Esmorzo un parell de torrades amb margarina (margarina marca Dobro jutro, si es que fins i tot molen a l'hora de posar nom a la margarina)(Dobro jutro es Bon mati, pero ho fan servir com el nostre Bon dia de quan et lleves) i melmelada de maduixes feta per la mare de la Zlata, m'empasso una mica de E!, un canal de televisio america dedicat exclusivament als famosos de hollywood (jolibud) i similars (subtitulat al serbi, i com que transformen al seu alfabet tot el que toquen, avui he pogut contemplar la vida i miracles d'en Dzoni Dip). M'he rentat les dents, m'he pentinat, he agafat la llibreta de flors i el mapa de Beograd (no surtis mai de casa sense ell!) i cap a fora
Me'n vaig a casa en Marko, que viu a Mirijevo, el barri del costat del meu. Mirijevo m'han dit que es una zona molt tranquil.la i plena d'arbres. Ja hi vaig anar divendres, pero era de nit i no m'hi vaig fixar. Recordo que mentre esperavem el bus per tornar a casa, uns gossos no paraven de perseguir les rodes dels cotxes. Bordaven a les rodes durant uns quants metres i reculaven, s'asseien una estona i quan tornava a passar un altre cotxe, tornaven a correr bordant a les rodes. Hi ha un munt de gossos abandonats, a Mirijevo i Karaburma. Pel centre no se'n veuen, pero per aquests barris n'esta ple. Segons m'han dit, un dorm al vestibul del nostre edifici, pero encara no me l'he trobat (malgrat prenc sempre la precaucio d'encendre la llum del mobil quan entro a l'edifici, com a minim per no trepitjar-li el cap)
Hem quedat a la una, i camino tot el meu carrer de Pere Cetkovica, des d'una punta (on visc jo) fins a l'altra (on agafo el bus). Fa una mica de calor, pero a tot arreu hi ha arbres i es pot suportar. Se senten els grills (o la versio del grill que canta durant el dia), alguna televisio, alguna veu, algun motor, algun lladruc, i l'aire ondulant dels dies calurosos d'estiu. El carrer gira i, sorpresa, veig el Danubi al fons, pero es tan gros (o les cases no em deixen suficient camp de visio) que nomes en veig un marge, i les cases que estan a la riba enfilant-se pel turonet sembla que estiguin a la costa, no al marge d'un riu. Haig de dir, pero, la poca presencia que sembla tenir el Danubi en aquesta ciutat, sobretot comparat amb el Sava. Belgrad esta a l'encreuament de dos rius, pero sembla que posa molta mes atencio al Sava que al Danubi (el Dunav)
El Dunav al fons
Arribo a la punta de carrer i a la parada d'autobus. Pujo al 27, sense pagar pero amb el bitllet a la ma, per si de cas passes el revisor. Em vaig estar tota una setmana trencant-me el cap intentant entendre les marques que la maquina marca-tiquets deixa al bitllet. Cada bitllet te dibuixat un quadrat amb 9 numeros posats dins 9 rodonetes (a la foto se'n veuen nomes 6)
i un cop posat a dins la maquina (i fent cle-clec!), treus el tiquet i tres o quatre dels nou numeros estan foradats. Vaig estar, doncs, tota una setmana intentant buscar una logica a perque ara es foraden un o uns altres, si era cosa de la linia de bus, del dia del mes de l'any, de l'hora, o que.. Ho vaig preguntar i es ben senzill, cada autobus te les maquinetes marca-tiquets amb una combinacio de forats concreta, o sigui, a un autobus es marca sempre el 2 el 6 i el 7 i l'altra es marca sempre el 3 el 6 i el 9
Be, la veritat es que no te mes importancia, pero amb alguna cosa us havia d'entretenir mentre el bus anava cap a Mirijevo. Just abans de la gasolinera baixo i truco a en Marko per dir-li que he arribat un quart d'hora abans (pensava que m'hi estaria mes, sempre calculant malament de temps pero per l'altra banda..). En Marko no m'agafa el telefon, pero em torna a trucar just quan poso el dit damunt del timbre del seu pis, o sigui que m'obre amb el telefon a la ma mentre el meu sona
Com que fa molta calor decidim fer la classe a l'aire lliure. Davant de casa seva hi ha la gasolinera, pero a darrera de la gasolinera comencem les males herbes, les flors, els camps, els boscos, els riuets. Ens n'anem cap alla fins que trobem un.. (oh, perdo el vocabulari, un lloc d'aquells on els pastorets feien poemes..) un locus amoenus, amb un camp a davant (una mica sec), un parell d'arbres grossos que fan ombra, un riu que passa al fons, una taula de fusta i un parell d'arbres amb roba, caixes i sabates. Ens asseiem amb una manta a sota. Anem alternant les estones de classe de serbi, de classe d'espanyol i de no fer res. Collim albercocs (kajsija) i prunes (zenerika), pero no son prunes com les d'aqui, gairebe semblen cireres, pero quan les tasto veig que son prunes, i dic: ah! son prunes! Cap a les cinc ve una iaia a recollir els albercocs grossos que han caigut el terra i a mirar el camp asseguda al banc de la taula de fusta. Ens explica qui es el propietari del camp i mes coses que ni recordo ni he entes. Despres ens n'anem
El Dunav al fons
Arribo a la punta de carrer i a la parada d'autobus. Pujo al 27, sense pagar pero amb el bitllet a la ma, per si de cas passes el revisor. Em vaig estar tota una setmana trencant-me el cap intentant entendre les marques que la maquina marca-tiquets deixa al bitllet. Cada bitllet te dibuixat un quadrat amb 9 numeros posats dins 9 rodonetes (a la foto se'n veuen nomes 6)
i un cop posat a dins la maquina (i fent cle-clec!), treus el tiquet i tres o quatre dels nou numeros estan foradats. Vaig estar, doncs, tota una setmana intentant buscar una logica a perque ara es foraden un o uns altres, si era cosa de la linia de bus, del dia del mes de l'any, de l'hora, o que.. Ho vaig preguntar i es ben senzill, cada autobus te les maquinetes marca-tiquets amb una combinacio de forats concreta, o sigui, a un autobus es marca sempre el 2 el 6 i el 7 i l'altra es marca sempre el 3 el 6 i el 9
Be, la veritat es que no te mes importancia, pero amb alguna cosa us havia d'entretenir mentre el bus anava cap a Mirijevo. Just abans de la gasolinera baixo i truco a en Marko per dir-li que he arribat un quart d'hora abans (pensava que m'hi estaria mes, sempre calculant malament de temps pero per l'altra banda..). En Marko no m'agafa el telefon, pero em torna a trucar just quan poso el dit damunt del timbre del seu pis, o sigui que m'obre amb el telefon a la ma mentre el meu sona
Com que fa molta calor decidim fer la classe a l'aire lliure. Davant de casa seva hi ha la gasolinera, pero a darrera de la gasolinera comencem les males herbes, les flors, els camps, els boscos, els riuets. Ens n'anem cap alla fins que trobem un.. (oh, perdo el vocabulari, un lloc d'aquells on els pastorets feien poemes..) un locus amoenus, amb un camp a davant (una mica sec), un parell d'arbres grossos que fan ombra, un riu que passa al fons, una taula de fusta i un parell d'arbres amb roba, caixes i sabates. Ens asseiem amb una manta a sota. Anem alternant les estones de classe de serbi, de classe d'espanyol i de no fer res. Collim albercocs (kajsija) i prunes (zenerika), pero no son prunes com les d'aqui, gairebe semblen cireres, pero quan les tasto veig que son prunes, i dic: ah! son prunes! Cap a les cinc ve una iaia a recollir els albercocs grossos que han caigut el terra i a mirar el camp asseguda al banc de la taula de fusta. Ens explica qui es el propietari del camp i mes coses que ni recordo ni he entes. Despres ens n'anem
en Marko collint albercocs :)
el locus amoenus
Quan som al carrer on es para l'autobus que em porta a casa, veig l'autobus davant meu i em poso a correr. El conductor esta aturat al semafor i pico a la porta per si em pot deixar entrar (la parada es uns metres mes enlla i no vull correr sota el sol de les cinc de la tarda). El conductor em diu que no, que a la parada. Em poso a correr mentre veig com el semafor es posa verd, l'autobus m'avanca i el gilipolles del conductor passa de mi i de la meva correguda sota el sol i no es para a l'estupida parada. Dono una cossa a una pedra. Em giro per veure si encara hi ha en Marko i fer-li un gest expressiu de rabia, com de "Ho haveu vist? La mare que el va parir!", pero no el veig i que voleu que us digui, potser millor. Camino cap a la seguent parada, ben be per fer alguna cosa mentre m'espero
Arribo a casa a les sis de la tarda i em poso a fer el dinar. Despres el mes emocionant que faig es anar a llencar les escombraries, preparar-me un cafe (despres no me'l bec, no se perque), parlar una mica amb la meva germana, parlar una mica amb la Zlata, trucar a en Nikola (al final ningu va a l'Exit Fest i em comenco a plantejar que fer) perque fa molt que no el veig, estudiar una llico i mitja de serbi del llibre que em va deixar fotocopiar la italiana que treballa a la cambra de comerc italio-serbia, fer-me el sopar, escriure un parell de posts per despres guardar-los com a esborrany i, finalment havent sopat, escriure aquest de forma definitiva, que crec que m'ha quedat prou be
Arribo a casa a les sis de la tarda i em poso a fer el dinar. Despres el mes emocionant que faig es anar a llencar les escombraries, preparar-me un cafe (despres no me'l bec, no se perque), parlar una mica amb la meva germana, parlar una mica amb la Zlata, trucar a en Nikola (al final ningu va a l'Exit Fest i em comenco a plantejar que fer) perque fa molt que no el veig, estudiar una llico i mitja de serbi del llibre que em va deixar fotocopiar la italiana que treballa a la cambra de comerc italio-serbia, fer-me el sopar, escriure un parell de posts per despres guardar-los com a esborrany i, finalment havent sopat, escriure aquest de forma definitiva, que crec que m'ha quedat prou be
(i ara llegeixo un mail d'en Marko
"i'm sorry that that asshole didn't stop today. i saw u
running, maybe he was going to the garage. hope that
you arrived well")
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada