Zibeli, draga Srbija

La vetllada comenca bevent un culet d'un licor de menta i mes herbes, que es de color marro i te una mica de gust a sopa de menta, pero mes aspre i com si portes barrejat palla. Despres em comenca a ensenyar cancons de velles glories serbies/iugoslaves. La progressio es Sanja Djordjevic, Indira Radic, Bijelo Dugme, Goran Bregovic (breument), Zdravko Colic i Ceca. Amb la Ceca ens aturem perque el seu marit era el lider dels Tigers, un dels grups militars que van lluitar a la guerra, el mes famos potser, o com a minim l'unic que em sona, i m'explica aixo, que el marit de la Ceca (Arkan) era el lider i que va ser assassinat durant la guerra. Em diu
- penso que la guerra es una gran
i espero expectant la resposta
- .. merda
Nomes dic
No puc ni imaginar-me que es viure una guerra
I torna a dir
La guerra es una gran merda

Llavors ja no dic res mes perque ella es posa a parlar. M'explica que van estar durant molt temps menjant nomes ous (perque es preferible menjar ous que la gallina que fa ous), mermelada, patates i blat de moro. Que nois del seu poble que tenien 18 anys estaven fent el servei militar i que van haver d'anar a lluitar i que van morir alla. Que al 99 ella comencava la carrera i que no podia anar a fer les practiques perque la OTAN amenacava amb bombardejar Belgrad i estaven espantats (qui no estaria espantat?). Que era tot una gran merda. I que el que continua sent una gran merda es que la gent consideri els serbis com els dolents. Que tots van ser dolents. Que no hi ha culpables, o que ho son tots. Que de fanatics n'hi ha a tot arreu. Que no te paciencia per estar explicant sempre a la gent de fora que ella no es una mala persona, que els seus amics no son unes males persones, que la majoria de serbis no son males persones, i haver-ho de justificar. Si jo n'estic farta, de repetir aixo, no em puc imaginar com en deuen estar ells


Hi tornare una vegada mes, pero, encara que se que els quatre que llegiu aquest bloq ja n'esteu convencuts, pero mireu, vull acabar-vos de treure totes les manies

Serbia es un pais que es una passada. Enlloc m'havien acollit com aqui. Enlloc com aqui m'hi sento tan com a casa. Enlloc havia conegut gent tan fantastica. Ni a Catalunya. A Catalunya he tardat anys per tenir els bons amics que tinc ara. Aqui no paro de fer-ne

Serbia no sona tan guai com dir que has viscut a NY, California, algun pais sudamerica, London, Paris, Roma, Xina, Japo. Dir que estas a Serbia sona raro i una mica cutre i decadent, com anar aqui perque no tens on caure mort. Pero ho repeteixo les vegades que faci falta, perque la gent nomes enten les coses per repeticio: Serbia es el millor lloc on he estat mai