quan ja estavem anant cap a la parada de bus i nomes m'ha dit que era com una pel.licula de hollywood, i es veritat que es com una mica pelicula de hollywood, aquell senyor fent conferencies sobre medicina alternativa, vivint a Beograd, anant amb bus..


i aquestes son algunes reaccions en directe des de Beograd

pero per saber-ne mes, aqui

22.7.08

Disturbios en Belgrado

Sembla que a Trg Republika s'hi han manifestat unes quantes persones. De totes maneres, per les imatges de les noticies, tambe sembla que hi havia mes policies que persones manifestant-se. Han trencat, aixo si, totes les escultures de fang que aquests dies decoraven Trg Republika i una part de Kneza Mihajlova, cosa que es una llastima

Crec que el titular del Pais esta equivocat
Ira en Sarajevo, júbilo en Belgrado
A, no, ja l'han arreglat
Celebración en Sarajevo, disturbios en Belgrado

Veieu les estatuetes? malaguanyades (cliqueu a la C de Celebracion)

Home, celebracio a Sarajevo si. Disturbis a Belgrad.. tambe, pero no crec que es pugui comparar la celebracio que hi deu estar havent a Sarajevo amb els disturbis que hi ha hagut a Belgrad. Per aixo molts cops m'emprenyen els periodistes



les estatuetes senceres dimarts passat




Trg Republika exactament ara
Continua plovent i diuen que ploura fins divendres. Aquest mati m'entero que ahir van detenir en Karadžić, aquest senyor amb pentinat de cientific boig, i llavors entenc perque ahir a les noticies sortien tants de politics fent declaracions i tanta gent vestida de militar (i entremig, una noticia que ja he vist repetida un parell o tres de vegades, que es la imatge d'un autobus que ha explotat a l'autopista que va de Belgrad cap a Zagreb)

Em dutxo, preparo alguna cosa per esmorzar (pa amb pašteta), dic bon dia a la Ješa, pero m'equivoco i no li dic el bon dia que dius quan et lleves (dobro jutro) sino el bon dia de tot el dia (dobar dan). Llavors surto de casa i agafo el bus

De cami cap al centre veig un cotxe socarrimat dalt la vorera. Tambe veig un senyor intentant arreglar el motor d'un cotxe aparcat a la vorera. Tambe veig el Danubi. Flipo amb el Danubi cada cop que el veig, malgrat crec que ja he dit que en aquesta ciutat sembla tenir molta mes presencia el Sava. Pero quan des de l'autobus veig tot el Danubi (i els ponts llarguissims que el creuen, i tot aquell be de deu d'aigua, i bla bla) no puc deixar de flipar. M'encanta el Danubi

Penso amb en Dobri i que es va vendre el cotxe (el seu cotxe groc) per poder anar a alemanya uns mesos, i que ara s'esta pensant de comprar-se un yugo. Encara no conec ningu amb un yugo, i mira que n'hi ha!

Arribo al centre i anant cap a la Trg Republika veig algunes portades de diaris amb la foto d'en Karadžić. Em trobo amb la Tamara (estudiant de filologia hispanica) , anem a un bar al costat de Studenski Park i hi ha mes portades amb la foto d'en Karadžić. M'explica que ahir va estar desperta fins les tres de la nit mirant la tele, perque parlaven analistes, i politics i bla bla (fixeu-vos que estic dient "bla bla", no "bla bla bla"){ Em diu tambe que espera que, ara si, puguin viatjar d'una puta vegada sense visats. Que n'estan farts. A veure si l'any que ve.. sospira

Mentre escric sento els back street boys de fons. Sempre sento musica de fons, aqui, encara que sol ser una mica mes d'aqui. M'he acostumat a aquesta musica de fons, i quan torni a Barcelona crec que ho enyorare. Sino es musica el que se sent de fons, son veus de gent, algun gos, un carro dels gitanos, o el cotxe que intenta arrencar durant cinc minuts cada mati i que esta sempre aparcat just sota la finestra de la meva habitacio (recrecrecrec fu.... recrecrecrec fu.... recrecrecrec fu.... aix.. vaaa! arrenca!)

Seguim. Amb la Tamara traduim un text sobre fumadors de la revista Blic žena. Potser ens estem una hora per traduir una columna, en fi, polako~.. Despres ens posem a parlar i li intento definir la paraula "cutre", perque estem a un bar molt guai on hi ha una mena de carregador de mobils per la gent del bar, i li dic que no ho havia vist mai, que a Barcelona hi ha bars molt guais pero que en general son forca cutres i no tenen carregadors gegants de mobils

Continua plovent i torno al pis. Menjo un iogurt, pero de fet son les tres o sigui que potser hauria de dinar. Si, en Karadžić esta detingut per algun lloc a uns metres-quilometres de la meva persona, i jo aqui menjant-me un iogurt (crec que ve d'alemanya) i tornant a sentir musica de trompetes balcaniques de fons. Que us esperaveu?..



{bla bla (es que aqui diuen bla bla, nomes dues vegades, pero ho diuen mes a poc a poc, o sigui que mes o menys, l'estona que ells tarden a dir bla bla es la que nosaltres tardem en dir blablabla)

~ a poc a poc


Perdo'. Llegeixo en aquest bloq (un bloq com tants d'altres, es aquest pero podria ser un altre que repetis les mateixes paraules).. Que em diguin que el nacionalisme serbi es malsa (quants nacionalismes serbis hi ha? nomes un?), que molts ciutadans (quants son molts ciutadans? la majoria? uns milers? de quants ciutadans?) consideren en Karadžić com un heroi.. o tan se val aquest bloq, mireu els comentaris que hi ha a la Vanguardia, al Pais, que cony sabeu de serbia, gilipolles, me n'alegro que hagin detingut en Karadžić, faltaria mes, pero i els altres que, no fotem, n'estic fins als collons de la merda que s'escampa, algu un dia va decidir perque li anava millor que els perdedors serien els serbis, que els dolents serien els serbis, i aquesta inmensa merda encara se l'empassen ara, se l'empassa la Zlata, la Jelena, en Djordje, l'Ana, en Dobri, en Marko, en Nikola, la Natasa, la Smee, la Biljana, en Nik, en Zejko, l'Uros, l'Irena, la Vesna, en Milos, en Dragan, se l'empassen ells, i jo, com que no puc fer res per estalviar-los tota aquesta merda que els hi toca empassar-se, em cago amb tots els que ajuden a que se la continuin empassant

21.7.08

Som dilluns. Més coses que no voldria oblidar al tornar a casa.. per exemple, hi ha un gelat (na primer, ima sladoled) que anuncien en italià i que s'anomena ,,Macho'' (sento vergonya aliena cada cop que fan l'anunci). Macho.. Tampoc voldria oblidar que al supermercat venen ,,Ideas al plato de Gallina Blanca'' o que avui a una llibreria he vist ,,Bearn''. O que tenen una mena de patè (de textura una mica més melosa) que li'n diuen pašteta /paixteta/. Quan no tinc res millor a fer, dic pašteta o šargarepa (pastanaga), que són dues paraules que m'agraden molt. Paixteta. Del patè ja no en diré més patè, ara n'hi diré paixteta. Que dels ous ferrats n'hi diuen jaje na oko (jaje és ou, oko és ull)(això ho acabo d'aprendre ara, que m'han preguntat si en volia). Que avui que per fi m'he depilat les cames ha comencat a ploure i diuen que plourà fins el diumenge. Que un false friend (fols frijen) és konkurencija, que vol dir competència, i un altre és simpatični, que no vol dir simpatic sinò guapo. Que fins fa una setmana no vaig enterar-me que el canal de televisió HRT vol dir Hrvatska radiotelevizija, i que per tant és un canal croat, i que per tant els subtítols estan en croat (cosa que diu molt poc del meu aprenentatge de serbo-croat, o que diu molt de la poca diferència que hi ha entre el serbi i el croat). Que continuo sense entendre els seus horaris alimentaris. Fa uns dies vaig arribar a la conclusió que l'hora de dinar aquí és a les cinc de la tarda, però m'ho van tornar a destarotar quan dissabte vam dinar a les cinc i diumenge a les dues com les persones normals. O sigui, que no hi ha horaris. Que continuo sense entendre perquè a vegades dormen abrigats amb tovalloles grosses

I to je to..






