Ara caminava xinoxano tot resseguint Pera Cetkovica, tornant cap a casa venint de Mirijievo. He anat a veure en Marko per parlar d'aixo de l'Exit (possiblement hi anire amb tren el dissabte i ens trobarem alla) i despres hem estat asseguts a fora, a una mena de parc petit. Estava rodejada de set nois serbis que parlaven serbi, bevien cervesa i aigua, fumaven tabac i maria, reien hohoho, seiem tots plegats en un banc de formigo (alguns drets per tancar la rotllana), al mig hi havia uns arbres i a un costat uns gronxadors metalics. A l'esquerra (darrere els arbres) hi havia uns edificis tots iguals i a la dreta la carretera, i a davant el bosc on vam anar l'altre dia a fer classe. Bastant poc glamoros, tot plegat, pero Belgrad no es que tingui gaire glamour

Despres he corregut una mica per agafar l'autobus que m'ha deixat a la parada astronomska, i xinoxano baixant per Pera Cetkovica cap a casa, a l'altra punta de carrer

El carrer estava increiblement ple, eren mes de les onze de la nit, un putu carrer d'un barri residencial a la punta de la ciutat, un dimecres, i no parava de creuar-me gent i gent. Potser una vintena de persones, anaven a algun lloc o seien als bancs de davant dels edificis bevent o xerrant o les dues coses. Llavors he pensat, aixi com de cop, que potser el que passa, i l'explicacio a totes les sensacions i coses que no puc explicar, doncs que potser el que passa es que els belgradenses (i potser la resta de serbia, i dels balcans, pero no ho se perque no ho he vist), doncs que potser el que passa es que no tenen res a fer millor que viure

Ho pensava venint ara cap a casa, despres d'haver estat asseguda alla a fora a aquell banc, aixo..

i no te perque sonar malament, jo tampoc tinc res millor a fer a la vida que viure, potser per aixo em sento tan a gust aqui. No tinc res millor a fer que ser a Belgrad (malgrat m'encanta ser-hi i no ho canviaria per res del mon). No se si enteneu el que vull dir

per aixo les cases estan sense pintar, els carrers plens a totes hores, els horaris esbojarrats, les decisions d'un dia per l'altra, i els minuts sempre estan plens, encara que seguis sense fer res, perque no seus sense fer res, senzillament t'asseus i vius, i vius perque no tens res millor a fer, pero a algu se li acudeix que hi ha millor a fer que aixo?

a mi no