Valjevo

Segur que hi ha mil llocs al mon on m'hi podria sentir be o que podria trobar preciosos, pero per ara, cap com els Balcans, i ho pensava ahir, quan amb el cotxe coronavem muntanyes per anar a banyar-nos al Drina

No se com escriure els posts per explicar aquests quatre dies a la petita ciutat de Valjevo, aproximadament a una hora i mitja al nord-oest de Beograd, no se si fer-ho com si fos un viatge i explicar-ho dia per dia, o copiar la llista de petites frases que he anat apuntant o com

Anire escrivint, doncs, i si veig que es fa massa llarg, continuare en un altre post, o no, o continuare i fare un post molt llarg (jo no serveixo per escriure coses ordenades). Ajde, ajde!

El dimarts en Nick em va dir que era a Belgrad i que cap a la tarda marxava amb cotxe cap a Valjevo, amb la seva avia i la seva mare, que si hi volia anar. Vaig dir que clar que si, faltaria mes, of course. Amb en Nick ens vam coneixer a Barcelona i es serbo-amerikanski o sigui que, en deferencia a ell, intentare escriure algun post tambe en serbo-amerikanski (no aquest, estic massa cansada). Aquesta informacio es mes que suficient. Anem cap a Valjevo amb el cotxe i ens endinsem als Balcans. Oh, oh, oh, Balcans Balcans!! venen ganes de cridar tota l'estona.. Despres de molt mirar-me'ls he decidit que, almenys en aquesta part de la peninsula, els Balcans no son ni muntanyes ni turons, sino que son onades, i es tan maco que fa de mal aguantar, de tan bonic!

(trona, haure de plegar)

per cert, dema som 28, el dia que serbia va perdre la batalla contra els otomans a kosovo, al temps diuen que dema ploura