P.D - ah, si! Sembla ser que han arrestat en Karadžić

20.7.08

Avui m'he preparat un cafe turc. N'he fet un parell de glops. He dinat pollastre i amanida amb la Zlata, en Djordje i la Ješa. Despres m'he acabat el cafe, que encara estava calent. He mirat Las horas (en angles i subtitulada en serbi). Ja la vaig veure ahir, pero hi he tornat. Aqui repeteixen molt les pel.licules. De fet es normal que les repeteixin, perque en fan moltissimes i a molts canals. Et pots passar un dia sencer sense parar de mirar pelicules, i mirant-ne tres o quatre de cop, si vols. Llavors passa que a vegades es repeteixen. N'hi ha una d'en Jerry L. Lewis que ja he vist tres vegades. De fet no se perque, sempre veig els mateixos fragments, perque em distrec als mateixos fragments. Pero l'he vist tres vegades. Hi ha un munt de coses que penso que vull explicar al bloq, pero despres me n'oblido..

L'aficio que semblen tenir de dormir embolicats amb tovalloles. La Zlata dorm abrigada amb una tovallola. En Nik dormia amb una tovallola i jo vaig dormir amb una tovallola.
O que practic que sembla ser tot aqui. Suposo que aixo es que van d'una economia comunista a una capitalista.. El comunisme sempre te un regust mes de practic que de sofisticat.. Vols un vater? Doncs aqui tens un vater, tal qual, un vater. Aqui catalunya no en sabem ja, em sembla, de comprar nomes un vater.. (es que fa un parell de dies vaig passar per davant d'una botiga de lavabos). Es clar que a la Zlata li encanta anar de compres, tenim televisor amb mando, i webcam, i bluetooth, i tres ordinadors en un pis petit, i una maquina enorme per fer exercici, etcetc. En fi.. hi ha mes coses, pero, que crec que no n'he parlat

Per exemple, no se si he dit mai quant que m'agrada el turonet de davant de casa. Es un turonet que de fet no te res d'especial, pero es verd balcanic, i el verd balcanic te alguna cosa especial. Crec que es mes lluminos que la resta de verds de muntanya. Si.. lluminos es l'adjectiu, com si fos la lluna, la llum s'hi reflecteix i llavors sembla que la llum surti de la mateixa lluna, del mateix turo. Potser s'hi acosta el verd que fan servir els nens petits per pintar les muntanyes, aquell verd intens i lluminos, aquell verd es el del turo de davant de casa meva..






19.7.08

Et pots creure que..

.. avui he descobert que hi ha un petit supermercat a dos minuts de casa? (i jo anant als que estan a cinc, sis minuts!)
.. avui nomes he sortit de casa per anar a aquest supermercat?
.. que hi venen suc de cirera?
.. que he comprat cafe turc?
.. i que n'estic preparant per mi i la Zlata sense sucre?
.. que he dinat un pollastre molt bo?
.. a les cinc de la tarda?
.. i un pastis fet amb galetes jaffa (les pim d'aqui) i una pastarada groga al damunt?
..


Mozis da verovas sto naucila sam srpski jezik sve dan?

18.7.08

visita a Banovo Brdo

Dear Miami - Roisin Murphy

de musica, avui toca aixo, que no son serbis ni res, pero porto tot el dia escoltant-la. A mes, no hi ha millor manera de desplacar-se per belgrad que amb musica d'aquesta de fons


Tinc una nova alumna, es diu Natasa i treballa de periodista a l'Alo! Li he dit que no coneixia l'Alo!, pero que el seu pis era molt bonic i amb unes vistes espectaculars del Sava i de bona part de Beograd. Els hi fa molta gracia quan els dic que els espanyols, de Beograd en diuen Belgrado. Tambe els hi fa molta gracia que diguem Nova York. Ells! que escriuen Njujork! I que del computer en diguem ordinador, aixo tambe els hi fa riure, i sobretot quan els hi explico que vol dir "ordenador". Una cosa que ordena. I es posen a riure

La Natasa s'esta aquests dies a un pis de Banovo Brdo, a tocar de l'illa d'Ada. He anat cap alla amb el bus 23 i m'he tornat boja fent fotografies amb el mobil.


(a l'illa d'Ada, que queda al costat d'aquest barri, hi tenen aquest geiser)


(creuant l'autopista cap a Banovo Brdo)


(el barri)


(un parc molt gros que hi ha per alla al mig)


(un mercat a l'aire lliure)



(un fast-foot per cotxes a la serbia)

L'altre dia vaig agafar el bus 23 per tornar cap a casa, pero vaig equivocar-me de direccio i vaig anar a parar a un encreuament de carreteres tan xungo que vaig decidir recular. Aquest cop he seguit perque sabia que havia de seguir per anar al pis provisional de la Natasa, a Banovo Brdo, i un cop alla he tret el mobil i vinga vinga vinga. Sense que estigui veient res d'especial, no puc parar de flipar amb aquesta ciutat, i al mateix temps, no puc evitar sentir-me com a casa. Sentir-se com a casa i flipar amb tot al mateix temps es un luxe!



La Natasa viu provisionalment en un d'aquells tres edificis que surten d'entremig del bosc.



(aquest en concret)

I jo, clar, mirant pel balco (que malgrat era nomes un cinque pis ja veia molt, molt enlla), doncs amb el cos mig abocat a fora, que us haig de dir, jo flipava





(les vistes)


Ara que ja passen de les dotze, puc dir que porto un mes sencer en aquesta ciutat. I nomes se dir que flipo. Que fare, a la tornada?

17.7.08

que ve un promaja!

De la mateixa manera que els gals de l'Asterix nomes temen que el cel els hi caigui damunt del cap, sembla ser que el que mes temen els serbis son els corrents d'aire (en diuen promaja). L'altre dia vaig anar a casa en Marko i me'l vaig trobar rapant-se el cabell. Despres es va anar a dutxar i llavors es va asseure a la butaca de la seva habitacio a assecar-se el cabell amb l'assecador. Li pregunto que dimonis s'esta assecant, si s'acaba de rapar el cabell. M'assenyala la finestra obera: promaja!

Ahir, amb molta satisfaccio, mirava una pelicula (de frases elementals, tot s'ha de dir) i m'adonava que entenia una bona colla de paraules (les pelis son subtitulades i, per tant, les paraules escrites) en serbi. Em diuen, pero, que estic aprenent l'argot belgradense

ja hem parlat del do jaja unes quantes vegades, i espero introduir-lo al vostre vocabulari un cop torni a Catalunya. Tambe tenim pero, la paraula gaiba, que significa una caixa oberta de plastic amb forats, com aquelles per les cerveses i les cocacoles (quines paraules mes concretes que tenen, a vegades), pero que en argot tambe significa "pis" o "casa"

Riba, que en realitat es peix, ho fan servir per les noies (com dir "tia")
Cale /chale/ es pare (en argot, se sobreenten)(otac es l'oficial)
Keva es mare (en llenguatge normal es majka)
Els matorci son els pares (roditelji)

i alguna altra parauleta-expressio que s'ha de saber
Nema na cemu /nema na chemu/ - de res
Stvarno? - de debo?
Srecno! /srechno/ - bona sort!
Naravno - es clar
Vazi (Vaji) - ok
Nazdravlje - salut! (despres d'un estornut)

i per acabar, una paraula que em fa molta gracia:
Sponzorusa /sponzoruixa/. Serveix per descriure un tipus de dona. Qui ho endevini, te premi (una caixa de munchmallows)



i una mica de ciganska muzika
http://www.guca.co.yu/ita/strana.php?str=muzika

Zibeli, draga Srbija



La vetllada comenca bevent un culet d'un licor de menta i mes herbes, que es de color marro i te una mica de gust a sopa de menta, pero mes aspre i com si portes barrejat palla. Despres em comenca a ensenyar cancons de velles glories serbies/iugoslaves. La progressio es Sanja Djordjevic, Indira Radic, Bijelo Dugme, Goran Bregovic (breument), Zdravko Colic i Ceca. Amb la Ceca ens aturem perque el seu marit era el lider dels Tigers, un dels grups militars que van lluitar a la guerra, el mes famos potser, o com a minim l'unic que em sona, i m'explica aixo, que el marit de la Ceca (Arkan) era el lider i que va ser assassinat durant la guerra. Em diu
- penso que la guerra es una gran
i espero expectant la resposta
- .. merda
Nomes dic
No puc ni imaginar-me que es viure una guerra
I torna a dir
La guerra es una gran merda

Llavors ja no dic res mes perque ella es posa a parlar. M'explica que van estar durant molt temps menjant nomes ous (perque es preferible menjar ous que la gallina que fa ous), mermelada, patates i blat de moro. Que nois del seu poble que tenien 18 anys estaven fent el servei militar i que van haver d'anar a lluitar i que van morir alla. Que al 99 ella comencava la carrera i que no podia anar a fer les practiques perque la OTAN amenacava amb bombardejar Belgrad i estaven espantats (qui no estaria espantat?). Que era tot una gran merda. I que el que continua sent una gran merda es que la gent consideri els serbis com els dolents. Que tots van ser dolents. Que no hi ha culpables, o que ho son tots. Que de fanatics n'hi ha a tot arreu. Que no te paciencia per estar explicant sempre a la gent de fora que ella no es una mala persona, que els seus amics no son unes males persones, que la majoria de serbis no son males persones, i haver-ho de justificar. Si jo n'estic farta, de repetir aixo, no em puc imaginar com en deuen estar ells


Hi tornare una vegada mes, pero, encara que se que els quatre que llegiu aquest bloq ja n'esteu convencuts, pero mireu, vull acabar-vos de treure totes les manies

Serbia es un pais que es una passada. Enlloc m'havien acollit com aqui. Enlloc com aqui m'hi sento tan com a casa. Enlloc havia conegut gent tan fantastica. Ni a Catalunya. A Catalunya he tardat anys per tenir els bons amics que tinc ara. Aqui no paro de fer-ne

Serbia no sona tan guai com dir que has viscut a NY, California, algun pais sudamerica, London, Paris, Roma, Xina, Japo. Dir que estas a Serbia sona raro i una mica cutre i decadent, com anar aqui perque no tens on caure mort. Pero ho repeteixo les vegades que faci falta, perque la gent nomes enten les coses per repeticio: Serbia es el millor lloc on he estat mai



16.7.08

Els dies van d'una banda a l'altra, en aquest pais

Ahir al vespre les coses estaven aixi:

A les quatre havia de quedar amb en Nikola i a les sis amb la Smee

M'he despertat, he fet una mica de mestressa de casa, he parlat amb en Marko per si vol quedar divendres, he mirat una peli, m'he fet el dinar i he esperat que en Nikola em truques, perque no les tenia totes que a les quatre ja estigues despert. Mentre esperava la trucada, m'ha enviat un missatge la Smee que al final no podia quedar. Despres he mirat una mica mes la tele i com que eren gairebe les sis, he decidit passar d'en Nikola i anar a fer una volta al centre. Llavors m'he inspirat i li he enviat un missatge al mobil a en Dobri, que dissabte a la nit va arribar d'alemanya i que no he vist des del setembre. Mentre esperava la resposta ha arribat la Zlata i llavors m'ha arribat la resposta d'en Dobri, que era al centre. Li he dit a la Zlata i (visc amb la Zlata perque es amiga d'en Dobri) m'ha dit que l'anava a trucar. L'ha trucat i han quedat que vindria a casa d'aqui una horeta. Li he dit que l'esperaria, que havia quedat amb un amic pero que encara estava dormint. Eren les sis quan he trucat en Nikola, pero m'ha penjat per enviar-me un missatge dient-me que em trucaria d'aqui un moment (o sigui, que li he fet de despertador). Al cap d'un moment m'ha trucat i li he dit que no podia quedar, que venia en Dobri a casa d'aqui una estona i que em feia molta ilusio veure'l. Amb en Nikola hem quedat per dema, pero dema a la tarda he quedat amb la Natasa per comencar les classes d'espanyol, i mes tard en Dobri m'ha dit que hi ha una trobada que hi puc anar, on hi ha algun espanyol (i he pensat.. bah..) i tambe potser algun rus (i he pensat ue!), o sigui que si en Nikola segueix llevant-se a les sis de la tarda i perque el truco, no se pas quan ens veurem. Com podeu suposar, doncs, en Dobri ha arribat a casa i m'he posat molt contenta perque esta maco com sempre. Hem estat parlant parlant, amb ell i la Zlata, i cap a les nou ha arribat el seu germa i la xicota del seu germa. En Dobri m'ha dit que potser anava a Guca, al festival, que potser m'hi podia apuntar. Ahir li explicava a en Marc que no val la pena pensar amb qui aniras als llocs, perque aqui sempre acaba apareixent algu. A la tele han comencat a fer miss univers i ha sortit escollida (a no se quina ronda) miss espanya. Jo he fet bah, i com que saben que quan sento espanya faig bah, en Dobri i la Zlata han explicat al germa d'en Dobri i a la seva germana perque faig bah quan sento espanya, llavors s'han posat a parlar de kosovo perque a la tele acabava de sortir miss kosovo, i he flipat molt que ja hi hagi una miss kosovo que es presenti a miss univers. Despres en Dobri m'ha ensenyat el bracalet groc de plastic descolorit que portava al brac, i ha resultat ser la que li vaig regalar jo el setembre passat, i m'he emocionat molt, perque l'ha dut tot aquest temps i el color vermell de la senyera s'ha descolorit i nomes quedava la polsera de color groc

Aixi doncs, al final no he fet res del que havia planejat, pero igualment m'he posat molt i molt contenta


4 setmanes

El meu llencol es quadrat. I fa quatre setmanes (ja!) que se que el meu llencol es quadrat. I fa quatre setmanes que, cada dia al fer-me el llit, dono voltes i mes voltes al llencol tot buscant-ne el costat mes llarg


Del que no fa quatre setmanes, pero, es del dia que vaig veure Belgrad per primera vegada i me'n vaig enamorar


i el que em va enamorar va ser aixo










(les vistes des de la porta principal de l'estacio de trens de Belgrad. No em va deixar ni fer un pas. En diuen amor a primera vista)

15.7.08

Tenia un cuquet a dins molt gros des que vaig arribar a Belgrad. Mes que un cuquet era un cuc, un cuc enorme, una tenia, una serp!
Volia ensenyar la ciutat a algu. Pero no amb fotos o explicant-li pel msn o per l'skype, volia ensenyar-li passet a passet, en directe

I avui he matat la serp i espero que la matanca em duri unes quantes setmanes!

En Marc, un noi molt trempat de Santa Coloma de Farners, em va enviar un mail fa un parell de dies dient que venia a fer un camp de treball a un poblot de la Vojvodina i li vaig dir que s'ho fes d'alguna manera per tenir una tarda per passejar per Belgrad. I tal dit tal fet, avui, sota el primer xafec que visc a Belgrad, l'he portat a fer voltes per la ciutat. Primer hem sortit de l'estacio de trens a deixar la motxilla a l'estacio de busos, despres carrer amunt per passar davant dels edificis bombardejats, despres per el carrer guai que desemboca a st.sava (pero en direccio contraria), hem fet volta per veure el parlament i caminar pel parc del davant, despres cap a la torre d'albania i trg republika, i kneza mihailova, i kalemegdan (sota una pluja infernal on Novi Beograd es veia desdibuixat), despres cap a fer un cafe a un bar al voltant de kneza mihailova, i llavors a buscar un tros de pizza a Bucko, despres pujant per Skaradljija, despres a visitar Sv.Marko (pero ja estava tancat) i xinoxano cap a Sv.Sava, que estava iluminada perque ja era de nit, i hi hem pogut entrar i era enorme com sempre (potser de dia es veu mes enorme), i despres baixant per nemajska, o no se ben be com es diu, el carrer que et deixa directament davant l'estacio de trens, i hem anat a buscar la motxilla i sort que hem arribat a l'estacio de busos abans d'hora, perque l'ultim bus cap a Novi Sad sortia mitja hora abans del que em pensava i hem arribat deu minuts abans que marxes. I m'he quedat ben descansada i ell sembla que la mar de content amb la passejada :)


i m'ha dit que beograd mola molt


Despres he trucat a la Biljana i a en Nikola per parlar una estona amb ells. I he intentat parlar una estona per l'skipe amb la meva familia pero no funcionava. I ah! He pensat, has de dir al bloq, has de dir que has estat convidada a una boda serbia :)


do jaja!

14.7.08

No puc descriure Beograd.. ho provo i ho torno a provar pero no me'n surto. Es que aixo.. com ho descriviu aixo?



val, potser aixo no es complicat. Pero combinat amb aixo...



i ara, com expliqueu Beograd?

i si a mes, hi afegim aixo



qui s'atreveix? qui diu el primer adjectiu? a mi em surten i em cauen tota l'estona, els canvio, en trobo d'oposats que hi queden be per igual


ara hi caic pero, l'adjectiu me l'han donat els mateixos serbis. Beograd te un adjectiu.. que li va molt be.. que la clava.. i que sempre es cert. Ho dic un cop i ho repetire els que faci falta!


Beograd do jaja






(Belgrad mola)

Exit Festival



I despres d'aquesta petita introduccio (mes que res perque escolteu una mica com sona el serbi, que fa goig de sentir), fem la cronica o alguna cosa semblant de l'Exit Fest 2008

Sortim de Belgrad cap a les tres de la tarda (som quatre al cotxe) i creuem la plana de la Vojvodina en direccio a Novi Sad. Arribem a Novi Sad, anem a buscar un parell d'entrades, deixem una de les quatre persones a l'estacio de trens perque pugui tornar a Belgrad (no us explicare la de xanxullos que es munten per poder tenir entrades gratis) i anem a buscar un lloc on dormir. En Marko coneix un lloc al costat del Dunav (Danubi), al costat de la zona d'acampada, gratis i on s'hi esta la mar de be, o sigui que aparquem a la vora (passem amb el cotxe per un lloc on no crec que es pugui passar amb cotxe), agafem els trastos i ens anem a estirar a la vora del Dunav per no fer res. Son les cinc de la tarda



Des d'on estem estirats no fent res es veu la fortalesa on es fan els concerts. Porten una tenda, pero se'ls hi fa fosc i no tenen temps de muntar-la. Si, a les cinc de la tarda seiem a la platgeta perque no tenim res millor a fer i SE'LS HI FA FOSC PER MUNTAR LA TENDA. Aixi funciona el ritme balcanic. Cap a les deu o les onze per fi entrem a la fortalesa. Per arribar-hi des de la platgeta hem de passar per un carrer que va pel costat del Dunav ple ple de gent venent coses. No nomes cervesa freda i aigua, tambe ampolles petites d'alcohol variat, mocadors, sabates, entrepans, cevaps i coses d'aquestes que mengen, blat de moro bullit (la "mazorca" sencera, perdoneu que no em surti la paraula en catala ara), llums de colors, entrades pel festival (falses i no falses, pero a saber quines son les bones), cartellets que anuncien mes entrades pel festival, apartaments i habitacions per dormir, taxis per tornar a Belgrad o a l'aeroport de Belgrad, vaja, de tot.. i de fons es veu el pont que creua el Dunav iluminat de tots colors (verd, blau, vermell). Creuem el pont, arribem al casc antic, enfilem unes escales cap a la fortalesa, la laura compra l'entrada (mentre l'esta comprant un senyor li'n vol vendre una) i passem els controls de seguretat (molts, mes que en qualsevol concert-festival on hagi estat mai) i ja som a dins


