Aixo encara no ho he explicat mai, pero erem a Novi Sad i vaig flipar molt. Els actors de l'escena vam ser jo, en Marko i en Zeljko. De fet jo no n'era actora, nomes era espectadora. Era a un bar-pekara de Novi Sad. Les pekara son una mena de fleques, pero on tambe hi pots comprar trossos de pizza, bureks, i altres menjars calents per alimentar-te pel carrer. Be, erem a una pekara de Novi Sad i jo vaig demanar un sendvic i em vaig asseure a menjar-me'l, que es el mes habitual. Pero em va costar moltissim acabar-me'l, basicament perque no trobava ocasio de tancar la boca. No feia ni un mes que era a Serbia, quan vam anar a Novi Sad, ara potser no fliparia tant. En Marko i en Zeljko no van poder parar quiets durant tota l'estona que jo vaig estar-me menjant el meu entrepa. Ells tambe tenien el seu, pero era com un espectacle veure'ls. Crec que no vaig seure mes de dos segons amb els dos alhora a taula. Imagineu-vos en Zeljko (que semblava dominica) que posa el plat a taula amb una mena de pasta al damunt. Jo ja estic asseguda. Posa el plat a taula i s'aixeca per anar-se a rentar les mans. Un moment despres s'asseu en Marko amb una barra de pa i treu una llauna de tonyina de la motxilla. Mentre obre la taula torna en Zeljko i en Marko s'aixeca i es va a rentar les mans. En Zeljko fa un parell de queixalades i mentre en Marko torna, truquen a en Zeljko i s'aixeca i surt a fora la pekara per parlar. En Marko menja una mica pero mentre torna en Zeljko es torna a aixecar per anar a demanar un got d'aigua. Torna en Marko i a en Zeljko no se que li passa, pero es torna a aixecar, i suposo que tambe va a demanar un got d'aigua. I continuen aixecant-se i asseient-se fins que jo m'acabo l'entrepa i els hi dic que ja podem marxar. Be, de fet li dic a en Marko, perque en Zeljko fa deu minuts que esta assegut a dins del cotxe perque te por que li robin

Fa una setmaneta sortiem de casa en Marko i just abans de sortir diu: un minut! I engega la radio. Per que engeges la radio? Pels lladres, diu. Despres estem tot el dia amb la porta del pis sense tancar amb clau. Nomes la tanquem amb clau quan no hi ha ningu, si no es aixi la porta esta oberta. Per exemple, per estalviar electricitat nomes engeguem l'escalfador de nits i la rentadora la posem a partir de quarts de dotze, perque es mes barata l'electricitat de nit. Pero llavors es deixen els llums oberts
Els balcanics nomes fan que trencar-me topics

Per exemple, a Novi Sad tambe. No he vist mai dos nois preguntant tants cops una direccio. No per desplacar-se per la ciutat, senzillament per anar d'un escenari a un altre durant l'Exit Fest. Ho preguntaven a tothom, era gairebe desesperant (no, la veritat es que em feia forca gracia). Despres es posaven a parlar amb qui sigui. Tenen una sociabilitat exasperant

En Nikola, per dir algu, crec que es la persona mes sociable que mai he conegut. D'aquells que a l'entrar a una habitacio ja son amics de tothom. Quan van venir a passar uns dies a Barcelona, ell i en Nik, ens ho van posar tot de potes enlaire, pero practicament els vam adoptar als cinc minuts de tenir-los alla

O en Marko. La sociabilitat d'en Marko es una mica especial. Crec que la seva manera de veure el mon es una mica especial. El mon es ell i absolutament tot el que hi ha al seu voltant. Cada una de les persones i cada un dels objectes. Imagineu-vos un concert, i que es ve un comentari al cap, i que el dieu mes per dir alguna cosa que per res mes. En general esculls, per dir el comentari, la persona-persones que t'acompanyen al concert. Ell no, ell pot escollir qualsevol de les persones que estan al seu voltant

La gent que ve als Balcans (a l'ex-iugoslavia en especial) i en torna, tot sovint despres diu "Tot el que li va ensenyar aquella gent.. la manera de viure, de sentir, de fer.. vaig aprendre tant d'ells!". Jo, sincerament, crec que si, que aprens, pero sempre que vas a algun lloc aprens coses. Jo crec que els que mes fas, aqui als Balcans, es flipar amb ells

Als Balcans no hi vingueu a aprendre res, no hi vingueu a entendre res, perque tornareu amb les mans buides. Als Balcans hi heu de venir a flipar (i llavors aprendreu molt!)