Avui ha estat un bon dia. M’he despertat i m’he posat a consultar obsessivament els resultats de l’examen de nivell D de catala. Encara no havien sortit i m’he dutxat, vestit, esmorzat i tornat a consultar. Llavors ja els han posat a la web i he pogut veure si havia passat o no l’examen

Despres he agafat l’autobus cap al centre i amb la Tamara hem anat a un bar del carrer que aqui en diuen Silicon Valley, per la quantitat de silicona que s’hi pot veure. No n’hi havia gaire, pero, de silicona, a aquella hora, i hem pres el cafe tranquilament.

A les dues i poc he tornat cap a casa i al bus m’hi he trobat un bitllet ja marcat, o sigui que he viatjat amb aquest bitllet. Tampoc ha passat el revisor, en gairebe un mes i mig que porto aqui nomes ha passat una vegada. He obert la nevera, he tret els macarrons,

els he deixat a fora tapats amb un plat perque no fos tan fred, he anat al supermercat a comprar paper higienic, una mica de paixteta i un gelat, he tornat, m’he menjat els macarrons i m’he menjat el gelat. He rentat una mica de roba blanca. He mirat "My name is Earl". He parlat una estona amb en Nik, que ja ha tornat a Milwaukee, i m'ha enviat mes fotos de Valjevo i del petit santuari que hi vam construir (en homenatge a mi)

M’ha trucat en Dobri, m’ha trucat en Marko

Quan ha arribat la Zlata m’ha dit que tenia dues entrades per anar al teatre, que si volia anar-hi, que ella no podia i li he dit que vale

He anat al centre a fer un cafe amb l'Iris, m'ha explicat d'on venia el nom de Karaburma, d'on venia el de Palilula, que a Bielorussia tenen un dels llocs on es treballen els diamants mes importants del mon (l'altre es a Israel), i mes coses que ja no recordo. Despres amb en Marko hem anat al teatre. L'obra era de Bulgakov, i com a estudiant de filologia eslava que soc hi havia d'anar. No m'ha agradat gens pero mira, amb la tonteria ja he anat a veure dues obres de teatre, aquest estiu, molt lluny de la meva mitjana habitual

Despres he tornat cap a casa i he caminat una mica, perque fa una nit molt bonica. En set minuts m'he creuat amb vint-i-una persones, i no he comptat els taxistes que aparquen a la vora de casa, ni la gent que seia a un restaurant que hi ha a dalt de tot del carrer. Vint-i-una persones en un barri residencial a les dotze de la nit

I aixo es tot