18.7.08

visita a Banovo Brdo

Dear Miami - Roisin Murphy

de musica, avui toca aixo, que no son serbis ni res, pero porto tot el dia escoltant-la. A mes, no hi ha millor manera de desplacar-se per belgrad que amb musica d'aquesta de fons


Tinc una nova alumna, es diu Natasa i treballa de periodista a l'Alo! Li he dit que no coneixia l'Alo!, pero que el seu pis era molt bonic i amb unes vistes espectaculars del Sava i de bona part de Beograd. Els hi fa molta gracia quan els dic que els espanyols, de Beograd en diuen Belgrado. Tambe els hi fa molta gracia que diguem Nova York. Ells! que escriuen Njujork! I que del computer en diguem ordinador, aixo tambe els hi fa riure, i sobretot quan els hi explico que vol dir "ordenador". Una cosa que ordena. I es posen a riure

La Natasa s'esta aquests dies a un pis de Banovo Brdo, a tocar de l'illa d'Ada. He anat cap alla amb el bus 23 i m'he tornat boja fent fotografies amb el mobil.


(a l'illa d'Ada, que queda al costat d'aquest barri, hi tenen aquest geiser)


(creuant l'autopista cap a Banovo Brdo)


(el barri)


(un parc molt gros que hi ha per alla al mig)


(un mercat a l'aire lliure)



(un fast-foot per cotxes a la serbia)

L'altre dia vaig agafar el bus 23 per tornar cap a casa, pero vaig equivocar-me de direccio i vaig anar a parar a un encreuament de carreteres tan xungo que vaig decidir recular. Aquest cop he seguit perque sabia que havia de seguir per anar al pis provisional de la Natasa, a Banovo Brdo, i un cop alla he tret el mobil i vinga vinga vinga. Sense que estigui veient res d'especial, no puc parar de flipar amb aquesta ciutat, i al mateix temps, no puc evitar sentir-me com a casa. Sentir-se com a casa i flipar amb tot al mateix temps es un luxe!



La Natasa viu provisionalment en un d'aquells tres edificis que surten d'entremig del bosc.



(aquest en concret)

I jo, clar, mirant pel balco (que malgrat era nomes un cinque pis ja veia molt, molt enlla), doncs amb el cos mig abocat a fora, que us haig de dir, jo flipava





(les vistes)


Ara que ja passen de les dotze, puc dir que porto un mes sencer en aquesta ciutat. I nomes se dir que flipo. Que fare, a la tornada?