El ritme de vida a Beograd es guai i crec que s'adapta forca al meu. Mengen basicament quan tenen gana, ara van cap aqui, ara seuen, despres podriem anar alla, comprem qualsevol cosa perque tornem a tenir gana, vaig a dutxar-me.. i aixi van fent
Per dir "guai" o "mola" diuen extra, super i do jaja (seria com "fins als ous" pero amb sentit positiu), i el contrari es Katastrofa!, i que tinguin aquestes expressions els converteix, com podeu imaginar, en encara mes extra, super i do jaja.
Beograd (poseu l'accent a la "o" per pronunciar-ho com ells), com a ciutat (edificis, carrers, parcs) esta be. Bruteja molt (cada cop menys, diuen), netegen els carrers amb aigua potable (diuen), els edificis son vells, pero els importants tenen les teulades de color verd com les de Viena, i tenen tramvaj i trolli, que molen molt. Pero el que fa que m'hi senti com a casa es, sobretot, la gent.. (encara que soni a topic i aquests m'avorreixen). Pero es que es veritat! M'han adoptat sense practicament coneixer-me, m'han ajudat en tot el que han pogut i mes, i molt mes! I perque si, sense demanar-ho, perque son super. Clar que tambe hi ha serbis a qui no m'acostaria (homes que semblen tenir bruts tots els porus de la pell, amb samarretes adidas i pantalons de xandall, que fumen ocupant amb els bracos tot el respatller del banc), pero un consell: Beograd no es per estar sol. Busqueu-vos algu de la ciutat, feu-vos-hi amic, jo que se.. Anar sol per Beograd (o amb algu que no se la conegui) pot estar be.. pero es converteix en increible i fascinant quan algu d'aqui t'acompanya. Llavors et deixes arrossegar (t'has de deixar arrossegar, si no, no val) i t'enamores per sempre
Anem a explicar algunes coses del meu dia d'ahir per intentar fer entendre una mica mes auqesta gent (m'agradaria tant canviar la imatge que la gent te dels serbis, perque se la mereixen tan poc..)
Anem amb la jelena, per exemple, a visitar en joixa (no se escriure els noms..) a l'studenski dorm "Karaburma". M'han preparat be per la visita a aquest edifici, diuen que es la pitjor residencia d'estudiants de tota la ciutat. Son dos edificis molt alts (no sabria dir les plantes, pero molt alts), suposadament al mig d'un parc pero es mes aviat una mica al mig del no-res, grisos, un per nois i un per noies, comunistes, da da. Entrem al de nois. Te un vestibul molt gran amb unes quantes columnes, i a aquest vestibul (molt gran) tambe hi ha un menjador i un parell de botigues, on hi comprem italianski piroski (una mena d'empanada), i jogurt (aqui el jogurt es el jogurt liquid, si el vols del solid, el nom es un altre que no recordo) i chips (chipsy!). Pugem a un ascensor (5 persones) amb les portes de fusta completament rallades i pintades, i un cable metalic grinyola estirant-nos amunt amunt (5e pis). L'habitacio d'en joixa es en un passadis gris i estret, en un costat hi ha les habitacions, a l'altre els lavabos. M'ensenyen els lavabos i les dutxes, hi ha uns forats enormes al costat de les canonades per on pots veure a baix i a dalt, i tot es de formigo, i les portes de vidre no tenen vidre. L'habitacio es petita i fosca perque la cortina tapa la finestra (i el sol). Dos matalassos -grisos- damunt d'un somier, dos taules, una nevereta, una televisioneta, dos portatis, uns altaveus molt bons i poca cosa mes. Venen un parell d'amis (despres la zlata em diu que havien vingut per coneixer-me i parlar una mica d'espanyol), pero no diuen ni una sola paraula, nomes buenos dias, uno duos tres, un paso adelante, los serano. Pero son do jaja igualment
Mes tard, amb la zlata i la jelena, esperant el bus davant del super, se'ns acosten dos nens ciganski a demanar diners, i ens canten cancons amb el seu idioma que, evidentment, contenen totes les paraulotes que te el seu idioma. El meu barri esta ple de ciganskis, ple ple ple
Un parell d'horetes despres em ve a buscar en Nikola (oooh, no te un Yugo.. molen molt, els yugos! hahah)(mes tard arribem a la conclusio que el hi ha Seat Ibiza pero no hi ha Yugo Ibiza perque Seat es una empresa espanyola i els que fan els Yugos, obviament, no) i anem a les barquetes del Danubi (Dunav) a fer un cafe. Es un lloc encantador on deixar passar l'estona. Hi ha barques i casetes flotants, i plataformes flotants amb taules i cadires, i tu t'hi asseus remenant el cafe, i si el Dunav es mou, tu tambe et mous, i si obres massa la boca per sospirar admirat de tan bonic que es, se t'omple la boca de mosquits (komarac)(es un riu i som juny, que voleu..)
