l'altre dia (el dilluns potser) vaig veure un senyor que donava un cop de pal al cap d'un altre senyor. Llavors el senyor que havia rebut el cop de pal va donar un cop de puny al senyor del pal i es van posar a cridar, a esbufegar, a fer gestos de tornar-se a picar, i els van separar. Aixo era anant cap al mercat. La gent dels balcans potser te un toc impulsiu..

ahir li vaig preguntar a en Marko quan dinen aqui a Serbia. Em va preguntar: com que a quina hora? que vols dir? depen. Es clar, quines coses de preguntar, jo tambe.. Es que alguns dies dineu a les dues i d'altres a les cinc, continuo insistint. Clar, depen de la feina que facis, o de l'hora que la mare et prepari el menjar (i es posa a riure). Si, clar, pero un dia vaig menjar dissabte a les dues i diumenge a les cinc, i no treballava ningu ni res, insisteixo, per exemple, a quina hora dinaves quan anaves a l'escola?. Es queda pensatiu. Hmm... no me'n recordo!. I deixo per acabada la conversa

Avui he dinat (a les tres, perque a les dues anaven al super a comprar el que els hi feia falta) amb la Jelena i els seus pares. Han fet una mena de pastarada a base d'arros, pebrots (vermells i verds) i carn picada, tambe han fet carn de.. pavo.. (el vocabulari se'm perd pels racons del cervell) i una amanida de tomata, pebrot, ceba i carbasso -o cogombre, els confonc-, i pa amb sesam, i de postres melo i hi hem tirat sucre al damunt, perque deien que no estava prou dolc (tot i que jo l'he trobat suficientment dolc, pero tambe m'hi he tirat sucre perque no m'havia posat mai sucre al melo). Tenen una manera curiosa de menjar, els serbis. No es que mengin diferent, pero si que ho fan amb un altre mena de ritme. No es pot explicar de cap manera el ritme en que menja una persona, nomes es una sensacio que et queda, pero el ritme es diferent sense cap mena de dubte. El ritme de moure el brac, les diferents direccions que pren el brac (cap a un plat, cap a un altre), tambe el de mastegar i el d'empassar. Potser aqui a vegades devorem mes, engolim, i aqui sembla mes que es vagin posant menjar a dins mica en mica, ara una mica d'aixo, una mica d'allo, una mica mes d'aixo, una mica d'allo altre.. No ho se explicar. Potser te a veure amb aixo de blablabla i bla bla, que nosaltres diem blablabla amb el mateix temps que ells tarden a dir bla bla, pero el resultat es que tots hem dit el mateix

(ara miro els videos que van filmar ahir al koncert Leni kravitsa.. quin munt de gent! tota la Beogradska Arena a petar! -alla on es va fer eurovision-)


aquest mati anant cap al centre pensava quant que m'agrada aquesta ciutat..