20.7.08

Avui m'he preparat un cafe turc. N'he fet un parell de glops. He dinat pollastre i amanida amb la Zlata, en Djordje i la Ješa. Despres m'he acabat el cafe, que encara estava calent. He mirat Las horas (en angles i subtitulada en serbi). Ja la vaig veure ahir, pero hi he tornat. Aqui repeteixen molt les pel.licules. De fet es normal que les repeteixin, perque en fan moltissimes i a molts canals. Et pots passar un dia sencer sense parar de mirar pelicules, i mirant-ne tres o quatre de cop, si vols. Llavors passa que a vegades es repeteixen. N'hi ha una d'en Jerry L. Lewis que ja he vist tres vegades. De fet no se perque, sempre veig els mateixos fragments, perque em distrec als mateixos fragments. Pero l'he vist tres vegades. Hi ha un munt de coses que penso que vull explicar al bloq, pero despres me n'oblido..

L'aficio que semblen tenir de dormir embolicats amb tovalloles. La Zlata dorm abrigada amb una tovallola. En Nik dormia amb una tovallola i jo vaig dormir amb una tovallola.
O que practic que sembla ser tot aqui. Suposo que aixo es que van d'una economia comunista a una capitalista.. El comunisme sempre te un regust mes de practic que de sofisticat.. Vols un vater? Doncs aqui tens un vater, tal qual, un vater. Aqui catalunya no en sabem ja, em sembla, de comprar nomes un vater.. (es que fa un parell de dies vaig passar per davant d'una botiga de lavabos). Es clar que a la Zlata li encanta anar de compres, tenim televisor amb mando, i webcam, i bluetooth, i tres ordinadors en un pis petit, i una maquina enorme per fer exercici, etcetc. En fi.. hi ha mes coses, pero, que crec que no n'he parlat

Per exemple, no se si he dit mai quant que m'agrada el turonet de davant de casa. Es un turonet que de fet no te res d'especial, pero es verd balcanic, i el verd balcanic te alguna cosa especial. Crec que es mes lluminos que la resta de verds de muntanya. Si.. lluminos es l'adjectiu, com si fos la lluna, la llum s'hi reflecteix i llavors sembla que la llum surti de la mateixa lluna, del mateix turo. Potser s'hi acosta el verd que fan servir els nens petits per pintar les muntanyes, aquell verd intens i lluminos, aquell verd es el del turo de davant de casa meva..






2 comentaris:

Natalia ha dit...

Laura wapa!! l'altre dia vaig descobrir el teu blog, l'Estel m va dir que ja estaves a Belgrad...BOJA! xD jeje disfruta molt q al tornar ens has d'explicar tot! tot i que estic enganxada al blog! mua!

Anònim ha dit...

Natalia! Quina ilu! :) Com estas? Quan torni fare l'enoooorme esforc de venir fins alla dalt a fer-vos una visiteta, a tu, a l'Estel i.. ja esta :P


Ja t'enviare un mail... :)

molts de petonets