(els controls)

i ale, de concert en concert fins a quarts de quatre, on estem tan rebentats que decidim tornar. Anem al cotxe, agafem les mantes i les coses, canviem les bambes per xancletes (prefereixo que em robin les xancletes que les bambes) i anem a estirar-nos a la vora del Dunav. A les onze el sol es massa fort com per poder dormir i obro els ulls i dic bon dia..



bon dia... darrere els arbres hi ha el riu

amb calma balcanica, des de les onze fins les sis de la tarda, tot el que fem es desplacar-nos, primer a una platja, despres a una altra (a uns pocs metres l'una de l'altra, tot s'ha de dir)






Platja n`1 amb diferents barcos flotant. I em banyo, em banyooo al Danubiii :) per primera vegada a la vida :) i quedo feta un fastic, perque el terra esta fet de llot, pero es igual, ja m'he banyat al Dunav


Platja n`2, amb vistes a la fortalesa

A les sis decideixen anar a menjar alguna cosa i menjo pljeskavice (una cosa semblant al cevap, pero mes tirant a forma d'hamburguesa) mentre en Marko i l'Uros obren una llauna de sardines. Com que m'ho conec i el concert de Gogol Bordello comenca a tres quarts de nou i ja son gairebe les vuit (i a les sis s'ha decidit anar a menjar, siii, visca els balcanics) els hi dic que vaig tirant i que ja ens trobarem alla. De fet he quedat amb la Vesna, una noia d'Ucize que conec de Belgrad i que a la nit anterior ens vam trobar per casualitat. Aixi doncs, me'n vaig xinoxano cap al concert

(perdoneu que les fotos siguin tan dolentes.. es el que hi ha)




i entro a dins i flipo amb alguns escenaris







i em preparo per escoltar Gogol Bordello




(el dibuix que hi ha sota les lletres "Exit" no es una estelada, pero gairebe!)


(estelada i cervesa, ben be com si fossim a.. a aquell festival que feien a arbucies i ara fan a sant celoni. Joder, no em surt el nom!). Em va sobtar molt que al bar nomes hi hagues vi i cervesa (i aigua i suc i refrescos). Pero res de cubates. Vi i cervesa

i ara vindrien algunes fotos d'uns quants concerts, pero no valen la pena. La Vesna en va fer, o sigui que si me les envia i veig que son millor, les posare. Ara, els concerts, increibles. Ai... per exemple



Gogol Bordello

Pero tambe molts d'altres.. Besh o Drom, Kultur Shock

(uns dibuixos amb musica de Besh o Drom. Vaig tenir la gran sort que tothom era escoltant Juliette&the licks i sobretot, manu chao, i que jo tenia tot l'espai del mon per ballar aquest grup i el que va venir a continuacio)



Despres, amb els pantalons blancs per culpa de la polseguera, vaig retrobar-me amb en Marko i els dos amics mentre la Vesna se n'anava a dormir, i vam continuar passant l'estona a l'escenari de reagge




fent res fins que se'ns va fer de dia..

i vaig poder tornar-me a admirar del lloc on era


i ajde.. bona nit..


poca cosa mes. Em llevo a les dotze, l'amic d'en Marko diu que si em sembla be marxar cap a Belgrad al cap de mitja horeta, dic que d'acord i cap a les tres sortim de Novi Sad (siiiii, ritme balcanic!). Ens equivoquem d'autopista i fem una vintena de quilometres en direccio Zagreb. Despres ens n'adonem, reculem i tornem a Beograd creuant plana i camps de blat i girasol