Torno cap a casa amb el bus 16, es fosc i ple de gent i escolto hace calor a-a-aah ben be per torturar-me en la ironija. Perque aixo agafi una mica de credibilitat (sempre em fa por que la perdi, amb tant d'entusiasme) dire que avui he conegut una noia serbia amb qui no m'he avingut. Ni ens hem enfadat ni res, senzillament aqui i alla hi ha gent amb qui no t'avens i a qui no tens res a dir. Especialment.. mireu, jo intento no questionar mai a ningu, cadascu es lliure de fer el que vulgui. No he vingut a Serbia, per exemple, per dir a ningu que ha de fer o com s'ha de sentir, vinc a veure que fan i com se senten. Per aixo em rebenta bastant quan dic
no em sento espanyola, soc catalana
i em responen
si, pero ets espanyola igualment
Ja esta, ja l'ha cagat. Per mes obert que diguis ser, si respons aixo es: jo penso aixo, i a darrera del que penso jo hi ha el que dius tu
Pero es que jo (Laura) no t'acabo de dir a tu (noiaserbia) que no soc espanyola? Com em pots dir que en soc si jo t'acabo de dir que no? T'he dit jo, en algun moment, com t'has de sentir respecte Kosovo, per exemple? Respecte Vojvodina?
Era el bus, pero, tornant d'algun lloc. Ah si! la final de l'eurocopa. Amb aquesta serbia (no tan malvada, malgrat tot) i un noi italia que acabava la tesi a Belgrad (historiador) mirem la final a un bar-terrassa de Kralja Milana
He comentat, ja, l'aficio que sembla tenir aquesta gent per les crispetes? Es exagerat, tot Belgrad fa olor de crispetes
seiem menjant crispetes al bar, sembla que tots van amb espanya, be, el grupet de noies que seu a la taula just davant la tele potser no, potser van amb alemanya. La serbia i l'italia flirtegen i jo badallo i m'omplo la boca de crispetes. De tant en tant una moto passa molt rapid i fent soroll pel carrer, o el cambrer canvia els cendrers plens, i un altre grapat de crispetes per la Laura mentre diuen no se que sobre no se que
Paguem a mitges i despres vaig a esperar el meu bus, el 16, en una frenada caiem tots els uns damunt dels altres, i es posa la canco de hace calor a-a-aaah, i penso buenu, almenys no soc a madrid, tot aixo que m'estalvio
no em sento espanyola, soc catalana
i em responen
si, pero ets espanyola igualment
Ja esta, ja l'ha cagat. Per mes obert que diguis ser, si respons aixo es: jo penso aixo, i a darrera del que penso jo hi ha el que dius tu
Pero es que jo (Laura) no t'acabo de dir a tu (noiaserbia) que no soc espanyola? Com em pots dir que en soc si jo t'acabo de dir que no? T'he dit jo, en algun moment, com t'has de sentir respecte Kosovo, per exemple? Respecte Vojvodina?
Era el bus, pero, tornant d'algun lloc. Ah si! la final de l'eurocopa. Amb aquesta serbia (no tan malvada, malgrat tot) i un noi italia que acabava la tesi a Belgrad (historiador) mirem la final a un bar-terrassa de Kralja Milana
He comentat, ja, l'aficio que sembla tenir aquesta gent per les crispetes? Es exagerat, tot Belgrad fa olor de crispetes
seiem menjant crispetes al bar, sembla que tots van amb espanya, be, el grupet de noies que seu a la taula just davant la tele potser no, potser van amb alemanya. La serbia i l'italia flirtegen i jo badallo i m'omplo la boca de crispetes. De tant en tant una moto passa molt rapid i fent soroll pel carrer, o el cambrer canvia els cendrers plens, i un altre grapat de crispetes per la Laura mentre diuen no se que sobre no se que
Paguem a mitges i despres vaig a esperar el meu bus, el 16, en una frenada caiem tots els uns damunt dels altres, i es posa la canco de hace calor a-a-aaah, i penso buenu, almenys no soc a madrid, tot aixo que m'estalvio
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada