Tempesta

Imagineu-vos que trona i llampega, pero uns llamps d'aquells que creuen tot el cel en linia recta, imagineu-vos que seieu damunt d'un mur d'una antiga fortalesa, que us plou una mica al damunt, d'acord, pero nomes es pluja, i una mica, imagineu-vos tambe que el sol s'acaba de pondre i que tot l'horitzo (el que apareix darrere els edificis) esta encara una mica il.luminat, imagineu-vos que els peus us pengen al buit, pero en aquest buit, a sota, hi ha un camp verd on hi fan el beerfest, i darrere el camp verd hi ha el Sava, imagineu-vos que la tormenta no cau damunt de qualsevol lloc, sino damunt dels edificis il.luminats (els estranys edificis) de novi beograd, com si fos una postal, pero no ho es, per la pluja que us cau al damunt (una mica), i a tot aixo afegiu-hi que al meu costat hi seu algu que es diu Marko, pero no Marco com els italians, sino Marko, com els balcanics, que es, sens dubte, un nom molt mes sonor, i a mes a mes, te cara a serbi, i es el primer noi amb cara a serbi que conec, aquelles cares que surten a les pel.licules quan parlen sobre serbia, aquells serbis carregats amb la pistola i mig embogits i sempre una mica borratxos i violents, aquells, i tambe, ho haig d'admetre, te la linia del nas mes recte i mes perfecte que he vist amb la meva vida, i no fa pas pinta de dur pistola i de ser boig i un borratxo violent, perque seu al meu costat, amb els peus penjant al buit, mirant la tempesta

(els llampecs els haureu d'afegir mentalment)