Gas gas!


ajde ajde, engegueu el Hit de Guča mentre us en faig la cronica. Jooooj!

Anem de Beograd fins a Guča amb cotxe. Mengem galetes de xocolata i bevem aigua amb gas (Knjaz Miloš), que es desfan i s'escalfa respectivament a mesura que ens acostem a Čačak i a Guča. Ens creuem amb un tanc! Som dos cotxes i cinc persones, i a Čačak ens aturem a recollir-ne tres mes. De fet m'he enxufat als d'AEGEE, una associacio d'estudiants universitaris que hi ha per tot Europa i que organitza coses aixi

De Čačak (a la foto de sobre) a Guča hi ha uns pocs quilometres, t'has d'enfilar a una muntanya i tornar-ne a baixar
Finalment arribem a una caseta en construccio a uns quants minuts a peu del centre de Guča, on ja hi ha una bona colla de persones assegudes a fora. Hi ha italians, grecs, alemanys, serbis, bosnis, russos, eslovens, paisos-baixencs i jo, catalaneta. Deuen ser les quatre o les cinc de la tarda. Ens asseiem a la taula de fusta del porxo i un vei (de la casa de davant) arriba amb una gerra enorme amb col i carn a dins (kupus). Ens posen col i carn a dins dels bols, porten pa, treuen ampolles de cervesa Lav i aigua i ala, a menjar

Despres algu treu la rakija (rakija, connecting people, que diuen..)

Quan es fa fosc, anem tots junts cap al centre. Flipo. En un moment t'adones de que es Guča: trompetes, rakija, cervesa, menjar -carn-, gent, muntanyes, nacionalisme serbi i mercadillo gitano. I es genial.. Es divendres a la nit i no hi ha tanta gent com hi haura l'endema, i ens aturem a cada bar (cada bar prefabricat pel festival) a ballar, perque hi ha grups de musics per tot arreu,

fins que finalment creuem el riu i anem fins a l'estadi, on algu esta tocant. Tota l'estona la gent fa kolos de dos, tres, deu persones i donen voltes per la gespa, cap a la dreta i cap a l'esquerra.. (no es pot dir que els del video enllacat tinguin gaire estil, pero perque us en feu una idea). Oooh, qui pogues fer el mateix amb la sardana..

Finalment, quan comenca el concert de la Boban i Marko Marković Orkestra ens acostem a l'escenari. Van tocar a Girona no fa pas gaire, pero jo ja era a Serbia, i no m'esperava que toquessin a Guča. Durant molts anys van estar guanyant la competicio de Guča, fins que va perdre la gracia que sempre guanyessin els mateixos i van decidir deixar de competir i nomes fer un concert. Aixi doncs, una nit es pel concert (hi ha piques entre ells i en Bregović, o sigui que si un any fan el concert uns, els altres no el fan..) i una altra per la competicio de bandes

Quan tornem a la casa, estiro el sac de dormir directament a terra, m'hi poso a dins i au, a dormir..

L'endema em llevo amb tots els ossos aixafats, per culpa de dormir directament al terra d'una casa en construccio, faig cua pel lavabo (som una vintena de persones i nomes un lavabo, o sigui que seeempre esta ocupat), em dutxo, em rento les dents i em pentino i vaig a seure a la taula de fora

Treuen el pa, els embotits (pernil com fumat i una cosa que es practicament igual al xoric), el kajmak, cafe i suc. El kajmak es una mena de formatge pero mes gras, i a mi, que no m'agrada el formatge, en menjo i tot, perque aqui s'ha de provar de tot..

i de la casa vermella del davant n'apareixen, de cop.. taxan! una banda de musica! Son alemanys i com que tenim dues alemanyes al grup, venen a tocar-nos. I joooj, es posen a tocar cancons. Mesecina, i totes les tipiques. Amb que hagueu mirat Underground ja esta, totes les cancons que surten les sentireu una vegada i una altra a Guča
Mentre tocaven la gent que passava amb cotxe s'aturava i s'afegia, fins i tot el conductor d'un cotxe es va aturar per posar-se a ballar damunt del cotxe..

i aqui teniu, en una sola foto, tot el que es Guča. Un serbi (en Sale) amb un barret tipic d'aquestes terres, una ampolla de rakija a la ma i una banda de trompetes. En Sale era del tipus de serbis que possiblement la gent s'imagina amb mes facilitat: parlen quatre paraules d'angles, beuen rakija i cervesa desproporcionadament, i els hi agraden (molt) les noies i Serbia. Cada noia del grup era, segons ell, princesa del seu pais respectiu i per demostrar-ho ens agafava per les espatlles i ens feia petons a la ma

Despres la Mara (de Banja Luka, al nord de Bosnia) em va dir si volia anar a fer una volta per Guča i tal dit tal fet

Ja ho he dit abans, Guča es un enorme mercadillo on, a mes de menjar mes i mes pljeskavica, tambe pots comprar una piscina, ganivets corte-magico, cds pirates, calcotets en paquets de tres, trompetes i panderetes de joguina, samarretes amb la foto d'en Karadzic i d'en Mladic i d'en Tito i de qui vulguis, banderes de serbia, en fi, de tot, absolutament de tot

i a tot arreu bandes de trompetes, carros de cavalls, gent amunt i gent avall

La Mara es troba el seu cap, que ens convida a una cervesa (Jelen pivo, que es la que patrocina el festival, encara que a la casa tenim ampolles de Lav, la competencia) i ens explica coses variades. Comprem pljeskavica perque ens ve gana i ens la mengem xinoxano. La Mara menja moolt a poc a poc i em diu que es tipic de Bosnia, menjar a poc a poc. Tambe diuen que la gent de Montenegro son molt mandrosos

Al cap d'un parell d'horetes tornem cap a la casa (ja deuen ser les cinc de la tarda..)
i suposo que despres de tanta estona s'ha acabat la canco de Gas Gas. Poseu aquesta doncs, per seguir amb l'ambient

i oh, sorpresa, estan cuinant un porc! Durant tres hores veig com el porc dona voltes i com el van untant d'oli i cervesa per fora. Li treuen la cua i se la mengen (encara que hores mes tard en descobrim una part al terra, al banc de darrere nostre), tallen trossos d'orella mentre continua fent-se i finalment (tres hores despres..) el donen per fet, el tallen a trossos, treuen pa, una amanida de tomata, ceba, pebrot i cogombre i au, a sopar

val a dir que trossejat no fa tanta angunia, es mes, esta molt bo.. Per tot Serbia veureu porcs i xais sencers donant voltes tot coent-se
Com que quan tallaven el porc a trossos ja era fosc, un cop tips altre cop vam anar uns quants cap a Guča a veure la competicio de bandes. El poble (que es molt petit) estava sobrepoblat i gairebe no et podies desplacar
Vam escoltar unes quantes bandes de musica, vam veure uns quants kolos i ens en vam tornar a dormir

L'endema em torno a llevar, passo de dutxar-me, i tornem a esmorzar kajmak, embotits, pa i amanida. Despres estem sense fer res per la casa i quan decideixo anar a estirar-me una estona, algu es posa a cridar que ens n'anem tots cap al poble. Els quatre o cinc que estavem dormint ens despertem de cop i al cap de cinc minuts que ens diguin que ens n'anem al poble, descobrim que tothom ja hi es (tenen rampells, a vegades), o sigui que xinoxano anem cap alla. Al cap d'una estona de donar voltes tranquilament, ens trobem una part del grup i anem cap a un turonet a seure, on hi ha tota la resta

(el turonet al final del carrer)


pero no es tan facil arribar al turonet.. Primer hem de creuar un pont per sobre el riu. Ui si, direu, un pont sobre un riu, quina gran dificultat..
Be, tot hauria estat mes facil si el pont hagues estat acabat..


pero no, esta a mig fer
O sigui que baixem per una escaleta de fusta posada alla per l'ocasio i caminem fins al turonet (i ens hi enfilem). No es perque han decidit instal.lar-se dalt d'un turonet on fa tanta pujada, pero un cop a dalt, miro a baix i entenc perque

oooh, balcans! En aquesta foto es pot veure practicament tot el poble de Guča. A l'esquerra queda l'estadi on es feien els concerts i poca cosa mes

Una estona despres, en Dobri i jo decidim tornar cap a Belgrad. Diem adeu a la gent del turonet, adeu a la gent de la casa, ens carreguem les motxilles a l'esquena i fem autoestop fins a Čačak. Primer s'atura un senyor a recollir-nos, pero va en la direccio equivocada. Despres s'atura un taxi pero ens demana 1200 dinars per anar fins a Čačak (es el doble del que ningu amb dos dits de seny estaria disposat a pagar). Despres s'atura un cotxe uns metres mes enlla, ens pita perque hi anem, ens posem a correr amb les motxilles i quan som a uns tres metres, el desgraciat engega i ens quedem sense cotxe. Finalment s'atura un bon home i tornem a travessar la muntanya fins a Čačak, ens dona cacauets i refrescos i ens explica que el seu amic dona classes de vol amb parapent

Arribem a Čačak, comprem un bitllet de bus per les set i com que son les sis anem a fer un cafe al carrer peatonal de la ciutat, a l'hotel Beograd en concret. Despres anem cap a l'estacio de busos de nou i ens toca anar en autobusos separats. Per entretenir-nos conversem amb sms. Ell diu que el seu autobus es vell i brut, jo li dic que al nostre no funciona l'aire condicionat



A les deu l'autobus entra a l'estacio de busos de Belgrad i camino a buscar el bus cap a casa tot cantant: gas gas gas!

Que si recomano Guča?
Si!