En Nikola es extra. Ens vam coneixer a Barcelona una setmana abans de venir a Beograd, i es com si fossim amics de tota la vida. Tenen un humor una mica salvatge, els serbis, i ironic, i ple de jocs de paraules, que m'agrada i m'hi sento a gust. Em fan riure molt, vaja, i se'n foten molt d'ells mateixos, de com la gent els veu, del que fan.. son guais, que voleu!
Despres anem a sopar a casa seva, amb el seu germa i la seva cunyada (Vlad i Lara), encantadors tambe, i macos i agradables, i et fan sentir com a casa..
I despres al pis d'en Marko i la Saixa, oh, m'estan quedant sempre tantes coses per explicar.. En Marko es extremadament divertit i boig.. En fi, bevem belo vino barat amb aigua amb gas en un pis-ikea (tenen la tipica taula de centre d'ikea, al pis de barcelona la tenim en groc) forca al centre de Beograd (recordeu, l'accent va a la o), i despres em deixo dur, a la vora de l'illa Ada, a la filmski grad, una mena de cinecitta pero mes petit, tot i que el lloc on es fa la festa sembla nomes la representacio d'una ciutat italiana, i jo que se, Beograd mola tant.. Beograd je do jaja (m'encanta l'expressio, do jaja, hahah)
Ajde ajde! Prou per avui
Per dir "guai" o "mola" diuen extra, super i do jaja (seria com "fins als ous" pero amb sentit positiu), i el contrari es Katastrofa!, i que tinguin aquestes expressions els converteix, com podeu imaginar, en encara mes extra, super i do jaja.
Beograd (poseu l'accent a la "o" per pronunciar-ho com ells), com a ciutat (edificis, carrers, parcs) esta be. Bruteja molt (cada cop menys, diuen), netegen els carrers amb aigua potable (diuen), els edificis son vells, pero els importants tenen les teulades de color verd com les de Viena, i tenen tramvaj i trolli, que molen molt. Pero el que fa que m'hi senti com a casa es, sobretot, la gent.. (encara que soni a topic i aquests m'avorreixen). Pero es que es veritat! M'han adoptat sense practicament coneixer-me, m'han ajudat en tot el que han pogut i mes, i molt mes! I perque si, sense demanar-ho, perque son super. Clar que tambe hi ha serbis a qui no m'acostaria (homes que semblen tenir bruts tots els porus de la pell, amb samarretes adidas i pantalons de xandall, que fumen ocupant amb els bracos tot el respatller del banc), pero un consell: Beograd no es per estar sol. Busqueu-vos algu de la ciutat, feu-vos-hi amic, jo que se.. Anar sol per Beograd (o amb algu que no se la conegui) pot estar be.. pero es converteix en increible i fascinant quan algu d'aqui t'acompanya. Llavors et deixes arrossegar (t'has de deixar arrossegar, si no, no val) i t'enamores per sempre
Anem a explicar algunes coses del meu dia d'ahir per intentar fer entendre una mica mes auqesta gent (m'agradaria tant canviar la imatge que la gent te dels serbis, perque se la mereixen tan poc..)
