27.6.08

rius

Plou a Belgrad (la meva primera pluja belgradense)
Entra aire fred per la finestra i fa olor dels arbres del voltant de l'edifici
M'espatarro a la butaca grossa del pis amb les cames damunt d'un dels reposabracos. La Jesa em pregunta que tal per Valjevo, do jaja, eh? Da, do jaja, fantasticne reke, i sve..

M'he passat tres dies banyant-me en rius balcanics, aigua cristalina, fresqueta i felic, peixets, arbres al voltant, platgetes de pedra..

M'he banyat: a una piscina rodejada de verdes muntanyes. Aqui les piscines son diferents a les de Catalunya. Son enormes, no pots nedar mes de dos metres perque la gent es banya i neda en totes direccions, i les vores estan plenes de gent en remull o saltant dins l'aigua. No semblen ser uns grans nadadors, els serbis, semblen mes d'estar en remull i prou

M'he banyat, tambe (espereu que ho recordi tot) al riu Gradac (o alguna cosa aixi), segons el meu amfitrio el mes net de tot Serbia, i si, veia sota l'aigua les pedres, els meus peus, els peixos fugint, i caminant caminant pel riu, i despres per prats grocs i verds, amb vaques i adolescents amb una moto trrrom trroomm pepepepe trrom trrom (aixi sonen les motos dels adolescents serbis), i pel voltant abelles, mosques, mosquits, libelules, ocells, grills, vaques, cabres, gats, i una papallona enganxada a la meva faldilla, camino i camino i la papallona no marxava! (no es una metafora, es una anecdota)

Vaig banyar-me, tot just ahir: al Drina, xip-xap-xip-xap, creuant fronteres si la corrent no se t'enduu, ja puc dir que he creuat fronteres a peu, volant amb avio, amb cotxe, amb tren, i nedant encara no, pero si que puc dir que m'he banyat a dins d'una (banyar-se a una frontera! l'altra riba es bosnia! les fronteres perden els arguments en moments com aquest). El Drina es molt fred pero m'hi capbusso (jedan, dva, tri!), la corrent es forta que se t'enduu, i has de vigilar perque sino se t'emportaria lluny lluny, fins al Sava. El Drina te les aigues verd-blau, pero nomes perque s'hi refleixen els arbres i el cel

I tambe, mes amunt mes amunt (ja veureu les fotos), hi ha un panta d'aigua del Drina, i una plataforma de fusta, i xap! capbussada dins del panta d'aigua del Drina, oh, quines muntanyes al meu voltant!
(un parell de fotos, va, nomes per fer boca..)




Feia el mort, flotant panxa amunt, i no m'ho creia, aixo de flotar dins d'aquell munt d'aigua aturada entre aquelles muntanyes

I avui hem tornat al Gradac, he agafat pedres i m'he construit una mini swimming pool, just per posar-hi els peus a dins, ben be per fer una mica el pallasso, perseguint peixos, llencant pedres, posant els peus en remull a la swimming pool i coronant-la amb una pedra on hi hem escrit Laura's santuary

En fi.. encara queden moltes coses per explicar. Els Balcans molen

2 comentaris:

nocal ha dit...

ostres Laura, (no et conec però et puc dir pel nom, oi?) els Balcans comencen a ser un lloc amb prioritat 1 pendent de visitar.. només que m'agradés la meitat que a tu ja n'hi hauria prou!!
seguiré llegint...

leanan ha dit...

No saps com m'alegra, aixo que em dius!

ves-hi ves-hi.. per mes entusiasta que sigui jo tota l'estona i que a vegades pugui semblar exagerada, els balcans no poden decepcionar-te.. sempre et donen mes del que t'imagines que et donaran!