Continua plovent i diuen que ploura fins divendres. Aquest mati m'entero que ahir van detenir en Karadžić, aquest senyor amb pentinat de cientific boig, i llavors entenc perque ahir a les noticies sortien tants de politics fent declaracions i tanta gent vestida de militar (i entremig, una noticia que ja he vist repetida un parell o tres de vegades, que es la imatge d'un autobus que ha explotat a l'autopista que va de Belgrad cap a Zagreb)
Em dutxo, preparo alguna cosa per esmorzar (pa amb pašteta), dic bon dia a la Ješa, pero m'equivoco i no li dic el bon dia que dius quan et lleves (dobro jutro) sino el bon dia de tot el dia (dobar dan). Llavors surto de casa i agafo el bus
De cami cap al centre veig un cotxe socarrimat dalt la vorera. Tambe veig un senyor intentant arreglar el motor d'un cotxe aparcat a la vorera. Tambe veig el Danubi. Flipo amb el Danubi cada cop que el veig, malgrat crec que ja he dit que en aquesta ciutat sembla tenir molta mes presencia el Sava. Pero quan des de l'autobus veig tot el Danubi (i els ponts llarguissims que el creuen, i tot aquell be de deu d'aigua, i bla bla) no puc deixar de flipar. M'encanta el Danubi
Penso amb en Dobri i que es va vendre el cotxe (el seu cotxe groc) per poder anar a alemanya uns mesos, i que ara s'esta pensant de comprar-se un yugo. Encara no conec ningu amb un yugo, i mira que n'hi ha!
Arribo al centre i anant cap a la Trg Republika veig algunes portades de diaris amb la foto d'en Karadžić. Em trobo amb la Tamara (estudiant de filologia hispanica) , anem a un bar al costat de Studenski Park i hi ha mes portades amb la foto d'en Karadžić. M'explica que ahir va estar desperta fins les tres de la nit mirant la tele, perque parlaven analistes, i politics i bla bla (fixeu-vos que estic dient "bla bla", no "bla bla bla"){ Em diu tambe que espera que, ara si, puguin viatjar d'una puta vegada sense visats. Que n'estan farts. A veure si l'any que ve.. sospira
Mentre escric sento els back street boys de fons. Sempre sento musica de fons, aqui, encara que sol ser una mica mes d'aqui. M'he acostumat a aquesta musica de fons, i quan torni a Barcelona crec que ho enyorare. Sino es musica el que se sent de fons, son veus de gent, algun gos, un carro dels gitanos, o el cotxe que intenta arrencar durant cinc minuts cada mati i que esta sempre aparcat just sota la finestra de la meva habitacio (recrecrecrec fu.... recrecrecrec fu.... recrecrecrec fu.... aix.. vaaa! arrenca!)
Seguim. Amb la Tamara traduim un text sobre fumadors de la revista Blic žena. Potser ens estem una hora per traduir una columna, en fi, polako~.. Despres ens posem a parlar i li intento definir la paraula "cutre", perque estem a un bar molt guai on hi ha una mena de carregador de mobils per la gent del bar, i li dic que no ho havia vist mai, que a Barcelona hi ha bars molt guais pero que en general son forca cutres i no tenen carregadors gegants de mobils
Continua plovent i torno al pis. Menjo un iogurt, pero de fet son les tres o sigui que potser hauria de dinar. Si, en Karadžić esta detingut per algun lloc a uns metres-quilometres de la meva persona, i jo aqui menjant-me un iogurt (crec que ve d'alemanya) i tornant a sentir musica de trompetes balcaniques de fons. Que us esperaveu?..
{bla bla (es que aqui diuen bla bla, nomes dues vegades, pero ho diuen mes a poc a poc, o sigui que mes o menys, l'estona que ells tarden a dir bla bla es la que nosaltres tardem en dir blablabla)
~ a poc a poc
Perdo'. Llegeixo en aquest bloq (un bloq com tants d'altres, es aquest pero podria ser un altre que repetis les mateixes paraules).. Que em diguin que el nacionalisme serbi es malsa (quants nacionalismes serbis hi ha? nomes un?), que molts ciutadans (quants son molts ciutadans? la majoria? uns milers? de quants ciutadans?) consideren en Karadžić com un heroi.. o tan se val aquest bloq, mireu els comentaris que hi ha a la Vanguardia, al Pais, que cony sabeu de serbia, gilipolles, me n'alegro que hagin detingut en Karadžić, faltaria mes, pero i els altres que, no fotem, n'estic fins als collons de la merda que s'escampa, algu un dia va decidir perque li anava millor que els perdedors serien els serbis, que els dolents serien els serbis, i aquesta inmensa merda encara se l'empassen ara, se l'empassa la Zlata, la Jelena, en Djordje, l'Ana, en Dobri, en Marko, en Nikola, la Natasa, la Smee, la Biljana, en Nik, en Zejko, l'Uros, l'Irena, la Vesna, en Milos, en Dragan, se l'empassen ells, i jo, com que no puc fer res per estalviar-los tota aquesta merda que els hi toca empassar-se, em cago amb tots els que ajuden a que se la continuin empassant
Em dutxo, preparo alguna cosa per esmorzar (pa amb pašteta), dic bon dia a la Ješa, pero m'equivoco i no li dic el bon dia que dius quan et lleves (dobro jutro) sino el bon dia de tot el dia (dobar dan). Llavors surto de casa i agafo el bus
De cami cap al centre veig un cotxe socarrimat dalt la vorera. Tambe veig un senyor intentant arreglar el motor d'un cotxe aparcat a la vorera. Tambe veig el Danubi. Flipo amb el Danubi cada cop que el veig, malgrat crec que ja he dit que en aquesta ciutat sembla tenir molta mes presencia el Sava. Pero quan des de l'autobus veig tot el Danubi (i els ponts llarguissims que el creuen, i tot aquell be de deu d'aigua, i bla bla) no puc deixar de flipar. M'encanta el Danubi
Penso amb en Dobri i que es va vendre el cotxe (el seu cotxe groc) per poder anar a alemanya uns mesos, i que ara s'esta pensant de comprar-se un yugo. Encara no conec ningu amb un yugo, i mira que n'hi ha!
Arribo al centre i anant cap a la Trg Republika veig algunes portades de diaris amb la foto d'en Karadžić. Em trobo amb la Tamara (estudiant de filologia hispanica) , anem a un bar al costat de Studenski Park i hi ha mes portades amb la foto d'en Karadžić. M'explica que ahir va estar desperta fins les tres de la nit mirant la tele, perque parlaven analistes, i politics i bla bla (fixeu-vos que estic dient "bla bla", no "bla bla bla"){ Em diu tambe que espera que, ara si, puguin viatjar d'una puta vegada sense visats. Que n'estan farts. A veure si l'any que ve.. sospira
Mentre escric sento els back street boys de fons. Sempre sento musica de fons, aqui, encara que sol ser una mica mes d'aqui. M'he acostumat a aquesta musica de fons, i quan torni a Barcelona crec que ho enyorare. Sino es musica el que se sent de fons, son veus de gent, algun gos, un carro dels gitanos, o el cotxe que intenta arrencar durant cinc minuts cada mati i que esta sempre aparcat just sota la finestra de la meva habitacio (recrecrecrec fu.... recrecrecrec fu.... recrecrecrec fu.... aix.. vaaa! arrenca!)
Seguim. Amb la Tamara traduim un text sobre fumadors de la revista Blic žena. Potser ens estem una hora per traduir una columna, en fi, polako~.. Despres ens posem a parlar i li intento definir la paraula "cutre", perque estem a un bar molt guai on hi ha una mena de carregador de mobils per la gent del bar, i li dic que no ho havia vist mai, que a Barcelona hi ha bars molt guais pero que en general son forca cutres i no tenen carregadors gegants de mobils
Continua plovent i torno al pis. Menjo un iogurt, pero de fet son les tres o sigui que potser hauria de dinar. Si, en Karadžić esta detingut per algun lloc a uns metres-quilometres de la meva persona, i jo aqui menjant-me un iogurt (crec que ve d'alemanya) i tornant a sentir musica de trompetes balcaniques de fons. Que us esperaveu?..
{bla bla (es que aqui diuen bla bla, nomes dues vegades, pero ho diuen mes a poc a poc, o sigui que mes o menys, l'estona que ells tarden a dir bla bla es la que nosaltres tardem en dir blablabla)
~ a poc a poc
Perdo'. Llegeixo en aquest bloq (un bloq com tants d'altres, es aquest pero podria ser un altre que repetis les mateixes paraules).. Que em diguin que el nacionalisme serbi es malsa (quants nacionalismes serbis hi ha? nomes un?), que molts ciutadans (quants son molts ciutadans? la majoria? uns milers? de quants ciutadans?) consideren en Karadžić com un heroi.. o tan se val aquest bloq, mireu els comentaris que hi ha a la Vanguardia, al Pais, que cony sabeu de serbia, gilipolles, me n'alegro que hagin detingut en Karadžić, faltaria mes, pero i els altres que, no fotem, n'estic fins als collons de la merda que s'escampa, algu un dia va decidir perque li anava millor que els perdedors serien els serbis, que els dolents serien els serbis, i aquesta inmensa merda encara se l'empassen ara, se l'empassa la Zlata, la Jelena, en Djordje, l'Ana, en Dobri, en Marko, en Nikola, la Natasa, la Smee, la Biljana, en Nik, en Zejko, l'Uros, l'Irena, la Vesna, en Milos, en Dragan, se l'empassen ells, i jo, com que no puc fer res per estalviar-los tota aquesta merda que els hi toca empassar-se, em cago amb tots els que ajuden a que se la continuin empassant
Entrades
7 comentaris:
No hi ha bons i dolents a les guerres, no son pas angelets els bosnis que fins i tot s'atacaven ells mateixos per culpar als serbis, però el nacionalisme serbi entés com el de Milosevic o Karadzic es realment malsà, o es que no varen assasinar set mil persones a Srebrenica DAVANT LA PASSIVITAT DE LES DORCES DE LA onu. Sovint no per ser al rovell de l'ou un s'assabenta més de la situació, els bombers que estaven al hall de les torres bessones eren al rovell de l'ou i no es varen assabentar de res, ni tan sols que moririen en poc minuts. Si vols fer crítica i dir gilipolles a la gent hauries de raonar amb mes profunditat, ballestrejar per ballestrejar no val, a banda que gilipolles no seria la paraula adecuada per definir la gent que opina diferent de tu o té una altra visió dels fets. I ja que sembla ser domines el tema, saps si podria aconseguir la poesia d'en Karadzic?
Gràcies, ah! he sabut de tu perquè el meu comptador de visites registra les entrades i identifica els blocs. Bona nit que em llevo a les 5 del matí
no pretenia fer critica, nomes despotricar
despotricar no existeix en català, es diu ballestrejar. Ei! no va en serio, mira'm lo de la poesia, si vols conèixer algú llegeix la seva poesia. Gràcies.
En serio que es diu ballestrejar? caram! Lo que s'apren!
L! Estava esperant aquests posts! (Pluralejo, perquè espero que n'hi hagi més...)
Senyor Puigcarbó, heu fet trampa. Sabeu perfectament que la comparació amb els bombers és demagògica. Dir que no hi ha bons ni dolents és tan demagògic com dir que hi ha bons i dolents. Però en tot cas, al bloq del Veiga, que allà hi ha l'únic que val la pena...
Kecek Pasteta? Ualaaaaa!!! Porta'n!!!
no ho és des del meu punt de vista, perdedor, la comparació dels bombers es correcte, estaven al rovell de l'ou i no savien res, com molta gent a Bosnia, o a qualsevol altre lloc, no per ser al lloc dels fets, estas al corrent de tot. HI es cert qu a les guerres no hi ha bons ni dolents, se sobreentenia que només hi ha victimes i que els bosnians tampoc son angels de la guarda. Em fot, perquè si alguna cosa intento, ja veig que no m'en surto es no ser demagógic.
No home, tampoc cal que us castigueu. Insisteixo que la comparació no és procedent, perquè els bombers hi van a apagar foc, no a fer anàlisi geoestratègica. Quan apaguen el foc i salven la gent, se'n van. Aquest no és el cas d'aquest bloq, que el fa algú amb una passió tan gran pels Balcans que s'ha posat a estudiar-ne la filologia i que se n'hi ha anat a viure. No cal dir que no hi arriba amb una mà al davant i una al darrere, sinó amb un seguit de lectures, visites prèvies, converses i observació participant, etc, que ja voldria tenir jo.
Si el que volíeu dir és que ja n'esteu fart de gent que passa l'agost a Cuba i que torna donant explicacions sobre el castrisme, vale. O cooperants de pega que passen un mes al Marroc i quan tornen ja tenen les claus per enderrocar les fronteres imperialistes, vale. O mil exemples així, doncs vale. Però repeteixo: no és el cas. Jo també penso que cal una feina extra, més enllà de veure l'escenari, per fer anàlisi. Veig molt millor el futbol jo, des del meu sofà, que el Víctor Valdés des de la porteria. Això sí: ell, a casa, podrà mirar-lo al sofà, jo mai podré mirar-lo des de la porteria.
Més enllà d'això, permeteu-me que us digui que, segons els principis més bàsics de la retòrica, la vostra apreciació sobre l'actitud dels bosnis, just en el moment que es parla de Karadzic, podria considerar-se malintencionada, si no fos que segur que no és malintencionada. El mateix que el nacionalisme "malsà" de Sèrbia. El mateix que el tòpic del "polvorí dels Balcans" que citeu, més o menys, al vostre bloc. Això és, directament, fals. I aquesta falsedat no la solucionarem --en això teniu raó-- viatjant al rovell de l'ou, sinó informant-vos.
Per això torno a recomanar-vos el bloq del professor Veiga, o el seu llibre La Trampa Balcánica. No és fàcil, d'acord. Però davant de situacions complexes no hauríem d'acceptar explicacions simples.
Sobre els bons i dolents, de la mateixa manera que és demagógic basar-se en això, ho és també descartar-ho del tot. Els bosnis, fessin el que fessin, com a poble, eren els bons. I alguns altres eren els dolents. En diferent grau, d'acord. És el mateix per les víctimes, perquè no només hi ha víctimes. Pel cap baix hi ha víctimes, derrotats, vençuts i perdedors. Que no són ben bé el mateix.
Per últim, jo no volia pas acusar-vos de demagògic, és aquell argument, el que ho era. Però en això hi caiem tots, segur.
De l'últim post dels disturbis crec que també se'n poden treure moltes conclusions interessants. No seria la primera vegada que els nostres mitjans intenten vendre'ns una realitat inexistent. 10.000 manifestants a Belgrad seria una excel·lent notícia, perquè faria una manifestació residual. En casos així, ser al rovell de l'ou, és bàsic. Tant me fa com obrin els TN, jo em creuré el que em digui la Leanan.
Publica un comentari a l'entrada