Sobni

Avui he somiat que me n'anava, no a Belgrad, sinó a Roma amb algú -no recordo aquest algú-

Danas.. ja sam sanjala što ja ićem, ne u Beogradu, negu u Roma sa neko -ne podsetam ovaj neko-

(laura, què fas? d'aquí un parell d'horetes tens un examen de rus. Què fas fent serbi? Oh, consciència, però és que dilluns venen uns serbis a casa, i clar, a més de Zdravo Kako si voldria saber dir alguna cosa més.. Va, calla, passa passa i repassa rus, prou de serbi per avui. Vale vale..)

Primer anàvem al pis on ara viuen les meves ex-companyes de pis romanes, però m'obrien les seves noves companyes de pis i no em reconeixien. Després sí, arribaven la Chiara i la Dora i tot eren petons i abraçades. Després ens hem instal·lat jo i l'algú que m'acompanyava i hem decidit anar ràpid a visitar el centre. Hem pujat al bus que ens havia de deixar a la part vella de Roma, però un cop allà, no era capaç de trobar res. Un carrer que creia que ens portaria al Colosseu ens duia a unes runes que semblaven més el forum, i el carrer que semblava que després del forum, ens havia de dur al monument de victor emmanuelle, ens portava al museu dels uffizi i a l'estàtua del petó de Rodin

Després intentava trobar alguna cosa que em sonés tot enfilant-me a unes escales que portaven a una plataforma de fusta i des d'allà, veia el mar. Li deia a aquest algú: això no és Roma, des de Roma no es veu el mar. Damunt del mar s'hi veien unes barquetes, i era realment bonic

Després he cridat: Òstia!
Hòstia? - ha preguntat l'algú
No - he respòs - Òstia! Que som a la part antiga d'Òstia, i no de Roma

Llavors hem mirat els horaris de bus per tornar cap al centre de Roma, i crec que triant les pel·lícules per mirar al bus mentre tornàvem, m'he despertat
, ja sam budila

(apa i ves a prendre pel cul)

ajde bre! (taaan taran taran ta ta!)