Anem amb la jelena, per exemple, a visitar en joixa (no se escriure els noms..) a l'studenski dorm "Karaburma". M'han preparat be per la visita a aquest edifici, diuen que es la pitjor residencia d'estudiants de tota la ciutat. Son dos edificis molt alts (no sabria dir les plantes, pero molt alts), suposadament al mig d'un parc pero es mes aviat una mica al mig del no-res, grisos, un per nois i un per noies, comunistes, da da. Entrem al de nois. Te un vestibul molt gran amb unes quantes columnes, i a aquest vestibul (molt gran) tambe hi ha un menjador i un parell de botigues, on hi comprem italianski piroski (una mena d'empanada), i jogurt (aqui el jogurt es el jogurt liquid, si el vols del solid, el nom es un altre que no recordo) i chips (chipsy!). Pugem a un ascensor (5 persones) amb les portes de fusta completament rallades i pintades, i un cable metalic grinyola estirant-nos amunt amunt (5e pis). L'habitacio d'en joixa es en un passadis gris i estret, en un costat hi ha les habitacions, a l'altre els lavabos. M'ensenyen els lavabos i les dutxes, hi ha uns forats enormes al costat de les canonades per on pots veure a baix i a dalt, i tot es de formigo, i les portes de vidre no tenen vidre. L'habitacio es petita i fosca perque la cortina tapa la finestra (i el sol). Dos matalassos -grisos- damunt d'un somier, dos taules, una nevereta, una televisioneta, dos portatis, uns altaveus molt bons i poca cosa mes. Venen un parell d'amis (despres la zlata em diu que havien vingut per coneixer-me i parlar una mica d'espanyol), pero no diuen ni una sola paraula, nomes buenos dias, uno duos tres, un paso adelante, los serano. Pero son do jaja igualment
Mes tard, amb la zlata i la jelena, esperant el bus davant del super, se'ns acosten dos nens ciganski a demanar diners, i ens canten cancons amb el seu idioma que, evidentment, contenen totes les paraulotes que te el seu idioma. El meu barri esta ple de ciganskis, ple ple ple
Un parell d'horetes despres em ve a buscar en Nikola (oooh, no te un Yugo.. molen molt, els yugos! hahah)(mes tard arribem a la conclusio que el hi ha Seat Ibiza pero no hi ha Yugo Ibiza perque Seat es una empresa espanyola i els que fan els Yugos, obviament, no) i anem a les barquetes del Danubi (Dunav) a fer un cafe. Es un lloc encantador on deixar passar l'estona. Hi ha barques i casetes flotants, i plataformes flotants amb taules i cadires, i tu t'hi asseus remenant el cafe, i si el Dunav es mou, tu tambe et mous, i si obres massa la boca per sospirar admirat de tan bonic que es, se t'omple la boca de mosquits (komarac)(es un riu i som juny, que voleu..)
En Nikola es extra. Ens vam coneixer a Barcelona una setmana abans de venir a Beograd, i es com si fossim amics de tota la vida. Tenen un humor una mica salvatge, els serbis, i ironic, i ple de jocs de paraules, que m'agrada i m'hi sento a gust. Em fan riure molt, vaja, i se'n foten molt d'ells mateixos, de com la gent els veu, del que fan.. son guais, que voleu!
Despres anem a sopar a casa seva, amb el seu germa i la seva cunyada (Vlad i Lara), encantadors tambe, i macos i agradables, i et fan sentir com a casa..
I despres al pis d'en Marko i la Saixa, oh, m'estan quedant sempre tantes coses per explicar.. En Marko es extremadament divertit i boig.. En fi, bevem belo vino barat amb aigua amb gas en un pis-ikea (tenen la tipica taula de centre d'ikea, al pis de barcelona la tenim en groc) forca al centre de Beograd (recordeu, l'accent va a la o), i despres em deixo dur, a la vora de l'illa Ada, a la filmski grad, una mena de cinecitta pero mes petit, tot i que el lloc on es fa la festa sembla nomes la representacio d'una ciutat italiana, i jo que se, Beograd mola tant.. Beograd je do jaja (m'encanta l'expressio, do jaja, hahah)
Ajde ajde! Prou per avui
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada