Ahir va ser un dia de no parar quieta, i avui ha estat un dia d'anar-me arrossegant fins al final d'aquest
Al mati havia quedat amb la Smee, pero arribava tard (com arriben sempre tots tard, aqui i a tot arreu del mon) i vaig aprofitar per anar fins a la cambra de comerc italosrpska a tornar el llibre de serbi que m'havia deixat la Giulia el divendres. Despres vaig anar a Lilly a comprar compreses (aqui son marca Always i les odio, no m'agraden). Despres vaig tornar a l'estatua del cavall i ja hi havia l'Smee. Vam anar a un dels bars que hi ha just darrera Kneza Mihaila i fent feina fins quarts de dues del migdia. Jo bevia cafe i llimonada i ella cafe. Vam estar descrivint que haviem fet durant el mati (jo en serbi, ella en espanyol) en present, passat i futur. Vam fer l'imperatiu i un verb que tenen ells, que es diu potencial i que significa que pot ser que passi pero no es segur que passi, i tambe els condicionals. Li vaig dir que miraria com funciona el condicional i el subjuntiu en espanyol, pero encara no ho he fet :( i crec que amb la Smee ja hem fet tots els temps en serbi (amb espanyol son mes complicats)
A les dues havia quedat amb la Biljana, pero encara era aviat i per fer temps vam anar a un altre bar on hi havia un parell d'amigues de la Smee. Em van aplaudir quan vaig dir tota satisfeta Trebam da idem (haig de marxar). I me'n vaig anar perque feia tard amb la Biljana. Li vaig dir a la Biljana que tenia molta gana i vam anar a comprar un tros pizza a Bucko, al carrer Francuska (carrer paral.lel a Skadarska, un dels carrers mes famosos de Belgrad, el mes adient per convertirse en turistic)(hi ha alguna altra pizzeria d'aquestes a algun altre lloc de Belgrad, crec, pero per ara nomes conec aquesta). Les pizzes de Bucko son les mes guarres i delicioses que he tastat en la meva vida. Des que en Dobri em va portar a tastar-les l'altra vegada que vaig ser a Belgrad que em moria per tornar-ne a menjar un tall. No es mes que un tros de pizza normal amb una pastarada al damunt, menjar rapid, no hi ha ni taules ni res, pero ah.. hmm.. em ve gana
Amb la Biljana vam caminar una mica mentre jo em menjava la pizza i despres vam seure a un bar a fer un altre cafe, al costat de l'Studenski Park, un parc petitonet que hi ha just davant la facultat de filologia, al centre tambe. Vam fer nomes catala, pero a la Biljana tot semblava fer-li gracia perque li acabaven de donar un paper de no se que, o alguna cosa aixi. Vam estar conjugant verbs de la primera conjugacio i despres fent-los servir (menjo pa amb tomata, per exemple). Hola, em dic Biljana i estic a un bar. Menjo pa amb tomata. Coses aixi fem. L'altre dia em va enviar un missatge dient-me Bon mati! i em va posar de molt bon humor
Despres la Biljana va haver de marxar, pero mentre caminavem per anar a buscar el bus (vivim en direccions oposades pero les parades de bus son alla mateix, una a cada banda de carrer) em va dir que un dia d'aquests potser anava amb uns amics que tenen una barca que navega pel Danubi, que despres et pots banyar alla, o no, i jugar una mica a futbol i basquet a una platgeta, o no fer res i prendre el sol, que si volia m'hi podia afegir, i vaig dir que es clar es clar! Ostres! Us ho podeu creure que encara no m'he banyat mai al Danubi? Li vaig dir que era el meu riu preferit, i que el mar negre era el meu mar preferit, i que les meves muntanyes preferides eren.. Els pirineus? va preguntar, no! Els Balcans!
Despres vaig tornar cap a casa. Cinc minuts despres va arribar la Zlata, li vaig fer unes quantes fotos mentre feia veure que estudiava perque les poses al facebook i aixi el seu xicot, que esta a estats units, veies com estudiava. Quan torni, es plantegen anar a Australia, a viure-hi uns quants anys, fer diners, i despres tornar a Serbia, com fa forca gent aqui. Per aixo estan tan enganxats tots al Facebook i si.. son uns fanatics del Facebook. Finalment em va trucar en Nikola i vam quedar per les nou a l'estatua d'en Vuk. L'estatua d'en Vuk es forca famosa i no gaire lluny de casa anant amb autobus (potser quinze-vint minuts), no te res d'especial pero es a l'encreuament d'un parell de carrers grossos i a darrera hi ha un parc petit. Aqui esta ple de parcs petits
Sec aqui esperant el cotxe d'en Nikola, doncs, fins que em truca i vaig cap on esta aparcat. M'abraca, em fa un peto a la galta, heeej Laura, diu, com estas? li dic, primer riu i despres respon bieen bien, i torna a riure. Pugem al cotxe i anem al pis de dos amics d'en Nikola a buscar-los (en Marko i la Saixa) i despres donem voltes i mes voltes amb el cotxe perque volen comprar una sindria (ljubanica). Li pregunto a la Saixa perque volen un comprar una sindria, i em respon que no ho sap mentre en Marko i en Nikola trien la sindria mes bonica de la botiga. Ens aturem tambe a comprar viski, kokakola, tsigarete i smoki, un aperitiu que venen a les trafika (ja vaig explicar que era una trafika), de fora semblen ganxitos, pero de fet son fets de cacauets (kikiriki) i tenen gust de cacauet, fet que els converteix en un aperitiu francament decepcionant
(no em digueu que no son temptadors!)
Al cotxe en Nikola es posa a cantar Xocomoko (a saber perque) i m'expliquen que eren uns gelats molt famosos als anys noranta, perque eren barats, no gaire bons, pero tenien xocolata (no en trobo cap foto, o no n'estic segura que sigui la foto que toca). Nomes perque ho sapigueu, per fer una mica de cultura noventera balcanica. Total, arribem al pis en construccio d'uns seus amics (la Minya i la Ivana), molt aprop de l'ambaixada anglesa i l'ambaixada americana, al barri de Savski Venac, entre Stari Grad (la ciutat vella, pero no es vella perque han bombardejat tants cops Belgrad que no te ciutat vella com l'entenem a no se.. a Girona) i l'estacio de trens
Entrem al pis, posem la sindria dins el jacuzzi (si, aquest gest crec que seria una bona manera de definir la bogeria balcanica), engeguem el jacuzzi i ens asseiem a la terrassa, on obrim les ampolles i els smoki i fem que comencin a passar les hores
Parlen de moltes coses, per exemple de quins son els paisos pels quals no necessiten visats, i no son gaires, no.. m'expliquen que els paisos on es mes complicat obtenir visat es franca i espanya, i que a franca (o potser algun altre pais) els hi demanen tenir uns dos-cents euros al banc. Tambe parlem de l'Exit Fest, els expliquem a tots (perque s'han afegit un parell de nois que no recordo com es diuen) de que dimonis ens coneixem amb en Nikola i vull afegir que "el mon es un mocador!", pero no trobo les paraules per traduir aquesta frase, o sigui que els hi ensenyo a dir altres coses, vinga som-hi!, xiuxiuxiuxiu (cridant a un gat), saliva, babero, i coses aixi. Teniu un nom que s'assembla saliva, oi? em pregunten. Hi penso hi penso hi penso.. Finalment algu diu: silvia o alguna cosa aixi. Em poso a riure que em salten les llagrimes. Quan la sindria esta fresqueta (anem a mirar una estona com dona voltes dins del jacuzzi entre les bombolletes, perque l'espectacle s'ha de veure) ens la mengem
Parlem de mes i mes i mes coses, veiem passar un estol d'ocells molt blancs que no semblen tenir ni rumb ni direccio, cap aqui, cap alla, pero es bonic el contrast que fan amb el cel, que no acaba de ser fosc per culpa de la llum de la ciutat, i malgrat son les dues passades, encara pots distingir el contorn dels nuvols
Despres em porten a casa amb cotxe i em poso a dormir al meu sofa-llit
D'aixo se'n diu un dia productiu
Avui m'aixeco tard (quan en Marko m'envia un missatge per saber quan em va be quedar), vaig a comprar paper de vater, pa bimbo (menjo tonelades de pa bimbo), galetes Jaffa (tenen gust de pim's) i un suc de pressec i poma (breskva i jabuka), netejo un parell de samarretes blanques i uns pantalons tambe blancs a ma (si mama, a ma! tenim rentadora, pero mai tinc prou roba blanca com per omplir-la, es una rentadora amb massa capacitat! i si no esta prou plena no funciona), em faig un plat de sopa per dinar (oh, ja son les dues?), en Marko em diu que arribara d'aqui una altra hora, escric un post, miro la tele una estona, arriba en Marko, fem un parell d'horetes de classe (els numeros, insisteix en dir cinco com si digues finko, li dic que no digui finko, que si li fa pal intentar dir cinco que sigui sinko, pero finko no. Ell diu que finko s'assembla mes a cinco que no pas sinko, pero li dic que igualment no digui finko i que sobretot, no se li acudeixi mai demanar una ferbefa, perque el cambrer i mig bar riura una bona estona). Mentre amb en Marko continuem amb els numeros arriba la Zlata i una horeta despres en Marko se'n va cap a casa seva, perque li dic que moja glava je puna, puna! (el meu cap esta ple ple!). I ja esta. En Marko se'n va, sec a l'ordinador, escric el post, i a mig post m'aixeco un moment a menjar un tros de pa bimbo amb ajvar. No em puc creure que ja siguin gairebe les nou! Aixo es un dia clarament no-productiu
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada